jueves, diciembre 27, 2007

Felisiiiiidad!!!


Decididament me va la marxa!! fins ahir no en vaig adonar. Ahir vaig disfrutar com una orka, i se me notava.

En 4 dies de Tirisiti no havia discutit en ningú, la qual cosa ens sorprenia a tots, i n o és que jo siga una broncas, que no ho sóc, més bé sóc un poc boba. Però és que als 10 anys que porte a la taquilla (vaaaayaaaa toaaaallaaaaa) no hi havia dia que no discutira en algú. El efecto cola pot causar canvis bruscos de personalitat.

Ahir vaig discutir en quatre persones, llamada a la polisia monisipal incluïda... Ha estat bruuutal!! Me lo pasé pirata. Però no tot és mal rollo no es penseu, per sort hi ha molts més moments xulos. Mola molt jugar en la gent que ve a comprar entrades... hi ha gent en la que dona gust ser simpàtica, molta més que amb la que no. Com la rubia de tots els anys, en sembla que escomença a ser personal. Ella en diu estúpida, m'envia a la merda i m'alborota a la gent de la cua per a que s'a,otine (sense cap èxit, tot s'ha de dir) i jo no la diexe entrar. Crec que la primera veada que vam discutir la seua filla encara no havia pres la comunió i ara la xiqueta ja ha arribat borraxa a casa.

De tota manera no tot és curro al Nadal, encara que siga una putada haver de currar en festes és l'escusa ferpecta per fugir del rendibus nadalenc.

Com diuen els iaios, el Nadal és per als xiquets, el que passa és que els xiquets de hui en dia són massa listos i han pillat el rollo molt prompte. Quan jo era xicoteta escorcollava tots els armaris en busca de regals, veges tu la gilipollà!! Que pedaso de baoicot a la inicència infantil. El més xungo és que la nit de reis flipava en colors al obrir els regals (que ja sabia des de fa dies que tindria) Tal volta el meu subsconcient borrara de la memòria la imatge dels regals... Jo que sé, que se me va la pinsa....

Tot este rollo ve arrel d'una conversa que vaig tindre l'altre dia en el meu nebot de 9 anys.

La tia: Tete, ja has escrit la carta al reis??
El Krakin: Si
La tia: I et demanes moltes coses?
El Krakin: Una, el parxe per a la DS
La tia: Li has demanat als reis que et piratejen la Nintendo??????????
El Krakin: Sí, que passa, són magos no?

A ver como le explico yo que els reis són super legals i estan en contra de la pirateria.

Per cert que ahir va ser el millor programa de Muchachada Nui de la història. Lo mejor de lo mejor:

Aiii me parto.

En fins, voy a ver si encuentro el parxe de la DS en interneeeeeee.


Besitos y Lacasitos.

miércoles, diciembre 19, 2007

lunes, diciembre 17, 2007

Licencia para estudiar

Això si que és motivar als estudiants. La Universitat de Gales impartix un master al voltant de la figura de l'agent 007. Ho he vist este matí a les notícies. El rollo és estudiar la guerra freda a traves de les "vivències" del personatge d'Ian Fleming. Mola, si haguera vist Alatriste 4 anys abans no m'haguera costat tant d'entendre la Revuelta de los Paises Bajos, jajajajaja. Lo d'estudiar la història a traves del cine està wai, encara m'en recorde jo de la baja edad media en Inglaterra i Mel Gibson en falda... encara que supose que ho faig per aquell lamentable incident que va marcar la meua vida universitaria... (ejem, ejem)

Personalment pense que sempre està millor el llibre, però he de reconeixer, al contrari del que pensa el meu senyor pare, el cine ensenya molt, uno puede aprender a llevar a cabo el crimen ferpecto, o el robo ferpecto, o pot ser capaç de fugir en cas de ser atacat per uns extraterrestres o vampiros o un pisicòpata asasino o fins i tot del FBI.

Fa moooogolló que no vaig al cine, i no perquè ho hi fagen res interesant... es que sóc paupèrrima!! Me reservo per al super estreno de l'any (per a mi, es clar, que sóc una friki o ho era si més no)


Aiii, que wapo el Jhonny!! Ai que gòtic tot!! Que negrooooo. Veremos en febrero


miércoles, diciembre 12, 2007

De major vull ser...

Ja hi ha gent que ho pensa... Soy un MARTIRIO jajajaja





Con mi chandal y mis tacones,
arreglá pero informal,
domingo por la mañana
él me saca a pasear.
Mientras va lavando el coche
dejo la casa arregá
para luego, cuando venga
no tener que hacer más ná.
Taquitos de jamón, choquitos y gambas
yo me harto de comer
y por la tarde lo dejo
pa que escuche el carrusel.

Con los niños por delante
nos vamos al hiper.
Mi marío tiene, por fin,
la tarde libre,
y a empujar los carritos, que ole,
nos vamos al hiper.
Ya se perdió, hay que ver que tiene brega,
si lo sabré yo,
este hombre en la bodega
se lo gasta tó.
El ascensor, se ha roto el ascensor,
¡ay, cómo pesan las bolsas,
pero qué gusta da ver
los forladys que rebosan!

Es un diario, sentrañas, es un diario...
Es un diario que mi marío
me pida, sentrañas, es un diario
que le haga lo del vídeo comunitario.
Le dije bueno,
pa qué le dije ná,
con lo bien que estaba yo callá,
pa qué le dije ná, con lo bien...
le dije bueno.
Mi perdición,
por darle gusto, esa fue mi perdición:
porque ya no hacemos ná de ná,
sin el televisor.

¡Estoy atacá, estoy atacá!
Estoy atacá,
mal palo en las costillas a ti te den,
riapitá, mira que estoy atacá,
por los traguitos que tú
me haces de pasar.
Cogé la puerta,
estoy na más deseandito,
riapitá, mira de cogé la puerta,
y al salir, ¡salir corriendo como las locas!
Estoy mala de los nervios,
¡estoy mala de los nervios!
¡Ay qué hartura, Dios mío,
riapitá, mira que me voy a la calle
a pegar chillíos...!

Aiiii que Grande!!

martes, diciembre 11, 2007

IRSE A...

Des de fa una setmana sóc la xica més requerida al món, parese que tenga la clave para descubrir algun gran secreto. La gent semarrima i em pregunta, al bus, a la panaderia, en Mercadona, mentres en faig un café... Hay gente que sólo me llama una vez al año... segur que és gent a la que soles li caic bé una volta a l'any. Jo preferisc ser antipàtica tot l'any. A estos y a todos, una cosa vaig a dir-vos:

DEIXEU-ME ESTAR!!!!!
i escolteu-me ben be, perquè sols ho diré una volta:

A partir del 20 de desembre podreu comprar les vostres entrades per al meravellós Betlem de Tirisiti (ací deuria de posar un enllaç a la wep, però com és una ... merda!!!! mejor lo dejo) a ServiCAM. I ací vos deixe els horaris




I aqui un regalito de Miss Simpatía jajaja.





miércoles, diciembre 05, 2007

Per a que vols ser Reina per un dia si pots ser princesa tots els dies???

Aunque paresca metira... me pongo colorá cuando me miras

De xicoteta no m'agradava gens portar vestit, m'en recorde que trencava les vores dels vestits (los dobladillos pa los castenallos) a propòsit per a que ma mare em posara pantalons. Quan va arribar un dels moments més esperats de qualsevol xiqueta, d'aquella època, i no estic parlant del moment que et baixa la regla (això és una putà) parle del dia de la Primera Comunió ma mare va pillar un disgust que pa què... Si preguntes a qualsevol xica estic convençuda que se'n recorda del dia que va rebre a Jesucrist (fffffffff) , jo el vaig rebre un 15 de maig, el vaig rebre educadament en un amén i el vaig despaxar en un sant-i-amén (ai que buen humor). Recorde que quan vaig anar en ma mare a Stylnovia (como no) a comprar el trage no en va agradar cap, perqué tots eren de princesita i yo con 9 años no me sentia princesita para nada. Jo en 9 anys volia ser cantant de jazz i vestir de negre. També recorde bé la cara de la dependenta quan li vaig dir: No a mi donan el baló de fútbol, no la Nancy comunianta.

No sé ben bé a que ve açò, supose que per donar senyals de vida.

Ale. Polvorones pa tots!!

;)

jueves, noviembre 22, 2007

Lala nosemocurrena!!

