martes, noviembre 25, 2008

viernes, noviembre 07, 2008

Si no en fera tanta vergonya seria una estrella pop como ella!!!



MENCANTAAA!!!!

miércoles, octubre 15, 2008

La vida es un xiste del Sr. Barragan

Ai, estic super orgullosa. Hui el meu nebot m'ha recomanat a estos tios. El Reno Renardo. Ai que frikis són els meus xiquets, en mi época era Gigatron i el seu que te peten el cacas. Aiiiii que recuerditooossss.


He seleccionat 3 vidrios que m'han fet gràcia:

Ctrl+Alt+Supr.



Es mas fiable y mas estable un comodoreeeeee. mi spectrum no se ha colgado jamaaasssss

Tu Hamster.



Tu has, tu hamster huele mal

Camino Moira



Juas

martes, octubre 14, 2008

Jaume I tenia ceeennnttt soldats

Pasar-me el pont recol·locant els mobles del menjador i escoltant 40 Latino, no era la meua primera opció. Menjar-me mitja caixa de muesli con xocolate marca hacendado i llegir-me un llibre sobre gestió teatral que el boss ens havia recomanat i que tots els compis de curro han llegit i jo no, perquè pensava que era de conya, tampoc. És el que té la metereologia, la gripe i la crisis. Per sort és el típico ciclo històrico, anda que no vaig estudiar jo a la carrera casos semblants. Lo de sempre, un període de fortes inclemències metereològiques; pèrdues importants de collites; epidèmies; pèrdua de població… crac econòmic. I jo sé com acaba... Asi que, una de dos… o se arma una Revolusión de las gordas (lo que viene a ser liarla parda) o la selecció espanyola logra un gran triunfo.

El millor dels moments de crisis és que el personal s’aspabila (aspabilar, esta també és bona). A vore si a algú se li passa pel cap inventar uns auriculars innalàmbrics pal mòbil. No hi ha cosa que en done més ràbia (miento más que hablo, perquè a mi en fa ràbia tot...) que estar 10 minuts desenrollant els p... cables dels auriculars. (esto lo he soñao) Ahir casi caic per les escales de casa intentando lograr tal proeza. Per sort els meus chacres estan aliniats, que no alienats. Soy un árbol... mis raices...

Total per escoltar la última de Maná Fffffff es que són malos. Vuelve el amor y la luz... o ella pagaba les factures de la llum o era d’Iberdrola i pa putejar-lo por cantante maaaalooooo li va tallar la llum. Porfis genio que sea la dos. Que ràbia els tinc, que ràbia en fa saber-me les cançons... I és que encima són feosy pesaaaos. No podiren ser com Manolo triunfito, que dona igual que és el que està dien-te, com si estigueren recitant l’alineació del famós Espanya-Malta, o desmontant de memoria un motor de tractor. Manolo, olé eixa barba de 3 dies. Si fores el granjero de la tele que busca novia… no me lo pensaria, però m’enganxaria al programa. Sea de la cadena que sea. Veis como la crisis espabila?¿ La gent ja no sap que inventar-se, ni que fer... Yo me pido delinquir com Rodríguez Menendez, menudo crak. El guión definitivo. Colaboraciones con el ministerio del interior… ese video de Pedro J. … Política, medios de comunicación… sicarios que intentan matarlo por 50 millones, un rolex i un polvo… La INTERPOL… Nuria Bermudez, Dani Güiza… Aragonés… (con la selección hemos topao!!) Turquía… integrismo islàmico. A mi me da pa una trilogía eh!! Gestionenlo Señores de Holiwood. El millor de tot és que el prota pot ser calvo!!

A mi Emilio en cau bé, les coses com són, el tio se lo ha currao, a estat més listo que els demés... Però no existe el crimen perfecto, per molt C.S.I. que hages vist. Al final xivatazo... no se puede confiar en nadie. O estas con la familia o estas soles. Este prodria ser l’argument de la segona temporada de la serie: quí, perquè i per quant va ser traicionat Emilio?¿ Quiero ser hija de James Gandolfini

Conclusió del pont:

  1. Necessite un moble roig per al menjador.
  2. Definitivament, i per moltes versions que escolte, no. No puc en Antonio Flores. Donde quieras que estes, des del carinyo eh! No me vayas a exar una maldisión gitana.
  3. Dec tindre una força sobrehumana... serà ese mi super-poder?¿... voy a vaso roto por dia, nostamal!

martes, octubre 07, 2008

En la puerta del teatre voy a poner un petardo...

Stoy liaaaaaa, liadiiiisiimaaaa. Supose que sabreu a estes altures de l'any a causa de què... millor dit de qui... Si, SI, SI Tirisiti ja està aquí! Les nadaletes ja resonen a l'oficina. Ara fa gràcia... però d'ací uns dies estaré suuper nyervit (ho sé perquè em pasa tots els anys). Espere que les clases de ioga m'ajuden a controlar la meua energia interior i no em pse com tots els anys i acabe enbroncant a algun mestre per telèfono.

En fin que hui aprofitant que ha aparegut misteriosament una camara de fotos a l'oficina he retratat als meus compis.

A mi izquierda i jugando al Fly Simulator aunque parezca que esté currando... Don Luis, el tècnic del teatre. Frente a mi, y trabajando de verdad el boss.



I ací estem Lidia i jo... que m'han pillat girant-me. A que pareix que treballe en una selva tropical.


Realment estavem currant eh! Lo que pasa és que nos lo pasamos bien.

Ale Besitos

(ya he dao señales de vida)

jueves, septiembre 18, 2008

Jaleoooo, jaleooo

Esto es la felicidad!! Caiga el anís del mono i la cançoneta...



-Que feos son los maridos nuestros, niña
-El mio parece la asadura de un perro
-El tuyo, parece un buzo
-¿Y el mío?
-El de la Fernanda ya es mortal

viernes, septiembre 12, 2008

Las xicas de la peluqueria

Ma mare ha descobert el meraveós món de la literatura... romàntica. Però no me importa porqué llevo botas... Vamos el fet que ma mare haja format un club de lectura al més pur estil peli americana en fa molta gràcia. De moment el club està format per ma mare, ma tia fan incondicional de Corin Tellado... de tota la vida i la seua peluquera que por lo visto también le pega a Danielle Steel. La cosa és que a mi me da para una peli, no? La típica peli anglesa rollo: Las xicas de la lenceria, Las xicas del calendario... Julie Walters podria fer de ma mare.

"La cosa és que hui al Pais venia un article curiós. "Las editoras españolas se lanzan a buscar a su propia Bridget Jones". SEÑORAS EDITORAS ESTIC ACÍ!!! Vale que talvolta no done per a més d'un llibre, però si le metemos alguna mentirijilla, no? Ai ja estoy pensando en la pel·lícula. I parlant de pel·lícules. Odie que em pase açò:

Fa temps que espere per poder vore el trailer de l'última peli de Kevin Smith "Zack and Miri Make A Porno". Señores d'internet... Me teneis hasta los mismísimos... Osea que puc vore com un empresari es monta una orgia sadomasokista disfrazado de nazi pero no puc vore el trailer o el cartell d'una peli perquè al títol apareix la paraula porno ?¿?¿?¿??¿ Esto és el que es diu doble moral?



