viernes, agosto 29, 2008

Que pasa ultimamente con esta canción

Me he perdido algo? Es la cansión del verano??



Vale, mola... però tanto??

miércoles, agosto 27, 2008

Kaos post-vacacional


Me gusta hacer turismo es algo estimulante, es una emocionante, manera de aprender!!!


Aiii el final de las vacaciones, que bajón i que perea. Ara el reencuentro, uufff, las típicas preguntas i lo peor… las fotos. Per sort jo soles he fet 23 fotos i algunes estan repes jejajajaja aaaaiiii. En fin la cosa és que veent fotos de les vacances de la gent me dao qüen que a Alcoi ens cal un lloc on tirar diners i demanar dessitjos. Un pozo de los deseos en plan Fontana de Trevi, fins i tot a la fàbrica de guinnes en tenen una. Vaig a fer-ho al Parterre o a la Font del Quinzet que pasa encara més gent. Voy a ir un dia i tiraré uns quant cèntims… a ver que pasa…Qué puc perdre? Dos euros en xatarra? Això ho pague jo!!


Coses que he fet, m’han pasat o m’he enterat a Dublín, que como todo el mundo sabe està en Irlanda i no en Alemania, i que en esta són ja 5 vegades que ho he contat. M’hen queden 4 per a no oblidar-ho mai. Lo voy a soltar así en plan Brain Storming…mmmm….

Bram Stoker, que fue bautizado y se casó en la Iglesia de Santa Ana estava muy perjudicao perquè s’aguela li contava historietes de por de xicotet… En lo que mola que et conten historietes abans de dormir. A mi ma mare me’n contava de xicoteta, fins que va descobrir els casets (de venta en gasolineras). Encara me’n recorde de carrerilla del de Juan SinMiedo, i estic convençuda que la meua germana també:

“No hace mucho tiempo vivian en mi pueblo un mozalbete travieso y muy acelerado llamado Juan SinMiedo. El muchacho era hijo del herrero del lugar y tan valiente era que siempre se le oia decir:

-Será posible que yo sea tan valiente. Todo el mundo siente miedo de algo, y yo solo seque es temblar de frio. Cierto día, estando el padre de Juan…”

I això és per a tota la vida… com la intro del Tirisiti… és com un tatuatge, però al cervell. Una volta vaig provar de gravar-me llegint els apunts. Va ser horrible perquè sertir-me a mi mateixa parlant de los Cartagineses y los Romanos… no convencia ná, no sonaba nada serio. Que t’ho conten mola més. Sé que sonarà a pel·li de Paco Martinez Soria, però ha estat la primera vegada que puje a un bus turístic… i francamente… estan super bien pensaos. Tu pinganillo… t’expliquen curiositis, el justet per a encertar alguna pregunta del Trivial i poder dir de vegades: Ai si, quan vaig estar a Dublín ho vaig vore… que siempre queda super wai, jajajaja.

Lo de sentir-me la señorita Bennet passejant, esperant que el Senyor Darcy apareguera era totalment inevitable. Allí tot sona a novela de Jane Austen …… aveniu,….. park ….center. Supose que també en va influir haver vist les 6 hores d’Orgullo i Prejuicio de la BBC abans d’anar. Que per molt que diguen mola muxo más que la de Holibu.



Actualmente me hospedo en Arenleigth park. Oh, si, mis padres gozan de buena salud, así como mis hermanas. Això és que li has de dir al autobusero, sa o ke?!¿ I jo que en considerava simpàtica per dir-li bon dia al busero.

El museu de la Guinnes mola. Tu pinganillo… i al teu rollo. El bar on et donen la pinta de baes està a l’última planta, i les escales mecàniques estratégicamente colocadas per a que et patejes el museu… algo vas a ver fijo. Jo vaig tardar tres quarts d’hora aprox. en vore’l tot, i pa que conste en acta vaig deixar un missatge a un panell que hi havia, supose que ja no estarà.

