jueves, diciembre 15, 2005

Nadals perfumats

Ya llega la Navidad, aaaaaaah, cantamos de felicidad, aaaaaaah, nace un niño en Beleeeeeeeeeen, en un humilde portal, aaaaalll? En este pedazo de nadaleta vam quedar segons al concurs de Nadaletes de Lorxa quan anava al cole. Ja estem en Nadal, sip, ja es nota l?ambientillo al carrer. Els balcons plens de Papas Noels horribles, que pareix que els hagen pegat una palisa, que més que Papas Noels són draps estesos. Són coents eh! Jo vull posar-me un espiderman en el balconet del quarto. Els belems montats, llums i colors? Y anuncios típicos. Xoguines, colonies, teléfonos i el de El Almendro (el de vuelve a casa por Navidad) Que digo yo que si tots els anys torna per Nadal el xicón, perquè és sorpren tant la mare?? Jo imagine que deuria ser en plan:

Típic menjador que ix en els anuncis, un home llegint el periodic sentat al silló. Entra una dona i diu:
Mare: Manolo, mira he comprat torró El Almendro en l?Eroski
Pare: (sense alçar el cap del periodic) Alé Mariu ja pots anar netejant les manises de l?aseo i fent caldo, que d?ací dos dies tens al xicón en casa.

Ahir dimarts 13, no em va pasar res estrany per cert, em vaig decidir a fer una cosa que de segur tot el món ha dit que faria en la seua vida. Vaig contar i apuntar tots els anuncis de colonia que van fer en? ojo? Antena 3. Des que va acabar de parlar Matias Prats fins el final de El Peliculón. Vamos des de les 21:45 fins les 12:40, això són quasi quatre horetes, a lo tonto a lo tonto. Y para que conste, aquí les adjunto la lista:
· 212, Carolina Herrera
· Farenhate, Dior
· Hypnôse, Lacome (x2)
· Flor de Don Algodón
· Aqua, Flor y Corazón de Ágatha Ruiz de la Prada (x2)
· Euphoria de Calvin Klein
· Mandarine Duck (x4) Este és el pitjor de tots, perfum de mandarina?? O de pato??? Igual dona... Perfum de mandarina? La gente és masoka o què???
· Team de Don Algodón (x5) THE WINNER.
· Pure poison, Dior
· Amor Amor,Cacharel
· Boss soul, Hugo Boss (x3)
· Women?s secret
· Promesse, Cacharel
· Polo Black, Ralf Laurent
· I un altre d?Hugo Boss que no és el de soul, el que diu aixo de your fragante, your rules. (Em vaig despistar)

Són dels baratets eh!

Qui se?n carrega de col·locar els anuncis?? Vull dir que ha d?haver una persona, animal o cosa que s?encarregue de traure la plos a la caixa de anuncios de Navidad i posar-los, no? És com quan arriba setembre i escomenses a buscar la roba d?hiver i a col·locar-la a l?armari, pa estar ja preparaos. Pos en les cadenes de la tele pasa el mateix. Manolo vete sacando los anuncios de Navidad que todos los años nos coge el toro. Sort que encara queden anuncis atemporals, perennes, com els de xampú, o els de llet. Perquè t?has de llavar el monyo i beure llet tot l?any. Hui he vist un anunci que deu d?haver-se-li colat a algú. Era xungo que te cagas, tan xungo que ma molao, però lo he flipao eh! Este és l?eslogan: Cuando piense en xirimoyas piensa en Anonas. La única xirimoya con denominación de origen que se llama por su nombre.
Queeeeeeee??? xirimoya??? Algú sap que és una xirimoya??? Per què jo molt clar no ho tinc. És una deixes coses que penses que saps o que coneixes però que alhora d?explicar-ho, t?adones que no tens ni idea de com fer-ho perquè no tens ni idea del que és. A mi això em pasa en la xirimoya. Què és una fruita o una verdura, quin gust fa, de quin color és?

M?he informat i pa qui no ho sàpiga la xirimoya és una fruita que te forma de superpoliedro, pareix una superclosca de tortuga, però que és blaneta i és molt dolía i te pinyols. Ale!


Tanyau, tanyau, tanyau. Eso que son?. Disparos de alegria!!!!



Aprofite per dir-vos que són la secretaria de la assossiassió d?afectats pel tongazo que Antena 3 ha fet en la super pel·lícula Los 4400. Olé el departamento de publicitat de la cadena, hui tan sols he escoltat una frase referent als 4400 regresados, Nos la han metido doblà. Sense més comentari me despido.


Clin, clin, clin. Bon Nadal

lunes, diciembre 12, 2005

Trauma

Sabeu eixes coses que fan els pares quan els xiquets són xicotets que els marquen per tota la vida?? Pos ja he entes perquè estic com estic. Este és un dels contes que em contava ma mare de xicoteta pa anar-me'n a dormir. No té desperdici

MARIETA I EL MORT

Un dia una mare li diu a sa filla ?Marieta, vés a la carnisseria i porta'm mitja lliura de freixura.
Marieta agafa els diners i se n'anava a comprar-ho. Però pel camí s'entretingué jugant amb els amics i quan va anar a la carnisseria ja no hi havia freixura. Marieta es posa a pensar que faria ara, però aleshores va veure passar un enterrament i li va vindre una idea al cap. Va seguir a aquella comitiva fúnebre fins el cementiri. Com era molt tard deixaren al mort allí per a enterrar-lo a la vesprada, llavors Marieta aprofita per a traure-li la freixura al mort. Tornà a casa i, sense dir res, donà la freixura a sa mare.
Quan arribà l'hora de dinar, la mare li digué a sa filla: ?Marieta, anem a dinar. ?Jo no en tinc ganes, jo no en vull? féu la xiqueta.
Marieta passà la resta del dia tota desficiosa i quan vingué la nit, una nit negra i sense lluna, es va gitar. Enmig del silenci i la quietud, Marieta sentí un colp en l'escala i una veu amenaçadora:
?Marietaaaa, que vaig pel primer esglaó, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura. Ella que ho va sentir es posar a tremolar.
?Marietaaaa, que vaig pel tercer esglaó, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura. La xiqueta cridà a sa mare, però aquesta com que no sentia res, li digué que no fera cas.
?Marietaaaa, que ja soc al replà de l'escala, que tocant la porta estic, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura. Marieta estava que no podia més, morta de por.
?Marietaaaa, ja sóc a la teua cambra, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura. Marieta es tapà amb el llençol. ?Marieta, ja t'he agafat! I se la va emportar i ningú no va saber mai res de Marieta

viernes, diciembre 02, 2005

Color pastel

Ei petardos. Són les 14:44, això vol dir que em queden 16 minuts per escomençar les meues vancances!!! Tatatararatararaaaaaaaaaa lalalallalalallalalalalala tararara tarararara tarararara ra ra. Po fiiinnn, després de cinc mesos i mig. Ja sabeu on trobar-me, jejeje. Busqueu-me a partir del dia 19 dins d'una caseta de fusta a la Glorieta.
Hoy me siento color pastel, vamos que estoy de bajona. Pensava contar-vos que ahir vaig anar al dentista i una enfermera que s'havia menjat dos mandarines per berrenar em va clavar els dits en la boca per fusar-me els quixals (si, és asqueros, però més asco em va fer a mi, ja sabeu el repelus que li tinc a les mandarines) I que vaig berenar en 7 iaies sanvicentines en Mercadona, en la famosa reunió de Desayunos y Meriendas, i que em van regalar crispis, i filipinos, i cafe, i llet, i mansanilla, i 5 madalenes, i un xolec de xoco, i una pastilla de xoco, in un bric de suc de pinya, perdó de nectar de pinya (que no és lo mismo) I que després vaig anar a fer la primitiva i em vaig adonar que lo meu no és fer X dins de quadrets. Que la Primi són sis, però la Bonoloto són cinc, i que la quiniela patatín i el gordo, patatan, que si la quiniela de caballos, que si el euronoseque de nosecuantos.
Pero como hoy me siento color pastel, pos no vaig a contar-vos res d'això, vaig a posar-vos una coseta i au.
Ale espere que vos agrade tant com a mi.
Los Nadies

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos: Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.
Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.


El libro de los abrazos. Eduardo Galeano

martes, noviembre 29, 2005

Bon rollo??


He tardat 2?34 minuts exactes en desenroscar els cables dels auriculars per poder escoltar un poc de musiqueta. Els meus cascos són molt enrollaos, com el cable del secador i el dels auriculars dels telèfonos. Ara com el mòvil no té cable, pos no s?enrolla, el carregador del mòvil sí que és enrollao, però el mòvil no se enrolla ná!! Que paraula més lletja, cable, pareix que t?hages enganyat escrivint una altra paraula, cabbllllee. Total que mentre desenrollava i desfeia nucs estava pensant què hi ha mogolló de coses que s?enrollen, com els molls que nacen ya enrollaos, com jo jajaja. O les persianes, sempre que escolte: t?enrolles més que les persianes, m?imagine estirant la corda de la persiana i dient-li bon dia a la persona en cuestión mentre vaig enrollant-lo.
Com una persiana.
Com una persiana humana, i viva.
Julr.

La paraula enrollao ve de rollo? Perquè si és aixina tenemos un problema, ojo!! Quan una persona és enrollà és que mola, no? Però si una cosa és un rollo??? És que és un avorriment? Un palo??? Alashoras, mangasverdes, si enrollao ve de rollo? un persona enrollà és un avorrit?? O no? Però la cosa no es queda ahí. Tal volta calga distingir entre persona, animal o cosa. Però si una cosa és enrollà, mola, i si una persona és un rollo, no mola. I en els animals pasa el mateix, Murfi és super enrollao, per ejemple i el gos de Noelia és un rollo de gos, jajjajajejejjeje. Total que enrollao no ve de rollo. Fin.

Tant de temps envoltada de filòlegs deu haver despertat el lado RAE que hay en mi.

miércoles, noviembre 16, 2005

Uno, solo y rapidito

Ahir vaig vore un tros de Buenafuente (Buenefuente no es Buenagente) i me asaltó una duda, dudosa. Si es suposa que a partir de les 00:00 es una altra hora, és a dir, pongamos un ejemplo. Imagineu-se que esteu en casa estirats en el sofà, mireu el rellotge i son las 23:45 del martes, vale? Hasta aqui esta claro, però si a partir de les 00:00 és dimecres ja perquè els progrmames que fan en la tele a partir d'eixa hora són del martes i no dels miércoles?????

viernes, noviembre 04, 2005

Haber pedio muete!!

Estic asustà, ahir em vaig tragar un xicle i Lidia em va dir que se me faria un no sé què en l'apèndix, ara em fa mal la panxa. No m'havia pasat mai, ahir en 25 anys em vaig tragar el primer xicle de la meua vida, és trist eh!! De xicoteta ma mare em va crear un trauma o algo perquè em feia mogolló de cosa tragar-me un xicle per si se m'apegava als budells o per si se me feia un tapó en el cul. Tragar-me'ls no ho feia, però el que si feia era menjar-me els que havia per terra. Que anava pel carrer i veia un xicle en la cera, i m'apetia... pos padentro, me'l menjava. Hi havia voltes que tenia sort i era un Tico-Tico de sandia i encara li quedava gustet, mmmmm.

De segur que alguna volta ho heu fet, no mintais, no digau que no. Una alrta cosa que també feia era pasar-me els xicles de boca a boca, i tampoc pasava res. Mira que polida estic!!!! Per molt que ens digueren que es pasavem microbios i bacteris i virus i càries, coses d'eixes que de xicotet t'imagines com uns bixos pelirojos en el nas super gordo i un bixo grandot, grandot en cara de bolsa, a que si? La vida es así, la vida, la vida es así, la vida. La visa es así, la vida es así lalalalallalalallalallala i una flor que sabreeeeeeeeee dentro de tuuuuu corasonnnn.

I és que de xicotets sóm bobos i ens ho creem tot (què melancòlic m'ha ixit açò jajjajajaja) "Et portarem al quarto les rates", jo vaig estar sis anys sense obrir l'armari del pasillo de ma casa perquè pensava que estava ple de rates gordes, en rabos llargs, dents gegants i els ulls rojos. O lo típic de "que viene el Coco y te comerá", que ara que ho pense vore un coco gegant d'eixos que venen en Mercadona pelut i redonet, acojona i muxo. Imagineu el Ataque de los tomates asesinos, però en cocos. Fa por eh!! Si un tomate acojona pos un coco gegant i pelut!!!... Però això és molt castellà, a mi de xicoterta em dien: "Vindrà el tio Milanta" i jo m'imaginava que el Milanta este era un iaio super xungo, arrugat, arrugat, vestit de negre, en un gaiato, una boina i un garvell de llenya penjat de l'esquena que vivia en un mas de la Font Roja, on portava als xiquets que es portaven mal i els deixava allí, pa tota la vida, sense tele, sense joguines i sense res. Veges tu, que coses!!