Me mola que la prota se llame Miri... ja era hora... Des de Los 10 mandamientos que no pasaba.

miércoles, septiembre 10, 2008

De tal palo... tal palillo

Estic enamoraaaaa, enamoraaa de mi panoxitaaa. Perquè vol ser tan listo com jo, perquè li encanta que li conte historietes i li faja cuscanelles (porqué él si tiene) perquè li encanta fer monaes com a mi i perquè ell sí és wapo, wapo, wapo.




Però mi corasón está partioooo: tengo un furgolista, un artista i un panoxita. Que más se puede pedir?¿ ajajja



Ai que majos són... els ve de familia.

Ale panoxita ja ho tens.

Besitooossss con sabor a Lacasitos!!!

martes, septiembre 09, 2008

Lo que es ver la tele sola.

Ale, aquí estoy yo. Son les 22:54 i estic escrivint en l’ordinador mentres acaba l’intermedio de la primera. De cara al ventanal. He arribat a un estat tan zen que ja no veig les grues ni els cables, i la vista és mooolt xula, les montanyes, el sielo, las estrellas… Tot molt wabi-sabi (jejeje).

La cosa és que el intermedio està durando ya demasiaooooo. Hui és dilluns, hoy toca CSI, però m’enganxao a Identity, perquè el concursant és super enrrollao… He de confesar que… he llamao… no he pogut resistir-ho… Però és que ja fa temps que Maku i jo busquem una altra persona per anar, és més ja hem parlat de les monaes que hauriem de fer… Jo pase de ballar, como muxo le coso un botón de la camisa al presentador.

Aiiiii la pedagoga musical es la 6 ¡!! Que siiiii. És que està a punt de guanyar 100.000 € madre miaaaa. Estic retrasmitint lo que veig a la tele en plan Radio Marca: Minuto 12... La Bomba Navarro... Minuto 14 los lituanos enganxan un triple y se ponen por delante... Minuto 14: Vamos xicos!!! (esas cosas d’internet)

La cosa és que … acaben de pasar again a publicidad. Nos dejan con el corasón en un puño, se va a llevar los 100.000 €?¿??¿

Estos són els anuncis que han posat:

  1. Kalia wahis occiaction uno… confia en el rosa y adios manxas.
  2. Renault eco 2…la tia del barco que me cae fatal i seguidito el Clio.
  3. Chevrolet… 2º cotxe
  4. La selección, con Leire la nueva de la oreja de Van Gho… Soy yo o el altre dia en El hormiguero sen van pasar un web?¿
  5. Otra vez Chewvrolet, La Caixa i Cruzcampo que patrocinen la Selecció.
  6. Dame tu corazón la razon de llamarte asiiiiii…. Por muxas razones tu vuelta... La vuelta a Espanya
  7. Solano, mai he soportat cap anunci d’estos caramelos.
  8. PC City, deu ser caríssim fer un anunci perquè en este parlen muuu rápido
  9. Otro cotxe, Nissai QashQai pa jugar con la ciudad
  10. Que puedes hacer con estos dos lápices??... Espere que no m’ho preguntes enserio, perquè puc contestar-te una animalà... La guia de belleza por solo un 1’95 (primer coleccionable... bueno els cotxes també poden ser coleccionables, perquè vas a estar pagant regularment no? jaajjaja)
  11. ADSL internetiiiizateeee
  12. Sale un culo… solo puede ser corporación desmostetica. Ràbia me daa!!!
  13. 11888… Los pelochos estos estan ya pasados de moda
  14. Altea y León SEAT. Pareix que et venguen un 2x1 però no...
Ara és quan claven el que mana la llei pa ser tele pública:

  1. El primer en valenciá, de la Xeneralitat, que viene a decir: como mola ser valensiano y hablar catalán en la intimidad.
  2. Hora del turismooo. Hooyy la región de Murcia. Sempre tallen la cançò, con la de Andalucia i Chambao passa el mateix, casi preferiria una cansoneta que anunsis xungos.
  3. La peli del domingo. Dos polis rebeldes 2 con Jordi Moyá.
  4. Hyunday otro cotxe
  5. Ing direct…y asi como quien no quiere la cosa, subliminalmente… Fernando Alonso y palabras sospexosamente relacionadas con la Formula 1 que no quadren massa a l’anunci d’un banc
  6. Multióptica. La bella durmiente y el pirata… pobre principe... Per cert ese galope final sobre el caballo…

Por fin llega Identity a ver que pasa. No està mal 20 anuncios... Se los ha llevaoo. El tio ha fet d’albondiga humana per el plató i li han tallat el monyo. Besos y abrazos.

Són les 23.20… Hoy me siento flex i especialmente masoka me voy a quedar a ver al siguiente que seguro que es uno de los que falla, lo digo más que nada perquè solen quadrar els cocursos. Identity no és d’eixos de la semana que viene lo acabamos. Ningu se’n recordaria. La cosa és que el concursante es un tiarrón… comercial de preservativos… al que llaman Tin de Xiquitin, cosa que hem pareix tendra i coenta a l’hora. Ai espera que el vendedor de condones hace trucos de màgia… Com mola la màgia. Una volta al Teatre vam tinfre un mag, és flipant vore desapareixer a algú davant dels teus morros. El públic veu l’espectacle, però jo, i esto no és xuleria, són gajes del oficio, jo sé que no hi ha una trampilla, ni un doble fondo ni eixes coses que el públic podria pensar que hi han a l’escenari per tal de fer el truc. Els mags són molt misteriosos. No volen que els ajudes a descarregar la furgo ni que toques sus cositas... Per desgràcia m’ho van avisar tard i vaig estar escorcollant (alcoiania pura) els seus aparatos abans de la funció.

Ai llegan más anuncios... a ver...