Qui ha sigut? Qui va estar este finde en Altea i va segrestar Ovalie? Menudo marronazo li ha caigut al dominguero... Estarà en alguna caseta del Baradello ajjaja A vore qui la torna ara, saps? Com et presentes a comisaria a tornar-la... has de tindre una bona historia :

Dominguero: Noo es que la vam vore i el xiquet es va encarinyar...
I els policies: Puufff, pero hombre de Diossss!! a quien se le ocurree??
Dominguero: Eh, jo que sé com estava per alli... que anavem a saber mosatros que tenia GPS??!!! Jo no tinc GPS, tinc la Guia Campsa!!!És una tortuga... un animalet pa que es torbe el xiquet.

I després ixir en la tele, en España directo i tal... Tenim a l'alcoià que es va endur la tortuga... el Ciudad... la dona esta rubia de Canal 37... Pobre padre de familia. Encara que també pots fer-ho anonimament... la deixes en el estanque de la Glorieta en els patos i que la trobe el jardiler o algún iaio dels que prenen el sol i parlen del València.

Això si está viva perquè el més segur és que esté morta... asesinato. Mare meua... ara l'hauran de desenterrar del bancalet de la caseta i fer-li l'autòpsia per trobar el GPS. I anar-se'n a Bocairent i asclar-lo, i dic Bocairent perquè és un poble que pareix que estiga lluny però està aprop (jeje).

En fins, un canyaret.

;)

lunes, noviembre 19, 2007

Mercii, Mercii

Moltíssimes gracietes a tots perles felicitacions i el suport moral!! Gràcies al 1, al 2 al, 3 i sobretot gràcies al complementari ;) Gràcies fins i tot als que arriben tard jejejej. Por que los últimos serán los primeros.

Gracietes per els regals (m'encanten els regals jiji)

Besitos y Lacasitos

Miri

viernes, noviembre 16, 2007

Alegrias en la vida hay pocas... Hoy en Radio 3

Hui si!! Today is de day. 28 añazos, se me pasa l'arròs ajajajaja.

28... 2+8= 10... 1+0= 1!! Menos mal imparell i primo!!

Hui m'he alçat contentíssima, no sé si perquè és divendres, o perquè hui sóc la prota ajajajja. Hui sí podeu dir-me piropos. A les 8 del matí Bancaja m'ha enviat un missatge dessijant-me feliç aniversari, entre paréntesi posava: No et morigues mai i acaba de pagar la hipoteca ajajajaj

Hui estic més alterà de lo normall aixina que si dic animalaes ruego me disculpeis.

I ara... la noticia... Ja sóc independent!! He canviat a Sant Josep per Sant Francesc, he canviat un entresol per un tercer pis (se me va a poner el culo duro de pujar escales ajajaj) He canviat 107 metros cuadrats per 40 jajajaja. Ja tinc piset de soltera!!!! Estic super ilusionà intentant decorar als 40 metros ajajaja. Està prou wai el piset i tiene sorpresaaa ejje. encara que la millor atracció està al dormitori... i esto no va con segundas intenciones (?¿?) El meu llit és el Dragon Khan del Grupo Lo Mónaco!! És uno d'eixos que tenen mando a distància y suben y bajan, jajaj mola molt, mareja un poc però tot és acostumar-se.

En finnsss, que viva el arros BOMBA!!

Hoy invito a cañas i tarta de xoco (empaxo asegurao!!!) al Vodoo a les 20.00 jejeje. Te lo vas a perder????

sábado, noviembre 10, 2007

Feliz, feliz no cumpleaños a MI!!!





viernes, noviembre 09, 2007

"Voy a casarme conmigo: de blanco y con guateque...

...y con Goran Bregovic detrás"


Vaig a contar-vos una d'eixes coses que me pasen i que vos fan molta gràcia. Este matí m'he estampat contra una porta de vidre!! I m'ha ixit un chirlo mediano en el front!! No sé perquè no posen vinilos o algo en les portes... en finss que això m'ha passat a les 9 quan anava a comprar el periòdic, ara són les 11:45 i m'he fet un pedaso de forat en els pantalons... menos mal que llevo braguitas monas perquè vaig ensenyant el cul!! No sé com m'ho he apanyat però m'he enganxat en algo pujant a fosques per l'anfiteatre... Sí a fosques, hay que darle un poquito de emoción a la vida. Saps eixes coses que fas i que saps que ho passaras mal, però les fas... I no em referics a l'últim ron en cola, ni a la galeta suïssa rellena de xoco. Parle de passar por... però por induïda. Eso que viene a decirse ser masoca. ("Eso que viene a decirse" ?¿?¿)

A mi em dona mal rollo baixar pels tunels de Batoi... I tot i això ho faig, a horas en las que una señorita no deberia caminar sola por la calle. Però mola el subidón. Com quan ens colabem en el mas del Romeral, a jugar... mira que hi havien llocs per jugar i teniem que clavar-se en una casa abandonada con fantasmas y todo, però fantasmes de veritat res de llegendes urbanes. O colar-te en una altra sala al cine i vore una altra peli...


A que va a ser que sí que soy una MALANDRA???¿?¿?

;)



miércoles, noviembre 07, 2007

5 MUSARAÑAS y media

A mi és que a voltes em pega per pensar unes coses molt rares...

Diuen que els homens teniu el cervell en la punta de la pelila, no?

Si pense en el que vos mola als tios... en venen al cap tres coses:

1. El deporte, en cualsevol de les seues vessants, i sí, açò inclou lo de tirar pilotetes de paper albal, pells de pistaxo o xinetes al cap de la gent.

2. Tocar el tambor, donde tambor se puede sustituir por pandereta, mesa, o qualsevol objecte al que pegar trompaes.

3. La tecnologia, las cosas con cables o motores, vamos.

Després de sopesar estes... coses (de segur que hi ha algun término matemàtic per dir-ho) he arribat a la conclusió, y con esto acabo queridos caballeros, que si los tios fuerais ordenadores... es podria dir que teniu el disc dur fragmentat en dos:

1. C/ Cabeza

2. F/ Falo

no?

Espere alguna rèplica. Vaja, si teniu accés a C:/...

Desde Rusia con amor...

La Miri d'Espanya

El Xiringuitoooo

Vaig a dir-ho ràpid perquè hui vaig de cul!!

Alcoi ha sido seleccionada, no sé per qui collons però molt bé no té que estar, per a batre el Record Mondial de Pulpo a la Gallega...

Si, si, jo també he fet la mateixa cara quan he passat per la plaça i he vist el xiringuito de taules montat.

Pulpo a la Gallega... en Alcoi... En finsss no saben el que han fet. Ja hi han iaies en casco pegant voltes a la bandeja esperant a que encenguen el foc per a menjar de baes.

Ai que pueblo!!

lunes, octubre 29, 2007

Tot explota bé pel cap o ...

Enguany el bou es carrega a Tiristi!!!

O eso o a mi que me tanquen.

Enguany el glogo de Tirisiti explota en mig del Barranc del Sinc (com a bona alcoiana no sé com s’escriu, Cinc, 5 ¿¿¿) i Tirisiti és precipita encens en flama, cual flecha de Sant Jordiet el dia dels trons. I a pendre pel … l’acoiania, el xiquets i els aguelos. Que ploren, però que ploren en ganes. Més d’un pare aprofitarà per matar dos pardals d’un tir (?¿?) i dir-li al xiquet que els reis no són qui ell pensa que són… O al iaio: "Pare que Ronaldinho no vindrà". Ara sí, plora.

Una plorera multitudinària… en les llàgrimes podriem plenar el Serpis i passetgar pel riu… i en els diners del Premi Guiness al poble més ploró comprarien peixos pa després peixcar-los …

Molaría no??

En fins, que després d'este arranc d'alcoiania que m'ha envait evidentment produït pel meu estres laboral, que sí, que ho sé, me lo merezco. Vaig a vore si en faig una canya... a la Plaça de Dins!!

Aiiiii que bien se queda una!!!
(Sóc jo o me molan las comas??¿?¿)

Besitos i Lacasitos!!

A ningú que li pase

mujer viejuna soltera busca





Soy una mujer realizada, como Carmen Alborch ajjaajajajjajaja

Si es que ya lo digo yo: "Los amigos son como las gafas, te hacen parecer inteligente pero se rayan enseguida"

viernes, octubre 26, 2007

Post de PULPURINA

Solo Para Xicas!! (Ojo!!)