Però la cosa més xunga que he escoltat, la que més, la que més, la que més poc trellat té, la que demostra lo figues que sóm de xicotets i lo bé que ho pasaven els majors prenent el pél als xiquets és: "Et clavaré el braç per la màniga". Vos jure que a mi encara se'm posen els péls de punta i plore quan pense el mal que deu fer doblar el braç per clavar-lo pel coll de la camisa i tornar-lo a treure per la màniga.


Besiiitoooossss


Miri

jueves, noviembre 03, 2005

Filosofia en tetrabric

De 13 a 15 la gent del treball es posa tontuna, se les va la xarola d'una forma esagerà.

Un comentari filosòfic ràpid:

"La vida es como un sandwich lleno de hormigas, lo ves to negro pero por dentro está el jamón".

FIN

A ti te mola el flamenquillo, eh??

Jo no sé si es que sóc més baixeta de lo normal o que hi ha dies que sóc transparent o que collons li pasa a la gent que no nota la meua presència quan em pose a una cua per pagar. Este matí he entrat a la gasolinera a comprar tabaco a les set menos quart del matí. Sí, ja sé que hui era un dilluns bordet i que a eixes hores la gasolinera està petadíssima, però la puriiii que se m?han colat quatre persones, quatre!! Bé en concret quatre tios. Millor, i concretant més, un comercial, un repartidor de Donnuts i dos camioneros. A vore qui és la xula que els diu alguna cosa!! Fa un ratet he anat a comprar les entraes per al concert de Chambao a un pub i en el temps que he estat allí plantà a la barra, el cambrer ha fet dos tallats i els ha portat a una taula, ha pres nota a una altra, ha servit dos canyes en la barra i un Nesti sin hielo y con un trocito de limón pa una pija moderna, no se li pot dir un altra cosa demanant això. Jo mentres el mirava fixament i posava cara de tindre mogolló de presa. En realitat no tenia presa, de fet no tinc res a fer en tota la vesprà, però era una d?eixes situacions en les que dius: ?Ací no vull estar, no sé on vull estar, però ací segur que no i en esta gent menos!!!? I t?entra l?agobio, t?entra l?agobio i acabes tenint una pressa brutal perquè has de fer mogolló de coses i no pots perdre el temp allí. Però tot açò és psicològic, és lo que tiene el subconciente humano, que t?agobia, t?agobia i acabes? agobià!!

Al meu costat a la barra, dos moteros casalleros en tatuatges hasta en les celles, la definició de xungos es queda curta. Vamos que eren los superhéroes de los xungos. No he vist personatges com eixos en la vida, eh!! Quan per fí el cambrer s?ha adonat de la meua presència i li he demanat les entraes, el xungo 1 em diu en veu de Beeves després de fer-se una botella de casalla:

Xungo 1: Je, je, je Chambaoooooggggg (fent ruiditos en la gola) te mola el flamenquito eh?
Joven doncella indefensa: Si, je, je.
Xungo 1:Jo también soy mu flamenco
Joven doncella indefensa: Cara d?icona del Messenger i pensant, sí tu lo que más, lo que más flamenco.
Xungo 1: Tu tienes traje de flamenca??
Joven doncella indefensa: No
Xungo 2: Pos este tiene un traje de lunares que te vendría de puta madre, dile que te lo deje.

Maaareee lo que ta diiixooo!!! El xungo uno s?ha alçat engorilao, engorilao, ha reballat el taburet per terra, s?ha despentinat la melena i a començat a dir: Mariflor tu progenitor, però tu de qué vas, que vas diciendo por ahí!!! Me cago en los frijolitos de tus antepasados (és massa fort el que dia el tio) Se armó el Belén. Veges tu per un traje de flamenca? El cambrer al final els ha separat i els ha tirat del local, és lo que tiene el derecho de admisión, que está bien pensao. La cervesa se l?han beguda i no l?han pagat (està bé això)

Un espectáculo vamos, per fí el cambrer m?ha venut les entraes: Cambrer: Ochenta euros
Jo: Queeeeeeeeeeeeeeeeee!!!???
Cambrer; Que son 80 euros las cuatro entradas jejejej
Jo: Que me estas contado??? Sien el cartel pone que lo he visto jo que son 16 anticipada i 20 en taquilla. Que pasa que este es el Pub Taquilla???? (Haguera molar molt haver-li dit açò, però no ho he fet, lo he pensao, pero no)
Cambrer: En realidad son 16?90 el resto es por el espectáculo de ahora
Jo: Aaiiii que buen humo que tiene el camarero. Dale un TP de oro al camarero, que caxondo el tio. Olé ese camarero!!!

No sé que cara he posat, però deu haver estat una cara prou explícita, perquè el cambrer m?ha tornat els diners i m?ha dit: Que os divirtáis. Adios. Pa mi que ha pensat, I no tornes incitadora de peleas, desaboriaaaaa.

És lo que tiene el subsconciente humano que t?agobia, t?agobia i acabes repartint pots de mala llet.


Besitos de llet condensà , però de la Lechera

Miri.

miércoles, noviembre 02, 2005

Esto puede no ser el fin

M'he proposat escriure el post més curt de la història. No ho he aconseguit, caxissssss. Los malos rollos son como las olas: Vienen te mojan los pies y se van. M'enteneu no? jajajaja Vamos que ja no tornaré a escriure coses cursilongues i ñoñes en este blog que Dios me dio y Telefónica me quitará.


Besetsssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss
sssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss

Un per cada "S" (tu quedate'n dos)

Cosas que hacer antes de los 30

Trobar una altra cançò que no em recorde a ell,

i un llibre que em recorde l'emocionant que és llegir i quant m'agrada,
i no vore la meua vida com una pel·lícula de baix presupost.

I gaudir dels colors
i les olors,
de la llum
i la foscor,
del silenci
i del sorroll.

I no demanar perdó per tot.

I adonar-me'n que

no sóc tan estupenda,
ni tan llesta,

ni tan simpàtica,

ni tan graciosa,
ni tan guapa,
ni tan adulta,
ni tan forta
ni tan...
tan,
tan.


Adonar-me'n que sols sóc una xica normal,
i que dins de la normalitat sóc una més.
Una de tantes que camina pel carrer mirant-se els peus
i que de vegades alça el cap, mira el cel i somia.


I trobar la medicina que em cure d'aquesta enfermetat que és la vida.

Superando el cuarto de siglo


2 de Novembre, hui és un dilluns bordet que és sol dir, i ja no es pot fumar a la Universitat. Veges tu, las cosas que tiene la vida ara tinc dos opcions: Primera deixar de fumar; Segona, ixir al carrer a fer-ho, per sort el microclima de Sanvi permitix als fumadros no agarrar un costipat cada vegada que els apetis fumar-se un filterfin. S'acabaren els llargs cafés i els cigarrets que acompanyen les bones converses als corredors de la faena. Señoras, señores ha muerto un mito. El cigarro mañanero pasa a mejor vida. A fumar a la puta calle, és el que hui es diu per ací. A la resta de l'Estat Espanyol no s'aplicarà la nova normativa del fumar o no fumar als llocs de treball fins l'1 de Gener, però com en la Uni són taaannntt, però taaannnt guais pos l'apliquen dos mesos abans. A vore si apliquen abans també altres coses com las pagas extras en Abril o los descuentos en el Burguer King.

2 de Novembre, i queden tan sols 14 dies per al meu aniversari, i encara no he fet totes de les coses que m'havia propost fer abans dels 25. Supose que les hauré de deixar per als propers anys. Així que canviaré el títol de la llista per: "Cosas que hacer antes de los 30". De moment he fet quatre coses. Que trist: Ixir per la tele; plantar un arbre (de fet en vaig plantar mogolló de xicoteta en una excursió que vam fer en el cole per repoblar Sotorroni); tindre un fill i escriure un llibre. Bé lo de tindre un fill és relatiu i de broma eh! M'explique, m'he comprat un Photos (una planta d'eixes que s'adapten a qualsevol lloc), li diuen Paco ja te 6 mesos i cada dia creix més a pesar de que se'm pase regar-lo i no li parle massa, però ell està content vivin en mi, i això és el que importa no? Booo rollo de tia jajajaja. Són eixes coses que tot el món diu que s'han de fer en la vida, no? Més val fer-ho prontet.
Lo de anar a la Tomatina, pase perquè m'han contat coses i, a més, no em mola gens anar tota bruta per ahí i fent olor a dia de conserva. Lo de fer puenting o paracaidisme ho taxe de la llista també, ara que tinc vértigo (enfermetat de persona major) no seria massa bo per als meus nyervits, a més val moltíssims diners. El que no pense llevar de la llista perquè estic convençuda que ho faré algún dia és ser millonaria (con la suerte nunca se sabe) Esta és una de les coses que sempre s'ha de dessitjar perquè imaginat que la suerte està en sa casa pensant a vore on caic hui, a vore a qui li faig la visita... I no estas a la seua llista, poos segur que no et toca... Hay que ser previsor. Otra cosa mariposa que faré algún dia i que em faria molta il·lusió, no podeu imaginar quanta, és clavar-me dins d'un cotxe i pasar pel túnel de llavat de la Ballena azul jajajja. Mira tinc quriositat per saber que se sent.

No me acuerdo de olvidarte

Hi han cançons que pareixen estar escrites per a una persona en concret o per a una situació determinada. La primera vegada que vaig escoltar esta cançò de Entre Ríos vaig pensar en tu. Et vaig vore a tu, prenent un café i a mi, prenent un te en aquella cafeteria que tu i jo sabem. L'un denfront de l'altre. Res més. Cap persona més. Tu, jo i esta cançò. Des d'aleshores no puc traure'm del cap, ni la cançò, ni la situació, ni a tu.

Cerca & extraño

Hablo de caer
porque no te quiero perder
y si después de tanto intento
sigo enterándome de ti

Nadie tomará
otra medida para actuar
sinceramente a tu lado
me veo cerca y extraño...

Estar hasta
que no haya nada mas que hablar
decirte todo
sentirte tanto o...

No dejaría que
nunca me pongas lejos
ya no te soy ajeno

No te vayas si
aun estoy despierto
aunque esto sea un sueño

jueves, octubre 13, 2005

Only for girls, bueno va tu també pots llegir-lo

Sóc una cutre, lo sé. Fa un mes que no me viene... la inspiración joder!!! Aixina que he pensat penjar algún fresquitas de los antiguos, de los que tengo guardaos en la despensa, sólo para cuando vienen invitados. Puuuffffffff Sus lo he dixo, sóc una cutre, i sin fans que és lo más peor. En fin ahí vos el diexe xatos
Hola xiquetes.

Aquest és un mail sólo pa vosotras. La Cris m'ha deixat un cd en música Chill Out marino, i a mi no està relaxan-me gens, el que m'estan entrant són ganes de pixar tio, tanta ola, tanta ola!!! I no deixe de mirar al texo a vore si em cau alguna sorpresilla de les gavines.

Doncs bé, el principal motiu d'aquest mail és contar-vos la peli d'amor que vaig vore ahir. La peli en question es dia: Un paseo para recordar, títol que per cert no té res a vore amb la pel·lícula, es com si a Titanic li hagueren posat de títol "Habia una vez un barquito xiquitito". No sé ara no se m'ocureix cap ejemple.

Pos això que la peli era d'amor, però no d'amor amor, no, solo era de un poco de amor, he de confesar que vaig plorar un poquet, però soles un poc, el que no sé es si ho vaig fer de pena o perquè m'han pujat les diòptries. La qüestió és que vaig plorar.

L'argument de la peli era pobre, pobre, pobre. Poseu-vos en situació: Típico instituto americano (que pareix que només hi haja un en tota américa, per què son tots cagats al de Sensación de Vivir), típico xico famosillo en el insti perquè és el guaperas i mola mazo ser como él, vale? Típica xica paleta, en aquest cas la filla del retor del poble (tiene delito la cosa).

Total que el guaperas casi mata a un compi del insti per què li fa tirar-se a una balsa casi buida (el xaval és un poc gilipollas la veritat, és el típic que li dius: "A tu et demanen que et tires a una balsa d'aigua casi buida i ho fas, no? pos uno d'eixos) Total el xaval acaba a l'hospital i al prota guapetón el castiguen a fer servicios a la comunidad (que és como los trabajos forzados, però pa estudiantes americanos) i li toca fer de tutor pa xavals i participar en l'obra de teatre, i per supossat que ell és el prota de l'obra (un musical per cert) junt amb la filla del retor. Resumiendo que se enamoran mutuamente i ella es mori.

