Les revistes femenines

Ahir em vaig comprar la Mari Clair, no la nina, nooo, la revista. Bessona de la Woman i la Cosmopólitan i germana major de la Vale, la Super Pop, la Ragazza... i tantes, tantes altres revistes d'este tipo. No solc llegir este tipo de premsa (ja sabeu que jo sóc molt més intelectualaaalllrrrrr), però regalaven la auténtica libreta hindú (en realitat em sembla que era una llibreta francesa nacionalitzada) que era mol xuli com purpurina i todo!! Resulta que el mes que vé fa un any dels atemptats del 11-M i tota la revista estava dedicada a una paraula: PAU, PAZ, PEACE, PAX (què ràbia tiooo)... la revista te aproximadament (ara no recorde bé) 250 pàgines de les quals 86 són fotos de models monísssiiiimes en roba cariiiiisiiimaaa.

Vaig escomençar a llegir-me tooooooots els articles, masoca?? si, aborrida? moooolt. Quan vaig aplegar a la pàgina 53 ja estava fins els.... de vore models i models i més models. Vaig contar que apareixia 101 voltes la paraula PAU. Diiiooooossss!!! són moltes voltes eh!!, també ixien moltes voltes paraules derivades d'ella com: pacifista (5), pacificar (7), capaz (3), incapaz (1), capazo (2)... Total mogolló de Pau en tota la revista. Vaig parar de llegir perquè em picaven els ulls i vaig aplicar la següent fórmula per calcular quantes voltes ixia esta paraula en tota la revista:

I=(A x i x d0) + ? (Dn x i x d1) - ? (Rr x i x d2) - (P x i x d3)

Fàcil la fórmuleta eh!!! jejejej pos que sepais que és la fórmula en la que els del crédito COFIDIS, el de: "Necesitas 3.000 ???? nosotros te los damos sin pedir explicaciones" (ESO ESSSS!!!!) Pos eso que el senyor COFIDIS t'aplica esta fórmula per calcular-te els interesos que li has de pagar cada mes. Que fueeeerteee eh?, has de ser físic quantic, o treballar en la CAM per saber resoldrela.

I es que les revistes femenines són la repera, anava a dir la repolla, però no procede, jejejej. Una de les coses que em va estranyar va ser que sent febrer per què collons dedicaven la revista a l'11 de Març.... ...... Età clar el mes que ve celebrem el 8 de Març i eso da muxo juego a una revista femenina. L'any pasat vaig llegir un article a una d'estes revistes que em va fer moltíssima ràbia (tengo ràbia pa' tooooss) L?article parlava del dia de la dona treballadora, és més, tota la revista sencera estava dedicada a aquest tema: ?Com vist una dona treballadora?, ?El menú ideal de la dona treballadora?, ?Com perdre pes mentre treballes?... Bó, la frase que em va impactar va ser: ?porque se lo han ganado a pulso? (Comoooorrrrlllllll??? que no hemos ganado?? Va xulo, dimeeee) Està clar que l?article estava escrit des d?un punt de vista masculí, o per un home, o per una dona conformista que mentre escrivia l?article al portàtil, que el seu estimat i adorat marit li va regalar per Reis, preparava el sopar i controlava al xiquet que jugava al menjador. O tal volta m?equivoque.

M?esgota pensar en la quantitat de coses que ens queden a les dones per aconseguir, podria estar hores.
No pretenc amb açò fer cap reivindicació feminista, però. Tan sols vull expressar el meu total desacord amb aquesta frase. No ens cal cap 8 de març, no ens cal que un dia a l?any l?estat, les televisions i la gent en general ens dedique uns moments, perquè la dona n?és, de treballadora, tot l?any, fins i tot els diumenges.

La igualtat total, si es què és possible aconseguir-la, arribarà quan es celebre el dia de l?home treballador. Pobres, ells també treballen i s?ho mereixen, digo jo no?


Ale, ahí queda eso!! Olé, olé, olé.


Besets mil

Miri.

Amor, amor?? Cállate gilipollas

Fa dos setmanes que és 14 de Febrer!!! Odie el dia dels enamorats, per mi San Valentín podria caure un bac i trencar-se les cames. El que més odie d?aquest dia és el color roig, intentaré explicar-me en dos-centes paraules. Per San Valentín la decoració als aparadors de les tendes és monotemàtica, corets, angelets en ?taparrabos? armats amb un arc i fletxes... És el mateix que passa al Nadal, tot es blanc, per la neu supose, encara no neva mai, i menos en San Vincent's Hell (l'infern de san vicent vamos) és més, vist com van les coses em sembla que d?ací a ben poc celebrarem cap d?any en bikini, això és un altre tema, però.

Totes aquestes dates assenyalades són un invent d?El Corte Inglés, n?estic convençuda, per vendre més i més productes. ?Ya es primavera en el Corte Inglés?, gràcies per avisar-nos un mes abans quan encara fa fred, estigues tranquil senyor Corte Inglés, però, que nosaltres anirem a comprar roba de primavera encara que estigam a tres graus al carrer, i comprarem pastissos en forma de cor i calçotets rojos, i roses roges i perfums rojos... Per què a San Valentín tot és roig.

Cupido és comunista!!! Aiii como se enteren... te la vas a cargar. Vendran unos querubines con trompas de falopio i caeran del sielo esas cositas asi, aplastadas que te las comes con leche i sale un tigre en la caja de 500 gramos!! I te la vas a cargar Cupido, que esos tienen una mala leche que flipas, que son blancos, como del Ku Klux Klan, que son mu faxas i anticomunistas. Aleshores sí que se li acabarà el negosi al Sr. Corte Ingles i a la Sra. Interflora. Que vinguen, que vinguen.

Ei que jo vos estime mazo a tots eh, i encara no he rebut cap regalet, ja os vale ja!!


Dioooosss!!

Miri

Amor, Amor, Amorrrrr

¡TODO ERA AMOR!

¡Todo era amor... amor!
No había nada más que amor.
En todas partes se encontraba amor.
No se podía hablar más que de amor.
Amor pasado por agua, a la vainilla,
amor al portador, amor a plazos.
Amor analizable, analizado.
Amor ultramarino.
Amor ecuestre.
Amor de cartón piedra, amor con leche...
lleno de prevenciones, de preventivos;
lleno de cortocircuitos, de cortapisas.
Amor con una gran M,
con una M mayúscula,
chorreado de merengue,
cubierto de flores blancas...
Amor espermatozoico, esperantista.
Amor desinfectado, amor untuoso...
Amor con sus accesorios, con sus repuestos;
con sus faltas de puntualidad, de ortografía;
con sus interrupciones cardíacas y telefónicas.
Amor que incendia el corazón de los orangutanes,
de los bomberos.
Amor que exalta el canto de las ranas bajo las ramas,
que arranca los botones de los botines,
que se alimenta de encelo y de ensalada.
Amor impostergable y amor impuesto.
Amor incandescente y amor incauto.
Amor indeformable. Amor desnudo.
Amor-amor que es, simplemente, amor.
Amor y amor... ¡y nada más que amor!

perfil

El part

- Merda!!! -va dir mon pare- haurem de buscar un altre nom, per què dir-li Ernesto a la nostra filla...

- Merda!!! -va dir ma mare- espere que li agrade el color blau.

Ha sigut un part llarg i dur (les noves tecnologies són lo que tienen) però ja estic ací. Amb aquest primer comentari escomense.

Estem preparats???? Pos què Jahvè-Sabaot ens pille confesats.