  1. Mariposas del mundo. Segundo coleccionable.
  2. Mmmmmm Milka tender moments. Qué cabrons perquè ara m’apetix xocolate però no... Soy una roca, no respiro.
  3. Ale, i ara t’astaquen Puleva Omega 3 pa cuidar-te després del xoco.
  4. Dragon ball. Otro coleccionable
  5. Mafre
  6. El niño repelente con la boca sucia que li tira la culpa al peix de menjar-se el xocolate de sa mare… Más xocolate Dalki La Lexera, para que alimentes tu sonrisa. Quan estava en els juniors teniem un xaval... Ruben, alias Bubben el de la boca bruta... Vam pasar un campament bonegant al xaval perquè sempre tenia la boca bruta... fins que ens vam adonar que el pobre xiquet tenia la barbilla escaldaeta...
  7. Otra vez multiopticas i els cuernos del principe
  8. 3x2 en todo en l’Eroski. Esto que tan de moda se ha puesto de compra tres i paga dos és una putada. Si comprando uno ya me caduca... pos fijate comprando 3 por muxo que me cobren 2. O no?
  9. Don Simón mola más que Pascual … ahí pasa algo, no?
  10. Ara anuncien una cosa pa no roncar. Ha llegado la hora de ir a fer nono?¿
  11. Nokia
  12. Mº Jose Aranda te anuncia Corega pegamento dental… Esto de usar “gente anónima” para anunciar cosas és increïble, però increïble en el más puro sentido de la palabra. Perquè hui Mª José Aranda t’anuncia pegament pa la dentadura, però demà t’anunciarà no sé... Hemoal. A mi personalment, i sé que no té res a vore, però l’anunci relacionat en dentadures que més gràcia en fa és este.
  13. Aiiiii Julio José Iglesias i Garcia Bakero, m’encanta, en molaria convidar-lo a un café i pasar-me el rato quedant-me en ell. Sé que con él si podria. Este anuncio és una còpia barata del de sa mare con el Ferrero Roque, os habeis dao quen?
  14. Fairy. Mola perquè realment dura más que los demás
  15. Listerine otro pa que te vayas a dormir…yo no se vosotros però jo quan glopeje (que és una parula horrible) no m’imagine ones a la boca... que agobio.
  16. Xiquilin, mmmmm asuucarr
  17. La razon… tdt… mmmmm. Realment en val la pena comprar eixe periòdic un mes per una tdt? Ya contesto yo por vosotros... NO!
  18. Ai uno de colonia... Boss. El primero!!! Dentro de un mes veremos...
  19. Cuéntame … empieza el mometno desconexión. “Però como te has dejado las bragas en el radiador”!! jajajaja esto lo dice Imanol.
  20. Ves? Moto GP… Gran Premio de Indianápolis i claro la primera estarà retrasmitiendo en directo … bla bbla bla.. Eixos rollos que et claven en plan “Más que cotxes” o “Mi cartera de inversion” que són intermedios dentro de intermedios…uffff deberian estar prohibidos por ley.
  21. Estrellas principe… Dios xocolate!!!
  22. Linea directa aseguradora que a mi me parece igual que el de ING. Los confundo… En fa gràcia perquè posa dalt telepromoción… claro como todos no??

Ai torna identity i els concursants porten peluca de payaso. Acabe de descobrir una regla del concurs, per cada taco fan flexions, està clar que jo he de ser ajudanta.

Bueno ja m’he cansat de la primera, és tot massa blau. Voy ha hacer zappin… Mmmmm The Company, la decepció del año… com los 4.400. Están planeando matar a Castro a base d’evacuol… que bien pensao. Perdonen señores de la CIA, pero a mi me suena un poco a Lio en la Habana, vamos que en fa un poc de risa. Los malditos godos están en la puerta y alguien tiene que vigilarla. La gran frase de la peli… me mola Alfred Molina, me cae bien, a lo millor és un cabrón, pero me cae bien. Segueixen planejant la invassió de Cuba. Ara que sé que Leo Kritzky és el topo i que acaba en Moscú siendo un pobre desgraciado. Que Yevgeny acaba con la novieta que estaba en Siberia per culpa del pederasta de Starik, el jefazo del KGB, que es torna loko per que el seu pla de boicotejar l’economía america s’havia quedat viejuno. I que el rubiales resignao, esperando poder jubilar-se. Puedo decir que no me he gustao demasiado. En fin.

Ufff zappin. Tele 5, CSI mi primera opción, llego tarde, este ya lo he visto, podria contar-vos el final, però ara que ho pense quan llegiu açò, si ho llegiu, possiblemet ho hajau vist o sea que ja ho sabreu, lo qual és tonteria.

Evidentment ya no me llega el riego a la cabeza, son les 00,15… Me’n vaig a dormir… me espera Pomponio Flato, personatge amb nom gens suggerent, al llit.

Bona nit.

P.D. He caido en la tentación i m’he menjat una ensaimaeta de xocolate… ara en llavaré les dents i glopejaré en Listerine. Puta publicidad!!

Un hit

He descobert que m'agrada moltíssim Carmen Paris... En pareix super xula!!Però xula, xula, a lo supermaño.





Si fuera SuperWoman!!! Tellevaria volandoooo!!!

Pero como no lo soyyy!!!! TE jodes y vas andandoooo!!!

lunes, septiembre 08, 2008

Cuando estoy angustiada, me recluyo en el refugio. No hace falta viajar; me basta ir a las esferas de mi memoria literaria. Pues ¿qué distracción hay más noble, qué compañía más distraída, qué contemplación más deliciosa que la de la literatura?

jueves, septiembre 04, 2008

Dejar de fumar es fácil si sabes como

El boss s'ha deixat de fumar. Bé, està en el intento. De fet el que fa és no comprar tabac. De volta en quan s'arrima a la meua taula sigilosament, mirant cap un altre lloc... i en pilla un cigarro. A mi no m'importa, tengo asumido que ser secretaria supone estos sacrificios.

Va decidir que fumar un paquet al dia era massa. Sí, supose que és massa. Però, ara la que es fuma un paquet al dia sóc jo.

He pres una decisió... este matí he baixat als xinos i m'he comprat una vedriola (esta paraula és super-alcoiana). Ara cada vegada que en pille un filter ha de clavar 15 cèntims al porquet. És lo que hay. Lo hago por su bien.

Me'n recorde d'un amic de l'insti... era de muro... el más wapo de la clase. Una de les primeres voltes que vam pujar el tabac de preu (darse cuenta que aqui una que escribe està llegando a cierta edad, quan vaig escomençar a fumar el Fortuna valia 150 pesetes!!!). Lo dixo, quan van pujar el preu el tio es comprava Ducados, perquè així ningú li gorronejava. Des d'eixe moment va pasar de ser el wapo de la clase al agarrao.

La cosa és que hui m'he enrecordat d'ell i no se si habrà sido el destino, però a la màquina del Blau no quedava Kamel, tampoc quedava Chester que és el tabaco de los malos malotes (;-)) ... He estat tentadíssima de comprar K-Ducados, però m'he decidit per Winston que en sembla que és muxo peor, encara que en un nom molt més... americà. Porte tota la vesprà liant-me cigarrets, encara no he osat fumar-me un Winston... por si acaso es veneno i no huele a canela. El american cigarret se lo reservo al boss.

Ara sí deixarà de fumar... del meu tabac.

Mala no... pèrfida

viernes, agosto 29, 2008

Que pasa ultimamente con esta canción

Me he perdido algo? Es la cansión del verano??



Vale, mola... però tanto??

miércoles, agosto 27, 2008

Kaos post-vacacional


Me gusta hacer turismo es algo estimulante, es una emocionante, manera de aprender!!!


Aiii el final de las vacaciones, que bajón i que perea. Ara el reencuentro, uufff, las típicas preguntas i lo peor… las fotos. Per sort jo soles he fet 23 fotos i algunes estan repes jejajajaja aaaaiiii. En fin la cosa és que veent fotos de les vacances de la gent me dao qüen que a Alcoi ens cal un lloc on tirar diners i demanar dessitjos. Un pozo de los deseos en plan Fontana de Trevi, fins i tot a la fàbrica de guinnes en tenen una. Vaig a fer-ho al Parterre o a la Font del Quinzet que pasa encara més gent. Voy a ir un dia i tiraré uns quant cèntims… a ver que pasa…Qué puc perdre? Dos euros en xatarra? Això ho pague jo!!