Triste? si, un poc la pobre xica tenia leucemia, és molt trist açò. La questió és que tenen 18 anys i el loco del xaval li demana que es case amb ella, pa enviudar pronte i cobrar el segur (vaig pensar jo), però no ho fa per què a ella li fa il·lusió casar-se en la mateixa esglesia que ho fan fer els seus pares. Total que el xic es trenca els cuernos pa fer-la feliç i els guionistes la maten al final. Enserio que jo estava pensant que ha última hora apareixeria algún metge i la salvaria o algo, o que el amor que sentia por su esposo la salvaria de una muerte segura, però se la van carregar. Un dramón?, no, el primer dia de cole és molt més dramàtic. O no vau vore ahir las noticias de Antena 3?.

Bueno pos si algún dia aneu al video-club i la veeu no la pilleu que ja sabeu com acaba. Encara que si la voleu pillar i contrastar opinions alla vosatros eh!. Quien avisa no és traïdor.


Ale pués, vaja bé.

B7s de la Miri

Si no curres és per que no vols!!

Que gran verdà, si ofertas hay.... uuuufffff pa aprar un tren. Jo m'he apuntat a una cose d'eixes d'internet que t'apuntes poses el teu perfil en el que voldries fer i t'envien ofertes de treball, joder en Infojobs, no volia dir el nom pa evitar-me denúncies i pleits, però total no me lee nadie (Excepte tu Viper) Quiero tener faaaansssss!!! Joo enserio em faria mogolló d'ilusió, que hay que hacer?? La tortilla de creïlla i ceba m'ix super bona... os vale?

Bueno a lo que iba, este és el mail que vaig rebre d'infojobs fa un temps. Vos el presente, con todos ustedes el mail:



Hola Miriam (AY que jodelse)A continuación te ofrecemos las ofertas de InfoJobs.net que coinciden con el perfil definido en tu alerta Oferta. (Vos jure que jo el perfil el vaig posar bé)También te facilitamos algunos cursos que pueden interesarte.
PUBLICIDADPrograma Executive en Dirección de Marketing y Ventas. Dirigido a profesionales que necesiten una visión integrada del marketing y las ventas.

Puesto vacante
Localidad
Mozo de almacen Accea
Torrellano
Operaria de Fabrica Accea
Torrellano
Profesional del aire acondicionado Creyf's ETT
Alicante
FRIGORISTAS Select' - Alicante
ALICANTE
peon electricista PEOPLE ETT - LEVANTE
alicante
ACOMPAÑANTE (Puta de lujo, però paguen una merda) PROTECCION Y SEGURIDAD DE ALICANTE
ALICANTE
MANIPULADORA (de pollas, però paguen una merda)PEOPLE ETT - LEVANTE
ALICANTE
Responsable de Carrocería (Puta folladora en los cotxes, però paguen una merda)Movil Begar
Alicante
Limpieza de vehiculos (Esta oferta va unida en la de abans, primer el polvo i después el panyo. Però paguen una merda)Link - Alicante
Benidorm
REPARTIDOR/PREVENTA Select' - Alicante
ALICANTE
Soldador (Jo al ejersito ja he dit que no me meto)Pilarclima
Pilar de la Horadada
MECÁNICO TALLERES J. MARTÍNEZ, S.L.
San Miguel de Salinas
Merchand rutero con vehículo (Una de dos o és CHARCUTERO i ho han escrit malament o bé és PUTERO MARCHANTE, és a dir puta en bar de carretera, vamos puta en marcha. Però paguen una merda)
Alicante y alrededores
Secretaria (Vamos puta no, reputa. Però paguen una merda) Area Levante
Torrevieja

Bueno i eixes són les ofertes que s'apropen més al meu perfil que fuerte no??? En fin pilarin que pa que me puteen ja estic bé on estic

Palabra de la MIRI, te adoramos oh Senyor!!

miércoles, septiembre 14, 2005

El bifidus asesino

Ahir, martes 13, ni te cases ni te embarques, i després d'un any i tres mesos vaig acabar en la Bíblia. Ve acabar, acabar... encara me la tinc que fumar (lo rometido es deuda) ja vos avisaré pa que m'ajudeu a fer-ho 2912 pàgines són moltes pa mi. Ara em senc sola ante la vida, sin apoyo moral i espiritual. M'haurà abandonat Javhè pa sempre???... A mi, a su fiel sierva. Jo que pràcticament sóc una de les persones que més ha contribuït a fomentar la religiositat en internete. A mi que m'he guanyat el cel pa les pròximes 3 vides. Que van a canonitzar-me i fer-me santa i patrona de la virtualitat (como mínimo). No se puede olvidar de mi tan fasilmente. Este matí tenia mono de Dios, asina que me pillat una obreta nova que es diu "La monja alférez" pa anar desintocsicant-me poc a poc. No és gens bo deixar-se els medicaments de colp.

Alé, ja m'he fet autobombo i m'he tirat floretes. Però, jo el que volia contar-vos un altra cosa. Volia parlar-vos de José Coronado. Qué collons deu tindre el tio este dins la panxa??? Un forat negre, no? Es pasa tot el dia menjant iogurts pa anar a cagar, tanto bifidus, tanto bifidus no deu ser molt bo. Vamos digo jo! És el tio més estrenyit d'Espanya!!! De director de periodic a estrenyit d'espanya, el estrenyio más deseado del estado español, puuuufff. Que digo jo que en la sèrie Periodistas va pasar algo, perquè no és Coronado l'únic que té "problemes de regularitat", nooooo, Ester Arroyo també en té. No heu vist l'anunci que fa també de no se que pastilles (o és d'almorranes... ara no ho se cert) La qüestió que algo va pasar en a sèrie perquè dos actors protagonistes con problemas de tubo d'escape... vamos de cul... Ara entenc perquè van durar tant en la sèrie... Però tot té les seues conseqüències jajajajaja sospechoso no??? (lo habeis pillao no? ajjajajaja)


Puufff el altre dia em van dir que veia molt la tele... po si, que vols que et diga. Si jo m'adormia en la tele, era l'única forma de que estiguera tranquileta, em posaven davant la tele i ja no hi havia Miriam amprenyant. És lo que hay. Total, continuando con la tele i los anuncios, ara està de moda fer concursos pa que la gent s'invente un anunci i l'envie, i si lis mola pos lo ponen i tal. Menudo morro, no s'heu fixat que semmpre fan estes coses després de les vacances d'estiu!! Que jeta, que poques ganes de treballar. A mi se m'han ocurrit dos anuncis. Uno és pal panis eixe... Bonduel i l'altre és pals Filipinos. La veritat és que el del panis és un poc... escatològic. ATENCIÓN: Si és Vd. sensible a la mierda i esas cosas pare de leer. Ahi va, a vore si vos mola:

Se abre el telón i es veu a un xiquet xicotiu sentan en terra jugant
Se cierra el telón
Se abre el telón es veu al mateix xiquet en el panyal en les mans mirant el que hi ha dins
Se cierra el telón
Se abre el telón, la càmara enfoca el panyal i es veuen granets de panis en el panyal i a continuació la cara del xiquet rient-se, partint-se el cul vamos. I una vez en off que diu Maiz Bonduel deja huella, o siempre presnte, o lo que sea (el slogan encara no el tinc pensat)

En poques paraules ORIGINAL, però ASQUEROSILLO. jajajajaj

L'altre anunci està basat en fet reals:

Se abre el telón una xica en la posición típica de estudiar, tombà en el seu llit rodeja d'apunts, un cendrer ple de colilles, una botella d'aigua...
Se cierra el telón
Se abre el telón la xica estesa damunt del llit mirant el texo, escomença a menjar los agujeritos de Filipinos. Això que han tret ara els d'Artiach que són molt listos i ho aprofiten tot com si les galletes foren cerdos. total que es menja un agujerito d'eixos s'atraganta i se la tenen que endur a l'hospital.
Se cierra el telón i una veu en off que diu: Agujeritos de Filipinos, stan de muerta. puuuufffff

En poques paraules ORIGINAL, però MACABRO. jajajajaj


I pensar que els agujeritos estos han guanyat el premi a la innovación o algo aixina. Busqueu, busqueu en internete: (www.marketingdirecto.com/estudios/productos_2005.doc ) Eixos no saben el que van fer, si és un peligro. A Ibi els enviava jo a que les galetes pasaren les probes eixes que pasen les joguines dels xiquets.


Què gent...

jueves, septiembre 08, 2005

Nesesitas 6.000 euros??


Está lloviendo hoy el cielo está gris, llueve hoy si y yo no puedo salir, pero es bueno que llueva hoyyyyy. Que gran cançò!! Poca gent no es sap està cançoneta eh! És la típica que es canta en dies com hui, te sale sola, asín, sin quererlo. El teu subconscient es posa a cantar-la sense que t?adones, aiiii semos la generación de Espinete y David el Gnomo.

Ja estem en setembre qui puga que sembre (me?l acabe d?inventar jeje, no em sé cap dita per a aquest mes) Si abril és el mes de les plutges, maig el de les flors i gener el de les rebaixes... que collons és setembre??? Jo vos ho diré, setembre és el mes dels coleccionables. Si, si, jo ja m?he comprat el primer número del coleccionable de Heidi que regalaven un nino de Heidi i un peluxe de Niebla, i també el primer fascícul de ?La cocina oriental? que regalaven un bol, uns palillos i la primera receta (la del pollo al limón), i el del cotxe a escala de Fernando Alonso, que regalaven dos peces del cotxe (en l?últim número et donen el motor), i el number one de ?Aprende a pintar con los grandes pintores de la historia? que regalaven dos potets de pintura (en el últim fascícul et regalen el pinzell jejjeje) i el primer llibre de la col·lecció de ?Misterios de la Historia? i el de novelas romanticonas... Però com el 90 % del món ja no me?n compraré més. Mola comprar-se el primer número perquè és més barat i sempre regalen algo. Sóc col·leccionista de fascículs números uno!! Tinc el penós i vergonyós orgull d?haver completat dos úniques col·leccions en la meua vida... ?Los ositos de peluxe? i la de ?Facilísimo tiruriruriruru tiruriruriiii con punto de cruz?. Sí, em vaig gastar 20.000 pessetes en ositos de peluxe i en plantilles pa bordar-me les toalles de l?aixovar. Que le vamos ha hacer... Ara ja no sé on clavar els punyeteros ositos, en tinc 27!!
Tinc un amic que va escomençar a fer-se una d?eixes col·leccions que fa Larousse d?anglès, pobre. Li falta el DVD número 19, des d?ací faig un llamamiento a tot el món, si algú el té o coneix a algú que el tinga per favor que es pose en contacte en mi, serà recompensado. El pobre xaval no pot pillar cap taxi perquè en eixe DVD explicaven com donar direccions als taxistes. Eixa és la putà de fer-se col·leccions que si te?n falta uno te jodes i la teua vida no està completa, notas que te falta algo. El DVD 19.

Setembre, el mes del stres, la gent torna de vacances i es troba que li han perdut les maletes a Manises o l?Altet, que una banda de delinquüentes le ha limpiado la casa i no han gastat Don Limpio Total ná, que ara no pots vore la tele perquè tot són anuncis de coleccionables, d?enciclòpedies i corticoles. Per cert què collons són els corticoles???!!!
Ai me duele el cuello de dormir al revés, pa mi que tengo corticoles.
Ai xica et veig més groseta i peluda. Sí, es que m?estan injectant corticoles en l?hospital.
Pájaro azul a pato mareao: La abuelita està en casa. Repito La abuelita está en casa. Misión cumplida. Cort i Coles.
Poses la tele a l?hora que siga i t?ix Matias Prats, que xungo és el pobre eh!! ING direnc tu otro banco y cada dia el de más gente. Anda jaaa corre i vesten a ta casa cansinoooo. No odieu els anuncis d?ING direct la hipoteca naranja, puuuuuuuuf. Que rollo eh! Yo no era cliente de ING direct però mi amigo Manué sí y me dijo que estaba muy bien que ahorraba i tal con su 6% T.A.E i tal i tal. Total que pa que se callara la boca me hice i mira ahora estoy la mar de contento i me dedico a dar por saco a otros amigos por que me dan comisión por hacer nuevos socios. Com en Venca que si fas del club a una amiga et regalen un joc de maletes super wapet o una cafetera o una tostadora o algo.

jueves, agosto 18, 2005

Taaaa tatatatataaaaaaaaaa tatatatataaaaaaa (BSO El Fantasma de la Opera)

Vinc de pixar. Ja sé, ja sé, direu: eh, pos muy bien!! Però es que crec que he perdut el coneiximent i he estat un bon rato allí per culpa del ambientador que tiren els de la neteja. Ací els aseos després de que pasen els de la neteja fent la seua faena són cámaras de gas!! sabeu o que?? Me parese que m'he intocsicat, ja dia jo que enguany no hi havien cucaraxes... Mejor el ambientador de pino que el cucal, eso si las deja bien muertas.