He trobat la peli de super amor de l'any es diu ONCE. Vaig escoltar el tema central de la banda sonora la semana passada i vaig plorar mooogollooo!!! No en vaig poder resistir , pequé i me la vaig baixar, i vaig plorar més encara (serán los 28!!!!). Hui en El País venia un artículillo. Jo vos deixe la cançoneta i el trayler. Com no i per sort la peli no és americana, és irlandesa i ... he dixo ya que es de super amorr??




Que me dieu??? És bonico o no??

Encara que ja l'he vista espere que la facen prontet per poder vore-la sense marejar-me per els subtítols, i vore quina veueta que li posen al prota, que me encantaaaaa, y me lo pido antes que ninguna jajaaja. Mtxu que es muxo más de amor que "Quiere si te atreves", apúntatelo.




Me pido el DVD i la BSO però ya!!

Pues eso lo dicho que fa fret i va sent hora de canviar de bolso!

Miri

martes, octubre 23, 2007

Uno sólo rapidito IV

Mai, però mai, escolteu-me bé! Mai de la vida li pegueu un mosset, asi por probar, a un cruasan con un trocito de chocolate, que acabes de traure del microones. MAI!!!

I com dia la meua mestra de 2º d'E.G.B (i a mi en 7 anys ja en donaba ràbia) Quien avisa no es Traidor!!!

Reflexiones en la dutxa. Vol 1.0


Que es pare el món i que jo no m'arrugue.
Per favor que perea ixir ara d'aci dins, d'este microclima ferpecte basado en el agua caliente a xorro!!
Que perea secar-se,
deurien d'inventar una secadora per a persones, una espècie de pòrtic interespacial que atravesares i isqueres sec.
O en plan càpsula??
No, una càpsula és un trasto i ocupa massa espai.
Millor en plan Stargate. I ho incorporariem a la mampara.
Inventem-ho (?¿) que ens forrem. Enserio. Si la roba té una secadora los humanos también.
O és que vivim en el Planeta de la Moda?? Y somos esclavos de la ropa??? (?¿?¿mmmmm??¿?)
(referència friki xunguísima al Planeta de los Simios.. PAM)

La pròxima volta m'entre l'estufeta.

FIN

miércoles, octubre 17, 2007

Esto es lo que hay. Aaaaiiii

Buenas

A ver, buscatelo!!

Lo de estar loka si es una cosa que tengo yo!!

De sobres coneixeu la tiria que li tinc a la impresora de l'oficina, de sobres coneixeu la guerra que la tia brda en té declarada des de fa més d'un any. Pa mi que me tiene pelusa, porque la xica de l'oficina sóc JO.


en fin pilarin que hui volia imprimir una cosa, total que m'ix la típica finestreta que diu:
"La impresora no ha respondido todavia, pero puede que el programa Microsoft Office pueda continuar sin la informacion de la impresora. ¿Desea continuar o esperar a la impresora?"

Ajunto foto a modo de prueba.


La cosa és, que com que conec massa bé al meu pc, li dic que si. Però si a que?? Si a que me espero o si a que deseo continuar?? That's is Güindous (està ben dic açò?). Total que el molt p... me contesta en una altra finestreta on ben bé podria haver-me dit: Me voy a partir el ojete de ti, secretaria del panpringao!!


A vore si me diu que no en pot imprimir la fulla que vull, que m'he desperar a que la impresora li rote fer-ho, pa que collons en diu que imprimisca una fulla de proba. si de tota manera no ha de voler fer-ho. Per que Güindous no trau finestretes on diga explicitament que no li dona la gana treballar??

Conclusión: Apague l'ordinador, m'arrime a la impresora con una sonrisa, li clave la ma per darrere i li aprete el botonet.

Pa xula, xula jo.

(Sí, que pasa? tinc un grup al semenger que se diu "Xungos que te cagas!!")

martes, octubre 16, 2007

Like a Virgin

Bon dia!!

Primer dia del ciclo lunar superaooo!! Sí, hui és un dia fucsia (?¿), hoy es el dia de sentirse femenina, ajajaja, l'única que m'entendrà serà Wella. No es queixareu de les clases gratis de pisicologia femenina eh!! El dia de sentir-se femenina consistix en posar-se una falda wapeta, pintar-se els llavis, posar-se rimel i exarse a la calle. Ho tenim ben fàcil les xiques. No sé que fareu els pelilos per sentir-vos més pelilos... Supose que acomodar-se a la barra d'un bar d'eixos típics d'Espanya rollo l'Ideal, pendre un café, llegir el Marca i parlar de cotxes, de futbol o de lo mal que ho vau pasar a la guerra. O arreglar la instalació de llum de casa, o posar-vos un par de calcetins a la bragueta jajajajaja.

Hui he passat directament de posar la ràdio i m'he portat un cd d'orxata i agua-limón (mesclaet, vamos) Sempre que escolte la cançò de Like a Virgin en ve al cap el principi de Reservoir dogs quan estan els pelilos sentats en una cafeteria esmorçant, el típico desayuno americano, res de bocata de llonganiseta en tomaca i un tallat. No ells prenen café (aigua-xirli) tortitas i ous. Arrggghh!!

"Voy a deciros de que va Like a Virgin. Trata sobre una putita que es una máquina de follar, o sea, por la mañana, por la tarde, por la noche, polla, polla, polla, polla, polla, polla, polla. Entonces, un día se encuentra con un hijo de puta que tiene un pollón y... ZAS! El tío es cómo Charles Bronson en La Gran Escapada. Cava túneles. La tía ha encontrado la polla de su vida, y siente algo que no había sentido nunca, dolor. Dolor! Le duele, le duele, y no debería, porqué el paso debería estar ya bien abierto, pero cuando ese pájaro se la folla le duele. Le duele, igualito que la primera vez. El dolor, le recuerda a la máquina de follar, lo que sintió cuando era virgen, de ahí, Like a Virgin."
Tarantino en cau fatal!!! a mi el que m'agrada és el Sr. Rubio jejeje.

En fins feliç dia fucsia (?¿)!!!


Mañana será un dia fucsia (?¿)

Hoy mataria a todos los cantantes latinos!! I ojo que ho dic en castellà per a que m'entenguen. Els posaria tots en fila i aniria un a un tallant-lis el cap. Escomençant per Marc Anthony i acabant en Bisbal. Hui no soporte la seua sensibleria mariquita, no dic que qualsevol altre dia la soporte, però és que hui reballaria la ràdio per la finestra. Ven, ven amor, no quieres llorar?? pos vine i ploraras en ganes. Això és una cosa que ma mare en dia molt de xicoteta, vols plorar? pues vine i ploraras en ganes... evidentment deixava de plorar, per por a que m'espolsara en la sabatilla al cul.

Vale, si, puc apagar la ràdio i escoltar qualsevol dels discos que tinc a l'ordinador, però mi pc me odia i en para la música de repent i en toca reiniciar l'ordinador la qual cosa és un ASCO brutal.

Hui pense clavar-me al llit i no ixiré fins que m'entren ganes de fer pipí, pense posar-me els cascos i escoltar música con palabrotas i en ingles, para no entender nada de nada. Hui podria ser diumenge i tindria l'escusa ferpecta per no llevar-me el pijama en tot el dia, ni pentinar-me, ni na de naaaa.

Hui pense queixar-me de tot, perquè està nuvol i estic en un d'eixos dies que a ningú li agrada tindre, jejeje. I és que els trons en fan una por que Déu!! Els tinc tant pànic com l'Asterix. El cel es trenca!!!!

Hui pense punxar-me el dit cosint ninots i adormir-me 100 anys com la bella dorment i que no li pase pel cap a cap princep pasar a besar-me per despertar-me, perquè si ho fa igual s'emporta una òstia!! No pienso despertarme porque salga el Sol!!

JO.

lunes, octubre 08, 2007

Qui collons en furta els mexeros??!!!

Hui parlaré de les coses que en fan ràbia 1000!! Perquè sí, perque hui estic super rabiosa i no pel fet d'haver de treballar (eso es una cosa que tengo asumida en pos de la cultura alcoiana, que si, Oskaru, que existe) Sinó perquè he patit un déjà vú i m'ha fet tantíssima ràbia que m'ha fet abandonar l'estat oníric de felicitat, lo qual encara m'ha fet més ràbia.

1- Barallar-me en la p... impresora cada vegada que he d'imprimir sobres. Ja no sé com dirt-li que els sobres que li clave són C5!! i no B5 ISO. Ooootia, és que em fa ser malparlà!!!

2- Que se m'apegue el cigarret als llavis i m'arranque un tros de pell al desenganxar-lo. Esto queridos amigos és molt, molt doloros, els fumadors ho sabreu. Fa tant mal com que un polo de gel se te pegue a la llengua.