Coses que he fet, m’han pasat o m’he enterat a Dublín, que como todo el mundo sabe està en Irlanda i no en Alemania, i que en esta són ja 5 vegades que ho he contat. M’hen queden 4 per a no oblidar-ho mai. Lo voy a soltar así en plan Brain Storming…mmmm….

Bram Stoker, que fue bautizado y se casó en la Iglesia de Santa Ana estava muy perjudicao perquè s’aguela li contava historietes de por de xicotet… En lo que mola que et conten historietes abans de dormir. A mi ma mare me’n contava de xicoteta, fins que va descobrir els casets (de venta en gasolineras). Encara me’n recorde de carrerilla del de Juan SinMiedo, i estic convençuda que la meua germana també:

“No hace mucho tiempo vivian en mi pueblo un mozalbete travieso y muy acelerado llamado Juan SinMiedo. El muchacho era hijo del herrero del lugar y tan valiente era que siempre se le oia decir:

-Será posible que yo sea tan valiente. Todo el mundo siente miedo de algo, y yo solo seque es temblar de frio. Cierto día, estando el padre de Juan…”

I això és per a tota la vida… com la intro del Tirisiti… és com un tatuatge, però al cervell. Una volta vaig provar de gravar-me llegint els apunts. Va ser horrible perquè sertir-me a mi mateixa parlant de los Cartagineses y los Romanos… no convencia ná, no sonaba nada serio. Que t’ho conten mola més. Sé que sonarà a pel·li de Paco Martinez Soria, però ha estat la primera vegada que puje a un bus turístic… i francamente… estan super bien pensaos. Tu pinganillo… t’expliquen curiositis, el justet per a encertar alguna pregunta del Trivial i poder dir de vegades: Ai si, quan vaig estar a Dublín ho vaig vore… que siempre queda super wai, jajajaja.

Lo de sentir-me la señorita Bennet passejant, esperant que el Senyor Darcy apareguera era totalment inevitable. Allí tot sona a novela de Jane Austen …… aveniu,….. park ….center. Supose que també en va influir haver vist les 6 hores d’Orgullo i Prejuicio de la BBC abans d’anar. Que per molt que diguen mola muxo más que la de Holibu.



Actualmente me hospedo en Arenleigth park. Oh, si, mis padres gozan de buena salud, así como mis hermanas. Això és que li has de dir al autobusero, sa o ke?!¿ I jo que en considerava simpàtica per dir-li bon dia al busero.

El museu de la Guinnes mola. Tu pinganillo… i al teu rollo. El bar on et donen la pinta de baes està a l’última planta, i les escales mecàniques estratégicamente colocadas per a que et patejes el museu… algo vas a ver fijo. Jo vaig tardar tres quarts d’hora aprox. en vore’l tot, i pa que conste en acta vaig deixar un missatge a un panell que hi havia, supose que ja no estarà.

Val me lo podria haber currao más però tenia els peus banyats, acabava de patir un atac meteorolòcig al bus turístic

Jajajajaja. Ale, aquí estoy yo… con una Guinnes. Pues si, pendres una pinta soles de cara a la pared és casi tan trist com vore L’Espanya-Lituania soles. Per sort tenia el pinganillo... Hablando de deporte. Els Irlandesos, no sé si deuria matizar i dir dublinesos (por darle un toque intelectual al rollo). Los panoxitas són suuper frikis del Hurling. Esport que per a mi era totalment desconegut i que en resulta incomprensible...

Arthur Guinnes tenia 21 fills i no va inventar la cervesa negra, un amic de Londres li va enviar un barril de negreta i li va molar. Un dia Arthur, entre hijo i hijo estava en el típico pub Irandes d’Irlanda, Benidorm o el Parterre prenent una pinta i matenint la típica conversa de borratxo sobre quin pardal volava més (mola pardal… estas pardal!! Eixa és bona). Y de esta manera és com va surgir l’idea del Llibre Guinnes de los Records. No sabia que era el… (Guardando dato para posible pregunta de trivial)

També va enregistrar la lira com a logo de la marca. Quan el govern irlandes va voler utilitzar la típica lira irlandesa com a símbol del pais Arthur va dir que nanai, que ell no cambiava de logo. Per això la lira dels euros irlandesos està al revés.


Un inciso.

És que estic negra. El canal 40 latino és la muerte d’España. Lo del vidio d’El Arrebato no té nom. Vamos que la xina s’enganya d’esglesia el dia de la boda. Ella està allí soles plantà en la porta, no s’estranya que no hi haja ningú… ni el padrino, ni el retor... Pot ser al ser xina pense: seran costumbres occidentales, habia oido que era tradición que la novia llegara tarde… estan lokos estos romanos. Això és el que es veu, el que s’escolta és pa mear i no exar gota: Yo no sé si me explico mal o bien, yo que se…En plan vamoraver la xinita cortita que m’he exao de novieta. M’ha tocao la única xina tonta, o las listas son las japonesas?¿¿?


Però ahí no se queda la cosa, no contenta la xina es llança a la carretera, supose que cap a l’aeroport a pillar l’avió a Cancún. Una puede ser xina però el Caribe és el Caribe. La xina plora mentres conduix, no sé ja si de pena o perquè enmig de l’autovia se’l troba fent un concert. Que una de dos: O prefiere dar un concierto en plena AP-7 p’amenizar las colas del atasco. O és que al ser xina i tindre els ulls xicotets va mirar mal l’agenda.

Total que al final es peguen un besito i acaben convidant a canyes i ensaladilla de boques en una estació de servei. No te creas tu que les salió barata la cosa.

FIN


Retomando con Dublin... He de confesar que en vaig perdre, i en donar molta ràbia, la culpa fue de la lluvia que me desorientó (i no és una escusa) Per sort vaig topar amb un taxista amable que havia veranejat en Puerto Banús, que a mi me suena al Caribe, però està ahí al costat. L’home en va caure bé, en recordava a Jorge Ferri, que venia en mi al cole… que habrà sigue d’ell?? L’ultuma vegada que el vaig vore tenia un cap del tamany de Brasil… Le habrá continuando creciendo? (Me pido el comodín d’Oskaru)

M’han agradat molt les casetes baixetes con su jardín y su Toyota aparcao en la puerta.


Por lo visto el zoo de Dublín és conegut per la cria en captivitat de lleons. El més famós, Edgard, és el lleó de la Metro… Pa mi sempre havia sigut Leo, però si ellos lo dicen (hay que investigarlo)


El ático de Bono… que segons pareix lo quieren tanto com a Camilo en Alcoi. Menos mal que no vaig preguntar si havia algun museu de bono prou, juas, juas. El piset es toooodo lo verde i dona al riu Liffey que és del color de la cerveza. Per això estarà tant aiguà… Enserio, lo siento, a mi també en va fer mal descobrir que m’havia caido un mito. La cervesa en Irlanda està iguà. Me conozco i sé que ací en faig un litro i mig de cervesa i acabe cantant el himno de la Real en pleno Cervantes

Una altra cosa que vaig vore i que en va molar mooolt va ser vore ballar Riverdance que me mola muxoo, supose que perquè és paregut al claqué... ese baile que algun dia dominaré ajajajajja






viernes, julio 25, 2008

Adios con el corason!!!

