Desde Rusia con amor

Els rusos no estàn bé!! I jo ho sé perquè un dia en clase vam xarrar laaargo i tendido sobre el tema, 5 anys de carrera pa enrecordar-me’n d’açò cada volta que pense en l’antiga URSS. Els rusos són com són pel fred, el vodka i el fet de viure a Castells enmig de l'Estepa sovietica. Sip, per això estàn com estàn. Hui al periòdic venen dos noticies sobre rusos. La primera és flipante-alucinante. Astronautas de ISS lanzan una pelota de golf a la atmósfera terrestre. Veeu com nostanbé!! Lo més fort és que el ruso no estava soles nooo, tenia un español al costat. A mi la noticia m’ha semblat un poc rollo xiste. Un español, un ruso i un noseque en el espacio i el ruso le dise al español:

Ruso: Jo en mi pais ser campeón de lanzamiento, ir a las olimpiiiadasss i ganar medalla bonse (leer con acento ruso, claro)

Español: Así?? Vaaaa xulito a que no tiras la pelotita, a ver que lejos llegas. (El español podria ser Albelda el de los Muakis, ajajjaja)

Total que la piloteta estarà tres dies bamban per l’espai pa després “impactar” en la atmósfera terrestre. No si ja voras tu, menos mal que soles estarà tres dies pegant voltes perquè si ha destar més temps … ja m’imagine a Matias Prats d’aci cins anys dient. Un objetoo extraterrestre se acerca hacia la tierra, los científicos internacionales recomiendan a la población: Folleu, folleu que el món s’acaba… I en la cabesa de todos Armageddon, Deep Impact, mare de déu quin canyaret.

La segona noticia és també… como desirlo: Que està pasando en el mundo??? El ex-espia ruso envenenado se trago tres objetos desconocidos antes de enfermar. Lo ves pequeño saltamontes!!! El frio afecta. Que s’haurà tragat?? Una xapa d’un euro, el regalito de los Fronstrins de Kellog’s… A este home no li ha dit ningú que els regalitos del Kinder Sorpresa no se comen!! M’estic imaginant als metges en la sala de rayos X fent porres, pos jo creo que és un clip, pos jo creo que son 5 centimos de euro que no ves la sagrada familia?? No s’ho pergau que el tio deserta, se monta una fuga (como Nadia Comanecci) demana asilo al Regne Unit (que ja podria haver-lo demanat a Jamaica) sen va a sopar en un Italià a un restaurant japonés i es posa malalt. Otro xiste??? Pa mi que pidió pez Fugu, como Homer i després pa cura-se li va fer cas a Txumari Alfaro.

Ruso: Ai TXumari que mal de panxa

TXumari: Para el dolor de estómago nada mejor que un tornillo oxidado.

Ruso: Ai Txumari que me sigue doliendo

Txumari: Pos si te sigue doliendo tómate 5 mililitros de zofrogobozopaina

En fins i para terminar una reflexión: Batoi està apartat, no tant com els Castells de l’Estepa, però apartat. Fa un fred brutal i el voska és una beguda prou típica allí. Va a ser que soy rusa, como la paella i la ensaladilla i noesticbé??

Besitos, de momento

Miri

7 voltes 7

Jo pase que això és mogolló i tinc presa per acabar... QUI T'HA DIT QUE LA VIDA ES PRETTY, pàsali el meu telefono que tindré una xarraeta en ell. M'han pasat un altra xominà d'estes, allà que me voy.

Siete cosas que quieras hacer antes de morir
Pegar-li una colleja al boss
Pegar-te una colleja a tu, tururú
Fer una peli
Escriure un comic xungo
Acabar-me el llibre que m'estic llegint
Vore 300
Besar al rei negre

Siete cosas que sabes hacer bien

El asco
Por
La tortilla de creïlla i seba
Queixar-me
Contar hasta 50
Xarrar
Escoltar

Siete cosas que no sabes o no puedes hacer

Contar xistes
Embarazar a alguien
Correr la maraton
Menjar-me 30 flams en 1 minut
Ganar un GRAMY
Riurem de la vida
Escriure en bona lletra

Siete cosas que te ponen del sexo opuesto

Les patilles
Els ulls
Les mans
La risa (que no el somriure)
Els llavis
El cerebelo
El melic (jo que sé!!)