Val me lo podria haber currao más però tenia els peus banyats, acabava de patir un atac meteorolòcig al bus turístic

Jajajajaja. Ale, aquí estoy yo… con una Guinnes. Pues si, pendres una pinta soles de cara a la pared és casi tan trist com vore L’Espanya-Lituania soles. Per sort tenia el pinganillo... Hablando de deporte. Els Irlandesos, no sé si deuria matizar i dir dublinesos (por darle un toque intelectual al rollo). Los panoxitas són suuper frikis del Hurling. Esport que per a mi era totalment desconegut i que en resulta incomprensible...

Arthur Guinnes tenia 21 fills i no va inventar la cervesa negra, un amic de Londres li va enviar un barril de negreta i li va molar. Un dia Arthur, entre hijo i hijo estava en el típico pub Irandes d’Irlanda, Benidorm o el Parterre prenent una pinta i matenint la típica conversa de borratxo sobre quin pardal volava més (mola pardal… estas pardal!! Eixa és bona). Y de esta manera és com va surgir l’idea del Llibre Guinnes de los Records. No sabia que era el… (Guardando dato para posible pregunta de trivial)

També va enregistrar la lira com a logo de la marca. Quan el govern irlandes va voler utilitzar la típica lira irlandesa com a símbol del pais Arthur va dir que nanai, que ell no cambiava de logo. Per això la lira dels euros irlandesos està al revés.


Un inciso.

És que estic negra. El canal 40 latino és la muerte d’España. Lo del vidio d’El Arrebato no té nom. Vamos que la xina s’enganya d’esglesia el dia de la boda. Ella està allí soles plantà en la porta, no s’estranya que no hi haja ningú… ni el padrino, ni el retor... Pot ser al ser xina pense: seran costumbres occidentales, habia oido que era tradición que la novia llegara tarde… estan lokos estos romanos. Això és el que es veu, el que s’escolta és pa mear i no exar gota: Yo no sé si me explico mal o bien, yo que se…En plan vamoraver la xinita cortita que m’he exao de novieta. M’ha tocao la única xina tonta, o las listas son las japonesas?¿¿?


Però ahí no se queda la cosa, no contenta la xina es llança a la carretera, supose que cap a l’aeroport a pillar l’avió a Cancún. Una puede ser xina però el Caribe és el Caribe. La xina plora mentres conduix, no sé ja si de pena o perquè enmig de l’autovia se’l troba fent un concert. Que una de dos: O prefiere dar un concierto en plena AP-7 p’amenizar las colas del atasco. O és que al ser xina i tindre els ulls xicotets va mirar mal l’agenda.

Total que al final es peguen un besito i acaben convidant a canyes i ensaladilla de boques en una estació de servei. No te creas tu que les salió barata la cosa.

FIN


Retomando con Dublin... He de confesar que en vaig perdre, i en donar molta ràbia, la culpa fue de la lluvia que me desorientó (i no és una escusa) Per sort vaig topar amb un taxista amable que havia veranejat en Puerto Banús, que a mi me suena al Caribe, però està ahí al costat. L’home en va caure bé, en recordava a Jorge Ferri, que venia en mi al cole… que habrà sigue d’ell?? L’ultuma vegada que el vaig vore tenia un cap del tamany de Brasil… Le habrá continuando creciendo? (Me pido el comodín d’Oskaru)

M’han agradat molt les casetes baixetes con su jardín y su Toyota aparcao en la puerta.


Por lo visto el zoo de Dublín és conegut per la cria en captivitat de lleons. El més famós, Edgard, és el lleó de la Metro… Pa mi sempre havia sigut Leo, però si ellos lo dicen (hay que investigarlo)


El ático de Bono… que segons pareix lo quieren tanto com a Camilo en Alcoi. Menos mal que no vaig preguntar si havia algun museu de bono prou, juas, juas. El piset es toooodo lo verde i dona al riu Liffey que és del color de la cerveza. Per això estarà tant aiguà… Enserio, lo siento, a mi també en va fer mal descobrir que m’havia caido un mito. La cervesa en Irlanda està iguà. Me conozco i sé que ací en faig un litro i mig de cervesa i acabe cantant el himno de la Real en pleno Cervantes

Una altra cosa que vaig vore i que en va molar mooolt va ser vore ballar Riverdance que me mola muxoo, supose que perquè és paregut al claqué... ese baile que algun dia dominaré ajajajajja