Trobar una altra cançò que no em recorde a ell,
i un llibre que em recorde l'emocionant que és llegir i quant m'agrada,
i no vore la meua vida com una pel·lícula de baix presupost.
I gaudir dels colors
i les olors,
de la llum
i la foscor,
del silenci
i del sorroll.
I no demanar perdó per tot.
I adonar-me'n que
no sóc tan estupenda,
ni tan llesta,
ni tan simpàtica,
ni tan graciosa,
ni tan guapa,
ni tan adulta,
ni tan forta
ni tan...
tan,
tan.
Adonar-me'n que sols sóc una xica normal,
i que dins de la normalitat sóc una més.
Una de tantes que camina pel carrer mirant-se els peus
Adonar-me'n que sols sóc una xica normal,
i que dins de la normalitat sóc una més.
Una de tantes que camina pel carrer mirant-se els peus
i que de vegades alça el cap, mira el cel i somia.
I trobar la medicina que em cure d'aquesta enfermetat que és la vida.
I trobar la medicina que em cure d'aquesta enfermetat que és la vida.
2 comentarios:
Que dolceta estas ultimament!! Que t'està pasant??? M'has de contar alguna coseta?? ;)
quién pudiera compartir contigo algún plano de esa película de bajo presupuesto....
Publicar un comentario