En la puerta del teatre voy a poner un petardo...

Stoy liaaaaaa, liadiiiisiimaaaa. Supose que sabreu a estes altures de l'any a causa de què... millor dit de qui... Si, SI, SI Tirisiti ja està aquí! Les nadaletes ja resonen a l'oficina. Ara fa gràcia... però d'ací uns dies estaré suuper nyervit (ho sé perquè em pasa tots els anys). Espere que les clases de ioga m'ajuden a controlar la meua energia interior i no em pse com tots els anys i acabe enbroncant a algun mestre per telèfono.

En fin que hui aprofitant que ha aparegut misteriosament una camara de fotos a l'oficina he retratat als meus compis.

A mi izquierda i jugando al Fly Simulator aunque parezca que esté currando... Don Luis, el tècnic del teatre. Frente a mi, y trabajando de verdad el boss.



I ací estem Lidia i jo... que m'han pillat girant-me. A que pareix que treballe en una selva tropical.


Realment estavem currant eh! Lo que pasa és que nos lo pasamos bien.

Ale Besitos

(ya he dao señales de vida)