lunes, mayo 07, 2007

Coses que me trobe

Me pareix que patisc la síndrome de Diògenes. Vaig per la red arreglegant trastos inútils, bé tal volta no tan inutils. Mmmm, retomemos. Sóc una coleccionista de frikaes, sí millor. I es que des de ben xicoteta m'han llamat l'atenció les coses rares... Em sembla que era l'unica que volia anar de viatje de fi de curs a vore las caras de Belmez... Trobe que haguera sigut un viatje molt més instructiu, però bé, ara ja està. Ja aniré jo... cuando me saque el carné!! ejem.

Igual és que sóc una maxuxa (que puede ser) però he trobat una cosa que m'ha fet rememorar els duimenges de matí quan acompanyava a mon pare al kiosco a comprar el periodic. Recordeu el periòdic Noticias del Mundo??? Que era cosína germana del caso però en friki?? Recorde, a lo lejos, que llegia les portades penjades en una pinsa d'estendre a la porta del kiosko i flipava en colors per els artícles que hi havia. Jo me'ls creia eh!!

Titulars com: "Tres zombies montan un grupo i se forran", nuestro problema és que no podemos hacer el amor. Claro que siii, por lo demas todo estupende làstima lo de follar...




"Ha jugado demasiado con los videojuegos" A fuerza de practricar con la consola Mario ha desarrollado una enorme cabeza que le permite controlar la consolo con el pensamiento. Mmm jo conec a dos o tres que tenen poders rollo heroes per culpa de la play estation.



Que gran periodic, que calidad de noticias, que veracidad en sus fuentes... Jo que se es que comentaria millons de coses, però millons eh. No se pegeu-li una miraeta i comenteu vosatros mateixos.

Aquí una ha elegit com a millor portada esta:

I no sols per la gran foto del niño murcièlago que fa una por que deu, però que si feren un ninop d'ell me'l compraria, noo. Mireu més avall: La cara de Chiquito de la Calzada en un jamón. Olé que si!!!


viernes, mayo 04, 2007

Si em parleu tots a la volta no m'entere de res

Escric ràpidament per a donar senyals de vida, sí estoy aquí. Hui és dia de mandaos i a més divendres vamos que no tinc massa temps. Este matí ha anat al banc a fer un ingres i m’he adonat que a Espanya tenim un problema, un problema de calvície. De 8 “homens” que hi havia al banc, 5 eren calvos, això és prou eh!! Una de dos o ser banquero fa caure el monyo o al Central Hispano es prenen lo de la discriminación positiva d’una forma peculiar, vull dir igual al conveni, estatut o el que siga que seguisquen per contratar a la gent a eixe banc s’establisca que un tant per cent dels empleats no tinguen pels al cap. Per cert que deuen de llegir-me perquè han canviat el fil musical, hui sonava Bob Marley i los Wailers (que modernos no?)

Després he anat als xinos a comprar “material d’oficina”, jajajaj. Aii els xinos, ahora en la distancia añoro esa Ancha de Castelar repletita de xinos. M’he comprat posits i clips de colores i un marc de fusta per emnarcar un diploma. Per cert que el full del diploma era més gran que el marc i he pensat, esto con la guillotina lo apaño yo... Saps quan erem xicotetes que li tallaves el monyo a les nines i anaves tallant i tallant per igualar la melena i la nina acabava calva??? Pos lo mismo però con un folio, en fins que no podria ser peluquera per que lo de les mides per dits no ho tinc massa controlat. En fin. Que estava dient??

Els xinos... quan m’he arrimat al mostrador per pagar la xina m’ha estornudat a la cara, no haguera passat res si haguera sigut rumana, alemana o yanki, però estava en uns xinos i per tant era una xina (No és questió de racisme, és questió de virus). La xica m’ha demanat disculpes, això està bé, les he aceptat.

Miri: Te has resfriado eh??

Xina: Sí, es que estos cambios de tiempo afectan a cualquiera.

Miri: Bueno por lo menos és una gripe alcoiana, no?

Xina: Pues si, porqué la gripe asiatica és asasina

Miri: Y que lo digas bonita.

Total, una xina costipà... Quan li he pagat li he demanat un tiket i m’ha donat un paperent que ha esgarrat d’una llibreta i ha anotat 17’60 €. Tant de trasto i aparato que tens en la tenda ja prodries tindre una màquina registradora!!

En fins, me’n baixe a correus a vore que em pasa, espere que no estiga el tio de sempre que no se si és simpàtic o gilipolles, qualquier dia d’estos li estampe un segell al cap i el facture al Congo Belga que és una cosa que ma mare sempre m’ha dit i sempre m’ha fet i·llusió, és una bona forma de fer turisme, no?