3- Que el tio de Llorens en diga "xica". Bon dia xica... Ale xica... Dios xica... Grrrrr

4- Que el servidor en retorne tots els correus electrònics que envie a partir de les 5 de la vesprà!! Que si a mi me toca estar a l'oficina fins les 6 ell també.

5- Els funcionaris de l'ajuntment, i en particular els de la Turist Info (i si algu té algun familiar que treballa alli, m'hes igual) perqué són tots uns BOLSES. I per que me pareix molt fort que tan sols tingues 200 planols d'Alcoi, perquè a mi men fan falta 500!! A vore que pasa??

6- I acabe ja, perquè si m'arranque no pare... Que me furten els mexeros!!! Existirà un ratoncito Pérez que en comptes de dents s'enduga mexeros?? Serà un ratolí piròman??? Donde van a parar esos mexeros desaparecidos??

Donde vana a parar los arxivos eliminados de la papalera de reciclaje??? Existix algun tipo de basurero ciberespacial on moren tots els correus, missatges i pelis porno eliminades dels nostres ordinadors??? Serà Marte un vertedero ilegal de restos informàticos ...

Ale.

viernes, octubre 05, 2007

Canciones para un dia de sol ?¿

No m'acaba d'apanyar el titol d'aquest post, però bé com és divendres m'es tot igual.

Després de l'arranc melancòlic d'ahir i del seu corresponent rapapolvo del senyor Oskaru (que sepas que les xiques tenim per contrat certs dies melancòlics a l'any... i açò preten ser una pista de la pisicología femenina) Hui vos presente un grup que m'han passat i que me mola molt (si es que jo debí nacer en otra època) i no sol per la música, l'estètica que tenen en mola molt... seran los lunares. En fins. Messieurs and madames:

Your kisses are wasted on me




ABC



Iee que és divendres i me toca currar el finde... asina que un poc de festival no va mal.

Ja sabeu on estic

Miri

jueves, octubre 04, 2007

Canciones para un dia de lluvia

Pues eso, que està ploent... I que no sé perquè m'agrada escoltar esta cançò els dies com hui...



Per cert que és Adriana Calcanhoto i la cançò es diu Cantada (Depois de ter você).

miércoles, octubre 03, 2007

Pista 2

Jijijiji

Ahi va, la segona pista.

Ara que m'he fet lloc a les estanteries, regalant-li al meu nebot els llibres del barco de vapor, pos me cabeI esta también me cabe

I esta més mecara que és xicotiua!!


M'encanten, simplement. Más aqui


Lacasitos sin besitos.

Busca les diferències

Hui vos propose un joc, vale?? El típic joc de buscar les diferències... hi han 11. Atención que se sortea un jamón eh!! O un café, el que preferiu. Alé a darle.


Esto es una mesa...

Y esta es la misma mesa 5 minutos después...

Lo típic que pasa en les tauletes de menjador... que estan fetes pa aculumar trastos

sábado, septiembre 29, 2007

Pimientos del padron

Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
Mmmmm pimientos, mmmm.
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)

Grrrrrrr, pimientos...



Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)

I en llàgrimes als ulls... Mmmm pimientos del padrón, unos pican y otros no!!


Joe mi padre, que gran tipo eh?? Todos tenemos un Homer en casa.

;)

miércoles, septiembre 26, 2007

Pista 1

Ejem, ejem.

Sé que falten dos mesos però... Molaria molt tindre estos còmics:


Es que me l'han pasat i m'ha molat molt, molt, molt. En la línea de Lenore, aiiii. Me sembla que hi han soles 3 ó 4 en español... però molaria molt tindre estos còmics. Es que m'he enamorat d'un dels protes Squee (que mal ho passa el pobret) es que és moníssim


A més em sembla que ell també té algun còmic per ahí dedicat. No és dolcet???

Los quiero todos, tot el que fa el tipo este, el Jhonen Vasquez este me molaaaaa.

Ay que negra soy.

Señoras y señores en el culo tengo flores

Una frase típica dels concursants de la tele és: Si fallo esta pregunta me matan. Normalment se diu quan una pregunta és fàcil en plan: Que dios escandinavo del trueno era representado con un martillo???. Està clar, però... i si la falles, i si se te va la paxa i dius Conan, o alguna cosa pitjor?? (encara que contestar Conan en esta pregunta és pa matar-te)

Una vegada vaig escoltar a la radio que hi havia un home que vivia a una biblioteca, literalment, no ixia d'allí. Com Tom Hanks en La Terminal o el tio eixe que vivia al supermercat en Malcom. No sé si la "noticia" seria conya o què, però a mi en va fer rollo. De què s'alimentaria l'home??? Li sobrava en mirar les fotos dels llibres de cuina? Com seria el seu dia a dia? vull dir... que aborriment, no? Tot el dia allí clavat!! No sé, a mi em molen els llibres, però em sembla que acabaria tornant-me loka, tot el dia en silenci!! perquè clar a les biblioteques no se pot parlar.

Si jo fora un concursant i fallara una pregunta fàcil demanaria asil polític a la cadena. Si falle la pregunta de Thor (perquè és Thor el dèu del trueno escandinavo...) en tanquen les muralles del poble i no me deixen entrar, aixina que viuria en tierra de nadie. Jo no tornaria, me quedaria a viureals platos de la tele. A dormir al de "Escenas de matrimonios", a esmorçar al de l'Arguiñano, que se me trenca algo?? me paso por el de Bricomania.

Menuda vida me iba a dar!!

lunes, septiembre 24, 2007

El lado oscuro conquistado me ha 2.0

Des de xicoteta tinc un costum quan en llisc un llibre, escriure les frases que en molen a les fulles de la portada. De fet, tinc el costum de escriure-ho tot, jeje, por eso llevo papel i lapis en el bolso. Sempre m'apunte frases de pelis i tal. Crec que és cosa de la meua germana major que també ho feia i supose que si ellos lo hacen, tu también. En fins que siguiendo con mi sed de libros d'ultimament, m'he llegit, más bien m'he acabat, perquè el tenia a mitjes (coses que pasen) Wicked, memorias de una bruja mala, de Gregory Maguire (per cert que després de l'edició del llibre van fer un super musical de super éxito en Broadway). Fa temps que el vaig escomençar però el tenia aparcao. Supose que el vaig rependre perquè vaig vore que anaven a fer un remake de "El Mago de Oz", peli xaxi-piruli, o eso creia yo.

Ja sabia que existia un fum de mitología al voltant d'esta peli, que antes fue libro. Tot el rollo eixe de el pais de Oz i la Ciudad Esmeralda... ahí hi havia xixa. Total que després de llegir-me el llibre, me ratifico en el deseo de que facen una peli de malos y que los malos sean por una vez los buenos y que ganen. Farta estic de dir-ho, ja està bé.

El Llibre parla de La "malvada" bruja del Oeste, des del seu naixement fins la seua mort, por todos conocida y aplaudida, però noooo mal, Dorothy, la dulce Dorothy és una pedaso de puta!! Espere que a la peli nova se la carreguen com es mereix, que la penjen de les mans i li facen un tallet als turmells pa que es desangre poc a poc. Que le duela vamos.




Mola la figureta de Dorothy eh! Aii que calents ejejje. For more information click here. Que t'ha paregut!?! Mola molt el Mcfarlaine este, una que és eclectica...


Y dicho esto. Esta és la frase elegida. Una d'elles si més no.

(...) En cualquier caso, el Mago necesita agentes. A largo plazo, necesitará generales. Personas con dotes de organización. Personas con recursos e iniciativa.

En una palabra, mujeres.



Alé, a cascarla.

Miri




martes, septiembre 18, 2007

Publicitat subliminal

No puc creure que encara siguen les 12 del matí!! Esta es la mañana más larga de mi vida, no veig el moment d'anarme'n a casa i obrir el paquet que m'ha arribat este matí. Paquet que esperaba per a la setmana que ve. Puto SEUR, su eficacia y su rapidez, si lo se lo pido por correos que més o menos m'haguera arribat per Nadal... Nadal temps d'estrenes i pagues dobles.

Fa un rato m'ha telefonat ma mare, sabia que era ella des de que al depenjar i dir hola bon dia he escoltat una veu que me dia: Me deus 35 euros!! Con tonillo socarron de madre. I es que no vaig poder evitar-ho i m'he comprat dos nines. Dos Pinki Street, de esas que tan de moda se han puesto i que per fí he trobat a Spañaaaa.


