viernes, mayo 04, 2007

Si em parleu tots a la volta no m'entere de res

Escric ràpidament per a donar senyals de vida, sí estoy aquí. Hui és dia de mandaos i a més divendres vamos que no tinc massa temps. Este matí ha anat al banc a fer un ingres i m’he adonat que a Espanya tenim un problema, un problema de calvície. De 8 “homens” que hi havia al banc, 5 eren calvos, això és prou eh!! Una de dos o ser banquero fa caure el monyo o al Central Hispano es prenen lo de la discriminación positiva d’una forma peculiar, vull dir igual al conveni, estatut o el que siga que seguisquen per contratar a la gent a eixe banc s’establisca que un tant per cent dels empleats no tinguen pels al cap. Per cert que deuen de llegir-me perquè han canviat el fil musical, hui sonava Bob Marley i los Wailers (que modernos no?)

Després he anat als xinos a comprar “material d’oficina”, jajajaj. Aii els xinos, ahora en la distancia añoro esa Ancha de Castelar repletita de xinos. M’he comprat posits i clips de colores i un marc de fusta per emnarcar un diploma. Per cert que el full del diploma era més gran que el marc i he pensat, esto con la guillotina lo apaño yo... Saps quan erem xicotetes que li tallaves el monyo a les nines i anaves tallant i tallant per igualar la melena i la nina acabava calva??? Pos lo mismo però con un folio, en fins que no podria ser peluquera per que lo de les mides per dits no ho tinc massa controlat. En fin. Que estava dient??

Els xinos... quan m’he arrimat al mostrador per pagar la xina m’ha estornudat a la cara, no haguera passat res si haguera sigut rumana, alemana o yanki, però estava en uns xinos i per tant era una xina (No és questió de racisme, és questió de virus). La xica m’ha demanat disculpes, això està bé, les he aceptat.

Miri: Te has resfriado eh??

Xina: Sí, es que estos cambios de tiempo afectan a cualquiera.

Miri: Bueno por lo menos és una gripe alcoiana, no?

Xina: Pues si, porqué la gripe asiatica és asasina

Miri: Y que lo digas bonita.

Total, una xina costipà... Quan li he pagat li he demanat un tiket i m’ha donat un paperent que ha esgarrat d’una llibreta i ha anotat 17’60 €. Tant de trasto i aparato que tens en la tenda ja prodries tindre una màquina registradora!!

En fins, me’n baixe a correus a vore que em pasa, espere que no estiga el tio de sempre que no se si és simpàtic o gilipolles, qualquier dia d’estos li estampe un segell al cap i el facture al Congo Belga que és una cosa que ma mare sempre m’ha dit i sempre m’ha fet i·llusió, és una bona forma de fer turisme, no?

1 comentario:

Osukaru dijo...

Què és el faría molt agent sense els Xinos dels vint duros, perdó, dels 0'60€ (cap amunt, es clar)!!. Sempre oberts de sol a sol, fins i tot molts festius.

Crec que no m'agradaría treballar a la Xina, tenen poquets dies festius...

Au!.

(A vore si el passes pel bleu blog, petarda!!. jajajaja!!
http://osukarunokabutowayofthesamurai.blogspot.com