miércoles, octubre 15, 2008

La vida es un xiste del Sr. Barragan

Ai, estic super orgullosa. Hui el meu nebot m'ha recomanat a estos tios. El Reno Renardo. Ai que frikis són els meus xiquets, en mi época era Gigatron i el seu que te peten el cacas. Aiiiii que recuerditooossss.


He seleccionat 3 vidrios que m'han fet gràcia:

Ctrl+Alt+Supr.



Es mas fiable y mas estable un comodoreeeeee. mi spectrum no se ha colgado jamaaasssss

Tu Hamster.



Tu has, tu hamster huele mal

Camino Moira



Juas

martes, octubre 14, 2008

Jaume I tenia ceeennnttt soldats

Pasar-me el pont recol·locant els mobles del menjador i escoltant 40 Latino, no era la meua primera opció. Menjar-me mitja caixa de muesli con xocolate marca hacendado i llegir-me un llibre sobre gestió teatral que el boss ens havia recomanat i que tots els compis de curro han llegit i jo no, perquè pensava que era de conya, tampoc. És el que té la metereologia, la gripe i la crisis. Per sort és el típico ciclo històrico, anda que no vaig estudiar jo a la carrera casos semblants. Lo de sempre, un període de fortes inclemències metereològiques; pèrdues importants de collites; epidèmies; pèrdua de població… crac econòmic. I jo sé com acaba... Asi que, una de dos… o se arma una Revolusión de las gordas (lo que viene a ser liarla parda) o la selecció espanyola logra un gran triunfo.

El millor dels moments de crisis és que el personal s’aspabila (aspabilar, esta també és bona). A vore si a algú se li passa pel cap inventar uns auriculars innalàmbrics pal mòbil. No hi ha cosa que en done més ràbia (miento más que hablo, perquè a mi en fa ràbia tot...) que estar 10 minuts desenrollant els p... cables dels auriculars. (esto lo he soñao) Ahir casi caic per les escales de casa intentando lograr tal proeza. Per sort els meus chacres estan aliniats, que no alienats. Soy un árbol... mis raices...

Total per escoltar la última de Maná Fffffff es que són malos. Vuelve el amor y la luz... o ella pagaba les factures de la llum o era d’Iberdrola i pa putejar-lo por cantante maaaalooooo li va tallar la llum. Porfis genio que sea la dos. Que ràbia els tinc, que ràbia en fa saber-me les cançons... I és que encima són feosy pesaaaos. No podiren ser com Manolo triunfito, que dona igual que és el que està dien-te, com si estigueren recitant l’alineació del famós Espanya-Malta, o desmontant de memoria un motor de tractor. Manolo, olé eixa barba de 3 dies. Si fores el granjero de la tele que busca novia… no me lo pensaria, però m’enganxaria al programa. Sea de la cadena que sea. Veis como la crisis espabila?¿ La gent ja no sap que inventar-se, ni que fer... Yo me pido delinquir com Rodríguez Menendez, menudo crak. El guión definitivo. Colaboraciones con el ministerio del interior… ese video de Pedro J. … Política, medios de comunicación… sicarios que intentan matarlo por 50 millones, un rolex i un polvo… La INTERPOL… Nuria Bermudez, Dani Güiza… Aragonés… (con la selección hemos topao!!) Turquía… integrismo islàmico. A mi me da pa una trilogía eh!! Gestionenlo Señores de Holiwood. El millor de tot és que el prota pot ser calvo!!

A mi Emilio en cau bé, les coses com són, el tio se lo ha currao, a estat més listo que els demés... Però no existe el crimen perfecto, per molt C.S.I. que hages vist. Al final xivatazo... no se puede confiar en nadie. O estas con la familia o estas soles. Este prodria ser l’argument de la segona temporada de la serie: quí, perquè i per quant va ser traicionat Emilio?¿ Quiero ser hija de James Gandolfini

Conclusió del pont:

  1. Necessite un moble roig per al menjador.
  2. Definitivament, i per moltes versions que escolte, no. No puc en Antonio Flores. Donde quieras que estes, des del carinyo eh! No me vayas a exar una maldisión gitana.
  3. Dec tindre una força sobrehumana... serà ese mi super-poder?¿... voy a vaso roto por dia, nostamal!

martes, octubre 07, 2008

En la puerta del teatre voy a poner un petardo...

Stoy liaaaaaa, liadiiiisiimaaaa. Supose que sabreu a estes altures de l'any a causa de què... millor dit de qui... Si, SI, SI Tirisiti ja està aquí! Les nadaletes ja resonen a l'oficina. Ara fa gràcia... però d'ací uns dies estaré suuper nyervit (ho sé perquè em pasa tots els anys). Espere que les clases de ioga m'ajuden a controlar la meua energia interior i no em pse com tots els anys i acabe enbroncant a algun mestre per telèfono.

En fin que hui aprofitant que ha aparegut misteriosament una camara de fotos a l'oficina he retratat als meus compis.

A mi izquierda i jugando al Fly Simulator aunque parezca que esté currando... Don Luis, el tècnic del teatre. Frente a mi, y trabajando de verdad el boss.



I ací estem Lidia i jo... que m'han pillat girant-me. A que pareix que treballe en una selva tropical.


Realment estavem currant eh! Lo que pasa és que nos lo pasamos bien.

Ale Besitos

(ya he dao señales de vida)