Són wapetes eh!



M'he tornat a enganxar, i es que ja lo dice el xungo de Supermodelos: "Todo vuelve", he vuelto a mis orígenes de xunga antisocial, que m'anaba molt bé. Ara no recorde perquè vaig abandonar els meus vots d'antipatía si era cuando mejor me sentia. Ja està bien de colorines i mangas cortas. Que viva el negro (como color y como metáfora) i el cuello alto. Supose que serà que ja arriba el fretorro, el crudo invierno de la montaña que t'obliga a quedar-te en casa. Mira l'awelo de Heidi que feliz era en su cabaña, con sus cabritas y su queso. Jo ni cabras ni queso. A mi me van más los libros i el odio. El odio, ese sentimiento que tanto inspira.

He tornat a un dels meus vicis més antics, i no és el de morderme las uñas, ni sacarme los mocos que ja me castigaban bastante en el cole. Pos no he xupao yo Eddins de los gordos. Ahir vaig estar 4 hores enganxada a l'últim llibre que en vaig comprar, "Que se mueran los feos". He de confesar que el vaig comprar pel títol sense pensar en l'argument, per sort m'ha agrtadat molt i m'ha fet riure molt també. En fins que sense voler-ho el meu subsconcient en va fer quedar-me desperta fins les 12 de la nit, hora en la que de sobte en van entrar unes ganes lokes d'eixir al menjador, ensendre la tele i posar la Sexta.

Puto Montes i su publicidad, Tiquitaca tiquitaca, ahí estava Buenafuente puntual a les 12 i sense fer propaganda després de la capçalera del programa, cosa massa comuna últimament en totes les cadenes. Te dejan con la miel en los morros, calentaxominos!! En fins que no en va molar el primer xiste i vaig decidir apagar la tele i tornar amb el llibre. 200 pàgines en van saber a poc, vamos que me'l vaig acabar i vaig escomençar un altre fins que vaig notar que els ulls se m'ixien del puesto a les 2 del matí, supose que per això també se m'està fent llarg el matí.

Hi han dos coloms que festejen a la meua finestra, estic esperant el moment per obrir-la i pegar-lis dos perdigonaes, encara que a falta de perdigons i escopeta.. les pienso amenazar (si es que este verb es conjuga aixina) con un boli de la CAM.

Auu Diooos. Moriros todos (sigo con el síndrome premenstrual)



jueves, septiembre 13, 2007

Por que yo lo valgo!!

Hui no importa gastar-se 3 euros en gominoles, de les que tenen pica-pica, en Marcos.

HUI NO IMPORTA... POR QUE YO LO VALGO.

I QUI DIGA EL CONTRARI, QUE SE LAS VEA CON EL SÍNDROME PREMENSTRUAL.


AHI QUEDA ESO.

jueves, septiembre 06, 2007

ODA A BATOI

No és gens comú que escriga dos posts al mateix dia. Però és que hui és un dia especial K. Una cosa prou comuna és que al Periódico Ciudad de Alcoy trobe coses que meresquen un comentari o una réplica. Com en este cas.

La veritat és que m'he sentit obligada a escriure este post perquè m'han calao, m'han calao i muxo els comentaris que el Sr. Seguí fa al diari sobre el meu estimat barri de Batoi.

Cito al respecto de la gent dels bars del barri:
"... no tiene nada de extraño que alguien se engulla la espumosa y dorada cebada con acre lúpulo (que digo yo que será cerveza). Más aún cuando la noche anterior, toda, hasta la misma madrugada, no se ha ingerido más que el fermentado bebadizo (entiéndase cerveza otra vez) u otros igualmente alcohólicos, más algun tentempié en polvo nevado, o tan brillante como el cristal recien tallado, cortado."

Cito de nuevo:
"...un amigo me señaló un grupo de chicas que charlaban en la calle y me dijo que eran "auténticas batoyeras"..."

L'única cosa que m'ha agradat d'aquest "article" ha estat: "Batoi és al Rock & Roll lo que Menphys a la mateixa música i al seu rei" que no és del caballero sinó del cantant de Phil de Vient.

Sempre he considerat Batoi com el meu segon barri. Batoi és el barri més multicultural del món, ni New Yorck, ni Barcelona. Viva Batoi, la Babel valenciana. Batoi eixe barri del que la gent se'n recorda quan hi han vaquetes o a l'estiu quan la calor del centre urbá t'obliga a buscar una terraseta on sopar a la fresca o símplement prendre una espumosa y dorada cebada con acre lúpulo al costat de les més variopintes tribus urbanes que no se senten observats per ningú.

Heavys melenuts, pijos, toñis, agüeles tots tenen cabuda a Batoi.

Que vivan los bares de Batoi, que vivan los bocadillos de tortilongui de Dani (que tantes voltes ens ha salvat la vida i ens ha saciat la sed) Que viva la panadera, la bodegueta i la CAM. Que viva el sheriff de Batoi i la Senyó Paki!!

Que vivan los vecinos batoyeros que tenen més paciencia que un sant, i que han conegut el naixement de tantísims grups alcoians.

Gràcies Batoi per contribuir d'aquesta manera tan peculiar a la "cultura alcoiana" (la de la festa)

Te muntanyes que el volten i li donen fondor..
El meu cor és de Batoooiiii


Miri

És dur ser xica al segle XXI (segona part)

Este matí he ixit a esmorçar i m'he deixat les claus a l'oficina aixina que m'he vist obligada a pegar voltes per la mansana. Per desgracia hi ha una sabateria en la mansana, i a mi se me van asclar literalment les sabates el altre dia pel carrer, em sembla que va ser el dia de l'òstia. Total que he entrat a la sabateria tot i saber que el meu número de conter està en ambar (color anterior al roig). M'he tornat loka. He vist unes xancles monísimas de la muerte per 9 euros, per desgràcia m'havia de quedar dos parells, són eixes ofertes típiques de final de temporada. Després de pegar mil voltes i probar-me mil sabates cada una més coenta he aconseguit convencer una dona que estava en la mateixa situació que jo per comprar-nos els dos parells a mitjes. Soy una cra!!

Total que hem ixit les dos la mar de contentes en un parell de sabates per 4'5 euros. La història podria haver-se acabat ahí, però no. Les xiques no podem ixir d'una tenda sense tornar a mirar el escaparate. És un d'eixos càstics que Javhè ens va posar després que Eva mossegara la poma (pobra xica, veges tu, si tenia fam i Adan no li donava res millor per mossegar) en fins que m'he gastat al final 50 euros en sabates!!! I ara tinc eixa coseta en l'estòmac, eixa coseta que se suposa que tens quan estas enamorada... però que se llama arrepentimiento i fa el mateix mal que l'amor. La diferència és que l'any que ve tindré sabates noves per a l'estiu, i fardaré de lo wapetes que són. I això és una cosa que a les xiques ens agrada molt també, fardar i ensenyar les nostres coses noves.

L'altre dia una xica en l'esteticien ens va ensenyar la seua última adquisició, unes mamelles de la talla 100. És va llevar la camiseta, el sostenidor i no se li caien!! Ens va fer un pase de modelos i inlús ens va deixar tocar-li-les. Sé que açò vos semblarà super eròtic, com a bons pelilos que sou estimats lectors. Però heu d'entendre que per a nosaltres les mamelles no són... no sé com dir-ho... un tesoro. Simplement són mamelles. Encara que també són una arma, tal volta més eficaç que un cohet tierra-aire.

Ja ho diuen, tiran más dos tetas que dos carretas.





lunes, septiembre 03, 2007

La xica de la mama

Ací vos presente a l'alegria de la casa!! La meua Pruna, Pruneta, Pruni, Prunilda o com mon pare diu el bixo eixe.


Ací està guinyant-vos un ullet. És que és super simpaticona.


Ací està rient-se de les monaes que li estava fent.


Ací està posant al més pur estil Supermodelos 2008. So Capable



És la coseta més wapa que hi ha en el món? Si o no?

jueves, agosto 30, 2007

Crònica del partit

Puc resumir sense problemes i ben fàcilment la vesprada d'ahir 29 d'agost amb una sola paraula. CALOR!! al loro cantimploro, calor en maiúscules. Per l'amor de Déu!! Que basca eh!

Però yo he venido aquí a hablar del partido. El Paco Humbral deu d'estar pegant-li la palissa a Javhè ara mateixa. M'imagine el canyaret:

Javhè: Xe redéu Paco calla ja. Descansa un poc la llengua.