Bé, sembla que ha arribat el moment de dir adéu, després de més de 2 anys de donar la tabarra.

Ha sido un derrame de placer






Nos vemos

Agur yogur

jueves, julio 24, 2008

Si le decia vamos al cine rica, me decia veamos una de Kusturika

Ai la canícula, que caloorrr, que pereeaaaa, que aplatanamiento!!

Porte tota la setmana sense currar per les vespraes... francament pensava que aprofitaria més el temps, però com és imposible ixir de casa fins les 6 de la vesprà possss me tornat a montar el ciclo de cine de verano. Para seros sincera de les 15 pelis que m'he preparat, amb la falsa intenció de vore-les durant les vacances ja he vist 7... osea que habrà que ir buscando más. La putada, como siempre és que les pelis que m'agraden solen ser "raretes" (per dir-ho d'alguna manera).

Hoy queridos fans i anti-fans les voy a recomendar la que de moment més m'ha molat. Feia temps que no en reia tant en una peli. Ahir vaig vore Prométeme del gran Kusturica. Se la recomiendo al 100 % si el que vol és riure amb els dialegs lokos dels protes i les situacions subrealistes. Amb esta peli el serbi se sale. I no exagere eh! Vale que soy fan, però esta és una de les pelis més lokes del tipo, muxo más que Undergraund... uno d'estos dies pense llogar una xaranga pa que me siga todo el dia, poniendome de fondo la banda sonora





Una de les coses que més en molen és que sempre hi ha música, sempre hi han trompeteros tocant, fns i tot en els moments més inesperats, como enmedio de un tiroteo. M'agrada molt també com explica la situació social de Serbia després de tot el que han pasat.

Aquí un dialogo que en va fer molta molta risa, sobretot per el moment de la peli en que ho diuen... mientras un mafioso zoofílico les persigue ordenanado a unos ninjas serbios que acaben con ellos...

- A que viene esto?
- Nos persiguen unos matones
- Matones? A mi me parece cosa de fascistas
- La 3ª Guerra Mundial
-Aquí aún no hemos resuelto la 2ª
-Van a ver esos, esos fascissstaaaasssss
-Esto, esto me huele a provocación a escala internacional
- Crees que es un incidente entre estados?
-Quieres decir como cuando Hitler invadió Polonia?
- Hitler invadió Polonia por rencor, las potencias de hoy son compasivas.

Ai me parto

martes, julio 22, 2008

lunes, julio 21, 2008

En fa molta ràbia Aramal... però és que esta cançò... i la mascara de gatito que lleva en el vidrioooo





Porque la misma confusión

Que sientes tú la siento yo

Yo me limito a seguir

La ley de mi corazón...

La muerte en moto

Una no gana pa sustos ni disgustos... Després del finde de mega-relax, que una ya no tiene edad para ciertas cosas, llega la pena del dilluns, de tornar al muermo del dia a dia, de mirar pàginas sin sentido en internet i esperar que pase lo que nunca pasará...Esperaaarrrrr... mirar el móvil i vore com pasen els minuts. Que largas son las mañanas ahora.

I fins ací els dsgustos... pel que fa als sustoosss... Stalin me va a matar, ara li ha pegat per la literatura, sobretot per les noveles de ciència ficció... bueno ès que són a les que arriba. L'altre dia estava de tranqui asobinà en el mini-sofà quan de sobte... vaig vore que un llibre de l'estanteria es menejava... mecagoentó! Serà que mon tio ha tornat a casa?¿ Serà que torne a tindre companys de pis fantasmagòrics?¿... A nooo, si és Stalin!!






Ai que pena penita pena de lunes

Mi otro yo

viernes, julio 18, 2008

El ladrón de la comisaría de Sevilla sustituía cocaína por talco

Això és de ser listo. Ai si es que Sevilla tiene un color espesial!!! Digo jo que Mr. Espabilao no compraria 100 kilos de talco de trompà. Aniria compran tarros en Mercadona.

Però jo el que volia era fer-vos partíceps de la meua alegria a tots els meus fans i sobretot al nº 5. A falta d'una setmana per pillar les vacances aquí una servidora con su gracia i salero ha aconseguit les vespraes lliures!!! Oooole que sii. La última setmana de curro va a ser ligerita ligerita!!

Viva JO!!!





Besitoooooossssss mil!!!!

jueves, julio 17, 2008

Mmmm si nada lo remedia hui serà un d'eixos dies... Ho sé perquè:

1- Este matí quan he alçat la persiana tenia una pancarta gigante davant de casa en un cor fucsia fosforito on posaba Oscar i Ana per fí es casen.

2- Perquè quan m'he pres l'actimel este matí, sabia a actimel i no a café que és el que jo pensava que estava prenent (el meu cervell encara estava líquid) Lo cual me ha resultado extrañamente asqueroso.

3- He ixit de casa en una bolsa de paper per tirar a reciclar i una coca de xocolate que vaig fer ahir. I quan he arribat a la faena portava la bolsa de paper i la coca no.

4- Perquè Alvarez del Manzano alcoyanísimo de toda la vida, del carrer Sant Agostí serà l'Ambaixador de turisme d'Alcoi i no Paquito el de la Loteria.

5- Perquè m'han fet plorar quan m'he comprat l'armari pa casa i m'han dit que he de pagar 40 € per no tindre ascensor en casa.

6- Perquè m'he deixat el movil a casa i de segur que quan arribe esta nit soles tindré el missatge de propaganda de Vodafone de todos los dias.



jueves, julio 10, 2008

Con va dir l'altre dia una iaia (se le intuia que llevaba el casco puesto) Sedano tu no eras tan alcoiano???

martes, julio 08, 2008

Y ahora está sentado a la diestra de Dios padre

El Cura voladorrrrrrrr, el Cura voladoooorrrr

Hui a l'oficina hem obert un debat alvoltant del què li ha pogut pasar al cura voladoooooorrrrr:

Jo dic que està en la isla de perdidos
Lidia diu que queria estar cerquita de Dios y lo ha conseguido
Luis diu que se metió un xute de helio de uno de los globos y ahora està en una isla desierta , que no és la de perdidos, comiendo plantas y bebiendo agua de cocos

Que dieu vosaltres?¿?

martes, julio 01, 2008

Una raó més per ser Republicana

Arriba Españaaa!!

Per fi sóm campions d'Europa... de jurgol, el deporte rei. Ara en ve al cap l'slogan de Cuatro que resava: "Qué vas ha ahcer si ganamos la Eurocopa?" Pregunta a la que la gent responia: Res!! amb la coletilla... "Si en donaren algo per guanyar-la..." Pooossss mira que casolitat, m'acaben d'ingresar part dels 400 € de ZP. Coincidència? mmmm no creo. si hui estiguerem en eleccions la victòria de la selecció de jurgol estaria al programa electoral socialiste. Ja estic veent a Aragones dient "Yo soy de ZP".

Els bots que pegava el presi al palco eren més que d'alegria per la victòria... Ara ja no haurà de recurrir al rei (el de verdad) per a que se li obriguen portes de cases blanques, roses o verdes. Ara ja sóm campions d'Europa, menos mal. I és que diuen que l'esport és un dels millors embaixadors.