Siete cosas que te ponen del propio sexo (bueno me ponen me ponen...)

El marujeo
El sexto sentido
La risa
(...)

Siete expresiones que sueles utilizar con frecuencia

La puuuuriiii
Vesten a cagar
Cómete un capazo mierdaaaa
Jur!!
Perea 1000, ganes -3
Estic que bose
Diga??... Sí ací Tirisiti

Siete celebridades que te dejaron prendado

Prendado no, però últimament la gent em deixa flipà!!


ALE FIN!!

Dios salve a la reina!!

Sí, si, era jo. La de ahir a la tele era jo, inconfundible: el monyo pa fer, el bigot pa depilar (aiiisss) sueter de coll alt i xapes de super ratón i sugus en la solapa de la caçadora. No me visteis?? jajajaja parlant com una supercomunicadora, superpogesional!! jijiji.

Hui no paren d'enviar-me missatges de felicitació, però no per la meua actuació a la tele, està mal que ho diga jo però li pegava mil pataes a la presentadora jajajajaja. No, són felicitacions d'aniversari, mira una que va decidir caure a este món un dia com hui fa ... 27 anys... CASI 30!! (Vale que siii, que no me pongo cansina con este tema jajaj) El primer en felicitar-me va ser el meu germà, ahir, sempre se li oblida que és el 16 i no el 15 jeje. El segón va ser Viper a les 00:30 quan vam ixir del cine, muy bien, molt complidor, este matí ma mare m'ha despertat cantant-me cumpleaños feliç a lo que jo li he respost: Posa'm la cafetera al foc. I aixina uno darrere de l'altre mensaje tras mensaje l'ultim l'acabe de rebre ara mateix i ma fet molta ilu per el sentiment intrinsec que té: ¡Felicidades Míriam!Bancaja (els ha faltat posar-me: Que cumplas muxos más i no dejes de pagar)

Pel que fa als regals... Mi madre va ganando con una botella de colonia. I Javhè m'ha regalat un dia núvol. Vos he dit alguna volta que m'encanta que em facen regals??? ajajajjaja (ha llegao la cansinaaaa!! jajaja) Aiiss perdoneu però hui estic bascosaaaa i reglosaaa. Els compis de la Virtu a los que exo de menos cada vez más, i que conste que açò no és peloteo eh! que ho dic de veritat, que ara estariem fent-se unes canyetes en el club social rient-mos d'algu, seeegurrr, i no, estic ací intentant donar les gràcies (snif, snif) m'han enviat una afoto molt xula, de risa, però xula aajajjaja.

No podeu dir que no faig gràcia, jo no sé porque me presto a estas cosas jajajajaja, en fins Miri la Supermana!! Vaya tetazaaaasss, a lo Scarlet Johanson jajajajajaja. Con el vértigo que tengo!! i rubia eh!! Que fatal jajajaja. Moltíssimes gracietes. Maitexu casi em fa plorar, m'ha enviat fotos de Munchen, aiii que bien me lo pasé, puedo pedir como regalo volver atrás en el tiempo??? Pooorfisss. No? la puuriiiii, jooooo, buaaa buaaa.

En fins que jo el que volia era contar-vos la peli que vaig vore ahir al cine. The Queen, d'ahi el títol del post. O pensaveu que lo de reina anava per mi?? Ja no sóc la Frikiqueen. Ja no sóc moltes cosess!!! Pos eso que m'he fet super fan de la reina d'Anglaterra, però super super fan eh! Que borrdeeeeta que éss, si és que realment és com la pinten en la peli. Em vaig riure moltíssim tot i parlar de la mort de Lady Di, però és que l'humor anglés... ese tonillo socarrón, eixa forma de dir les coses sense dir-les. El que pot estar contentísim és Tony Blair, l'han fet wapo, wapo, wapo. En cara de bobet. Ja voldria el Blair de veritat ser com el de la peli!