El que habla de su libro: Mira Dios yo creo que deberias cambiar tu forma de actuar, hazte moderno como yo, que así no llegas al pueblo. Si quieres te hablo de mi libro.

Javhè: Recollons Paco eres pesat eh!! Ja en semblava raro que Satanas no te vullguera.
I al cap de Javhè es representa una escena típica d'elegir els menbres dels equipillos de basket per jugar un partidet al recreo jejeje.

Bé, el partit d'ahir, supose que el vorieu a la tele, no va ser un gran partit, de fet 87 punts són pocs per al que ens tenen acostumats, però és normal en la CALOR que feia al pavelló. Casi que van estar més per terra perquè s'esvaraven en la suor que els regolava jaajja. Tot i que no van haver massa "jugones" va ser emocionant per a mi. La veritat és que en vaig perdre prous jugades, però és que hi havien tant puestos on mirar que me despistava. Que si el iaio venent bocadillos de xoriç, que si el zeppelin d'ONO ens tapava la canxa (per cert que vaig descobrir que el zeppelin el menejaven a radiocontrol, menudo curro, i no perquè porte molta faena la cosa, sino per que el tio que el comandava estava tot repantigat a una cadira i soles menejava dos ditets) Les animadores, muy dispuestas jajajaja. I els animadors... Suso, un tio que es dedica a pegar-se carreres pel parquet en una bandera a la ma i el Hipihopero, al que gairebé no se li entenia res del que dia:

Hipihopero: Donde estamos?? Donde estamos?

La gent de la grada: Biiiieeeeeennnnn, rollo los payasos de la tele jajaja.

Hipihopero: Que donde estamos???

I Rajoy, Dios mio, és alt eh!! I estava super concentrat veent el partit no com altres personajillos de la gada d'autoritats que estaven més pendent dels telèfons mòvils. I la Trini Miró, també coneguga com la Kili Miró!! allí sentada a la derecha de Dios padre. En feia risa vore-la, perquè és políticament incorrecta jajaja, ella feia la ola, ballava, aplaudia, como las personas normales, claro que si. I Peralta!! que ara porta una meleneta molt pija que li tapa les entrades, per cert que era l'únic que anava en un polo de mànega curta, cosa que no entenc, se sabe que eres un personajillo de la política quan vas a un "acte" per dir-ho d'alguna forma, i vas e camisa de mànega llarga i americana encara que estigues a 50º, serà que els polítics no pasen calor ni suen?? Nu sé, hi havia més gent coneguda, una negreta que va resultar ser Miurka Montalvo i Rafael Zurita, que no el coneixeu però que a mi em porta records d'estius estudiant les democràcies europees i la desfragmentació de l'antiga Iugoslavia. Eres un cabrón Zurita (i ho dic perquè sé que no em llegirà mai, perquè entre altres coses perquè no crec que entenga este dialecto de las montañas).

En fins que el partit bé, el lloc fatal, però fatal, el pavelló tenia més columnes i escales que el Calderón, l'aire acondicionat... brillava por su ausencia, vaig destrosar el tríptic de propaganda de tant abanicar-me, per sort quan va acabar el partit i ixiem del recinte les xiques d'ONO ens van donar un pai-pai... Supose que per fer-se aire al cotxe mentre el climatitzador climatizava.

I una crítica més, em pareix una super coxinà que es puga menjar dins del pavelló, l'home que teniem sentat al costat feia una peste a xoriç insoportable i ens tirava les pells de pipa als peus!!

Pel que fa als jugadors... En directe són molt més alts, més wapos i estan més flacs!! I Montes és més alt del que pareix, Epi está quedant-se calvo (cosa que soles pots saber quan està sentat per que clar a ver quien le ve la coronilla al tio jajajaja) Llàstima no haver portat la pancarta. I Iturriaga... simplement m'encanta, tot ell, diguen el que diguen.

Moltes gràcies Luis ;) besitos, besitos, besitos


Aaa otra cosita, el lema eixe que s'han inventat de Somos la Ñ, únete a la eñemania... me pareis un poc ... fascista no és la paraula, però no m'agrada gens!!!


FIN

martes, agosto 28, 2007

Simplement és dimarts

Ai, ai, aiiiii!! Fa una hora estava estesa en terra en el carrer Santa Rosa. M'he pegat una òstia brutal, però brutal eh!! He entropesat en algo, invisible, però algo. En fa mal la camaaaa. No se si ma fet meés mal l'òstia o la vergonya que he pasat. Mestres estava en terra que han sigut segons que se m'han fet eteeernos he visto mi vida pasar. Ja pesava que no podria anar demà al partit de la selecció!! Que sustoooo.

És que jo sóc fan de la selección, porque somos los mejores del muuunndoooo. Y como esta no hay ninguna, en fa ràbia mil que la comparen el la selecció de l'antiga Iugoslàvia, perquè a banda del fet que les comparacions siguen horribles, mira com van acabar... antes eren Iugoslavos, però va haver un moment que no sabien que eren i eso les desconcentró tanto y dividió tanto sus fuerzas que... pos mira que pierden porque ahora son malos i mosatros els campions del món i eso es indiscutible. A vore si Estats Units també es desmenbren (encara que no són rivals jajajaja) En fins que m'haguera sabut un mal dels que no es curen en Gelocatil no anar demà al partit per varies coses: La primera és el fet de retrobar-me en vells amics (;-)), la segona complir una promesa que li vaig fer a la meua germana, no en su lecho de muerte però sí un dia d'estos normales que li vaig dir "Quan jugue la selecció prop anem fijo" (supose que seria en el subidón d'alguna vistoria de este nuestro equipo, el de España, ajajja) i tercera però no menos important és pegar-li quatre crits al Carlos Cabezas i dir-li que és maaaaaloooo. Pena que no estiga Garbajosa, pena o sort per a ell perquè la meua germana anava decidida a tirarse-li damunt a besar-lo. Feu el favor de gravar-me el partit, por lo que pueda pasar que igual mos trauen en plan "las xicas wapas de la grada" o en plan: "las lokas esas que no paran de insultar a Rajoy" perquè estarà Rajoy!!! Que fuerteee, ejem, ejem. Espere que no li pase res.

Continua fent-me mal la cama, però no pense fer-li cas perquè he quedat en el Sr. Viper per anar a vore La última Legión, jo fa dos mesos que l'he vist en V.O. però tinc curiositat per vore quina veu li han posat al Sr. Darcy, a més no esta gens mal de jefe romano... no sale del lago con la camisa blanca mojada, però se li veuen prou les cuixes, que des de la meua humilde opinión no estan mal, encara que les de Leonidas en molen més, bueno no sé si el que em mola més de Leonidas són les cuixes o les mans, esas manos que empuñan la espada con la que desmembra a los malos. En fin que me'estic posant tonta i que me'n vaig.

Per cert, el libro està mejor.

Miri

lunes, agosto 13, 2007

lunes, julio 30, 2007

Duro de Matar 4.0 (lease cuatro punto sero)

Gracies, gracies a la señora madre de Ramón Langa per haver-lo parit. Gracies a les empreses tabacaleres per haver col·laborat a donar-li eixa veu. No m'he pogut esperar fins el 7 de setembre per anar al cine a vore'l, mi heroe, mi calbito preferido... John McClaine. Me baixat la peli es español latino (la "culpa" és teua Pau). Que pasa weeiiii??

No es lo mismo, el John McClaine sumericano és un poc mariquita, no dice palabrotas diu coses com "si no me dises lo que quiero te rompo la quijada" Ramón haguera dit: "Et pegue un òstia el mate" jjajajaaja. Tot i el doblatge que com vos dic és fatal, la peli en va molar, a més apareix el Sr. Kevin Smith fent de superfriki informàtic i en la seua batcova hay detalles mega frikis a comentar (espere que vejau pronte la peli per poder fer-ho). No vos conte més coses de la peli, soles vos dic que la xineta dels collons costa més de matar que el malo de Scream. Una cosa que vaig trobar a faltar és els cigarrets, perquè que jo recorde McClain estava més enganxat a la nicotina que jo. Hi ha més d'una escena en la que es troba a faltar el cigarret en la boca del calbito, como por ejemplo... després de pegar-li la palissa padre a uno dels malos i fer explotar un edifici, ahí s'hauria d'haver fumat un filter. En fin se lo estarà dejando. Serà la edad.


lunes, julio 23, 2007

Va canses

Una de les pitjors coses d'estar de vacances és haver de fer-me el llit tots els matins. Odie fer-me el llit!!! I no sé perquè però pa ma mare tindre el llit desfet és una hecatombeee. Ai las madres.