Ahir per fi va ploure, feia ja dos dies que em feia mogolló de mal el dit i ahir per fi va deixar de fer-me'n. Es va espolsar una tronà que flipes, la vau sentir no? Vaig pasar un poc de por, bueno prou por, perquè quan plou pase prou por jejeje (tragalenguas jijiijji) Els raigs entraven per la finestra i em saludaven, cabrons, entre les estreletes fosforites del texo de la meua habitació i els raigs no hi havia forma de adormir-se, menuda lluminaria!!! Total que este matí m'he adormit i he arribat un poc tard. Però no ha sigut culpa meua, noooo, esta volta no. El despertador no ha sonat, vos ho jureeeee, quan m'he alçat i he mirat l'hora eren les 12:12!! QUE POR!!!! I es que últimament em fa l'efecte (fer l'efecte frase d'agüelo) que estic vivint un postergay, jajajajjaja ai que malo, perdoneu un Poltergeist. Hau vist la peli Red Rose, o El diario de Ellen Rimbauer, La morada del miedo, The crudge o La Mansión??? (pelis que són totes cagaetes, mayormente les dos primeres perquè són de "estic fent quint") Pos em sembla que ma casa està posseïda... ... ... lo que em faltava. Estan passat coses molt rares ultmament, ja no ho dic per les desaparicions de coses com cigarros, galletes de xocolate i mexeros. Des de fa una setmana la tele te interferències, se'n va la veu o es canvia el canal soles quan ve lo més interisting de Frijolito, sona el telèfono i quan l'agarres es sent: grrrsssgrrrrsssggssggsgss ssssssssssshhhhhhhh grrrsssgrrrrsssggssggsgss. El móvil no té cobertura, apareixen plomes en el quarto d'aseo, però plomes, plomes eh! no pelusilla del perico, no. Plomes toxes, como de gallina de sacrificios budús.

Paco i Murfito també están patint el influjo maligno de la casa, Paco te taxes grogues en les fulles, i mira que el regue i li dic cosetes boniques eh!! i Murfito es va posar malaltet, estava en la seua gàbia esteset, esteset i no es menejava quan el cridaves, li van tindre que punxar en el cul una injenció de conill. I pa más inri, ahir em vaig adonar que la casa no vol que menejem els mobles i el que ha fet ha sigut absorvir-los, pegar-los a les parets, sisis, les cadires d'escai del menjador estàn apegaes literalment a la pared i els sillons i el sofà també. Quan vaig desarrimar el sofà de la pared vaig sentir com un crid de dolor, un lamento vamos, un aaaaaaaaaiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiinnnnnnnnnnnnnnn i quan vaig mirar la pared estava plentea de pels, sisis, es que el sofà te una tapiseria d'eixes que s'estilaven als anys 60, molt amena en hivern, però cansina en estiu (m'enteneu no?) A més hi ha una taxa en el piso que no se'n va per molt que la netejes, hem probat en tot, en lleixiu, aiguarràs, el borrador màgico de Don Limpio, escupitajos... na, no se'n va, frotas, frotas, frotas i quan et dones la volta allí està, again. Encara no he descobert de què té forma, però no es pareix massa a les cares de Bélmez, a més vivim en un tercer pis aixina que no pot haver ningú enterrat baix, a no ser que el veí de baix s'haja desfet del seu fill, cosa que no estaria mal perquè és un perculero (esto es de broma eh!) i el tinga emparedat, bueno entexat... No crec, no? perquè si el tinguera entexat es notaria un bulto... díficil d'explicar a la polisia monisipal.

Polisia Monisipal I: Que tiene en el texo?
Veí: Una lámara de cristalitos
Polisia Monisipal I: Nooo el bulto ese!!
Veí: Que bulto??
Polisia Monicipal II: Como que que bulto?!?!!, ese bulto.
Veí: Aaaaaahhh ya decia yo que cuando me sentaba a cenar me molestaba algo en la cabeza, i jo que pensaba que mi mujer m'estaba poniendo los cuernos...
Polisia Monicipal II: Haga usted el favor, esto és una cosa seria. No se lo tome como la risión y responda a la pregunta de mi compañero. Que coño es ese bulto???
Veí: No tengo ni idea de que es ese bulto. A que va a ser que los estudiantes del piso de arriba san montao la Toi-con-toi en el comedor!!!!

Francament, jo no li trobe explicació als fenómenos paranormales estos que están pasant ultimament, despertados que es paren a les 12:12, coses que desapareixen, interferències, llamadas de teléfono, ja se que este mes hem tardat en pagar el lloguer, però joder tampoc és pa embujar la casa no? Hauré de pregutar-li als veïns a vore si ells també estan patint fenmómenos paranormals, va a ser que SanVi és tan sequet perquè està damunt d'un cementiri indio o algo aixina. Vaig a comprar-me un amuleto, esta vesprà aniré als xinos, a vore que trobe.


Besos mil

Miri

miércoles, agosto 17, 2005

Divagando voooyy, divagando venngooo

Today is a bad day, no sé que collons li pasa a la red, me diuen que si escomence en anglès e de continuar en esta llengua. Però no hem dona la gana, aixina que continuaré escrivint como me salga, pa això sóc bilingüe no? Bueno pos eso que no sé que li pasa hui a l'internete que no hem deixa llegir l'horòscop, ni les noticies, ni entrar al foro de perdidos pa vore que collons pasarà en els pròxims episodis després que ahir el "monstruo" eixe matara a Jack i la francesa s'enrollara en el wapeton de Said... jejejejjejejjajajjaajja. És conya eh! ho es penseu que seria capaç de contar-vos el que va pasar ahir... Total un desastre esto de empezar el dia sin tener pistas astrales del que va a pasar-me hem dona un poc de mal rollo. El que si he pogut fer després de tres intentos ha estat mirar el correu, total pa lo que ma servio, que pasa que estamos de vacaciones eh!! Tiiooo un correito más que sea, que fa dos setmanes que no m'envien ni propaganda!!! Menudos soyyyssss.

Total que na, ara són las 11:11, mala hora eh! Bueno jo el que volia era aclarar unes quantes cosetes, perquè molta gent m'ha dit que el meu anterior fresquitas li va donar pena, INSISO: las mujeres de hoy en dia no pierden el tiempo largándose con el butanero (gran frase). A lo que anava que mi intención no era donar pena eh! que en Sanvi hi han moltes més coses pa fer, el que pasa és que encara no les he decobert, como sólo llevo viviendo aquí dos años... Bueno pos eso sabeu una cosa que em molaria mogolló fer?? (canvi de tema radical) ho vaig descobrir ahir, así sin querer, em molaria anar a Decathlon i disfreçar-me d'alguna cosa, jo que sé de submarinista, o de caçador o peixcaor, deportivo claro, vamos entrar allí i pillar-me tot el material, en fin ir bien equipao. Pegar-me una volteta, fer-me quatre fotos i anar-me'n a casa sense comprar res. O també molaria molt anar a comprar-me un ordiandor i marejar al depenent, clar que pa això m'hauria d'estudiar tots els manuals de informàtica para dummies i dir coses com gigahercios, harwar i sofwar jajajaja i no riure'm ni na, vamos fer-me la xulita en definitiva, pa que per un dia els depenents de les tendes de informàtica no és cregueren els més sabuts del món. Em fan molta ràbia els tios estos, sorry.

Vos he contat que visc denfront d?un forn de pa?? Nooooo?? Pues si, pues si, i és una p... sabeu, perquè porte ja uns quants dies somiant en esparterets calentents i pa recien fet. No és penseu que mola, perquè no mola gens m?alce en una faaaammmmm, més d?una volta he estat a puntet de baixar en pijama a demanar-li als senyors panaderos que em conviden a esmorçar. Ahir vaig tindre que tancar la finestra de l?oloreta que feia el meu quarto a pa calentet, com en Mercadona.

L?altre dia em vaig trobar 5 euros i vaig decidir invertir-los en art, que és mu rentable, i me?n vaig anar a comprar-me una caixa de Chupa-Chups. Que? No sabieu que el logotipo dels Chupa-Chups el va dissanyar Dalí?? I eso és arte, no? Digo jo que algun dia els paperets de chuplins valdran algo, no? Pos eso me voy ha hacer colecionista de arte, ja tinc el paperet del chupa-chups de cappucino i el de vainilla flavour i el de nata con fresa. Per algo s?escomensa no?


Bueno este ha sigut un altre d?eixos correus xorra sense sentit de la Miri, sorry. No me lo tengais en cuentaaaaaaa.

Miri



Pero no siempre quiero ser feliz, es necesario ser de vez en cuando infeliz para poder ser natural...

lunes, agosto 08, 2005

Un plan maestro

Molaria molt ser un mono peresoso d'eixos a que sí? Seria l'escusa ferpecta per a enviar la conciència a tomar por culo. No sentir-mos culpables per tindre el quarto fet un desastre, per tindre un cementiri baix del llit, per tindre la maleta pa desfer fins dijuos i posar-te la roba tota arrugà... A mi una de les coses que més perea em fa és menjar, puufff. Cuinar, tallar, masticar, tragar, arreplegar, escurar... Mare de Déu quanta cosa. Si fora un mono peresoso d'eixos soles menjaria fulles de arbres i tal volta ni això. El millor per aprimar-se és la perea. Hui estic soletes ací, bueno hi han quatre persones en mi, però com que no parlen és com si estiguera soles. M'estic tornant loca, no hi ha ningú al semenger, no puc parlar en ningú!!! És un martiri açò, ja me coneixeu!! Estic per tocar per teléfono al servicio al cliente d'Amena, per lo menos em parlarà algú, encara que siga un contestador, no?

Mireu com sóc, que per perea d'anar soles a esmorçar m'acabe de menjar una barrita d'eixes de Kellog's, que si m'haguera menjat un tros de fusta m'haguera ixit l'esmorçar més barat. La puri que cosa més roïna aaaggghhhhh. Alimentos modernos, no podrien posar pandorinos en la màquina??? Anava a comprar-me un cruasan de xoco d'eixos que regallen i et taxen la camiseta, els pantalons i les sabates, com els cuernos de los Àngeles, mmmmmmm, que bons estaaaven. Cuernos mítics de la infancia i preadolescència alcoiana. Que digo jo que les empreses que es dediquen a fer pasteleria deuen tindre accions de Dixan, Vernel, Ariel... Se lo han montao de categoria, primer guanyen diners per taxar-te, perquè mira que és difícil no taxar-se eh! I en els llocs més insospechables. Jo una volta em vaig menjar un cruasan i després tenia xocolate pels braços, pero per baix, casi en el sobaco!!! El xocolate se expande!!! Total na, lo que estava dient, que se me va la olla a Camboya, que primer guanyen diners per embrutar-te i després per netejar-te. Anda que nooo son listos los guaxos!

Ja estem en Agost, ja s'acava l'estiu xiquets, no en teniu ganes??? Jo mooooltes. D'aci tres dies ja estan tots ací contan-me el que han fet en vacances, que pesats. Ai pos me lo pasé muy bien en Ibiza, que fiesta había... Jo també m'ho he pasat molt bé en San Vicent, lo coneces?? Tiene una programación cultural super interesante. Mira puedes ir a Mercadona i pegar-te una volteta per la secció de congelados i pel pasillo de la carn hasta que els dits dels peus se't facen blaus de la gelor que fa. Jo vaig molt, després no compre res, però estic fresqueta un rato. Sempre que vaig hi ha una iaia sanvicentina típica, le batejat com la senyó Xelín, sempre está plantà al costat del congelador de les gambes. Que digo jo que ja podria canviar-se al congelador de polos perquè l'oloreta no és gaire agradable, tal volta de jove tenia un novio pescaor i l'oloreta de gamba li recorda a d'ell. Ara que ho pense aixina, em pareix una història molt romàntica, no? Tal volta la senyó Xelin és una iaia loca por un amor perdido com Tereseta. La vida està pleneta d'històries d'amor, el que pasa és que no les sabem reconeixer.