Bé, o volia escriure més cosetes però el dia me supera. MOLTES GRACIES A TOTS (mira lo que vos dic eh! Os quiero muxoooo!! mareee lo que he dixooo jejejjejeje)

Miri

La pel·lícula de la semana

Està setmana m'ha vingut una pel·lícula al cap. Una pel·lícula que més que pel·lícula és poesia en estat pur. I no ho dic jo, noo, és que és aixina. Parle d'El lado oscuro del corazón, d'Eliseo Subiela, els dialegs de la qual estan basats en poemes d'un dels meus poetes preferits Mario Benedetti que diu coses tan boniques com esta:

Mi táctica / es mirarte / aprender como sos /quererte como sos / mi táctica es / hablarte /y escucharte / construir con palabras / un puente indestructible / mi táctica es /quedarme en tu recuerdo / no sé cómo ni sé /con qué pretexto /pero quedarme en vos / mi táctica es / ser franco / y saber que sos franca / y que no nos vendamos / simulacros / para que entre los dos / no haya telón /ni abismos / mi estrategia es / en cambio /más profunda y más /simple mi estrategia es/ que un día cualquiera /no sé cómo ni sé /con qué pretexto /por fin me necesites.

El prota és un poeta, calvo, que no s'aclara. Un poeta que ven poemes als semàfors de Buenos Aires... i busca, busca i no troba. A la peli també fan servir poemes d'Oliverio Girondo, poeta argentí que diu coses com:

Me importa un pito que las mujeres tengan los senos como magnolias o como pasas de higo; un cutis de durazno o de papel de lija. Le doy una importancia igual a cero al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco o insecticida. Soy perfectamente capaz de soportarles una nariz que sacaría el primer premio en una exposición de zanahorias. Pero eso sí, y en esto soy irreductible, no les perdono bajo ningún pretexto que no sepan volar, si no saben volar pierden el tiempo conmigo.

Mira, m'agrada esta peli, perfectament l'hauré vist unes 20 voltes (jo es que sóc aixina ajajja de ... nu se.. digamos reincidente) Si vos ha molat i vos heu quedat en ganes de llegir més podeu entrar a este web on hi han molts més poemes de Girondo, a mi m'agraden molt "Doce", "Todo era amor" i "Llorar a lágrima viva". Me pareix que són tots tres del llibre Espantapájaros (1932) porte anys buscant-lo, però em sembla que està descatalogat. En fissss, voy a resultar cansina, però si algú el troba... seria un regal fantastic d'aniversari ajajajjajaja.


Besitos con rima asonante

Miri

Un año menos, un año más

Queden dos dies per al meu aniversari, el de verdad. Que pena, estoy entrando en crisis. Quan una decideix per voluntat pròpia deixar de menjar i de dormir poden pasar dos coses: caure malalta (la qual cosa visto lo visto és imposible) i dos, arribar al Nirvana. Jo crec que estic a puntent d'arribar-hi, hui estic en plan oniric, voy levitando por la calle. Este matí sense voler-ho m'he apuntat a una "Caravana de mujeres" sabeu lo que és no? He pillat el bus a les 9 (hora en la que es supose que ja deuria d'estar ja a l'oficina... però no) Quan he pujat ma xocat prou que tot foren dones. He pagat el billet i:

Autobusero: Soltera o casada??
Miri: Soltera
Autobusero: Muy bien sientate a la derexa del autobus
Miri: ...
Autobusero: (Xillant) Otra soltera wapa al boteeee
Dones del bus: jajajajajajajajjaja
Miri: ...
Autobusero: Soy el tio con más suerte de Alcoi, un autobus lleno de mujeres wapas para mi solo. Os voy a raptar y a llevar a la playa.
Miri: .... (dialogo interior) no podria portar-mos a un altre puesto que estic pa depilar???
Autobusero: Al tio este de la parada no lo dejo subir
Dones del bus: jajajajajajajaja
Miri:... (dialogo interior) nanoniero nonieroooo
Autobusero: Os voy a poner a Julio Iglesias pa que os entoneis
Miri: si vols que s'entonem posa-mos un cubata (dialogo interior)

Els autobusseros han de fer algun tipo d'oposició?? Algún tipo d'examen rollo gondolero que tenen que saber cantar i tal. Menudo Casanova eh! A mi ma fet prou gràcia, però es que a les iaies que anaven a clase de manualitats (és que sempre són les mateixes iaies les que pujen al bus a eixes hores i comenten les calses i tal) les ha fetes unes reines. Eso sí que és empezar el día con alegria.