Avui és el meu primer dia de vacances oficial... voy aguantando em fa por pensar que en cansaré de no fer res. Cada volta que em pasa pel cap fer algo de profit (com ordenar-me l'armari o els calaixos de l'escriptori) em mossegue una ungla... ja no me puedo sacar los mocos, esto de ser tan responsable...

Pensava fer mogolló de coses estos dies... però és que li he requisat la videoconsola al meu nebot i m'he enganxat a un joc "Spartan total warrior" mira se me da bien eso de matar romanos a cascoporro, la veritat és que se me da bien eh!! L'únic problema és que en suen les mans i se mescapa el mando ajjajaja, i en fa dir moltes paraulotes ajjajajajaja. Este matí quan m'he alçat, a les 10:30 que booooo per favor! li he dit a ma mare hui pense passar-me el dia matan romanos a lo que la dona m'ha contestat mata a qui et done la gana però fes-te el llit.

En fins...

viernes, julio 13, 2007

Coses que em pasen hui

Este matí m'he despertat amb les "munyequetes" coloraes, coloraes i super inflaes... Serà que Javhè m'ha elegit per obrar un miracle?? Serè jo l'elegida per salvar a la humanitat, o si més no, a Alcoi o el barri del centro?? Serà la meua nova missió a la vida proporcionar a este mi barrio con un nuevo supermercado, plazas de aparcamiento, o una café més bo en les cafeteries de la plaça de dins???

Nu se.

Hui, casualidades de la vida és divendres 13... que por. El que més por m'ha fet ha estat un titular del periòdic información: "La gran ola de calor llegarà el lunes". En un primer colp d'ull m'ha fet la impresió que el dit Tsunami de calor era una autoritat política o algo i la prensa anunciava la seua arribada per a que la gent del poble isca al carrer a rendirle pleitesia, en plan Bienvenido Mr. Marsal. Te recibimoooossss gran tsunami con alegriaaaa!!! I l'alcalde al balcó de l'ajuntament junt a l'home eixe que dona pas a les filaes en moros i cristians, vinga eixa escuadra avant!! I el Tsunami pasejant-se pel carrer Sant Nicolau mirant amunt i saludant ... Que barbaritat. Jo pase del Tsunami eh! per mi que no pase per Alcoi, que se'n vaja a Cocentaina. Ara seé mala i diré: Si els socarrats posen ciris a Sant Hipòlit per a que ploga en abril, jo invoco al gran Tsunami per a que caiga tal calda en agost que els metalls del capità cristià se li solden al cos. Mmmmm El nuevo Ironman és socarrat ajajajajja.




martes, junio 12, 2007

Un odio que atraviesa las paredes

Hui m'he vist obligada a posicionar-me. Per un moment he dessitjat ser la malalta del capítol de House de la setmana passada, eixa que havia perdut la facultat d'elegir, el libre albedrio. Lo he pasao mal eh!! He patit un debat interior brutal, que se ha costada numerosas víctimas, entre ellas la neurona 387, a partir d'avui m'agraden les ostres... que són afrodisíaques... tal volta la neurona 387 deuria haver mort fa temps...

Quan et plentejen si eres de los buenos o de los malos... Me quedo con las palabras de J.J. Millas

Yo antes era lo que se dice una mala persona. Y fumaba.
Trabajaba en un departamento de Correos al que llegaban todos los días miles de
papeles verdes y amarillos. Mi trabajo consistía en separar unos de otros,
porque los verdes significaban una cosa y los amarillos otra. El compañero que
tenía al lado hacía lo mismo. Era muy mala persona también, y consumía un tabaco
negro repugnante porque no le gustaba el rubio americano, como a mí, eso decía
él. Lo que pasa es que era más mezquino que yo con el dinero, aunque me
aventajaba en dos trienios. Lo que él ganaba con esos dos trienios era lo que me
gastaba yo en rubio americano, para demostrarle lo que hacía yo con su
ambigüedad.Y mientras separaba papeles, me dedicaba a odiar a todo el mundo. En
aquel despacho habría diez o doce personas y me pasaba el día deseándoles una
desgracia. Algunos de estos deseos se cumplían. El jefe, por ejemplo, se murió
de un infarto, en junio, al agacharse a recoger cinco duros que se le habían
caído por el agujero del bolsillo. Bueno, pues la verdad es que cuando cayó
fulminado yo llevaba dos semanas recitando, quince minutos diarios, por lo bajo:
“Que un infarto...”. Eran mis quince minutos de gimnasia matinal. También odiaba
mucho a los miembros del Gobierno y a la jerarquía eclesiástica, pero no se
llegaron a realizar las barbaridades que soñé para ellos. Mis poderes tenían un
radio de actuación de quince o veinte metros, siempre y cuando no hubiera
ninguna pared por medio.El caso es que un día, por casualidad, llegó a mis manos
una revista de budismo y me volví bueno. No fue un proceso rápido, no quiero
decir eso; de hecho, tardé quince o veinte días. Y es que en aquella revista se
anunciaba unos libros que empecé a leer y cuyas enseñanzas me fueron cautivando
poco a poco. Dejé de fumar porque comprendí que el tabaco no sólo dañaba mis
pulmones, sino que alteraba e equilibrio universal, ya que formamos parte de un
todo, o sea, que mis pulmones no me pertenecían. Digamos que me los habían
prestado y mi obligación era cuidarlos para que en el futuro, cuando yo me
muriera, otro pudiera respirar con ellos. En Madrid hay muchos lugares para
ejercer la santidad, de forma que me matriculé en un cursillo de filosofía
oriental, en el que comprendí enseguida el daño que me había hecho a mí mismo al
odiar a los otros. El odio es el tabaco del espíritu; cada vez que odias un
cuarto de hora a alguien, es como si te fumaras dos paquetes enteros de Camel,
es decir, que se te queda el alma llena de nicotinas y alquitranes. Por eso
suele decirse que el odio se vuelve siempre contra uno. En mi caso, no era
exactamente así, puesto que había logrado matar a mi jefe de un infarto, pero
esto es una cosa excepcional. Lo normal es que el rencor, como la nicotina, te
produzca dificultades respiratorias.Así que perdoné a todo el mundo e intenté
que todo el mundo me perdonara a mí. En la oficina continuaba separando papeles
verdes y amarillos, pero ahora ponía un gran amor en ello. No hay tarea lo
suficientemente absurda si la realizas con amor. Dejé de odiar también a los
miembros del Gobierno y a la jerarquía eclesiástica y en mi infinita estupidez
pensaba que sus destino era mucho más duro que el mío. Intentaba contribuir, en
suma, desde mis modestas posibilidades de funcionario de Correos, al
establecimiento de la paz universal.Y creo que estaba a punto de conseguirla,
cuando una noche soñé que volvía a fumar. Me desperté sudando y abrí el cajón de
la mesilla, pero no había ningún cigarrillo. Entonces me lancé a la calle y
busqué un bar de esos que no cierran toda la noche. Compré dos paquetes de Camel
y estuve fumando hasta el amanecer. Con cada calada, me iba volviendo otra vez
malo, así que por fuera fumaba y por dentro odiaba. Odié a mi jefe, a mis
compañeros, a los miembros del Gobierno hasta el nivel de subsecretario, y a la
jerarquía eclesiástica de diácono para arriba. En la oficina expliqué que había
vuelto a fumar porque en la secta me habían hecho comprender que ese era mi
destino, pero les oculté que era de nuevo una mala persona. Así que ahora los
odio sin que se den cuenta y es un odio más eficaz que el de antes. Un odio que
atraviesa las paredes.
M'encantaaaa!!!

miércoles, junio 06, 2007

Desfici

Voy a ser sincera, este post l'ecric per fer temps, mentres espere que mon pare acabe de vore el futbol i poder canviar a Canal 9. Perlamor de Déu!! Que sacabe ja!! Que vull vore Heroes. A Espanya li queda un ratet encara i estava bascosa intentant situar a Liechtenstein en el mapa. Saps el capítol eixe de Frieds que Joey explica el seu mètode per posar cara de preocupació??? Intenta calcular 567 per 45 de cap. Pos els meus pares deuen d'haber-se pensat que estava super preocupa per algo, jejej. Es que no el situe. És que Liechestein... què sabemos de Liechtenstein, si es que no puc nio pronunciaro. Pareix Aznar parlant en català "els llits estan fets" (ma costat mogolló trobar algo que sonara com Liechentein)

Que sepais que s'escriu Liechtenstein i que és un principado i que (pronunciación en alemán: [lɪç.tən.ʃta͡ɪn]) es un país en Europa Central, uno de los más pequeños del mundo, sin acceso al mar, que está rodeado al oeste por Suiza y al este por Austria, países también sin salida marítima. Es conocido por ser un paraíso fiscal. ahí es na. I que la capital és Vaduz que te un castell super bonico i que está a tomar por c...???? está lluny, però lluny, lluny.