Ara tots els xiquets tornen a voler ser jurgolistes i els pares tornen a somiar en ser pare de jurgolista, però dels que cobren 200.000 € per guanyar un partit, o sis, m'és igual, però 200.000€ (es que sóc incapaç de calcular quanta pasta és això, però un webazo) Tal volta m'equivoque però en sembla que guanyar una medalla d'or olímpica eren uns 70.000€, no estic segura, el que sí sé és que no arribava ni de lluny a 200.000... Però les Olímpiades no són la Eurocopa, ni l'atletisme, el tir o la gimnàstica no són el jurgol.

I per això i perquè enguany els mags de l'orient no en van dur ni carbó sóc Republicana.

FIN

Salut i República.

viernes, junio 27, 2008

Post-traumatic

No es que no m'agrade el furgol, ni que no lo entienda... de fet, sé que és un fuera de juego (que para ser una xica ja és eh!) La cosa és que estos dies és inevitable que no t'agrade este deporte que segons diuen és el rei... serà que sóc tan republicana que no le veo sentido a esta afirmación.

Porte dies malalteta i no he pogut escriure, a més parece ser que este mi blogg contene palabras malsonantes o un alto contenido sexual (¿??¿?¿?¿) perquè des de fa setmanes no em deixa entrar per posar cosetes. I mira que en este tiempo de semi-reposo se me han ocurrido un montón de tonterias que contar... Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció estos dies, a més de l'exesiu grau d'espanyolisme que de sobte s'ha donat a tot el món, ojo que el altre dia estaben veent el partit de la Roja contra els rusos des de l'Anapurna... eso està mu alto eh!! No sé vosatros però jo cada vegada que escolte que parlen de la roja me'n recorde d'açò

Bueno a lo que iba. El altre dia a la tele discutien que és el que Aragonés els dia als jugadors quan se'ls enduia a un bosquecillo pròximo al campo de entrenamiento... Jo tinc una teoria. Los de la roja són enrealitat ciborgs, si, si, ciborgs. Quan se'n van al campito fan el cambiazo. Per això cobren tantisim els jugadors perquè fes-te tu un ciborg y que te funcione a ver si te cuesta menos de 1 millon de euros. Claro que pots comprar les peces en un xino, però después pasa lo que pasa, que se rompen... o lo que es lo mismo se lesionan. Jo per si decas... me voy a fijar el domingo a vore si es veu algun cable solt o algo.

ale FIN

I per fi torna a ser divendres!!



Si no has movido los pies con esta canción es que eres un ....

Aiii mi piticliiiii jijiiji

Besitooossss con sabor a Lacasitos mmmm

Miri-miri

lunes, junio 16, 2008

El meu cor és Alcoi. Part 1

Aixina es fan les coses al meu poble.





martes, junio 10, 2008

Mi novio es un Zombi!!

Que m'agraden les pelis de zombis no és una novetat, que m'agraden les pelis raretes és evidente... Esta semana arriba al cine "Ellos robaron la picha de Hitler" encara no he descobert quina serà la sala de cine que la pojecte... como siempre vamos. L'anterior peli del director "Karate a muerte en Torremolinos" me encantó, si que pasa?¿ És la peli que jo faria... peor no puede salir. Però a mi en va molar.

Ací teniu el trailer de la peli

Ellos robaron la picha de Hitler



Uf, si ja plores en el trailer com serà la peli?¿?¿ Ardo en deseos de comprobar-ho.

Fusant, fusant m'he trobat en este curt, bizarro, bizarro que m'ha molat mooogooollooooo!!!

Las Super amigas contra el profesor Vinilo



I ara una de las grandes, vale que segur que dieu que es una patata, però una patata és Indy 4 o La Niebla, esto es ... pues eso una de zombis.
Una de zombis



I com dia Alaska:

lunes, junio 09, 2008

Sabeis que creo que fue lo que pasó...

Killer era hijo de una perra coja y siempre se sintió inferior por ello, hasta que un día Tito Livovic, un traficante de armas del tres al cuarto lo adopta y lo entrena para pelear...y resulta que es bueno...jodídamente bueno, pero un día...Killer tiene que pelear contra su hermano Nibbles y dice: "No, no puedo, es mi hermano" pero lo obligan a pelear y Killer mata a Nibbles. Killer deprimido por la muerte de su hermano canceló todas sus peleas, empezó a fumar Crack y en un ataque de ira le dio un colapso nervioso y su corazón...dejó de latir....Wooow

Stalin

Tot el món pregunta per la rata!! I jo que?¿?¿? jejejeje



Como se ve, Stalin està més que bé. Histérica tot el dia...

Jo tb estoy bien eh!!

Ale Besos, pa todos menos pa ti!

lunes, junio 02, 2008

Solo el penitente pasara...

Fa dies que esta frase fa de nick d'alguns contactes al semenger... La culpa la tiene Antena 3 y la tirria que els ha entrat ara per Indiana Jones. huelga decir que Indy és i serà un dels meus herois por los siglos de los siglos... la cicatriz, el làtigo, las reliquias religiosas... I eso que el Sr. Espinosa (profesor de Introducción a la Arqueologia, asignatura maria que vaig a probar a la de 3!!) ens va dir a la seua primera clase que quien quisiese ser como Harrison Ford que se'n anara de la classe (a mi por que me lo contaron que en la primera clase no estaba, porquè si lo oigo me voy)

Evidentemente soy fan de Indy, eso ni se pregunta... però soy fan hasta la peli 3. No en bonegueu eh!! en quin cap cap lo que li pasa en la 4!! no es por na, però francamente... a mi Indiana Jones, el area 51, los extraterrestres... A mi no me cuadra. Quan vaig vore la peli sufri un anacronismo brutal. Vale que sea la época que le toca vivir... però marcianitos?¿?¿?¿? en fin, sé que van a matarme por esto, però en més d'un moment de la peli vaig pensar ahora sale Obi-Wan (y sin haberlo pensado me ha salido un pareado)

I una altra cosa... Indy, antes estabas mayor y bueno como un queso de Idiazabal... però ara... no sé, si fueras una foundi de queso a lo mejor mojaba un poquito. Supose que serà com quan de xicotet tot et resulta més gran i quan creixes t'endús més d'una decepció. Como cuando oyes a Robert de Niro anunciando Evacuol...

Hui, per fí després d'un any el meu nebot m'ha tornat els còmics que li havia deixat. Fa molta ràbia quan deixes les coses i tarden en tornarte-les, a que si Vipper (tengo cosillas tuyas) y es que cuando no las tienes es cuando las necesitas. La veritat és que quan el meu nebot en va demanar que li deixara algun còmic un escalofrio recorrió mi cuerpo. És una gran responsabilidad, és una influència molt gorda. I ho dic des del coneixement, vista la influència que els còmics del meu germà van tindre en mi. Allí estàbem els dos, frente a mi mini-bliblioteca comiquera. Si haguera volgut llegir-se llibres d'auto-ayuda o de treintañeras solteronas habria tenido más que elegir, las cosas como son. Però el xaval volia un còmic, i el més perillós volia que jo li'l recomanara... un rato cabrón si que és! (però està en l'edat i lo seu és comprensible) De primeres en va preguntar perquè no tenia cap en valencià... a lo que yo le respondí que si ya era dificil trobar-ne en castellà que no le pidiera peras al olmo o caracoles a los toreros. Total que al final li vaig dir que pillara el que volguera.