Ahir em vaig tallar el monyo, anava a fer-me casco, por la edad i tal... Sí ja sé sóc una exagerà, però es que el altre en van preguntar quants cumplia i al dir 27 en van dir: Uiiiii casi 30. Porte dos setmanes pensant-ho... casi 30, casi 30!! Casi 30 és l'edat que tenien els de Friends quan van escomençar la serie, i francament jo no me paresco ni a Reixel, ni a Mónica, ni a Fibi ni naaa. Però si yo aun leo còmics i veo dibujitos i me lo creo tooo.

Porte temps pensant en els regals que podrieu fer-me jejejejejejejeje (jo és que sóc aixina d'estupenda ja ho sabeu) I com ja són varies les persones que m'han preguntat que és el que em faria il·lusió pos os pongo una lista i ale, a elegir (Ja vos dic que regalar-me algo de la llista seria molt poc original, però bueno sus lo pongo. Va por ti Jose)

1. Una Miri exa muñeca
2. Un peluxe pa que em faça companyia per les nits
3. Un nino pa desahogarme (anava a posar desfogar-me però sona fatal, i ara no sé on collons porta la H intercalada, si és que en porta, en fins)
4. Otro nino que em faça companyia veent les pelis de por
5. Otra Miri exa muñeca
6. Més ninos pa aumentar la meua col·lecció.
7. Este comic in spanish plis
8. Otro nino, però este pa rezarle (o qualsevol cosa d'esta pàgina)

En fins jo crec que ja vos he donat prou pistes, no??


Crec que vaig a partir d'enguany cumpliré els anys cap enrere.

Nononiero nanaaaaa


Miri

Una ciutat de cine

M'agrada llegir El Pais els dijous perquè ve el suplement "Ciberp@ís". Sempre trobe enllaços a pagínes web curioses, moltes d'elles en anglès una putadilla, perquè jo no pase del there's a hole in my buquet dear Liza, dear Liza, there's a hole in my buquet, dear Liza a hole. Hui m'he trobat una web molt guay.

http://www.nyc.gov/html/film/html/anniversary/anniversary_home.shtml

Ací podreu trobar un plànol de localitzacions de pel·lícules filmades a Nova York i enllaços a les webs d'eixes pelis. Ma molao, una volta em van dir que Nova York és una ciutat per a reconeixer, no per a coneixer. I sí tenen raó. Si pegueu una volteta reconeixereu molt edificis, carrers...

Quan estrenen "Manolete" a Alcoi el cine estarà a tope d'alcoians que no miraran la peli noooo, buscaran a algú conegut en segon plano i dirán ui mira si ahi he estat jo!!!

(Això sempre fa ilu, no?)

Fuegoooooo

En el monte de Venus y yo me voyy a quemaaarrr. Fuegooo pero no hay agua en el mundo que lo pueda apagaarrr. Humo, estan exando humo las flores, las flores de tu jardín...

Els bomberos de Sevilla es despiloten per una bona causa. Els bomberos... BOMBEROS!! Han fet un calendari benèfic (mireu el video per favoooor) per a l'ONG 'S.O.S Ayuda sin Fronteras'. Ho vaig vore ahir a les noticies d'Antena 3. Ai que alegria em va donar Matias!! Una de les primeres coses que he fet este matí és buscar la pagina web del "cuerpo" de bomberos de Sevilla, no l'he trobat, he buscat la de l'ajuntament, però no he trobat on puc comprar el calendari. Que pena, que pena, jo que volia col·laborar en l'O.N.G... en fins m'hauré de conformar imaginanmelos.

