Nadals perfumats

Ya llega la Navidad, aaaaaaah, cantamos de felicidad, aaaaaaah, nace un niño en Beleeeeeeeeeen, en un humilde portal, aaaaalll? En este pedazo de nadaleta vam quedar segons al concurs de Nadaletes de Lorxa quan anava al cole. Ja estem en Nadal, sip, ja es nota l?ambientillo al carrer. Els balcons plens de Papas Noels horribles, que pareix que els hagen pegat una palisa, que més que Papas Noels són draps estesos. Són coents eh! Jo vull posar-me un espiderman en el balconet del quarto. Els belems montats, llums i colors? Y anuncios típicos. Xoguines, colonies, teléfonos i el de El Almendro (el de vuelve a casa por Navidad) Que digo yo que si tots els anys torna per Nadal el xicón, perquè és sorpren tant la mare?? Jo imagine que deuria ser en plan:

Típic menjador que ix en els anuncis, un home llegint el periodic sentat al silló. Entra una dona i diu:
Mare: Manolo, mira he comprat torró El Almendro en l?Eroski
Pare: (sense alçar el cap del periodic) Alé Mariu ja pots anar netejant les manises de l?aseo i fent caldo, que d?ací dos dies tens al xicón en casa.

Ahir dimarts 13, no em va pasar res estrany per cert, em vaig decidir a fer una cosa que de segur tot el món ha dit que faria en la seua vida. Vaig contar i apuntar tots els anuncis de colonia que van fer en? ojo? Antena 3. Des que va acabar de parlar Matias Prats fins el final de El Peliculón. Vamos des de les 21:45 fins les 12:40, això són quasi quatre horetes, a lo tonto a lo tonto. Y para que conste, aquí les adjunto la lista:
· 212, Carolina Herrera
· Farenhate, Dior
· Hypnôse, Lacome (x2)
· Flor de Don Algodón
· Aqua, Flor y Corazón de Ágatha Ruiz de la Prada (x2)
· Euphoria de Calvin Klein
· Mandarine Duck (x4) Este és el pitjor de tots, perfum de mandarina?? O de pato??? Igual dona... Perfum de mandarina? La gente és masoka o què???
· Team de Don Algodón (x5) THE WINNER.
· Pure poison, Dior
· Amor Amor,Cacharel
· Boss soul, Hugo Boss (x3)
· Women?s secret
· Promesse, Cacharel
· Polo Black, Ralf Laurent
· I un altre d?Hugo Boss que no és el de soul, el que diu aixo de your fragante, your rules. (Em vaig despistar)

Són dels baratets eh!

Qui se?n carrega de col·locar els anuncis?? Vull dir que ha d?haver una persona, animal o cosa que s?encarregue de traure la plos a la caixa de anuncios de Navidad i posar-los, no? És com quan arriba setembre i escomenses a buscar la roba d?hiver i a col·locar-la a l?armari, pa estar ja preparaos. Pos en les cadenes de la tele pasa el mateix. Manolo vete sacando los anuncios de Navidad que todos los años nos coge el toro. Sort que encara queden anuncis atemporals, perennes, com els de xampú, o els de llet. Perquè t?has de llavar el monyo i beure llet tot l?any. Hui he vist un anunci que deu d?haver-se-li colat a algú. Era xungo que te cagas, tan xungo que ma molao, però lo he flipao eh! Este és l?eslogan: Cuando piense en xirimoyas piensa en Anonas. La única xirimoya con denominación de origen que se llama por su nombre.
Queeeeeeee??? xirimoya??? Algú sap que és una xirimoya??? Per què jo molt clar no ho tinc. És una deixes coses que penses que saps o que coneixes però que alhora d?explicar-ho, t?adones que no tens ni idea de com fer-ho perquè no tens ni idea del que és. A mi això em pasa en la xirimoya. Què és una fruita o una verdura, quin gust fa, de quin color és?

M?he informat i pa qui no ho sàpiga la xirimoya és una fruita que te forma de superpoliedro, pareix una superclosca de tortuga, però que és blaneta i és molt dolía i te pinyols. Ale!


Tanyau, tanyau, tanyau. Eso que son?. Disparos de alegria!!!!