Si es que és molt millor deixar-los soles... A mi en van ensenyar a nadar reballat-me a la pesina del mas. Si conte 10 i ni ha tret el cap tirat!!!! això és el que li va dir a mon pare ma mare quan ho va fer. Pero salí... aprendí a tirarme de cabeza 12 años después però vamos hacer-me la muerta me sale muy bien.

Allí estaba yo, orgullosa del xiquet y nerviosa alhora pensant: "que no pille nada rarito, que no pille nada rarito" Al final es va decidir i es va endur "V deVendeta" i "Supermaño" (que os decia de las influencias de los hermanos mayores?¿?¿) no està mal, podria haber pillat "Los muertes vivientes" o "Hana Yori Dango"

Que grande Supermaño, pues no me he reido yo... y toda mi familia perquè era el típic còmic que sempre està en el aseo y mola más reirse que leer los componenetes del xampú i no saber lo que te estas poniendo en la cabesa. Supermaño... me'n recorde de la primera volta que vaig vore a mon tio el de Saragossa... Tete el tio no porta mocador al cap.


Ale reirse!!

Les dos primeres imatges se las dedico a Spilber i a Lucas (però de buen rollo eh!)



Si en mi época de canguro hubiera conosido estas tácticas a lo Supernani...

No me llame Vd. payaso, llámeme gilipollas. Aiiii ajajajajjajaaj es que no puc evitar pensar en este gag de los maestros quan veig un Hare Hare




jueves, mayo 29, 2008

No és que m’agrade tocar-me el cul, simplemente compruebo que sigue en su sitio i que la falda no s’alce, s’arrugue o simplement estiga on ha d’estar. Vosaltres, benvolguts pelilos no teniu eixe problema, però aqui una des de que aquella vegada en la “borraxeria” va ixir de l’aseo en la falda per dins de les calces ensenyant el cul a tot el món … me gusta comprobar que todo va como dios manda. Esssta es la alarma que indica que todo va como dios manda (grande Homer). És una d’eixes coses que fem les xiques, com lo de comprar-se un modelito una talla u dos més xicoteta amb l’esperança que el proper estiu et vinga bé o fer-se la manicura i deixar que ens sangren els dits (per cert que me pareix tope sexi que un xic tinga la manicura feta) i no poder ni agarrar un llapis després o posar-mos el tinte i que ens pique el cap com si tinguerem una manada de puses fent la desfilada del orgullo gay pel nostre cabolo… o creure que podem fer qualsevol cosa… como por ejemplo arreglar un escape de agua en casa. Eso no es facil.




No, hay humooorrrrr, para estos casos

Doctor, doctor cuando tomo café me duele un ojo
Ha probado a bebérselo sin la cucharilla dentro?

L'aspersor en l'escaló

martes, mayo 20, 2008

La eyaculación precoz supera al "caso Telma Ortiz" y al tenis

Nooorrrmallllll!!! Ho acabe de llegir al periòdic de la setmana pasada. Os preguntareis tan pobre es esta mujer que tiene que leer periódicos pasados. Pues no señores, estoy forrà, forrà d'ironfix con estampado de cebra. Una de mis ocpupasiones diarias és llegir el periòdic... però jo soles mire les fotos i el horoscopo, aixina que quan la montanya de periódics supera la meua taula, que me viene por debajo del culo y eso es aproximadament medio metro, riete tu de l'Adriana Karembeu (os pondria foto pero se que os vais a perder)... Decia que quan la muntanya de periòdics supera la taula en toca revisar-los uno a uno per si hi ha alguna cosa publicada que ens interese... La cosa és que en mola perquè en suposa perdre tota la vesprà buscant alguna notícia... i no és que no me guste trabajar... és que les vespraes escomencen a fer-se insoportables. Ahora mismo por ejemplo, tinc les mans negres de la tinta del periòdic estic deixant el teclat negre... me va a tocar limpiarlo, calcule que en durà uns 10 minuts, 15 si ho faig a fondo con un palillo de esos de las orejas... Però no me apetece... deixaré que la ronya siga absorvida per el teclat i que poc a poc la mateixa ronya torne als meus dits... Lo que viene a ser un trasvase de mierda.


Y dixo esto... i vist que ja son les 6 i hoy estoy que me salgo pues men vaig, men vaig a fer una d'eixes coses que a totes les dones/xiques ens torna lokes.... ir de compras a lo pretty woman.


Ale, dios dios

miércoles, mayo 14, 2008



Pues sí señores. Per fí, ja estic instalada al nou piset... encara en duren les agulletes o como se debe de desir cruiximents. Tengo los gemelillos más duros que Ronaldiño.

He canviat Sant Francesc (patrón de este mi pueblo) pel Dr. Guerau... donat que no he aconseguit que se obre sobre mi ningun milagro a ver si con un intelectual me va mejor. En fins,porte tres dies allí i sols he aconseguit dormir un dia. Piano, piano.

Ja vos aniré contant... o algo

Besitosss y Lacasitoossss

jueves, mayo 08, 2008

Chupiguai megaguai tope trash!

Sóc super wai, mega wai jajaajjajajaa.

Aiiii no puc parar de ballar esta cançò d'IX?¿?? Jalea... Phil... a mi és que ja en marejeu en tant de nom xatos!!! Sea como sea... ací teniu una fan.


martes, mayo 06, 2008

Conversa de Besugos V

La hija tonta: Vaig a baixar-li a la mama el disco de Sergio Dalma
El pobre hombre: Si, A bona hora.
La hija tonta: Que si, que li mola la cançò de la ràdio
El pobre hombre: Xei que sii, A bona hora!!
La hija tonta: Papa estas tonto o que??

A buena hora, el nuevo disco de Sergio Dalma…

lunes, mayo 05, 2008

Pues sí… habrá que ir sacando las xanclas.

Per què en sé totes les cançons de Jarabe de Palo si l’única que m’agrada és La Flaca?? Antes me caia bien, però ara Pau Donés me pareix un poc gilipolles. M’agrada molt la paraula gilipolles… la tinc totalment incorporà al meu vocabulari. Sempre m’ha fet gràcia mira. És una de esas palabras polivalentes que pots utilitzar en qualsevol conversa (ser polivalent en valencià és ser un tio buenorro no? Polit i valent…. hay que gilipolles…) Estas gilipolles, puede ser de buen rollo o no, todo depende del tono.