Bueno continuant en les ofertes de San Vicent, una altra cosa que a mi personalment m'agrada molt fer és la visita als vint duros. Estic capacità per afirmar que San Vicent té l'index de vint duros per capità més alt de tota la Comunitat Valenciana, sip, según mis encuestas salimos a uns vint duros per cada 100 persones, aprox. clar. Els meus preferits són, però, els xinos. La putada és que no tenen aire acondicionat, però tenen un mono en la porta que quan pases et diu XIU-XIU (és una onomatopeia de xiulit no un nom xino) WAPAAAAA!!! i eso està muy bien, porquè te sube la moral i ja entres predisposta a comprar-li algo als xinos. Jo sempre em compre algo. Sóc super fan dels vint duros xinos. Lo que més em mola és el concepte d'orden que tenen, tot està col·locat superestratègicament i superordenat, no com en Mercadona que marejen al personal canviant les coses de lloc cada setmana. Que digo yo que el reparto de tareas de la semana de Mercadona serà rollo "Canción triste de Hill Street", no se'n recordeu que estaven tots els polis en una sala i el comisario els repartia les tarees, bueno los delitos... Pos en Mercadona serà més o menos igual. L'encargao plantat en un atril i els currantes sentats o plantats perquè han arribat tard i no han pillat cadira. A vore Manolo, Paco i Maribel a la peixcateria, Menganito, Fulanito i Sultanito a les caixes i tu per ser el nou a marejar al personal. A ver donde está el queso me vas a poner los danones, donde están los danones me pones los macarrones y los huevos, los huevos los escondes detras de la estanteria de las especias, que busquen, ajajjajajja (risa maléfica). Jo m'ho imagine aixina. Que cabró l'encarregat. Sabeu que molaria fer??? ajajajja, nem a marejar-los mosatros a d'ells. Este és el plan:

Paso Uno: S'arrimem a la primera caixera de la fila i li diem: Me das cambio pa un carro??
Paso Dos: S'arrimem al currante que sempre està reposant els Donuts i li diem: Perdona me puedes decir donde están los huevos?
Paso Tres: Donar les gàcies, es pot ser un fill de p... agraït.
Paso Cuatro: Pillar dos dotzenes d'ous
Paso Cinco: Deixar els ous damunt de les caixes de cervesa.

Està clar??? Pos açò ho hem de fer tots el mateix dia, en el mateix Mercadona, i als mateixos currantes. Encara que en un intervalo de temps de 10 minuts cada un.

Què poc trellat.


Miri

martes, agosto 02, 2005

Drogas modernas

Em sembla que sóc adicta al paracetamol, no puc pasar un dia sense prendrem un Gelocatil, un Efferalgan, un Termalgin, un Dolostop o un Xumadol, mi último descubrimiento, paracetamol efervescente con sabor a limón, mmmmmm. De xicoteta em molava mogolló l'aspirina infantil, que bona!!, quin gustet jejeje el primer que feia quan arribava a casa del cole era anar a l'armari de les medicines i menjar-me'n una. Si, ja era una adicta als 6 anys. La culpa la tenen les empreses farmacológuiques (ai que paraula més llarga) per fer les medecines en gustets tan bons, jarabe con sabor a fresa o a menta, frenadols de taronja... Jo m'he fabricat un ranking. "Las tres mejores medecinas de mi vida" (voz en off de Constantino Romero i sintonia de ranking) En tercer lugar tenemos la Couldina, no vos encanta xupar el tapó del tubo de Couldines??? Fa cuscanelles, com quan xuplen una pila. En segon lloc tenim... redoble.... el Jarabe de Mansana (en alcoià és diu aixina) eixe jarabe espés casi negre que et dona la mama quan et feia mal la panxa perquè t'havies posat les botes menjant coxinaes en l'aniversari d'un coleguilla de clase. Queeeee booooo, de xicoteta també m'empinava la botelleta d'amagat jejejee. Ara, una cosa vos he de dir la millor de totes, la medecina més bona, la number one és la Lizipaina. Eixes pastilles de xuplar pa quan tens mal de gola.

Tinc un amic que s'enganxa a tot el que prova, per això quan anem per ahí sempre es demana el mateix, pa no probar res nou i evitar enganxar-se. Una volta es va quedar afònic i el metge li va dir que podria xuplar lizipaines, va estar 3 mesos xuplant-les, como són sin receta... El tio de la farmacia ja li les venia per quilos. Lo bo va ser que es va deixar de fumar, cosa que el va animar més encara per no deixar de xuplar-les. Em dia que si deixava de xuplar lizipaines tornaria a fumar i que el tubet és molt més barat que un paquet de tabaco i que li molava entrar a una farmacia a comprar-se el vici i no a qualsevol bar de l'oeste. La veritat es que vist aixina... tiene su lògica, tot són ventajes. Fa uns mesos el vaig vore i em va dir que se les havia deixat, que li havia costat molt però que havia trobat una cosa millor. Ara és adicte a la llet condensà. Con razón estaba más... rellenito. Com Bustamante que també deu ser adicte a la lechera, ta polit el tio eh!! con lo que tu has sido en la vida!! a l'obra el tornava a enviar jo, anda que no, posat a fer pasteraes ara Busta! També pareix que estiga enganxat a vitaldent (a mi em va pasar, vaig anar un dia i no vaig poder parar d'anar en un any), puuff s'haveu fixat en les dents que té Bustamente? Redeu quina blancoooorr!!!!. Es veu que Vitaldent els ha fet una oferta als de Telecinco. Porte un temps observant als presentadors d'esta cadena (l'estiu sanvicentí t'obliga a fer estes coses) i m'he adonat que tots tenen les dents suuuper blanques, deslumbrantes, relucientes, vamos que pareix que vagen en les llums llargues tot el dia enceses, que no poden conduir de nit i riures a la volta perquè poden produir accidents o atropellar algun jabalí. A mi francament la gent que té les dents tan blanques quan es riu em fan por, això no deu de ser molt bo tanta balncor, tanta blancor... En Canal nou són més cutres i soles els regalen ni un tubet de Colgate (y jo matate y escupite jajajajajajajjaja aiiiii que maloooo jajaja)

Que digo jo que ara que pareix que Telecinco cuida tant als seus presentadors a vore si pillen un bono de Llongueras i pentinen d'una volta a l'Angels Barceló!!, pobreta meua com pot anar per ahí en eixos monyos, segur que al peluquero li cau mal, con eso de que es del Barça...


Au me'n vaig que se m'ha rallat el cd de las xuxes

Besos y malacatoooonessss

viernes, julio 08, 2005

A elegido usted gasolina A

Que bonico ques el concierto de Aranjuez, tiruriii tirurirutiruriruriiiiiiiii tiruriru tiur tiru turi tiru riiiiii chan chan channnn lalalalalalalalal la la laaaaaaaaaaaaaaaa, l'he escoltat 8 minuts i 35 segons, llarg i bonico eh!. Casi m'ha donat temps a fer un estudi sobre ell, pa mi que en esta versió falla el guitarriste, devia tenir les ungles llargues o la manicura mal feta perquè m'ha semblat sentir que al tercer acorde desafinava un poc, però bé.

El maestro Rodrigo menudo crakin de la vida, tu! Que suerte ser sobrino suyo hoy en día. Tu saps la pasta que s'enduran en drets d'autor??? Flipes. Acade d'estar penjada del teléfono 10 minuts, nuestros operadores continuan ocupados por favor manténgase a la espera, nuestros operadores continuan ocupados por favor manténgase a la espera, nuestros operadores continuan ocupados por favor manténgase a la espera,nuestros operadores continuan ocupados por favor manténgase a la espera, nuestros operadores continuan ocupados por favor manténgase a la espera, nuestros operadores continuan ocupados por favor manténgase a la espera. Com pille al Sr. Amena per banda... aiiiii. Una cosa he de dir-vos pagueu els rebuts de telèfono dins del plas perquè si no ho feu... consierto de Aranjues durant 8 minuts i 35 segons i després xarraeta en una señorita que et diu: No podrá realizar llamadas desde su teléfono móbil hasta el miércoles señorita Espinosa. Mecaguen la marrrrr que ràbia m'ha fet. Sempre tenen que enganyar-se en el meu cognom!! Espinós señorita, Espinós joder que no es tan raro, no?

Que ràbia dóna quan toques per telèfono i et posen una musiqueta, i sempre són les mateixes eh!, bueno excepte la del telèfono del Sr. Amena que ha de buscar una peça de música de 20 minuts pa no haver de repetir-la per què nuestros operadores continuan ocupados por favor manténgase a la espera, nuestros operadores continuan ocupados por favor manténgase a la espera, nuestros operadores continuan ocupados por favor manténgase a la espera, nuestros operadores continuan ocupados por favor manténgase a la espera, nuestros operadores continuan ocupados por favor manténgase a la espera, nuestros operadores continuan ocupados por favor manténgase a la espera. Diooossss. He de preguntar a vore què hi ha que fer per ser xica contestador, o xica màquina de tabaco, deuen d'haver més d'una, no? O soles hi ha una xica en tota Espanya que fa eixa faena?? Lo bé que quedaria al meu currículum: Experiència como contestadora automàtica: "El telefono móbil al que llama está apagado o fuera de cobertura, por favor intentelo de nuevo más tarde". "Su tabaco gracias", "Si desea consultar su saldo marque uno, si desea conocer las promociones marque dos, si desea cambiar su servicio buzón de voz marque tres" "Si desea hacer cualquier otro tipo de consulta marque almoadilla" "Si desea que le enviemos un negro i le meta un consolador por el culo mientras le canta el xiringuito de Jorgi Dan marque arterisco, almoadilla, mil trescientos veinti ocho, almoadila" La p... mare.



Besitos con sabor a Lacasitos (mmmmmm Lacasitooooossss)


Miri

jueves, junio 09, 2005

El solfeo es una mierda, Viva la luna bonita

Mai em casaré, i no perquè no vulga, noooo, reconec que una boda campestre a l'aire lluire enmig del Barranc del Cinc em molaria molt. Encara que em molaria molt més una boda temàtica. Una boda de supherois!!!, sisisis. S'imagineu que guay!! Jo, la novia, de Super Girl i el novio de Batman, mmmmmm. Els padrins de Cat Woman i Chapulin Colorado, el retor, bueno el retor no que seria una boda civil, el jutge, noonononon millor el alcalde ajjaja de Capitán Amèrica jajajaja i els convidats pos del superheroi o villano que els vinga en gana, spiderman, musculman, el doctor muerte, super lópes, calico electrónico, molaria que les dames d'honor anaren de las super nenas jajajajaajjaa. Que guay, que boda més xaxi.

Però jo no em casaré mai perquè m'acaben d'agranar els peus en una mopa enorme, mira que és difícil no vore els meus peus eh!! Mira que els tinc xicotests!! Pos ma pasat la mopa per damunt damunt, eso si ara tinc les sabates més netes que mai. Una altra rao per la que sé que mai em casaré és que he anat menjant pel carrer mogolló de voltes i ma mare sempre em diu que si menje pel carrer no em casaré, veges tu!! Los dixos populares, és lo que tiene, confunden al personal, perquè, digo jo: Què te que vorer el fet de jugar en foc en pixar-se en el llit. Si esto fuera verdá pos enseguideta podrien reconeixer als pirómanos no? Aniria la polisia monicipal fent revisions dels llançols de la penya rollo CSI i els que tingueren restos de pipi... a la cárcel de mujeres. A mi de xicoteta sempre m'ho dien: No jugues en el foc que et pixaras en el llit esta nit, i jo, gilipolles o ignorante por a edad pos no jugava en el foc. Que bona xiqueta eh! És que pixar-se en el llit és molt xungo eh! Desperta a la mama a mitja nit pa dir-li mig plorant: Mamaaaaa m'he pixaaatttt, snif, snif. I que ta mare el diga la horrorosa frase de: Mira que t'ho he dit eh!! (Diosssss, és lo peor que te puede decir una madre) I ale a canviar els llançols a les 3 del matí mig adormida i pensant ?p... foguera que vergonya?. Os ha pasao a que sí!

