Y los sueños, sueños son. Si, si...

Ahir vaig vore per cinquantagèsima volta (ara no sé si està ben dit, digamos que he vist esta peli més de 50 voltes i au!!) Pesadilla en Helm Street, again and again em vaig mosquejar com sempre em pasa en la prota, que tia més bolsa. Que ràbia que em fan les protes de les pelis de por, són super tontes toootes eh!, vinga a xillar i xillar i a correr per tota la casa escales cap a munt, escales cap a avall. El que no falta mai és un sótano, però mai eh!! Eso en Espanya no puede pasar, perquè ací no tenim sótano en les cases, com a molt un garaix o un porxi. Per això les pelis de por espanyoles no són molt d?allò, si tinguerem sótano seria diferent.

I Freddy? Como mola ser malo ejejjee, m'encanta perquè és inmortal (com Mel Gibson en Arma letal) ja poden pegar-li òsties que el tio no es mori mai, bueno tambè és perquè ja està mort (a vore si Mel Gibson també està mort en Arma letal??? i no ho sabiem...) Mon pare diu que eixes pelis no m?ensenyen res. JA, JA,JA!!! Anda que no ansenyen!! Buuaaaaa que venga un malo i intente matar-me, o que entre un lladre intente entrar en ma casa... Anda que no sabria defender-me jo, em montaria unes trampes super xaxis com el xiquet de Solo en casa o la bolsa de Pesadilla en Helm Street, martells enormes penjats del texo, caniques en terra, xinxietes en l?estora.... Sisisisis, malos a mi...

Bueno en realitat volia contar-vos el somni que vaig tindre ahir després de vore la peli, no em va fer por adormir-me (repito que he vist la peli casi tantes voltes com Braveheart) a més conec las técnicas de sueño balinesas asina que si se m?apareixia Freddy pos li pegava un manporro i a tomar por culo. No és real és una pesadilla. Bueno al tema, que em vaig gitar i em vaig quedar sopa enseguideta per molt que el veí de baix s?empenye en fer-me serenates tots els dies a través de les parets a les 12 de la nit.
Total que estava jo sueña que te sueña, era un somni raro d?eixos en que apareixen mogoló de persones rares que no coneixes. Total que entre en un ascensor, em mire a l?espill i m?adone que sóc.... (puntos suspensivos de suspense) .... un tio de uns 45 anys, filipino (no de xocolate, nooo, de Filipinas, el país), mestre d?espanyol de profesión i anti anglosajón, vamos que no era jo!! Que xungo, no??

No men recorde moltes més coses del somni, però m?imagine com seria. Supose que jo seria, bueno el cuarenton filipino, seria un super heroi que lluitava contra els anglicismes, sabeu o que? Fijo que anava per ahí embroncant a la penya que diu coses com: ?Vaig a fer footing mentre escolte l?últim single dels rolling stones en el meu walkman? jajaja segur que anava pegant collejes per cada paraula anglesa que diguera la gent i corregint-los en plan: Plaaassss (onomatopeia de colleja) footing?? Plaaasssss; single??? Plaaaassss se dise sencillo, gilipollas!!!! Rolling stones??? Plas, plas, plas piedras rodantes, joderrr!!! Walkman?? Mecagon la maaarrr Plaaaassss hombre caminando. Jajajajajjja que tio més xuuunnngooo, jajajajaja.

A vore si un altre dia d?estos reprenc el somni i puc contar-vos més cosetes, perquè em pareix una història molt interesant. Podria ser un personatge de còmic, no? El que no entenc és perquè collons tem vaig a mi mateixa e els meus somnis com a un tio filipino de quarenta i tantos i menos encara per que tinc que ser jo defensor del castella!!! Esto si que me xoca, però bueno digo jo que alguna explicació ha de tindre, no? Buscaré en Google, a vore que diu quan pose: sueño+quarenton+filipino. Fijo que m?apareixerà una pàgina de contactos: ?Cuarentón se ofrece para hacer tus sueños realidad, no veas lo que puedo hacer con una caja de filipinos?.


Alarevoiré. Besitos en les genives!!

Miri.