Mai em casaré, i no perquè no vulga, noooo, reconec que una boda campestre a l'aire lluire enmig del Barranc del Cinc em molaria molt. Encara que em molaria molt més una boda temàtica. Una boda de supherois!!!, sisisis. S'imagineu que guay!! Jo, la novia, de Super Girl i el novio de Batman, mmmmmm. Els padrins de Cat Woman i Chapulin Colorado, el retor, bueno el retor no que seria una boda civil, el jutge, noonononon millor el alcalde ajjaja de Capitán Amèrica jajajaja i els convidats pos del superheroi o villano que els vinga en gana, spiderman, musculman, el doctor muerte, super lópes, calico electrónico, molaria que les dames d'honor anaren de las super nenas jajajajaajjaa. Que guay, que boda més xaxi.
Però jo no em casaré mai perquè m'acaben d'agranar els peus en una mopa enorme, mira que és difícil no vore els meus peus eh!! Mira que els tinc xicotests!! Pos ma pasat la mopa per damunt damunt, eso si ara tinc les sabates més netes que mai. Una altra rao per la que sé que mai em casaré és que he anat menjant pel carrer mogolló de voltes i ma mare sempre em diu que si menje pel carrer no em casaré, veges tu!! Los dixos populares, és lo que tiene, confunden al personal, perquè, digo jo: Què te que vorer el fet de jugar en foc en pixar-se en el llit. Si esto fuera verdá pos enseguideta podrien reconeixer als pirómanos no? Aniria la polisia monicipal fent revisions dels llançols de la penya rollo CSI i els que tingueren restos de pipi... a la cárcel de mujeres. A mi de xicoteta sempre m'ho dien: No jugues en el foc que et pixaras en el llit esta nit, i jo, gilipolles o ignorante por a edad pos no jugava en el foc. Que bona xiqueta eh! És que pixar-se en el llit és molt xungo eh! Desperta a la mama a mitja nit pa dir-li mig plorant: Mamaaaaa m'he pixaaatttt, snif, snif. I que ta mare el diga la horrorosa frase de: Mira que t'ho he dit eh!! (Diosssss, és lo peor que te puede decir una madre) I ale a canviar els llançols a les 3 del matí mig adormida i pensant ?p... foguera que vergonya?. Os ha pasao a que sí!
Lo de la pixera és un tema que cal ser analitzat. Fa uns dies V i jo vam tindre una conversa de casi dos hores sobre açò. Vam arribar a la conclusió que la vejiga és una cabrona, si, perquè t'enganya, juga en tu i en el teu subsconcient. Ixes de casa i t'entra pixera i penses bo yo puedo más, m'aguan-te, però vas caminant i t'adones que no pots i te'n tornes cap arrere. Vas pel carrer aguantan-te, apretant, cosa que és pitjor perquè escomensa a fer-te un mal la panxa que flipes. A més la vejiga és telépata, sabeu o que, i fa que els semàfors es posen en roig quan vas a pasar i que els cotxes no paren als passos de peatons i m'entres t'esperes a crusar el carrer intentes convertir-te en un mestre Zen i controlar tu cuerpoo. Difícil, molt difícil, perquè la cabrona de la vejiga fa que el teu cervell escomense a pensar en un grifo que va soltant una goteta i un altra i un altra i un xorret... Puff és complicao no pixar-se pel carrer. A més la gent t?ho nota en la cara i diuen: ?mira eixa està pixant-se, perquuè no para de ballar. Això o és que no està molt bé. Pobra xica que pena, que peeenaaaa? I se rien. Lo pitjor ve quan arribes a la porta de casa i notes que s?escomença a obrir el grifo a lo bestia. Ja no hay escapatoria, toi perdida!! Has de pujar els escalons de dos en dos baixan-te els pantalons o posar-te a ballar en l'ascensor. Són eixos dies que entres a casa corrents, deixes la porta oberta, dius "buenaaaasssss" al personal sense mirar-los mentres corres pel pasillo cap a l'aseo en els pantalons ja baixats i quan ixes al menjados t'adones que han vingut de visita els tios de València, o els cosins de ton pare en l'agüela. Papelon, a vore que dius, ara que ja t'han vist el cul. Quin mal rollo.
I eso no és tooo nooooooo, la malisia de la vejiga és enormee, és una super villana, perquè a voltes lo que fa és el contrari. Després de tres hores en la porta de l?aseo d?un bar esperant a que et toque entrar... et toca et baixes els pantalons com pots perquè la pixera és tal que no saps ni descordar-te els botons, escomences a posar-te nerviosa i no pots llevar-te el cinturó. Puuufff, abogio, acabes asgarrante les calces o pegant-li tal astiró al tanga que te?l carregues (esto ma pasao a mi) t?ampones i ..... ...... ...... ..... ni una gota. A esto voy a denominarlo ?pixera psicològica?, penses que estas pixan-te però en realitat es una ilusión que la cabrona de la vejiga projecta al teu cervell pa putearte. Eso sí tranqui que quan arribes a la porta de ta casa la pixera serà real.
Pssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss
Besos pa ti, besos pa mi
Miri.
Però jo no em casaré mai perquè m'acaben d'agranar els peus en una mopa enorme, mira que és difícil no vore els meus peus eh!! Mira que els tinc xicotests!! Pos ma pasat la mopa per damunt damunt, eso si ara tinc les sabates més netes que mai. Una altra rao per la que sé que mai em casaré és que he anat menjant pel carrer mogolló de voltes i ma mare sempre em diu que si menje pel carrer no em casaré, veges tu!! Los dixos populares, és lo que tiene, confunden al personal, perquè, digo jo: Què te que vorer el fet de jugar en foc en pixar-se en el llit. Si esto fuera verdá pos enseguideta podrien reconeixer als pirómanos no? Aniria la polisia monicipal fent revisions dels llançols de la penya rollo CSI i els que tingueren restos de pipi... a la cárcel de mujeres. A mi de xicoteta sempre m'ho dien: No jugues en el foc que et pixaras en el llit esta nit, i jo, gilipolles o ignorante por a edad pos no jugava en el foc. Que bona xiqueta eh! És que pixar-se en el llit és molt xungo eh! Desperta a la mama a mitja nit pa dir-li mig plorant: Mamaaaaa m'he pixaaatttt, snif, snif. I que ta mare el diga la horrorosa frase de: Mira que t'ho he dit eh!! (Diosssss, és lo peor que te puede decir una madre) I ale a canviar els llançols a les 3 del matí mig adormida i pensant ?p... foguera que vergonya?. Os ha pasao a que sí!
Lo de la pixera és un tema que cal ser analitzat. Fa uns dies V i jo vam tindre una conversa de casi dos hores sobre açò. Vam arribar a la conclusió que la vejiga és una cabrona, si, perquè t'enganya, juga en tu i en el teu subsconcient. Ixes de casa i t'entra pixera i penses bo yo puedo más, m'aguan-te, però vas caminant i t'adones que no pots i te'n tornes cap arrere. Vas pel carrer aguantan-te, apretant, cosa que és pitjor perquè escomensa a fer-te un mal la panxa que flipes. A més la vejiga és telépata, sabeu o que, i fa que els semàfors es posen en roig quan vas a pasar i que els cotxes no paren als passos de peatons i m'entres t'esperes a crusar el carrer intentes convertir-te en un mestre Zen i controlar tu cuerpoo. Difícil, molt difícil, perquè la cabrona de la vejiga fa que el teu cervell escomense a pensar en un grifo que va soltant una goteta i un altra i un altra i un xorret... Puff és complicao no pixar-se pel carrer. A més la gent t?ho nota en la cara i diuen: ?mira eixa està pixant-se, perquuè no para de ballar. Això o és que no està molt bé. Pobra xica que pena, que peeenaaaa? I se rien. Lo pitjor ve quan arribes a la porta de casa i notes que s?escomença a obrir el grifo a lo bestia. Ja no hay escapatoria, toi perdida!! Has de pujar els escalons de dos en dos baixan-te els pantalons o posar-te a ballar en l'ascensor. Són eixos dies que entres a casa corrents, deixes la porta oberta, dius "buenaaaasssss" al personal sense mirar-los mentres corres pel pasillo cap a l'aseo en els pantalons ja baixats i quan ixes al menjados t'adones que han vingut de visita els tios de València, o els cosins de ton pare en l'agüela. Papelon, a vore que dius, ara que ja t'han vist el cul. Quin mal rollo.
I eso no és tooo nooooooo, la malisia de la vejiga és enormee, és una super villana, perquè a voltes lo que fa és el contrari. Després de tres hores en la porta de l?aseo d?un bar esperant a que et toque entrar... et toca et baixes els pantalons com pots perquè la pixera és tal que no saps ni descordar-te els botons, escomences a posar-te nerviosa i no pots llevar-te el cinturó. Puuufff, abogio, acabes asgarrante les calces o pegant-li tal astiró al tanga que te?l carregues (esto ma pasao a mi) t?ampones i ..... ...... ...... ..... ni una gota. A esto voy a denominarlo ?pixera psicològica?, penses que estas pixan-te però en realitat es una ilusión que la cabrona de la vejiga projecta al teu cervell pa putearte. Eso sí tranqui que quan arribes a la porta de ta casa la pixera serà real.
Pssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss
Besos pa ti, besos pa mi
Miri.
No hay comentarios:
Publicar un comentario