Lo de la pixera és un tema que cal ser analitzat. Fa uns dies V i jo vam tindre una conversa de casi dos hores sobre açò. Vam arribar a la conclusió que la vejiga és una cabrona, si, perquè t'enganya, juga en tu i en el teu subsconcient. Ixes de casa i t'entra pixera i penses bo yo puedo más, m'aguan-te, però vas caminant i t'adones que no pots i te'n tornes cap arrere. Vas pel carrer aguantan-te, apretant, cosa que és pitjor perquè escomensa a fer-te un mal la panxa que flipes. A més la vejiga és telépata, sabeu o que, i fa que els semàfors es posen en roig quan vas a pasar i que els cotxes no paren als passos de peatons i m'entres t'esperes a crusar el carrer intentes convertir-te en un mestre Zen i controlar tu cuerpoo. Difícil, molt difícil, perquè la cabrona de la vejiga fa que el teu cervell escomense a pensar en un grifo que va soltant una goteta i un altra i un altra i un xorret... Puff és complicao no pixar-se pel carrer. A més la gent t?ho nota en la cara i diuen: ?mira eixa està pixant-se, perquuè no para de ballar. Això o és que no està molt bé. Pobra xica que pena, que peeenaaaa? I se rien. Lo pitjor ve quan arribes a la porta de casa i notes que s?escomença a obrir el grifo a lo bestia. Ja no hay escapatoria, toi perdida!! Has de pujar els escalons de dos en dos baixan-te els pantalons o posar-te a ballar en l'ascensor. Són eixos dies que entres a casa corrents, deixes la porta oberta, dius "buenaaaasssss" al personal sense mirar-los mentres corres pel pasillo cap a l'aseo en els pantalons ja baixats i quan ixes al menjados t'adones que han vingut de visita els tios de València, o els cosins de ton pare en l'agüela. Papelon, a vore que dius, ara que ja t'han vist el cul. Quin mal rollo.

I eso no és tooo nooooooo, la malisia de la vejiga és enormee, és una super villana, perquè a voltes lo que fa és el contrari. Després de tres hores en la porta de l?aseo d?un bar esperant a que et toque entrar... et toca et baixes els pantalons com pots perquè la pixera és tal que no saps ni descordar-te els botons, escomences a posar-te nerviosa i no pots llevar-te el cinturó. Puuufff, abogio, acabes asgarrante les calces o pegant-li tal astiró al tanga que te?l carregues (esto ma pasao a mi) t?ampones i ..... ...... ...... ..... ni una gota. A esto voy a denominarlo ?pixera psicològica?, penses que estas pixan-te però en realitat es una ilusión que la cabrona de la vejiga projecta al teu cervell pa putearte. Eso sí tranqui que quan arribes a la porta de ta casa la pixera serà real.


Pssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss

Besos pa ti, besos pa mi

Miri.

lunes, mayo 23, 2005

Que vivan las vacassss

No volia anar-me'n de vacances sense despedir-me de vosatros, pa que vejau lo bé que em van educar las hermanitas de la caridad de Santa Ana, a més no volia que les meues últimes paraules foren: Alé, comeros un capazo de mierda!!

Acabe d'arribar de dinar soletes, que tristeee tioooo!!! Se m'ha ocurrit (que paraulaaaaa Diooos) una idea pa haser negosio, vaig a alquilar-me pa donar conversa a la gent que va a dinar soles. Què vos pareix? No està mal, no? Aixina conseguiré que a la gent no li sente mal el dinar per menjar-se'l en 2'3 minuts. Es que dinar soles és un super roolllloooo, jo ho pase molt mal, perquè no puc parlar en ningú, aixina que lo que faig és observar el personal i sentar-me al costat del que més parla. Per lo menos escoltant estic entretinguda. Com aquella volta que vaig dinar en un sumista (luxador de Sumo) i el seu personal trainin (entrenador personal) i vaig intentar entendre el que dien. El japonés és molt complicat d?entendre.

Hui m'he sentat al costat de dos frikis. Només he entrat al bar ja els he gipat per què uno estava menejant els brassos a lo loco i semblava que estaven discutint de algo en pinta de ser molt interesant. Quan m'he arrimat he descobert que realment era molt interesant, estaven discutint sobre el café descafeinat, sisisiisiss. Que voleu que vos diga m'ha semblat molt interesant. Total que allí estava jo, la Miri d?Espanya al costat d?un friki en ulleres de pasta, heredades de s?aguelo, fijo, i el seu amiguet, Fernando, que portava una camiseta molt xula de Dark Vader donan pel cul a Yoda. Total que el friki de les ulleres de pasta, vamos a llamarle... Ricardo (tenia cara de Ricardo) estava dirent-li a Fernando: Quien te asegura a ti, Fernando, que cuando te pides un descafeinado de màquina, te están poniendo realmente cafè descafeinado?? I jo he dit: Po si!!, en veu alta mentre em clavava un calamar en la boca. De reüll he vist que m?estaven mirant en cara de... i esta tia qui collons és??? Els he mirat en una sonrisilla i he continuat en els meus calamars. És que m?ha fet pensar sabeu? Perquè a mi això m?ha pasat, i no una volta nonoono. Això de posar cafè normal quan t?han demanat un descafeinat i pensar, pos a tomar por culo l?agüela, si no pot dormir esta nit que s?anxufe la tele i veja crònicas marcianas!! O no?

Últimament estic donant-me conter de moltes coses, hui m?he adonart que no podria ser famosilla mai, perquè això de dir: No pienso haser declarasiones de mi vida privada... no va conmigo, a que no? A mi els paparazzis em fugirien per plastaa. No guanyaria ni un duro venent exclusives. Ahir em va caure un tanga del bolsoooo quan anava a pagar el billet!! Jajaja, veus? I vosatros direu i a mi que m?importa!!!. Pos eso que ho conte tot. Hui estic un poc trista i enfadà alhora, podriem dir que estoy en mi estado de ánimo normal, no? Trista perquè ahir vaig matar tres taurons, dos balenes i un banc de tonyinetes!! Mare meua com s'enteren els de Greenpeace, quina somanta collejes que van a pegar-me!! Resulta que anit em tocava escurar els plats i vaig tirar a la pila el que jo pensava que era aigua, però no, no era aigua era mitja botella d'oli!! Aiiii que mal em vaig sentirrrr, jo que sóc La Reina del reciclatge. Si t'estimes la natura la rumba del reciclatgeeee, nainonainononaino la ruuummba del reciclatgeee!!! (no se'n recordeu d'esta cançò??, mi infancia desperdiciada por culpa d?Alababalà!!!)

I estic enfadà per culpa del cels que me corroen por dentro!! A vore, en lo bonico que és el meu nom, com pot ser que mai li hajen escrit una cançò???? Eh??? Perquèeee. Tinc cels (com collons s?escriu esta paraulaaaa???) de les Noelies, de les Lucies, de les Loles, fins i tot de les Maripilis. Totes tenen una cançòoo, jo en vull unaaaaaaaaaa. Si Miri rima em mogolló de cosessss, en biri biri, en martiri. Mira que composisión más bonica: Fer-se un biri biri en la Miri és un martiri.

miércoles, mayo 18, 2005

Xuxes pa ti, xuxes pa mi



Huumm hui ha sigut undia interesant, he descobert moltes coses. M?he adonat que és molt difícil fer-se recta la ralla, del monyo, no de droja eh! Ja puc dir que sóc menbre del club de las ?Haxaso?. M?he donat conter també que em fa mogolló de ràbia que la penya, aprofitant que estàn de moda el pantalons pirates, aprofite per possar-se els pantalons que es va comprar pa la comunió del seu cosí ara fa 5 anys. Que si portaren sandalietes no pasaria res, però ixir al carrer en nautics, clacetins blancs (d?eixos en les ralletes rojes i blavet marino) i uns vaqueros per damunt dels turmells? Pos como que no, como que la moda no es esa!! També he descobert que has de ser spiderman pa crusar pels pasos de cebra de Sanvi sense que tatropellen!! (ta-trope-llen, trato-pellen), i es que he sigut testimoni del que podria haver estat un accident múltiple, con heridos i todo, però la protagonista ha salido ilesa, pobra xica, quin susto, menos mal que sus reflejos aràcnidos l?han avisat a temps. He descobert també perquè els diplodocus tenien el cos gordo i el coll més primet!!

Teoria: Com tenen el coll tan llarg no tenen que correr darrere de les coses, soles tenen que estirar el coll, i ja arriben. Per això, ho acabe de descobrir mirant un pograma de la MTV (pa que després diguen que la tele no te culturiza ni desarrolla tu intelecto)

Ahir, em vaig menjar un bolonxo de caramelo, mmmmmmmm, que booo tio, el dissabte vam comprar Vane i jo coxinaes pals xiquets, se les vam menjar mosatros. És una de les ventajes de ser mayor, poder menjar coxinaes quan vulgues, vore la tele fins quet done la gana, entrar a Mercadona a comprar tres litros de café, una botella de vosca, una de negrita, refrescos varios pa acompanyar, un paquet de compreses i un pot de mayonesa a les 8 de la nit un dissabte (en mogolló de personal) i no pasar res, res de res, ni la caixera et mira raro i et demana el carnet. El que anava dient que se men va la xapa, que ens vam menjar les coxinaes dels xiquets? oooooohhhhh ?.. si existe el orgasmo múltiple espere que siga mayor o igual al que se sent quan et menjes un melón (de xixle) i el rossegues super poquet a poquet pa que el pica-pica faça la seua funció, aquella per a la qual l?han contratat i pique, pique mogolló.
Aaaaaaaaaaaggggggghhhhhhhh!!! Que boooooo tiooo!!! Si, si, si (açò preten ser l?onomatopeya d?un orgasmo). Las xuxes, que bones tiooo, els duci-piques, que primero se chupan, després es trau lo blanquet de dins i deprés et menjes lo rojet, els lacasitos, que es xuplen hasta que han perdut el coloret, els xicles bubalú de menta, que els pegues un moset i xuples lo de dins. Jooooo que porrrnooo, noooo??!! Jajajajajja. I no em digau que no heu fet cap d?estes coses, tots tenim rituals quan menjemmmm dolços. O vosatros no peleu el pandorino i es deixeu les boles de xoco pal final?? Eeeeh o no eeeh! Pos no me lo creo. Las xuxes, que recuerdos de campamento i de cumpleanyos dels compis de cole, quan et portaven una bolseta a clase i la mestra mos la donava quan ixiem (molt lista la mestra). Que xulo eh!

Este matí he llegit en el perdiòdic una noticia interisting, ja sabeu que sóc mig intelectual, me leo tres periódicos al dia: El Metro, el Qué! I el 22 minutos, ahí es na!!. Pos eso, que la notícia dia que en Anglaterra han trobat un home a la platja vestit en un traje i que no es comunica. Només toca el piano, i és un màquina. Total que es veu que te amnesia o algo aixina no? I quan el van trobar li van donar un paper pa escriure i soles va dibuixar la bandera de Suïssa i un piano, no ha dit, ni ha escrit res més des d?aleshores. I Las autoridades, Scotland Yard (sempre m?hen recorde de la serie de dibujos Sherlock Holmes quan estolte aço, jeje) estan mirant si han denunciat la desaparició d?algún músic i tal.
Pa mi que el tio no és suïs lo que passa es que es va pegar una panxà de galetes suïsses del Lidl, eixes que són alucinògenas, i el que estava fent quan es va despertar era un jeroglífic i volia dir que a Suïssa li podria caure un piano damunt o algo aixina. Té lògica, no? Que digo jo que perquè no li donen un bolonxo de caramelo pa que li faça recordar la seua infancia, no? O no sé algun altre caramelo més europeu. Quines xuxes menjaran en Suïssa, o en Dinamarca o en Rusia, o en Polonia??? Fijo que les millors són les nostres.

Si ja ho diuen els guiris: Lo mejor de Spain??? El sol, las mujeres, los San Fermines i las xuxes.

Besitos de sucre pa toooots!
Miri

viernes, mayo 06, 2005

Y los sueños, sueños son. Si, si...

Ahir vaig vore per cinquantagèsima volta (ara no sé si està ben dit, digamos que he vist esta peli més de 50 voltes i au!!) Pesadilla en Helm Street, again and again em vaig mosquejar com sempre em pasa en la prota, que tia més bolsa. Que ràbia que em fan les protes de les pelis de por, són super tontes toootes eh!, vinga a xillar i xillar i a correr per tota la casa escales cap a munt, escales cap a avall. El que no falta mai és un sótano, però mai eh!! Eso en Espanya no puede pasar, perquè ací no tenim sótano en les cases, com a molt un garaix o un porxi. Per això les pelis de por espanyoles no són molt d?allò, si tinguerem sótano seria diferent.

