viernes, marzo 28, 2008

Ordena el teu armari si vols aclarir-te

Que estoy enferma es evidente...

Ahir Canal 9 en va obrir els ulls, ojo a lo que estic dient eh! Una evidencia más de mi estado mental perturbado. Ahir vaig descobrir gràcies a RTVV que patisc la síndrome del canvi d'armari. Esto es, no sé que posar-me. Segons les enquestes el 65% del personal no sap que posar-se, ara fa calor, ara fa fred, ara neva, ara men vaig a fer Kite-surf a la platja.

Esta síndrome tant moderna es pot resumir en quatre paraules: armari desordenat... vida caòtica. El meu armari és suuper xocotet (com tot en ma casa) aixina que no el puc tindre desordenat... el que està fet un desastre és la meua habitació que des de fa mesos gaste com a armari, tinc roba baix del llit, a la tauleta de nit, penjada de l'espill... Osea que... Ordenada, el que es diu ordenada la meua vida no ho està molt.

Esta síndrome també està relacionada amb el fet que cada nova temporada ens gastem la mitat de la paga extra, si no tota, renovant el vestuari. Però de esto tienen la culpa los diseñadores. Digo yo que no fa falta canviar tant les modes no?? Supose que per això el meu vestuari es compose practicament de roba negra que no pasa de moda mai. Total que hauré de fer-me l'animo i arreglar l'armari-habitació. O això o demanar a Sapatero que impose un uniforme per a tot el món. Mmmmm, molaria vestir cada mes en el traje típic de cada regió. Enero de fallera, febrero de sevillana, marzo de torero

Más cosas, este matí m'he alçat especialment xarraora i contenta, he ixit de casa i he entropesat en una caixa de queso der burgos... m'estan posant una paraeta de menjar en la porta de casa... Está tot el carrer ple de xirmiteros, perroflautas i electricistes de l'ajuntament xillant-se d'un cantóa l'altre:

ETRERO 1: Manolooo pasam un destornillador
ETRERO 2: De quinoooss
ETRERO 1: Tu porta uno de cada
ETRERO 2: Recollons Pep de bon matí

Menudo finde m'espera... Espere que l'olor no arribe fins el 3er pis, no vull despertar-me de matinada amb ganes de menjar-me un kebab.

Más cosas... mmmmm.... ah si!! Que Viva Sarko, Sarko zy, zy, zy. M'encanta este tipo. D'ací uns mesos quan estiga al caribe, a un d'eixes tumbones prenent-se un mojito en una pulsereta verda al braç podrà dir: jo tioooo como mó ser presidente de un pais... i es girarà cap a la reste del míon dient, jo seré el que vulgau però todas las noxes macuesto con la pedazo de moza esta!!

Bueno pòs eso que yo també vaig a pegar una trompà a la taula i malgrat tot vaig a fer també boicot a Xina, i mira que me va a cosatar no entrar a cap xino a comprar xominaes. Des de hui ni rollitos de primavera, ni pollo al limón. s'acabó lo que se daba.


miércoles, marzo 26, 2008

La asamblea de majaras ha decidido...

Benvolguts Maldonado, Montesdeoca, Jordi Payá i resta de homens i dones del temps, sobretot el de Antena 3, i exceptuant els de TV3. Una cosa vos he de dir... Esteu en el món pa que hi haja de tot!!

S'aclarireu algun dia o que???


martes, marzo 25, 2008

La Revolució Rusa

Senyores i senyors vos presente els meus nous compis de pis!! aiii estic super contenta. Tal volta siga un poc pronte però tenia una pena tan gran que el papi en va portar a casa dos ratolinets nous. Són suuper monos!!

Esta és la seua primera aparició al ciber espai. Espere ensenyar-lis algun truquillo prontet.

Laidis and geltenmans en tots vostés

LENIN i STALIN



Són monos o no???

P.D.: Abans que digau res respecte al video... a mi es que me mola el dogma, per això es meneja tant la camara. I del soroll... se lo he quitao perquè soles s'escoltava una servidora dient piropillos,.

martes, marzo 18, 2008

9943 visites... queeeeee fuuuuueeerrrteeeee casi 10.000!!

Estaba yo pensando en rifarme como la Scarlet, però no m'arriba el presupost aixina que al visitant 10.000 li donaré les gràsies i com a molt un besito.




Ale, felises vacasiones semanasanteras

Queridos sectarios y lectores

Ja és primavera en el Corte Ingles. Ahir van fer Los 10 mandamientos en Canal 9, ara sí podem dir que estem en Semana Santa. Menos mal perquè encara no m'havia enterat, si es que és normal que els de Misión Imposible es liaren... Són tot Falles i Cristos!! (El cuerpo de cristo... Cristo que cuerpo, esta frase és que en fa molta gràcia)

Menos mal que van traure a Charlton, perquè ja escomensaba a pensar que Jaki Chan anava a convertir-se en el nuevo prota de la SEmana Santa, no se si os habreis dao quen però en tres dies han det en la tele 4 pelis del xino este... Ja estava tement que anviaren els gladiadors per xinos pegant pataes.

Estic contenta perquè tinc vacances... no en tenia des d'estiu!! Crec que me les he guanyat, no? Però no sóc una d'eixes que aprofiten per viatjar, como muxo a Barxell, voy a disfrutar de la Samana Santa en el poble. La segona cosa que es diu el dia 31 de desembre a les 00.00 h. després de dessitjar Feliç any Nou és... El dia de la Mona que??¿?¿? Ai, el dia de la Mona, ese dia de alcoiania pura. Si algú vol coneixer l'ambient alcoià en estado puro y en poco tiempo ha de vindre el dia de la Mona, o sea... el diumenge. Xiulitets, Glòria, Mona i filaetes que más se puede pedir?¿?¿?? Per sort el dilluns continua sent festa.

No hi ha major plaer que despertar-se un dilluns sabent que no has d'anar a currar.

lunes, marzo 17, 2008

Uno de pena

Mi gabinete me ha aconsejado comparecer ante los medios para dar un mensaje tranquilizador a la población a cerca de mi existencia y desmentir los rumores que apuntan a una subida de humos tras la publicación de uno foto muy simpática en un conocido periódico local.

Es que estoy tristeee. Sóc una mala mare... Pruna ha desaparegut, preferisc pensar això a imaginar-me-la estampà al desllunat. Estic com el prota del cuervo, el de Poe... Me reconcome el fet d'haver-me deixat el balcó obert. Aii, que bouera, quina panxà de plorar quan vaig vore la gabia i el balcó obert... Vaig apartar tots els mobles, fins i tot la nevera (gràcies que estava buida), vaig posar trosets de madalena i de fruita en sus rincones favoritos. Res de res, ara que ja estava apunt d'acabar-se la versió reduïda de Hamlet (si tu lees ellos leen). Una pena vamos, aixina mai podré tindre un goset...

Y esoooooo.