martes, octubre 07, 2008

En la puerta del teatre voy a poner un petardo...

Stoy liaaaaaa, liadiiiisiimaaaa. Supose que sabreu a estes altures de l'any a causa de què... millor dit de qui... Si, SI, SI Tirisiti ja està aquí! Les nadaletes ja resonen a l'oficina. Ara fa gràcia... però d'ací uns dies estaré suuper nyervit (ho sé perquè em pasa tots els anys). Espere que les clases de ioga m'ajuden a controlar la meua energia interior i no em pse com tots els anys i acabe enbroncant a algun mestre per telèfono.

En fin que hui aprofitant que ha aparegut misteriosament una camara de fotos a l'oficina he retratat als meus compis.

A mi izquierda i jugando al Fly Simulator aunque parezca que esté currando... Don Luis, el tècnic del teatre. Frente a mi, y trabajando de verdad el boss.



I ací estem Lidia i jo... que m'han pillat girant-me. A que pareix que treballe en una selva tropical.


Realment estavem currant eh! Lo que pasa és que nos lo pasamos bien.

Ale Besitos

(ya he dao señales de vida)

4 comentarios:

Osukaru dijo...

Això que tens davant es una finestra?. Doncs si un día veus vindre una pedra del tamany d'un puny... Apartat!.

Bona excusa t'has buscat... mmmmph!.

wella dijo...

Ascolta, tú, quina oficineta més mona que teniu, amb eixes baldoses antigues....

Anónimo dijo...

anava a dir-ho, quina oficina més currada! Quan aneu a l'aseo, semblarà que aneu a fer-ho enmig de la selva! jajajajajajjajaja ;)

Mirims dijo...

Lo que viene a ser tener categoria, oiga!