Ahir Canal 9 en va obrir els ulls, ojo a lo que estic dient eh! Una evidencia más de mi estado mental perturbado. Ahir vaig descobrir gràcies a RTVV que patisc la síndrome del canvi d'armari. Esto es, no sé que posar-me. Segons les enquestes el 65% del personal no sap que posar-se, ara fa calor, ara fa fred, ara neva, ara men vaig a fer Kite-surf a la platja.
Esta síndrome tant moderna es pot resumir en quatre paraules: armari desordenat... vida caòtica. El meu armari és suuper xocotet (com tot en ma casa) aixina que no el puc tindre desordenat... el que està fet un desastre és la meua habitació que des de fa mesos gaste com a armari, tinc roba baix del llit, a la tauleta de nit, penjada de l'espill... Osea que... Ordenada, el que es diu ordenada la meua vida no ho està molt.
Esta síndrome també està relacionada amb el fet que cada nova temporada ens gastem la mitat de la paga extra, si no tota, renovant el vestuari. Però de esto tienen la culpa los diseñadores. Digo yo que no fa falta canviar tant les modes no?? Supose que per això el meu vestuari es compose practicament de roba negra que no pasa de moda mai. Total que hauré de fer-me l'animo i arreglar l'armari-habitació. O això o demanar a Sapatero que impose un uniforme per a tot el món. Mmmmm, molaria vestir cada mes en el traje típic de cada regió. Enero de fallera, febrero de sevillana, marzo de torero
Más cosas, este matí m'he alçat especialment xarraora i contenta, he ixit de casa i he entropesat en una caixa de queso der burgos... m'estan posant una paraeta de menjar en la porta de casa... Está tot el carrer ple de xirmiteros, perroflautas i electricistes de l'ajuntament xillant-se d'un cantóa l'altre:
ETRERO 1: Manolooo pasam un destornillador
ETRERO 2: De quinoooss
ETRERO 1: Tu porta uno de cada
ETRERO 2: Recollons Pep de bon matí
Menudo finde m'espera... Espere que l'olor no arribe fins el 3er pis, no vull despertar-me de matinada amb ganes de menjar-me un kebab.
Más cosas... mmmmm.... ah si!! Que Viva Sarko, Sarko zy, zy, zy. M'encanta este tipo. D'ací uns mesos quan estiga al caribe, a un d'eixes tumbones prenent-se un mojito en una pulsereta verda al braç podrà dir: jo tioooo como mó ser presidente de un pais... i es girarà cap a la reste del míon dient, jo seré el que vulgau però todas las noxes macuesto con la pedazo de moza esta!!
Bueno pòs eso que yo també vaig a pegar una trompà a la taula i malgrat tot vaig a fer també boicot a Xina, i mira que me va a cosatar no entrar a cap xino a comprar xominaes. Des de hui ni rollitos de primavera, ni pollo al limón. s'acabó lo que se daba.
Esta síndrome tant moderna es pot resumir en quatre paraules: armari desordenat... vida caòtica. El meu armari és suuper xocotet (com tot en ma casa) aixina que no el puc tindre desordenat... el que està fet un desastre és la meua habitació que des de fa mesos gaste com a armari, tinc roba baix del llit, a la tauleta de nit, penjada de l'espill... Osea que... Ordenada, el que es diu ordenada la meua vida no ho està molt.
Esta síndrome també està relacionada amb el fet que cada nova temporada ens gastem la mitat de la paga extra, si no tota, renovant el vestuari. Però de esto tienen la culpa los diseñadores. Digo yo que no fa falta canviar tant les modes no?? Supose que per això el meu vestuari es compose practicament de roba negra que no pasa de moda mai. Total que hauré de fer-me l'animo i arreglar l'armari-habitació. O això o demanar a Sapatero que impose un uniforme per a tot el món. Mmmmm, molaria vestir cada mes en el traje típic de cada regió. Enero de fallera, febrero de sevillana, marzo de torero
Más cosas, este matí m'he alçat especialment xarraora i contenta, he ixit de casa i he entropesat en una caixa de queso der burgos... m'estan posant una paraeta de menjar en la porta de casa... Está tot el carrer ple de xirmiteros, perroflautas i electricistes de l'ajuntament xillant-se d'un cantóa l'altre:
ETRERO 1: Manolooo pasam un destornillador
ETRERO 2: De quinoooss
ETRERO 1: Tu porta uno de cada
ETRERO 2: Recollons Pep de bon matí
Menudo finde m'espera... Espere que l'olor no arribe fins el 3er pis, no vull despertar-me de matinada amb ganes de menjar-me un kebab.
Más cosas... mmmmm.... ah si!! Que Viva Sarko, Sarko zy, zy, zy. M'encanta este tipo. D'ací uns mesos quan estiga al caribe, a un d'eixes tumbones prenent-se un mojito en una pulsereta verda al braç podrà dir: jo tioooo como mó ser presidente de un pais... i es girarà cap a la reste del míon dient, jo seré el que vulgau però todas las noxes macuesto con la pedazo de moza esta!!
Bueno pòs eso que yo també vaig a pegar una trompà a la taula i malgrat tot vaig a fer també boicot a Xina, i mira que me va a cosatar no entrar a cap xino a comprar xominaes. Des de hui ni rollitos de primavera, ni pollo al limón. s'acabó lo que se daba.
No hay comentarios:
Publicar un comentario