Els bomberos d'Alcoi podrien enrollar-se i ferne'n uno també, encara que conec a dos o tres i la veritat... Mejor lo dejamos jijiji. La cosa és que els polisies monicipals de Sevilla també s'han exao la manta a la cabesa i han fet un altre, eso sí, com són més valents és un calendari de desnudos integrales (esto es, ixen els polisies es un pa de 5 cereales baix del braç jajajaja que malo, que maloo) a mi personalment em molen més els bomberos perquè porten casco no retornable. Esto de los calendarios se ha puesto de moda mira. Lo que pasa es que són listos, perquè saben que els vendran. Bomberos i polisies, si els cures i els butaneros es despullaren en plan benéfico estarien cobertes totes les fantasies eròtiques de les espanyoles. Què listos!! Eso és tener visión de negosio. El uniforme és lo que tiene. No pasaria lo mateix si feren un calendari els camareros del Circul Industrial o els vedels dels istituts, perquè soles comprarien el calendari la familia y eso no da beneficio. És com la loteria de Nadal, que acabes compran-te-la tu perquè ningú en vol.

Tots els anys per estes dates els pega per fer coses d'estes, calendarios erótico-festivos pa traure dinerillos i tal, ja siga per a ONG's o pa pagar-se el viatge de final de curs. Quan anava a l'institut vaig proposar fer-ne'n uno i no em van fer massa cas, la veritat és que els especimens que venien en mi a clase no eren massa... nu se... vamos a decir fotogénicos. Al final vam acabar venent mexeros, que típico, total pa què? pa no poder anar-se'n de viatge perquè l'any anterior casi els claven en el quartelillo per fer filaetes pels carrers d'Amsterdam (cabritos) Jo en vaig vendre mogolló perquè me'ls vaig endur darrere un dissabte de festa i la gent quan va borraxa et compra lo que siga. Una volta en una amiga ens vam dedicar a vendre servitelles de colors que haviem birlat d'un bar. Ei a 50 pessetes cada una!! Ens vam forrar.

Va despulleu-se!!

Miri.

Besitos i abrasitos!!

Ahir fusant per la red em vaig trobar açò. Em sembla una iniciativa super xula, això d'anar repartint abrasitos pel carrer... He entrat a la web, he vist el video i m'han entrat ganes de posar-me enmig de Cervantes en els braços oberts a vore si alguú se m'arrima i m'abraça o en dona un euro.



Em sembla que estic deixant de ser Varaseca, juuur.

Besitos mil!!

Miri.

Trastejant

Sóc una xica i encara que no ho parega m?agraden les coses de xiques, les converses de pulpurina, les pelis romanticones, los caxorritos i els bolsos, sobretot els bolsos. Quan Javhè va maleir Eva després d?oferir la ?poma? a Adán amb tindre la regla se li va oblidar dir-li que a partir d?eixe moment també la condemnava a portar bolso... Fa dies que em fa mal l?esquena, he descobert que patisc la síndrome de Diógenes en la seua vessant portatil. Paso a enumerar els trastos que porte al bolso:

• Una llibreta tamaño cuartilla que me sirve de agenda (que se m?oblida mirar) i para los momentos de inspiración que mai saps on et poden pillar.
• Un paraigües, que no gaste mai.
• Un tubo de pasta de dents.?¿
• Una tartera amb 50 dvd?s.
• Una cartera gran per als carnets, les tarjetes, los billetes gordos (que no porte mai) i fotos dels meus xiquets.
• Un monedero pa la xatarra (que no trobe mai quan vaig a pagar)
• Un xupaxups.
• Un ?botiquin? de supervivencia para xicas (vamos en tot el que una xica necessita en eixos dies... compreses, tampons, gelocatotils, saldevas... lo típico)
• Dos piles, recargables.
• Dos gomes per al monyo.
• Un tubo de cacao pals morritos.
• Un pintallavis.
• Una castanya pilonga, que diuen que lleva el mal de cap... a mi no me funciona, però em fa pena tirar-la.
• Un parells de pendientes.
• Un paquet de clinex.
• Dos sobrets en toallitas d?eixes que donen en les bodes pa torcar-se les mans després de menjar gambes...
• Un paquet de xicles dels que no piquen.
• Dos mexeros.
• Un paquet de tabaco.
• Les ulleres.
• La targeta d?identificació del Principal.
• Les claus de casa i del local, les claus del piso, les claus del teatre i les de la oficina (4 clauers).
• Tres pedres.
• Un còmic.
• Un boli bic blau.
  

Jajajajaja Mary poppins al meu costat és una aficionà!! Què te parece??? El pitjor de tot és que tot és útil i no puc traure res, perquè si trac algo fijo que després em fa falta. Jo i mi bolso hasta el fin del mundo.

