Les revistes femenines

Ahir em vaig comprar la Mari Clair, no la nina, nooo, la revista. Bessona de la Woman i la Cosmopólitan i germana major de la Vale, la Super Pop, la Ragazza... i tantes, tantes altres revistes d'este tipo. No solc llegir este tipo de premsa (ja sabeu que jo sóc molt més intelectualaaalllrrrrr), però regalaven la auténtica libreta hindú (en realitat em sembla que era una llibreta francesa nacionalitzada) que era mol xuli com purpurina i todo!! Resulta que el mes que vé fa un any dels atemptats del 11-M i tota la revista estava dedicada a una paraula: PAU, PAZ, PEACE, PAX (què ràbia tiooo)... la revista te aproximadament (ara no recorde bé) 250 pàgines de les quals 86 són fotos de models monísssiiiimes en roba cariiiiisiiimaaa.

Vaig escomençar a llegir-me tooooooots els articles, masoca?? si, aborrida? moooolt. Quan vaig aplegar a la pàgina 53 ja estava fins els.... de vore models i models i més models. Vaig contar que apareixia 101 voltes la paraula PAU. Diiiooooossss!!! són moltes voltes eh!!, també ixien moltes voltes paraules derivades d'ella com: pacifista (5), pacificar (7), capaz (3), incapaz (1), capazo (2)... Total mogolló de Pau en tota la revista. Vaig parar de llegir perquè em picaven els ulls i vaig aplicar la següent fórmula per calcular quantes voltes ixia esta paraula en tota la revista:

I=(A x i x d0) + ? (Dn x i x d1) - ? (Rr x i x d2) - (P x i x d3)

Fàcil la fórmuleta eh!!! jejejej pos que sepais que és la fórmula en la que els del crédito COFIDIS, el de: "Necesitas 3.000 ???? nosotros te los damos sin pedir explicaciones" (ESO ESSSS!!!!) Pos eso que el senyor COFIDIS t'aplica esta fórmula per calcular-te els interesos que li has de pagar cada mes. Que fueeeerteee eh?, has de ser físic quantic, o treballar en la CAM per saber resoldrela.

I es que les revistes femenines són la repera, anava a dir la repolla, però no procede, jejejej. Una de les coses que em va estranyar va ser que sent febrer per què collons dedicaven la revista a l'11 de Març.... ...... Età clar el mes que ve celebrem el 8 de Març i eso da muxo juego a una revista femenina. L'any pasat vaig llegir un article a una d'estes revistes que em va fer moltíssima ràbia (tengo ràbia pa' tooooss) L?article parlava del dia de la dona treballadora, és més, tota la revista sencera estava dedicada a aquest tema: ?Com vist una dona treballadora?, ?El menú ideal de la dona treballadora?, ?Com perdre pes mentre treballes?... Bó, la frase que em va impactar va ser: ?porque se lo han ganado a pulso? (Comoooorrrrlllllll??? que no hemos ganado?? Va xulo, dimeeee) Està clar que l?article estava escrit des d?un punt de vista masculí, o per un home, o per una dona conformista que mentre escrivia l?article al portàtil, que el seu estimat i adorat marit li va regalar per Reis, preparava el sopar i controlava al xiquet que jugava al menjador. O tal volta m?equivoque.

M?esgota pensar en la quantitat de coses que ens queden a les dones per aconseguir, podria estar hores.
No pretenc amb açò fer cap reivindicació feminista, però. Tan sols vull expressar el meu total desacord amb aquesta frase. No ens cal cap 8 de març, no ens cal que un dia a l?any l?estat, les televisions i la gent en general ens dedique uns moments, perquè la dona n?és, de treballadora, tot l?any, fins i tot els diumenges.

La igualtat total, si es què és possible aconseguir-la, arribarà quan es celebre el dia de l?home treballador. Pobres, ells també treballen i s?ho mereixen, digo jo no?


Ale, ahí queda eso!! Olé, olé, olé.


Besets mil

Miri.