Trastejant

Sóc una xica i encara que no ho parega m?agraden les coses de xiques, les converses de pulpurina, les pelis romanticones, los caxorritos i els bolsos, sobretot els bolsos. Quan Javhè va maleir Eva després d?oferir la ?poma? a Adán amb tindre la regla se li va oblidar dir-li que a partir d?eixe moment també la condemnava a portar bolso... Fa dies que em fa mal l?esquena, he descobert que patisc la síndrome de Diógenes en la seua vessant portatil. Paso a enumerar els trastos que porte al bolso:

• Una llibreta tamaño cuartilla que me sirve de agenda (que se m?oblida mirar) i para los momentos de inspiración que mai saps on et poden pillar.
• Un paraigües, que no gaste mai.
• Un tubo de pasta de dents.?¿
• Una tartera amb 50 dvd?s.
• Una cartera gran per als carnets, les tarjetes, los billetes gordos (que no porte mai) i fotos dels meus xiquets.
• Un monedero pa la xatarra (que no trobe mai quan vaig a pagar)
• Un xupaxups.
• Un ?botiquin? de supervivencia para xicas (vamos en tot el que una xica necessita en eixos dies... compreses, tampons, gelocatotils, saldevas... lo típico)
• Dos piles, recargables.
• Dos gomes per al monyo.
• Un tubo de cacao pals morritos.
• Un pintallavis.
• Una castanya pilonga, que diuen que lleva el mal de cap... a mi no me funciona, però em fa pena tirar-la.
• Un parells de pendientes.
• Un paquet de clinex.
• Dos sobrets en toallitas d?eixes que donen en les bodes pa torcar-se les mans després de menjar gambes...
• Un paquet de xicles dels que no piquen.
• Dos mexeros.
• Un paquet de tabaco.
• Les ulleres.
• La targeta d?identificació del Principal.
• Les claus de casa i del local, les claus del piso, les claus del teatre i les de la oficina (4 clauers).
• Tres pedres.
• Un còmic.
• Un boli bic blau.
  

Jajajajaja Mary poppins al meu costat és una aficionà!! Què te parece??? El pitjor de tot és que tot és útil i no puc traure res, perquè si trac algo fijo que després em fa falta. Jo i mi bolso hasta el fin del mundo.

Esta setmana m?he posat enserio en lo de la mudansa, després de les amenases de ma mare era inevitable. Si no escomenses a fer caixes de trastos se?n va tot al la brossa!! 2 caixes de cd?s, 3 de pel·lícules i 8 de llibres, el que va dir que el saber no ocupa lugar no tenia ni puta idea!! Fer mudansa és com fer retorspected de la teua vida, he trobat moltíssimes coses que pensava que estaven perdudes. Ma mare tenia guardats els trabajitos del cole, una tarjeta del dia de la madre, una cosa de fusta pa posar les cartes que te un ninot de neu, bueno se intuye que és un ninot de neu, em sembla que tenia 8 anys quan ho vaig fer. Un zoo de fusta que vaig fer en setè, bueno en realitat mel va fer la meua germana major, que és molt artista... ei que em van posar un 10!! Un tangram de fusta que em va fer el pare de Macu que és fuster... Ara que pense en el cole no eren massa originals, mos donaven un tros de contraxapat i ale, andando trabajitos manuales. Una de les coses que més risa m?ha fet trobar és el llibre de firmes de la comunió!! Jajajaja. Ma fet risa perquè se me va oblidar en casa i no em va poder firmar ningú. Això era molt típic, que la gent et posara dedicatòries cutres al llibre, en plan te felicito por tomar la comunión... jajajaj asies jajaja és tot un orgull pendre-la. Com dic, a mi se me va oblidar en casa, tot i això està plenet de firmes... totes iguals, en la mateixa lletra jajajaja que coses eh! De qui serà?? jajajajja, aiiii que triste!!

També he trobat tresors, no comparables al mapa del tresor de los Goonis, però per a mi ho són. He trobat el típic quadret en un angelet o angeleta que donen als xiquets quan neixen i que jo pensava que no tenia, la qual cosa, unida a que ma mare no recordara exactament el dia que vaig vindre al món i al fet de no semblar-me als meus germans en va fer pensar durant molt anys que m?havien comprat al Simago. Un altre tresor que m?he trobat són álbums de fotos de quan era xicoteta!! He plorat, no de pena nooo, de risa. La puri que dolor. Fotos de Miri vestida de pastora nº3, la meua il·lusió era fer d?Angel, mai en van deixar, nu se per què. Miri de Lisa la novia de David el gnomo, Miri en la platja, Miri en la Font Roja fent de xiquito de la calzada...

Tot això estava a l?armari del quarto dels meus pares. Jo sempre he pensat que eixe armari era una porta a una altra dimensió perquè és suuuper gran. De xicoteta em feia mogolló de por, una volta la meua cosina i jo vaig iniciar una expedició dentro del armario. Em vaig armar de valor i em vaig clavar dins, la meua primi va tancar la porta... crec que vaig perdre el coneixement un rato, això o vaig ser abduïda perquè quan vaig ixir els pantalons en venien xicotets i a la meua cosina li havia crescut el monyo considerablement. És el típic armari on es suposa que ta mare et guarda les joguines de xicoteta, quan en realitat están en el vertedero municipal. El típic forat negre que hi ha a totes les cases vamos.