Que vivan las vacassss

No volia anar-me'n de vacances sense despedir-me de vosatros, pa que vejau lo bé que em van educar las hermanitas de la caridad de Santa Ana, a més no volia que les meues últimes paraules foren: Alé, comeros un capazo de mierda!!

Acabe d'arribar de dinar soletes, que tristeee tioooo!!! Se m'ha ocurrit (que paraulaaaaa Diooos) una idea pa haser negosio, vaig a alquilar-me pa donar conversa a la gent que va a dinar soles. Què vos pareix? No està mal, no? Aixina conseguiré que a la gent no li sente mal el dinar per menjar-se'l en 2'3 minuts. Es que dinar soles és un super roolllloooo, jo ho pase molt mal, perquè no puc parlar en ningú, aixina que lo que faig és observar el personal i sentar-me al costat del que més parla. Per lo menos escoltant estic entretinguda. Com aquella volta que vaig dinar en un sumista (luxador de Sumo) i el seu personal trainin (entrenador personal) i vaig intentar entendre el que dien. El japonés és molt complicat d?entendre.

Hui m'he sentat al costat de dos frikis. Només he entrat al bar ja els he gipat per què uno estava menejant els brassos a lo loco i semblava que estaven discutint de algo en pinta de ser molt interesant. Quan m'he arrimat he descobert que realment era molt interesant, estaven discutint sobre el café descafeinat, sisisiisiss. Que voleu que vos diga m'ha semblat molt interesant. Total que allí estava jo, la Miri d?Espanya al costat d?un friki en ulleres de pasta, heredades de s?aguelo, fijo, i el seu amiguet, Fernando, que portava una camiseta molt xula de Dark Vader donan pel cul a Yoda. Total que el friki de les ulleres de pasta, vamos a llamarle... Ricardo (tenia cara de Ricardo) estava dirent-li a Fernando: Quien te asegura a ti, Fernando, que cuando te pides un descafeinado de màquina, te están poniendo realmente cafè descafeinado?? I jo he dit: Po si!!, en veu alta mentre em clavava un calamar en la boca. De reüll he vist que m?estaven mirant en cara de... i esta tia qui collons és??? Els he mirat en una sonrisilla i he continuat en els meus calamars. És que m?ha fet pensar sabeu? Perquè a mi això m?ha pasat, i no una volta nonoono. Això de posar cafè normal quan t?han demanat un descafeinat i pensar, pos a tomar por culo l?agüela, si no pot dormir esta nit que s?anxufe la tele i veja crònicas marcianas!! O no?

Últimament estic donant-me conter de moltes coses, hui m?he adonart que no podria ser famosilla mai, perquè això de dir: No pienso haser declarasiones de mi vida privada... no va conmigo, a que no? A mi els paparazzis em fugirien per plastaa. No guanyaria ni un duro venent exclusives. Ahir em va caure un tanga del bolsoooo quan anava a pagar el billet!! Jajaja, veus? I vosatros direu i a mi que m?importa!!!. Pos eso que ho conte tot. Hui estic un poc trista i enfadà alhora, podriem dir que estoy en mi estado de ánimo normal, no? Trista perquè ahir vaig matar tres taurons, dos balenes i un banc de tonyinetes!! Mare meua com s'enteren els de Greenpeace, quina somanta collejes que van a pegar-me!! Resulta que anit em tocava escurar els plats i vaig tirar a la pila el que jo pensava que era aigua, però no, no era aigua era mitja botella d'oli!! Aiiii que mal em vaig sentirrrr, jo que sóc La Reina del reciclatge. Si t'estimes la natura la rumba del reciclatgeeee, nainonainononaino la ruuummba del reciclatgeee!!! (no se'n recordeu d'esta cançò??, mi infancia desperdiciada por culpa d?Alababalà!!!)

I estic enfadà per culpa del cels que me corroen por dentro!! A vore, en lo bonico que és el meu nom, com pot ser que mai li hajen escrit una cançò???? Eh??? Perquèeee. Tinc cels (com collons s?escriu esta paraulaaaa???) de les Noelies, de les Lucies, de les Loles, fins i tot de les Maripilis. Totes tenen una cançòoo, jo en vull unaaaaaaaaaa. Si Miri rima em mogolló de cosessss, en biri biri, en martiri. Mira que composisión más bonica: Fer-se un biri biri en la Miri és un martiri.