Felisiiiiidad!!!

Decididament me va la marxa!! fins ahir no en vaig adonar. Ahir vaig disfrutar com una orka, i se me notava.

En 4 dies de Tirisiti no havia discutit en ningú, la qual cosa ens sorprenia a tots, i n o és que jo siga una broncas, que no ho sóc, més bé sóc un poc boba. Però és que als 10 anys que porte a la taquilla (vaaaayaaaa toaaaallaaaaa) no hi havia dia que no discutira en algú. El efecto cola pot causar canvis bruscos de personalitat.

Ahir vaig discutir en quatre persones, llamada a la polisia monisipal incluïda... Ha estat bruuutal!! Me lo pasé pirata. Però no tot és mal rollo no es penseu, per sort hi ha molts més moments xulos. Mola molt jugar en la gent que ve a comprar entrades... hi ha gent en la que dona gust ser simpàtica, molta més que amb la que no. Com la rubia de tots els anys, en sembla que escomença a ser personal. Ella en diu estúpida, m'envia a la merda i m'alborota a la gent de la cua per a que s'a,otine (sense cap èxit, tot s'ha de dir) i jo no la diexe entrar. Crec que la primera veada que vam discutir la seua filla encara no havia pres la comunió i ara la xiqueta ja ha arribat borraxa a casa.

De tota manera no tot és curro al Nadal, encara que siga una putada haver de currar en festes és l'escusa ferpecta per fugir del rendibus nadalenc.

Com diuen els iaios, el Nadal és per als xiquets, el que passa és que els xiquets de hui en dia són massa listos i han pillat el rollo molt prompte. Quan jo era xicoteta escorcollava tots els armaris en busca de regals, veges tu la gilipollà!! Que pedaso de baoicot a la inicència infantil. El més xungo és que la nit de reis flipava en colors al obrir els regals (que ja sabia des de fa dies que tindria) Tal volta el meu subsconcient borrara de la memòria la imatge dels regals... Jo que sé, que se me va la pinsa....

Tot este rollo ve arrel d'una conversa que vaig tindre l'altre dia en el meu nebot de 9 anys.

La tia: Tete, ja has escrit la carta al reis??
El Krakin: Si
La tia: I et demanes moltes coses?
El Krakin: Una, el parxe per a la DS
La tia: Li has demanat als reis que et piratejen la Nintendo??????????
El Krakin: Sí, que passa, són magos no?

A ver como le explico yo que els reis són super legals i estan en contra de la pirateria.

Per cert que ahir va ser el millor programa de Muchachada Nui de la història. Lo mejor de lo mejor:

• No va interneeeee
  
• Otia pijo weba
• A la reina Alien... el DVD de Cuatro bodas y un Funeral que queria verla

Aiii me parto.

En fins, voy a ver si encuentro el parxe de la DS en interneeeeeee.


Besitos y Lacasitos.

Pues eso

Licencia para estudiar

Això si que és motivar als estudiants. La Universitat de Gales impartix un master al voltant de la figura de l'agent 007. Ho he vist este matí a les notícies. El rollo és estudiar la guerra freda a traves de les "vivències" del personatge d'Ian Fleming. Mola, si haguera vist Alatriste 4 anys abans no m'haguera costat tant d'entendre la Revuelta de los Paises Bajos, jajajajaja. Lo d'estudiar la història a traves del cine està wai, encara m'en recorde jo de la baja edad media en Inglaterra i Mel Gibson en falda... encara que supose que ho faig per aquell lamentable incident que va marcar la meua vida universitaria... (ejem, ejem)

Personalment pense que sempre està millor el llibre, però he de reconeixer, al contrari del que pensa el meu senyor pare, el cine ensenya molt, uno puede aprender a llevar a cabo el crimen ferpecto, o el robo ferpecto, o pot ser capaç de fugir en cas de ser atacat per uns extraterrestres o vampiros o un pisicòpata asasino o fins i tot del FBI.

Fa moooogolló que no vaig al cine, i no perquè ho hi fagen res interesant... es que sóc paupèrrima!! Me reservo per al super estreno de l'any (per a mi, es clar, que sóc una friki o ho era si més no)


Aiii, que wapo el Jhonny!! Ai que gòtic tot!! Que negrooooo. Veremos en febrero

De major vull ser...