He de dir que vaig coneixer el món de les paraulotes molt pronte, si, si. De fet una de les primeres paraules que vaig aprendre a dir, segun las fuentes consultadas, mi madre, va ser GIPOLL, és a dir gilipolles. Quan anava a casa de Mabelxu de xicoteta recorde que sempre en dia… vale vine a ma casa pero no digues parulotes eh! Que ma mare diu que eres molt mal parlà. Tot siga dit, en costava prou no soltar improperios quan el seu germà xicotet en tocava les mamelles…

I no és que en ma casa es digueren males paraules, no. Bueno, si però no. En mi casa somos de Gilimendro, Himpontrope i la Puriiiiii. I la veritat xoca prou escoltar als pares dient paraulotes, por lo menos a mi madre. Fa dos setmanes li vaig portar la xiqueta a l’agüela, vamos… que diu xiqueta diu la rata. Total que l’altre dia en diu: “A la puteta eixa que tens vaig a trencar-li el cap un dia d’estos”. Evidentemente me reí en su cara. Escoltar la paraula “puteta” en boca de ma mare… A voras… Si eso me lo dice Constantino Romero… o Ramón Langa. Pues me meto el dedo en el culo y me hago la muerta. Pero Antuanet. Otra cosa que no mola és que ton pare diga que algo és wai. Eso da un bajon tremendo.

viernes, mayo 02, 2008

75 raons per canviar-me per una moto:

M'han pasat un altre meme d'eixos perculeros. Describete en 75 palabras... evidentemente no puc descriurem en tan poquetes aixina que com sempre faré el que me pasa por el meme.

1. Sóc cafeinòmana.
2. De xicoteta era catòlica, apostòlica i romana per inèrcia....ara sóc agnòstica.
3. La meua habitació està en un perfecte ordre que segons ma mare és un perfecte desordre.
4. M’agrada cuinar.
5. Sóc especialista en deixar les coses a mitges.
6. Tinc la boca molt gran, la qual cosa fa que clave la pata en moltíssima facilitat.
7. Persones que em produeixen mal de panxa: Zaplana, el tio del tiempo de Antena 3, Pilar la de Saber y Ganar.
8. Tinc una facilitat brutal per a enganxar-me a les sèries de televisió.
9. Sempre m’han tret “apodos”, alguns més encertats que altres.
10. La tortilla de creïlles i ceba me sale que te cagas.
11. No m’agrada portar paraigües.
12. Tinc tres nebots que són guapos, guapos, guapos... I no es pareixen a mi.
13. No soporte que em toquen la panxa.
14. M’agraden els meus muscles (hombros en castenallo).
15. Sóc destra, encara que esquerrana de pensament.
16. M’agrada estar soles.
17. No m’agrada estar “soles”.
18. De xicoteta volia ser cantant de jazz...
19. De major vull ser xicoteta.
20. Fume com un carreter.
21. M’encanta el formatge.
22. Odie les mandarines.
23. M’agrada anar al cine i estar soles en la sala.
24. Tinc una llibreta plena de frases de pel•licules.
25. Em cau bé Matias Prats.
26. Calce un 39 la qual cosa no està mal visto lo visto.
27. M’agrada el negre, com a color i com a metàfora.
28. No m’agrada la calor, gens.
29. Visc en una Brainstorming continua, lo qual suposa tindre tot el dia mal de cap.
30. Odie a Mr. Bean.
31. Les meues idees no són massa normal, la qual cosa les fa ser molt originals.
32. Ron con cola, la millor elecció.
33. M’agrada portar ulleres perquè em senten bé.
34. Encara no m’agraden els bebes.
35. Em posa nerviosa que gent que no conec en done conversa a les parades del bus.
36. No em mola la gent extremadament simpàtica, em fan por.
37. Parle soles pel carrer i a voltes cante i tot!!
38. M’agrada xarrar, molt, massa??
39. Si per mi fora no faria mai el llit, ho odie!
40. Però m’agrada escurar els plats.
41. I tirar aigua en les paelles calentes.
42. No tinc un lloc preferit.
43. Ni un llibre.
44. Ni una cançò.
45. A voltes somie que sóc una altra persona... i m’encanta.
46. Plore, molt, massa.
47. Moltes voltes quan isc de casa pense que m’he deixat la llum encesa o el gas obert i no em quede tranquil•la fins que torne a entrar per a comprovar-ho.
48. M’agrada molt fer regals originals a la gent.
49. Escric tot el que em passa pel cap, tot.
50. Ho xarre tot, però se guardar un secret.
51. Mai he passat pel tunel de llavat dins d’un cotxe, la qual cosa m’encantaria fer.
52. M’agrada la sensació de baixar pels tunels de Batoi i passar por.
53. La persona en la que més parle sóc jo, i no m’agrada, sempre acabe discutint.
54. Sóc incapaç de traure’m el carnet de conduir.
55. El meu record són 5 llibres en 3 dies.
56. Si puguera m’encantaria cosir-li la boca al meu jefe.
57. Odie la falsedat de la gent, les mentires piadoses i la llàstima.
58. M’agrada que els meus amics em diguen Miri.
59. No soporte que gent que no conec es prenga la confiança de dir-me Miri.
60. No he vist Titanic, ni pense vore-la.
61. M’agraden els llibres sensibleros que conten la vida y milagros de treintañeras perdedoras que acaben convertin-se en triunfadores. Són pura ficció.
62. Quan em pose nerviosa em mossegue els llavis.
63. Tinc 28 anys i no sé maquillar-me.
64. No m’agrada massa parlar per telèfon, però no puc viure sense el mòvil.
65. Sóc friki i m’encanta.
66. M’agrada fer fotos xorra.
67. Tinc tres cicatrius visibles.
68. Tinc 74 pigues en la cama dreta. Des de els dits del peu fins la cadera.
69. M’agrada vore les pelis clavà en el llit en els auriculars a les orelles i a todo volumen. Es mi dolbisouraun.
70. Sempre demane als amics que em porten pedres dels seus viatges amb l’esperança que algun dia podré tornar-les al seu lloc. Sé que no ho faré mai i ara tinc una caixa de sabates plena de pedres.
71. Odie l’expressió: “La esperanza es lo ultimo que se pierde”.
72. Mai he perdut les claus.
73. Una vegada em vaig menjar un danone caducat i no em va passar res.
74. Sóc suuper pereosa. Però em posa nyervit la gent parsi.
75. M’agradaria ser la campeona del món del escondite.

martes, abril 29, 2008

Yo que seré pavo o pollo

Llorar a lágrima viva

Llorar a chorros. Llorar la digestión. Llorar el sueño. Llorar ante las puertas y los puertos. Llorar de amabilidad y de amarillo.Abrir las canillas, las compuertas del llanto. Empaparnos el alma, la camiseta. Inundar las veredas y los paseos, y salvarnos a nado, de nuestro llanto.

Asistir a los cursos de antropología, llorando. Festejar los cumpleaños familiares, llorando. Atravesar el África, llorando.

Llorar como un cacuy, como un cocodrilo... si es verdad que los cacuyes y los cocodrilos no dejan nunca de llorar.

Llorarlo todo, pero llorarlo bien. Llorarlo con la nariz, con las rodillas. Llorarlo por el ombligo, por la boca.

Llorar de amor, de hastío, de alegría. Llorar de frac, de flato, de flacura. Llorar improvisando, de memoria. ¡Llorar todo el insomnio y todo el día!

Aiiiiiii, aaaiiiiiiii. LLORAR DE RISA!!! Que no veo ni las letras del teclaooooo



Mmmm buenos dias Mª Carmen... ajajajajajajjajajaj

Mamaaa, oye, oyeeee