I Freddy? Como mola ser malo ejejjee, m'encanta perquè és inmortal (com Mel Gibson en Arma letal) ja poden pegar-li òsties que el tio no es mori mai, bueno tambè és perquè ja està mort (a vore si Mel Gibson també està mort en Arma letal??? i no ho sabiem...) Mon pare diu que eixes pelis no m?ensenyen res. JA, JA,JA!!! Anda que no ansenyen!! Buuaaaaa que venga un malo i intente matar-me, o que entre un lladre intente entrar en ma casa... Anda que no sabria defender-me jo, em montaria unes trampes super xaxis com el xiquet de Solo en casa o la bolsa de Pesadilla en Helm Street, martells enormes penjats del texo, caniques en terra, xinxietes en l?estora.... Sisisisis, malos a mi...

Bueno en realitat volia contar-vos el somni que vaig tindre ahir després de vore la peli, no em va fer por adormir-me (repito que he vist la peli casi tantes voltes com Braveheart) a més conec las técnicas de sueño balinesas asina que si se m?apareixia Freddy pos li pegava un manporro i a tomar por culo. No és real és una pesadilla. Bueno al tema, que em vaig gitar i em vaig quedar sopa enseguideta per molt que el veí de baix s?empenye en fer-me serenates tots els dies a través de les parets a les 12 de la nit.
Total que estava jo sueña que te sueña, era un somni raro d?eixos en que apareixen mogoló de persones rares que no coneixes. Total que entre en un ascensor, em mire a l?espill i m?adone que sóc.... (puntos suspensivos de suspense) .... un tio de uns 45 anys, filipino (no de xocolate, nooo, de Filipinas, el país), mestre d?espanyol de profesión i anti anglosajón, vamos que no era jo!! Que xungo, no??

No men recorde moltes més coses del somni, però m?imagine com seria. Supose que jo seria, bueno el cuarenton filipino, seria un super heroi que lluitava contra els anglicismes, sabeu o que? Fijo que anava per ahí embroncant a la penya que diu coses com: ?Vaig a fer footing mentre escolte l?últim single dels rolling stones en el meu walkman? jajaja segur que anava pegant collejes per cada paraula anglesa que diguera la gent i corregint-los en plan: Plaaassss (onomatopeia de colleja) footing?? Plaaasssss; single??? Plaaaassss se dise sencillo, gilipollas!!!! Rolling stones??? Plas, plas, plas piedras rodantes, joderrr!!! Walkman?? Mecagon la maaarrr Plaaaassss hombre caminando. Jajajajajjja que tio més xuuunnngooo, jajajajaja.

A vore si un altre dia d?estos reprenc el somni i puc contar-vos més cosetes, perquè em pareix una història molt interesant. Podria ser un personatge de còmic, no? El que no entenc és perquè collons tem vaig a mi mateixa e els meus somnis com a un tio filipino de quarenta i tantos i menos encara per que tinc que ser jo defensor del castella!!! Esto si que me xoca, però bueno digo jo que alguna explicació ha de tindre, no? Buscaré en Google, a vore que diu quan pose: sueño+quarenton+filipino. Fijo que m?apareixerà una pàgina de contactos: ?Cuarentón se ofrece para hacer tus sueños realidad, no veas lo que puedo hacer con una caja de filipinos?.


Alarevoiré. Besitos en les genives!!

Miri.

miércoles, mayo 04, 2005

El dia del trabajo no se trabaja??? jajjajaja jajajaj

Hola me llamo Míriam y sí, ho reconec sufro de vergüenza ajena. Te queremos Míriam!! Patir este tipo de vergonya és lo peor, veges tu perquè tenim que pasar vergonya per algo que ha fet o li ha pasat a un altra persona!! (la naturaleza humana... incomprensible) Veges tu perquè em te que fer a mi palo que un amic es pose a ballar en una tarima en una discoteca petà de gent i acabe en calsonsillos o que algú es tire un pet en el aseo del costat!!! Los aseos comunitarios són lo que tienen, que se comunican, no tens intimitat jejee. Tu estas ahi tan tranquila fent pipi i de sobte Prrrrrrrr, uiiiiiiiiiiiiiiiii se ta caio?? Això m'ha pasat fa un rato. He ixit super apresa pa no vore a la persona que hi havia a l'atre aseo més que res per no partir-me el cul cada volta que la vegera pel pasillo. Supose que el pedorro/a en qüestió haurà tardat més temps en ixir, tal volta es quede a viure en eixe aseo jajajaja. M'hauria d'haver esperat pa voreli la cara, estic bolsa, jajajajjaa.

Este cap de setmana vaig decidir que de major no vull ser pintora, nono, ni de conya. Pintar és una d'eixes coses que acomboien. Este Cap de setmana pintem el piso, vale? Ai pos si, mola, pintem i després bermudet i serveseta!! (És el que fan els pintors, no?) La mare que vaaaaa, una i no más santo Tomás quin amprenyo i això que jo era la que repasava en una broxeta els cantons sabeu o que? Vaig acabar hasta el cul de la pintura, literalment eh!! És inevitable posar els braços en la cintura, apollar el cul en la pared i acurrufar el nas per mirar al texo. Tenia pintura hasta en les bragues. Mentres repasava el texo pensava dos coses: Una: Perquè no podria jo medir 10 centímetros més?? La puri que texos más altossss!!! De puntelletes damunt d'una cadira i en la broxa en la ma i no arribava al texo dels collons, que manera d'astirar-me, plastic-woman al meu costat, nà! una piltrafilla. Dos: Què seria el primer que va dir Miguel Àngel quan va acabar la Capilla Sixtina?? No sé, però supose que diria algo paregut al que vaig dir jo, és cagaria en un personatge bíblic molt, molt, molt famós.

Però bueno, el ambientillo que es fa sí que mola (a pesar de toooott), a les deu del mati d'un dilluns festiu jejjeje, los quarenta principales a tota pastilla pa joder i tal als veïns de baix que són lo peor jejejeje, i les mateixes cançonetes en el cap tot el mati: "Pintar, pintar pintar sin paraaaarrrr mojar extender i vuelta a empezarrr" i la de "Pintorrrr que pintaaasss con amoooorrrr, píntame angelitos neegrooss" I les típiques bromes que no fa ni puta gràcia, aiiii que te manxo, que te manxo??? Cabron si ahora parezco Morticia Addams disfressà de pas de peatons!!!!

La putada de pintar és que després has de netejar-ho tot, i no veas com s'apega la pintureta en el piso, i en els marcs de les portes, i en els rodapeus, i en els mobles, i en la roba, i en el monyo... Una volta acabes en la pintura comences en la espatuleta, ale pueeessss anginollat en terra o tumbat directament i escomença a rascar. Diiiiooooosssssss, que rollo de curro enserio a qui li te que molar ser pintor??? Jo no conec cap xiquet que diga de mayor quiero ser pintor, però no de bodegones y desnudos nononono, de casas. A que no? A que no ho heu sentit mai???

I clar després de netejar la casa toca netejar-se un mateix, fortar, frotar i frotar pa llevar-se la pintura, vaig estar a punt de duxar-me en wips express, per lo de el frotar se va acabar jejjejeje, (per cert que fa temps que no l'anuncien per la tele en lo que em molava a mi de xicoteta eixe anunci: "Wiiiipppsssss Eeeeexxxprreeesssss" i ixia un tren o algo aixina, no?) Mentre em duxava se me va apareixer Jahvè i em va dir: Miri tot s'acava ves despedinte del personal". I li vaig dir: Mira ja que estas ací ensabonam l'esquena.


Vinga puesss, besos con Larios.


Miri

miércoles, abril 27, 2005

És dur ser xica al segle XXI


Bon dia wapes este mail és soles per a vosatros. Ahir vaig tindre uno d?eixos dies que totes hem tingut més d?una volta i de dos i de tres, i no parle del dia depre de la regla, nooo. Ahir vaig tindre uno d?eixos dies de ?voy a hacer cosas de xicas?, uno d?eixos dies que la Maricler i la Woman sempre diuen que tenim que reservar-mos, sabeu o què?. ?Dedícate un ratito a ti misma? Tot va ser culpa d?Anita que em va dir que tenia que depilar-me el bigot... (no faré cap comentari més d?açò) Total que em vaig dir: Me voy a la pelu i a depila-me, i a alquilar-me una peli d?amor, amor i esta nit soparé una ensalaeta i em gitaré prompte, vos sona, no? En plan de: Por que yo lo valgo, vaig a arreglar-ho tot, pa sentir-me mejor conmigo misma, en un dia de portar-me bé sobra. Total que vaig mirar en CAM directo i vaig vore que s?havien cobrat el teléfono, pu.. Amena dels collons (açò no queda molt fi i glamuros però bé) 2?71 ? em queden.

Clar una xica no pot ser xica en 2 euros en el banc, vaig mirar en la cartera i placa, placa 20 euros. I vaig pensar: ?pa la pelu me llega?, i em vaig clavar en la primera peluqueria que vaig vore, una que hi ha baix de ma casa. Entre, dic hola buenas (sóc molt educà jo) i em quede mirant un quadret en els preus, allí enmig plantà sense dir res més i en això que mire i veig una ?persona?... sé que era una persona perquè no podia ser animal ni cosa. Metro vuitanta de persona, unos 85 kilos, el monyo astorat rubio platino arreplegat en un "monyo" si es que allò es podia considerar un monyo, les celles mega depilaes i pintaes de marron, ungles, bueno ungles no, garres, rojo pasión a juego con los morros mega perfilats, i uns pantalons... dioooosss quins pantalons, bombaxos, en un estampat que pereixia una funda de sofà. Vaig suposar que este personatge era la peluquera perquè no ni havia ningú més en la peluqueria i això em va semblar un poc raro, però bé la drack Queen portava uns rulos al cap, i vaig pensar: "Bueno les peluqueres també deuen tindre uno d?eixos dies".

Total que mirant els preus vaig entendre perquè no ni havia ningu més, la puuurriii que preus!!! Un robo: Lavar i marcar 23 ?, piernas enteras i ingles 35?, queeeeeeeeeeeeeee???? Cejas 4? i bigote 4?. Cooomoooooorrrrrllll!!!! De repent em diu la drack queen: dime? Mecagon la mar ja no tengo escapatoria.
I li dic: Aqui depilais verdad?
I la tia: Si
Jo: Yaaaa,
La Drack Queen: Que quieres depilarte?
Jo: MMMMMMmmmmmm, las cejas i el bigote. Puuufffffffff
La Drack Queen: Són 8 euros.
Jo: Vale, puedo pasar ya?
La Drack Queen: Puessss ahoraaaa, (es queda mirant el rellontge) estoy esperando a una clineta a las 7:15
Jo: Uiiiiiiiii valla no se si dará tiempo ja si eso me paso más tarde i em diu, no, pasa, pasa será un momentito. I em clava en un quartet plenet dels aparatos típics, em tombe en la camilla i em plantifica davant un aspillot en uns tubos de neon, d?eixos que fan una llum que flipes. I comensa la faena.

La mare que vaaaaaaa, que bèstiaaaa, ?Quema la cera??, Que si crema????? Cabronaaaa m?has escaldat!!! Si quan me l?has posat feia bombolletes perquè està bollint so pu... De repent veig que agarra les pinces i ve cap a mi, jo agarrà a la camilla fent força. Diiooosss creia que em moriaaaa, que por, que imagen. Perquè clar l'aspillot eixe que em va posar davant es una mega lupa i si ella em veia gran, pos jo a ella també sabeu i no és molt agradable voreli a traves d?una lupa els forats del nas a una desconeguda.

Menos mal que va durar poc, va ser ràpit tres astiros i palante. Ixim fora, la suposada clienta de les set i quart no estava, mmmmm, li pague i em diu quieres hacerte el carnet?? I li dic: El carnet??? De què, del club ?Para presumir hay que sufrir???? I em diu: Sí, dime tus datos y te abro una fixa para la próxima vez que vengas. No, paso. Ale hasta luego (no tornaré en la vida que lo sepas, no pense ni pasar per la porta).

Total un desastre, el dia de voy a hacer cosas de xicas va ser una merda, al final vaig anar al videoclub i em vaig pillar una peli de sangre i asesinatos, vaig sopar pizza, em vaig beure mig litro de servesa i em vaig gitar a les 2. Que le vamos ha haser!! Ja seré una xica bona un altre dia que tinga més diners.