Aprofite per dir-vos que són la secretaria de la assossiassió d?afectats pel tongazo que Antena 3 ha fet en la super pel·lícula Los 4400. Olé el departamento de publicitat de la cadena, hui tan sols he escoltat una frase referent als 4400 regresados, Nos la han metido doblà. Sense més comentari me despido.


Clin, clin, clin. Bon Nadal

Trauma

Sabeu eixes coses que fan els pares quan els xiquets són xicotets que els marquen per tota la vida?? Pos ja he entes perquè estic com estic. Este és un dels contes que em contava ma mare de xicoteta pa anar-me'n a dormir. No té desperdici

MARIETA I EL MORT

Un dia una mare li diu a sa filla ?Marieta, vés a la carnisseria i porta'm mitja lliura de freixura.
Marieta agafa els diners i se n'anava a comprar-ho. Però pel camí s'entretingué jugant amb els amics i quan va anar a la carnisseria ja no hi havia freixura. Marieta es posa a pensar que faria ara, però aleshores va veure passar un enterrament i li va vindre una idea al cap. Va seguir a aquella comitiva fúnebre fins el cementiri. Com era molt tard deixaren al mort allí per a enterrar-lo a la vesprada, llavors Marieta aprofita per a traure-li la freixura al mort. Tornà a casa i, sense dir res, donà la freixura a sa mare.
Quan arribà l'hora de dinar, la mare li digué a sa filla: ?Marieta, anem a dinar. ?Jo no en tinc ganes, jo no en vull? féu la xiqueta.
Marieta passà la resta del dia tota desficiosa i quan vingué la nit, una nit negra i sense lluna, es va gitar. Enmig del silenci i la quietud, Marieta sentí un colp en l'escala i una veu amenaçadora:
?Marietaaaa, que vaig pel primer esglaó, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura. Ella que ho va sentir es posar a tremolar.
?Marietaaaa, que vaig pel tercer esglaó, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura. La xiqueta cridà a sa mare, però aquesta com que no sentia res, li digué que no fera cas.
?Marietaaaa, que ja soc al replà de l'escala, que tocant la porta estic, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura. Marieta estava que no podia més, morta de por.
?Marietaaaa, ja sóc a la teua cambra, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura. Marieta es tapà amb el llençol. ?Marieta, ja t'he agafat! I se la va emportar i ningú no va saber mai res de Marieta

Color pastel

Ei petardos. Són les 14:44, això vol dir que em queden 16 minuts per escomençar les meues vancances!!! Tatatararatararaaaaaaaaaa lalalallalalallalalalalala tararara tarararara tarararara ra ra. Po fiiinnn, després de cinc mesos i mig. Ja sabeu on trobar-me, jejeje. Busqueu-me a partir del dia 19 dins d'una caseta de fusta a la Glorieta.

Hoy me siento color pastel, vamos que estoy de bajona. Pensava contar-vos que ahir vaig anar al dentista i una enfermera que s'havia menjat dos mandarines per berrenar em va clavar els dits en la boca per fusar-me els quixals (si, és asqueros, però més asco em va fer a mi, ja sabeu el repelus que li tinc a les mandarines) I que vaig berenar en 7 iaies sanvicentines en Mercadona, en la famosa reunió de Desayunos y Meriendas, i que em van regalar crispis, i filipinos, i cafe, i llet, i mansanilla, i 5 madalenes, i un xolec de xoco, i una pastilla de xoco, in un bric de suc de pinya, perdó de nectar de pinya (que no és lo mismo) I que després vaig anar a fer la primitiva i em vaig adonar que lo meu no és fer X dins de quadrets. Que la Primi són sis, però la Bonoloto són cinc, i que la quiniela patatín i el gordo, patatan, que si la quiniela de caballos, que si el euronoseque de nosecuantos.

Pero como hoy me siento color pastel, pos no vaig a contar-vos res d'això, vaig a posar-vos una coseta i au.

Ale espere que vos agrade tant com a mi.

Los Nadies

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.

Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos: Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no profesan religiones, sino supersticiones.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

El libro de los abrazos. Eduardo Galeano