Mon pare continua en el futbol. Ara ma mare li remuga que li pose la serie del xino (Hiro Nakamura), per sort he aconseguit a ma mare a vore series. Le estaré abriendo el tercer ojo???



lunes, junio 04, 2007

Batiburrillo, o com estalviar-te convidar-me a un cafè. Tu tranquilo que et pose al dia en 1000 paraules

Hui és dilluns, otro maldito lunes, com tots els dies he obert el correu i l’únic que tenia era propaganda, 6 correus de propaganda i un que posava açò: Enrique Iglesias padece de insomnio. Ma sorprès molt esta noticia. L’Enrique pateix son, pobre no? Jo li donaria un somnífer d’eixos que li disparen en dardos als bixos que s’escapen dels zoos cosa que esta de moda per cert últimament. Fins i tot els bixos estan que boooosen, serà que s’arrima la canícula, serà el cafè, serà el resultat de les últimes eleccions??? Que serà, serà. M’ha fet risa la noticia perquè mentres la llegia, sí l’he llegida que passa?? a mi estes coses m’interessen, a la ràdio Francino parlava d’un polaco, de Polonia, s’ha despertat després de 19 anys en coma. Veges tu, pobre home, fijo que després de vore el panorama demana que el tornen a dormir. Per favor que m’atropellen un bus o Fernando Alonso, pa que vols congelar-te Walt Disney??? Caute per un barranc que t’ixirà més barat...

Bé, em dicidisc a escriure hui perquè mo heu demanat, pensava que havia perdut els fans, però no. El masokismo existe. Una cosa, que pasa que soles hem lligen tios o que?? Y porque lo haceis?? Acaso buscais las claves para descubrir la pisicologia femenina, pos ja vos dic que ací no la trobareu eh!!. Siguen els que siguen els vostres motius benvinguts.


Vos pose al dia: Estic agobia per la cultura alcoiana. Espere reprendre la seguida en 15 dies, quan pase tot. Volveran las alegres golondrinas, los post a este mi blogg i els correus del divendres. En 15 dies espere posar-me al dia de Lost, Prision Break, Heroes, etc, etc. En 15 dies espere posar-me al dia en les pelis que saturen el disc dur de l’ordinador (grandes trilogias de ayer y hoy, zombies de los 80, Freddy, Chuky, Ed Wood i monstruos varios) en 15 dies espere poder acabar amb els tres llibres que tinc a la tauleta de nit. Dadme tiempo xatos.

Res això era, que sepais que estic viva, que seguisc al semenger quan puc i esooo. Acaba d’arribar el boss, ma dit bon dia, que educat, el següent que ma dit és agarrat els maxos que esta semana serà agobiant. En fins me pareix que és una senyal.

Cambio i corto, corto i cierro. Como se dixe??


Besitos i Lacasitos que no falten.

Miri

lunes, mayo 07, 2007

Coses que me trobe

Me pareix que patisc la síndrome de Diògenes. Vaig per la red arreglegant trastos inútils, bé tal volta no tan inutils. Mmmm, retomemos. Sóc una coleccionista de frikaes, sí millor. I es que des de ben xicoteta m'han llamat l'atenció les coses rares... Em sembla que era l'unica que volia anar de viatje de fi de curs a vore las caras de Belmez... Trobe que haguera sigut un viatje molt més instructiu, però bé, ara ja està. Ja aniré jo... cuando me saque el carné!! ejem.

Igual és que sóc una maxuxa (que puede ser) però he trobat una cosa que m'ha fet rememorar els duimenges de matí quan acompanyava a mon pare al kiosco a comprar el periodic. Recordeu el periòdic Noticias del Mundo??? Que era cosína germana del caso però en friki?? Recorde, a lo lejos, que llegia les portades penjades en una pinsa d'estendre a la porta del kiosko i flipava en colors per els artícles que hi havia. Jo me'ls creia eh!!

Titulars com: "Tres zombies montan un grupo i se forran", nuestro problema és que no podemos hacer el amor. Claro que siii, por lo demas todo estupende làstima lo de follar...




"Ha jugado demasiado con los videojuegos" A fuerza de practricar con la consola Mario ha desarrollado una enorme cabeza que le permite controlar la consolo con el pensamiento. Mmm jo conec a dos o tres que tenen poders rollo heroes per culpa de la play estation.



Que gran periodic, que calidad de noticias, que veracidad en sus fuentes... Jo que se es que comentaria millons de coses, però millons eh. No se pegeu-li una miraeta i comenteu vosatros mateixos.

Aquí una ha elegit com a millor portada esta:

I no sols per la gran foto del niño murcièlago que fa una por que deu, però que si feren un ninop d'ell me'l compraria, noo. Mireu més avall: La cara de Chiquito de la Calzada en un jamón. Olé que si!!!


viernes, mayo 04, 2007

Si em parleu tots a la volta no m'entere de res

Escric ràpidament per a donar senyals de vida, sí estoy aquí. Hui és dia de mandaos i a més divendres vamos que no tinc massa temps. Este matí ha anat al banc a fer un ingres i m’he adonat que a Espanya tenim un problema, un problema de calvície. De 8 “homens” que hi havia al banc, 5 eren calvos, això és prou eh!! Una de dos o ser banquero fa caure el monyo o al Central Hispano es prenen lo de la discriminación positiva d’una forma peculiar, vull dir igual al conveni, estatut o el que siga que seguisquen per contratar a la gent a eixe banc s’establisca que un tant per cent dels empleats no tinguen pels al cap. Per cert que deuen de llegir-me perquè han canviat el fil musical, hui sonava Bob Marley i los Wailers (que modernos no?)

Després he anat als xinos a comprar “material d’oficina”, jajajaj. Aii els xinos, ahora en la distancia añoro esa Ancha de Castelar repletita de xinos. M’he comprat posits i clips de colores i un marc de fusta per emnarcar un diploma. Per cert que el full del diploma era més gran que el marc i he pensat, esto con la guillotina lo apaño yo... Saps quan erem xicotetes que li tallaves el monyo a les nines i anaves tallant i tallant per igualar la melena i la nina acabava calva??? Pos lo mismo però con un folio, en fins que no podria ser peluquera per que lo de les mides per dits no ho tinc massa controlat. En fin. Que estava dient??

Els xinos... quan m’he arrimat al mostrador per pagar la xina m’ha estornudat a la cara, no haguera passat res si haguera sigut rumana, alemana o yanki, però estava en uns xinos i per tant era una xina (No és questió de racisme, és questió de virus). La xica m’ha demanat disculpes, això està bé, les he aceptat.

Miri: Te has resfriado eh??

Xina: Sí, es que estos cambios de tiempo afectan a cualquiera.

Miri: Bueno por lo menos és una gripe alcoiana, no?

Xina: Pues si, porqué la gripe asiatica és asasina

Miri: Y que lo digas bonita.

Total, una xina costipà... Quan li he pagat li he demanat un tiket i m’ha donat un paperent que ha esgarrat d’una llibreta i ha anotat 17’60 €. Tant de trasto i aparato que tens en la tenda ja prodries tindre una màquina registradora!!

En fins, me’n baixe a correus a vore que em pasa, espere que no estiga el tio de sempre que no se si és simpàtic o gilipolles, qualquier dia d’estos li estampe un segell al cap i el facture al Congo Belga que és una cosa que ma mare sempre m’ha dit i sempre m’ha fet i·llusió, és una bona forma de fer turisme, no?

sábado, abril 21, 2007

Tropezando, como siempre

Me lo estaba dejando, enserio, ho he intentat tot, pisicoterapia, himnosis, lavado de cerebelo... Però no puc, he recaigut (recaure existeix?? és igual...) Lo soy y no puedo evitarlo!!

A que és mooonoo??? Mireu-lo!!


Fem bona parella o que??? ajjajajjaja


En fin Pilarin, esto es lo que hay, jejeje. (l'any que ve vull un Potato vestit de Sant Jordiet)


viernes, abril 13, 2007