Besos mil

Miri

jueves, abril 21, 2005

Papa nuevo, vida nueva

Eiiiiiiii habemus Papa!! Raizinger, ja li han tret un xiste al pobre home, Ratzinger Z, que poc originals, no? Ja m'imagine a les monjetes dient pexos fueeeerraaa. Estic un poc mosqui per que no m'han consultat. Què pasa si a mi este Papa no em mola?? Jo paso de que ese sea mi Papa, jo me quiero pedir otro, camareeerrrooooo otro papa. El que tindrien que fer és donar-mos a tots festa pa que ens pensarem quin candidato ens mola més i votarem, com fan amb els cardenals i esooo, vacacines pagadas en el Vaticano, fijo que es monten unes festes que flipes per les nits, en Karaoque i tot. Si si si estamos de cónclave. I per la nit festival de l'humor en la habitació del Arsobispo de Tegucigalpa, i timba de estrip poquer en la del cardenal nigeriano el Arinze eixe, anda que no se lo montan bien.

El que estic pensant és que els deu haver pasat alguna cosa perquè en un dia s'han aclarit, pim, pam, pum, fumata blanca. Pa mi que l'hotel no els molaba molt, o que el café del Vaticano és una merda, o que tenien coses més important que fer... no se... algún exorcismo, una boda real, la comunó d'un nebot... algo aixina, no? Perquè mira que desaprofitar unes vacances pagaes... Anda que no, que m'ho diguen a mi anavem a elegir Papa en dos diesss, con lo bonita que tiene que ser Roma. Ser membre del conclave déu ser com ser membre d'un jurat en una peli americana. Et tanquen a un hotel, tot pagat, pa que deicidas i tal si el acusado és culpable o no (que dic jo que després de dos dies ja no sabrás ni com et dius) t'enrollas con otro miembro del jurado, després quan s'acava el judici es caseu teniu fills i acabeu contan la vostra història d'amor en el Diario de Patricia.

Eeeeiii per això no volen que hi haja dones en la jerarquía de la Iglesia!!! Perquè acabarien fent orgies en la capilla Sixtina, fumata negra, fumata negra, traernos más material!!! I cava muxo cava, i ganchitos de esos rojosss de queso!! Imagineuse que hi haguera una o varias cardenala o una o varias obispa, paverse d'aclariiirrrr, en lo queferoses que sóm les dones... Pos a mi no me mola este de Papa, no tiene planta, que poco glamuroso. Pos este està calvo, o: A este no li queda bé el color blanc... soles per portar la contraria als tios tardarien 3 setmanes en elegir al nou Papa. A més si una dona no podria ser Papa imagineuse quan la presentaren com en les pelis que ix un tio vestit raro en un pelucot blanc i uns pantalons rollo pololo, en un bastó pegant colpets a terra: Toc, toc, toc, Su Santidad la Mama. Mal, molt mal, i la penya anginollant-se davant d'ella jajajaja i pensanrt que me la mame a mi primero, no seria molt correcte.


Vaig a vore si puc portar-me bé uns mesets i com Ratzinger Z no durarà més de 3 telediarios, pos em presente a ser Papisa que se ve un trabajo con futuro i bien pagado.


Per Alcoi i per Sant Jordi.


Miri


Per a la Milaidy de las Highlands. Besos mil.

lunes, abril 18, 2005

De mayor quiero ser...

Hui mentres venia cap a la Uni venia pensant en Sean Connery, mira no se per què, este matí només m'he alçat m'ha vingut al cap este home. Pos eso venia pensant en perquè Sean Connery és "Sean Connery" i Sean Penn és "Son Penn"??? És com Maiquel Daglas i son pare és Kirk Duglas??? No lo entiendo. Com tampoc entenc com li pot agradar a la gent el gelat de pistaxo!!! Si parecen mocoooossss!!!

El dissabte em van dir que era una sargento i que tenia molta mala llet, que GILIPOLLES!!! Jo? mala llet??? De que vas pixorro!!! Mala llet, mala llet... Total per que no vaig deixar entrar a un tio al aseo, la csa va anar més o menos aixina:

Camarera Guai: Eeeeeeee el aseo està tancat, tens que anar a la porta del Principal
Tio Xungo: Eeeeeeeee siiiii????
Camarera Guai: És lo que hay!!
Tio Xungo:Tu no saps qui sóc jo!!!
Camarera Guai: Pos no, però molt famós no deus ser per què sino et coneixeria, en la tele no sales, no?
Tio Xungo: Pos que sàpigues que quan vaja vestit de moro pense pixarte la barra"
Camarera Guai: Per mi pots entrar i pixar en el gelat de straciatella!!!


La gente no tiene humor quan te la vejiga plena de plis-plai i sonrisa alcoiana. I es que enguany en festes vaig a flipar-ho, atres anys em dedicava a dir al personal que entrava: Sí, el aseo està baix". Enguany els han tancat, mu bien pensao li vaig dir a Guille, però el personal no ho enten i clar m'he convertit en l'enemiga number one dels pixaors i pixaores d'Alcoi i comarca, que le vamos a hacer, m'odien casi tant com a les de FONEVOL. Pa l'any que ve tinc un super negosi milionari pensat, com eixe d'alquilar xiquets en la porta de la Glorieta pa que els iaios tinguen una escusa pa anar al Tirisiti, o el de vendre castanyes torraes. L'any que ve pense vendre conos d'eixos de cartró que fan que les xiques puguen pixar plantaes, saps o que? Eixos que t'enganxes al xomino no se com i fan que pixes com una fonteta... jejje A que està bien pensao?? Un euro el cono i de regalo un bote de coca-cola pa que el plenes. I aixina que em deixen a mi tranquila que estic farta de donar explicacions, que si els aseos están en la porta del principal, que el principal esta fora de la plaça, que si no tenemos libro de reclamaciones, que em dona igual que conegues a Sedano, i pollas en vinagre, d'eixes.

Falten només quatre dies pa l'Apocalipsi alcoià, Dioooossss, el dissabte va ser l'ensaio general, un desastreeeee, pareixia que s'acabara el món i l'ultim dessig de 3.000 persones (o más) haguera sigut beber hasta morir. Amos a ver, esta tarde la Miri se va a convertir en la calculadora humana... 10 x 12?? 120. 120 litros de café licor al que hi ha que sumar tropecientos litros de agua limón, i tropecientas botellas de alcoholes varios mayormente: Beefeater, White Label, rones varios i en ultim lloc el voska. Per eixe ordre. Dioooos com pot beure tant la gent??? Barbaritats, però barbaritats eh!!. Pel que fa al que beem els cambres... depende. El divendres hi havia fiesta Ballantines, bebimos ballantines. El dissabte hi havia festa Habana club, bebimos voska, l'asafata era toooonta del cul i rubia, que gran combinación!!. A Sandra la xica Ballantines le sacamos una camiseta, unes ulleres de sol, uns gots molt wapos, un boli, un porta Cds i una cosa de neopreno para que cuando vallas a la playa metas el bote de cerveza y se mantenga fresquito (anda queeeee). Del ron Habana soles vam poder conseguir una camisata talla XXL, que cabronaaa la rubia, menos mal que tengo muxos amigos i em van poder pillar un cd i les barretes de incienso. En mi pròxima vida vull ser azafata de bebidas alcoholicas, que és com ser cambrera però donant regals i ensenyant el cul.

Un any més torne a estar als Xixo, ja ho sabeu, un any més em toca aguantar als borraxos de sempre que em fan proposicions indecents quan les seues dones miren cap un altre costat, un any més em toca aguantar a la "Famiiiillliiiaaa de ffeeeooossss" que després de 5 anys formen part ja de la decoració de la geladeria. Està el cartell de polos i al costat la familia de feos (es que realment són un poc incómodos de vore, tooots) Treballar en una barra és molt divertit, però també és mooolt dur, supose que tant com ser asafata. Bebes gratis sense parar i no t'emborraxes, ara un xupito con este, ara un xupito con el otro, a voltes un xupito soles, és lo que hay la vida del camarero està ligada a un xupito i una botella de Whiski peché. Coneixes gent, alguns més borraxos que altres, alguns et saluden pel carrer altres baixen el cap, supose que de vergonya per que recorden totes les animalaes que van dir i fer, perquè anda que la gent no diu i fa animalaes... El altre dia un home de uns 50 i tantos es va empenyar en que li firmara en la panxa!! Veges tu!! M'imagine la situació al dia següent, quan la seua dona li llegira en la panxa: alfonso podries ser mon pare estas com una puta cabra. Besos mil Miri. No he tornat a vore a Alfonso, estic preocupà, jejeje. El millor moment dede tota la nit és quan reps la visita dels amics, lo curios és que que sempre se'n van en un got ple, jejeje (és conyaaa eh!! ja sabeu en festes cubata a un euroooo!!) Però també et canses eh! no es penseu que es tot tan bonicoooo, que tinc agulletes de ballar Paquiiiitooooo el Xocolateeerrrrrrrrrooooooooooo, vamos Paquitooooo!!!




Miri

martes, marzo 22, 2005

En Abril Guiris mil

Quan hi ha boira la gent sol dir: La puriiiiii pareix que estigam en Londres... A mi en canvi em mola pensar que Jahvè està pegant-se una festa en els colegues, hui San Vicent pareix un fumadero de opio (pel fum dic) Este matí quan he ixit de casa no es veia res de res, per sort estic acostumada a anar de casa a la faena en els ulls tancats i dormint, he anxufat el piloto automàtico i andando. Pel camí notava que hi havia gent a prop de mi per l'olor saps o que? Per què hi han tios que es duxen en colonia i no en aigua?, Diiiooooosss que sageraos!! quina barbaritat, si es que es normal que els regalen sempre colonia en l'aniversari i en reis... se la pulisen en dos setmanes. Quina olllooooorrrr de bon matí, quin mareig, el piloto automàtic anava dient, SOS, SOS turbulencias (provocaes per l'eccés de colonia, clar). Total que al final he tingut que obrir els ulls i menos mal per que el primer que he vist han sigut dos llumetes que s'apropaven a mi, que por, però que por, ja venen a per mi (he pensat). Faré un incís per solicitar al friki del rector que faça el favor de posar semàforos per dins de la Uni, que ja està bé que els coxesitos de camp de golf vajen per ahí impunemente, amedrantan al personal, ostia!

Res al final després de soltar un improperio por lo bajini (jejjejeje esta expresió m'encanta!) al conductor del coxet he arribat, per cert super pronteeee! No se que em pasa eh! Quan tinc que vindre a les 8 m'adorc i ara que he de fer-ho a les 8:30 arribe pronte. Bo, total que he arribat sana i salva, encara que un poc marejà. I com ja sabeu: Café, filter fin, horòscop i notícies. Pos noooooo. A la senyora Iberdrola le ha dado por joder sisiisis, jo he contat 6 talls de llum mentre em fumaba el primer cigarret, ei que 6 són mooolts, i abans de les 9!! Total que ja se m'han llevart les ganes de fer res i m'he dit voy a escribir jejejeje el primer fresquitas mañanas de la primavera.

Ja estem en Abril, guiris mil, este diumenge és el dia de la mona, tal volta un dels dies mes agotadors de l'alcoiania. De bon matí els xiulitets, tal volta enguany siga l'últim any que ho celebrem sabeu o que? Que ZP diu que vol prohibir las manifestaciones religiosas (digo jo que els pobres cures i les monjes ja no podran manifestar-se al carrer demanant, jo que sé el que demanen els personajillos estos: Sotanas de colooooressss, o ostias con sabor barbacoa...) Què serà d'Espanya sense les festes religioses?? si la religió és l'escusa ferpecta per ambufar-se!!! Penseu-ho, ens quedem sense semana santa, sense festes de Sant Jordi, sense vacances de nadal, sense 19 de març, sense 15 d'agost, sense 1 de novenbre, sense 12 d'octubre joooooooorrrrrlllll són molts dies eh!! massa tio, voy a pasar eh me voy a nacionalizar xina, m'en aniré i em montaré una pastiseria en la plaza eixa de tianamen (que significa: no te pongas debajo de los tanques que t'aplastan, merci P). Si es que Jahvè és un viciosillo sisiisisi, i si no per què els cures es beuen un lingotaso en totes les mises que fan??

Puta mare que asco de poble!! Olvideuse de la boira i del fumadero de opio mentre em fumava un altre cigarro ha ixit el sol. Joorl. Pa mi que la mare de Jahvè ha entrat al seu quarto, ha vist que el tenia fet un desastre, ha tirat al carrer als colegues i ha obert la finestra per ventilar l'habitació! Veges tu qui li mana a la dona fer-ho!! I damunt sembla que la llum no tornarà a saltar aixina que em toca posar-me manos a la obra, diiooooosssss que ganes tinc d'estar de vacances!!!

Pos na xiquets aprofitem enguany i disfrutem del que Jahvè ens va deixar... Escuses per beure i olvidar.


Besos mil i xupitos a go-go!

Miri