Ja hi ha gent que ho pensa... Soy un MARTIRIO jajajaja





Con mi chandal y mis tacones,
arreglá pero informal,
domingo por la mañana
él me saca a pasear.
Mientras va lavando el coche
dejo la casa arregá
para luego, cuando venga
no tener que hacer más ná.
Taquitos de jamón, choquitos y gambas
yo me harto de comer
y por la tarde lo dejo
pa que escuche el carrusel.

Con los niños por delante
nos vamos al hiper.
Mi marío tiene, por fin,
la tarde libre,
y a empujar los carritos, que ole,
nos vamos al hiper.
Ya se perdió, hay que ver que tiene brega,
si lo sabré yo,
este hombre en la bodega
se lo gasta tó.
El ascensor, se ha roto el ascensor,
¡ay, cómo pesan las bolsas,
pero qué gusta da ver
los forladys que rebosan!

Es un diario, sentrañas, es un diario...
Es un diario que mi marío
me pida, sentrañas, es un diario
que le haga lo del vídeo comunitario.
Le dije bueno,
pa qué le dije ná,
con lo bien que estaba yo callá,
pa qué le dije ná, con lo bien...
le dije bueno.
Mi perdición,
por darle gusto, esa fue mi perdición:
porque ya no hacemos ná de ná,
sin el televisor.

¡Estoy atacá, estoy atacá!
Estoy atacá,
mal palo en las costillas a ti te den,
riapitá, mira que estoy atacá,
por los traguitos que tú
me haces de pasar.
Cogé la puerta,
estoy na más deseandito,
riapitá, mira de cogé la puerta,
y al salir, ¡salir corriendo como las locas!
Estoy mala de los nervios,
¡estoy mala de los nervios!
¡Ay qué hartura, Dios mío,
riapitá, mira que me voy a la calle
a pegar chillíos...!

Aiiii que Grande!!

IRSE A...

Des de fa una setmana sóc la xica més requerida al món, parese que tenga la clave para descubrir algun gran secreto. La gent semarrima i em pregunta, al bus, a la panaderia, en Mercadona, mentres en faig un café... Hay gente que sólo me llama una vez al año... segur que és gent a la que soles li caic bé una volta a l'any. Jo preferisc ser antipàtica tot l'any. A estos y a todos, una cosa vaig a dir-vos:

DEIXEU-ME ESTAR!!!!!
i escolteu-me ben be, perquè sols ho diré una volta:

A partir del 20 de desembre podreu comprar les vostres entrades per al meravellós Betlem de Tirisiti (ací deuria de posar un enllaç a la wep, però com és una ... merda!!!! mejor lo dejo) a ServiCAM. I ací vos deixe els horaris




I aqui un regalito de Miss Simpatía jajaja.

Per a que vols ser Reina per un dia si pots ser princesa tots els dies???

Aunque paresca metira... me pongo colorá cuando me miras

De xicoteta no m'agradava gens portar vestit, m'en recorde que trencava les vores dels vestits (los dobladillos pa los castenallos) a propòsit per a que ma mare em posara pantalons. Quan va arribar un dels moments més esperats de qualsevol xiqueta, d'aquella època, i no estic parlant del moment que et baixa la regla (això és una putà) parle del dia de la Primera Comunió ma mare va pillar un disgust que pa què... Si preguntes a qualsevol xica estic convençuda que se'n recorda del dia que va rebre a Jesucrist (fffffffff) , jo el vaig rebre un 15 de maig, el vaig rebre educadament en un amén i el vaig despaxar en un sant-i-amén (ai que buen humor). Recorde que quan vaig anar en ma mare a Stylnovia (como no) a comprar el trage no en va agradar cap, perqué tots eren de princesita i yo con 9 años no me sentia princesita para nada. Jo en 9 anys volia ser cantant de jazz i vestir de negre. També recorde bé la cara de la dependenta quan li vaig dir: No a mi donan el baló de fútbol, no la Nancy comunianta.

No sé ben bé a que ve açò, supose que per donar senyals de vida.

Ale. Polvorones pa tots!!

;)

QUE ASCO, ASCO,ASCO,ASCO,ASCO,ASCO,ASCO.QUE ASCO, ASCO,ASCO,ASCO,ASCO,ASCO,ASCO