Esta setmana m?he posat enserio en lo de la mudansa, després de les amenases de ma mare era inevitable. Si no escomenses a fer caixes de trastos se?n va tot al la brossa!! 2 caixes de cd?s, 3 de pel·lícules i 8 de llibres, el que va dir que el saber no ocupa lugar no tenia ni puta idea!! Fer mudansa és com fer retorspected de la teua vida, he trobat moltíssimes coses que pensava que estaven perdudes. Ma mare tenia guardats els trabajitos del cole, una tarjeta del dia de la madre, una cosa de fusta pa posar les cartes que te un ninot de neu, bueno se intuye que és un ninot de neu, em sembla que tenia 8 anys quan ho vaig fer. Un zoo de fusta que vaig fer en setè, bueno en realitat mel va fer la meua germana major, que és molt artista... ei que em van posar un 10!! Un tangram de fusta que em va fer el pare de Macu que és fuster... Ara que pense en el cole no eren massa originals, mos donaven un tros de contraxapat i ale, andando trabajitos manuales. Una de les coses que més risa m?ha fet trobar és el llibre de firmes de la comunió!! Jajajaja. Ma fet risa perquè se me va oblidar en casa i no em va poder firmar ningú. Això era molt típic, que la gent et posara dedicatòries cutres al llibre, en plan te felicito por tomar la comunión... jajajaj asies jajaja és tot un orgull pendre-la. Com dic, a mi se me va oblidar en casa, tot i això està plenet de firmes... totes iguals, en la mateixa lletra jajajaja que coses eh! De qui serà?? jajajajja, aiiii que triste!!

També he trobat tresors, no comparables al mapa del tresor de los Goonis, però per a mi ho són. He trobat el típic quadret en un angelet o angeleta que donen als xiquets quan neixen i que jo pensava que no tenia, la qual cosa, unida a que ma mare no recordara exactament el dia que vaig vindre al món i al fet de no semblar-me als meus germans en va fer pensar durant molt anys que m?havien comprat al Simago. Un altre tresor que m?he trobat són álbums de fotos de quan era xicoteta!! He plorat, no de pena nooo, de risa. La puri que dolor. Fotos de Miri vestida de pastora nº3, la meua il·lusió era fer d?Angel, mai en van deixar, nu se per què. Miri de Lisa la novia de David el gnomo, Miri en la platja, Miri en la Font Roja fent de xiquito de la calzada...

Tot això estava a l?armari del quarto dels meus pares. Jo sempre he pensat que eixe armari era una porta a una altra dimensió perquè és suuuper gran. De xicoteta em feia mogolló de por, una volta la meua cosina i jo vaig iniciar una expedició dentro del armario. Em vaig armar de valor i em vaig clavar dins, la meua primi va tancar la porta... crec que vaig perdre el coneixement un rato, això o vaig ser abduïda perquè quan vaig ixir els pantalons en venien xicotets i a la meua cosina li havia crescut el monyo considerablement. És el típic armari on es suposa que ta mare et guarda les joguines de xicoteta, quan en realitat están en el vertedero municipal. El típic forat negre que hi ha a totes les cases vamos.

Me acordé!!

Recuerden, recuerden, el 5 de Noviembre. Conspiración, pólvora y traición. No veo la demora y siempre es la hora de evocarla sin dilación. Pero, ¿qué ha sido del hombre? Sé que se llamaba Guy Fawkes, y sé que en 1605 quiso hacer saltar por los aires el parlamento británico, pero, ¿quién era realmente? ¿cómo era? Nos dicen que recordemos los ideales, no al hombre, porque un hombre se puede acabar, pueden detenerle, pueden matarle y pueden olvidarle, pero 400 años más tarde, los ideales pueden seguir cambiando el mundo.

Sólo era eso. Quan vaig llegir l'any passat V de Vendeta vaig pensar: "que no se m'oblide fer un post el 5 de novembre". Pos eso recuerden, recuerden... Encara que los recuerdos amainan... como la lluvia.

En finssss

Miri

El Hit IV

Que per què m'agrada???? Evidentemente señor... El antifaz!!! mmmmmmm



jaan pehechaan ho