viernes, noviembre 04, 2005

Haber pedio muete!!

Estic asustà, ahir em vaig tragar un xicle i Lidia em va dir que se me faria un no sé què en l'apèndix, ara em fa mal la panxa. No m'havia pasat mai, ahir en 25 anys em vaig tragar el primer xicle de la meua vida, és trist eh!! De xicoteta ma mare em va crear un trauma o algo perquè em feia mogolló de cosa tragar-me un xicle per si se m'apegava als budells o per si se me feia un tapó en el cul. Tragar-me'ls no ho feia, però el que si feia era menjar-me els que havia per terra. Que anava pel carrer i veia un xicle en la cera, i m'apetia... pos padentro, me'l menjava. Hi havia voltes que tenia sort i era un Tico-Tico de sandia i encara li quedava gustet, mmmmm.

De segur que alguna volta ho heu fet, no mintais, no digau que no. Una alrta cosa que també feia era pasar-me els xicles de boca a boca, i tampoc pasava res. Mira que polida estic!!!! Per molt que ens digueren que es pasavem microbios i bacteris i virus i càries, coses d'eixes que de xicotet t'imagines com uns bixos pelirojos en el nas super gordo i un bixo grandot, grandot en cara de bolsa, a que si? La vida es así, la vida, la vida es así, la vida. La visa es así, la vida es así lalalalallalalallalallala i una flor que sabreeeeeeeeee dentro de tuuuuu corasonnnn.

I és que de xicotets sóm bobos i ens ho creem tot (què melancòlic m'ha ixit açò jajjajajaja) "Et portarem al quarto les rates", jo vaig estar sis anys sense obrir l'armari del pasillo de ma casa perquè pensava que estava ple de rates gordes, en rabos llargs, dents gegants i els ulls rojos. O lo típic de "que viene el Coco y te comerá", que ara que ho pense vore un coco gegant d'eixos que venen en Mercadona pelut i redonet, acojona i muxo. Imagineu el Ataque de los tomates asesinos, però en cocos. Fa por eh!! Si un tomate acojona pos un coco gegant i pelut!!!... Però això és molt castellà, a mi de xicoterta em dien: "Vindrà el tio Milanta" i jo m'imaginava que el Milanta este era un iaio super xungo, arrugat, arrugat, vestit de negre, en un gaiato, una boina i un garvell de llenya penjat de l'esquena que vivia en un mas de la Font Roja, on portava als xiquets que es portaven mal i els deixava allí, pa tota la vida, sense tele, sense joguines i sense res. Veges tu, que coses!!

Però la cosa més xunga que he escoltat, la que més, la que més, la que més poc trellat té, la que demostra lo figues que sóm de xicotets i lo bé que ho pasaven els majors prenent el pél als xiquets és: "Et clavaré el braç per la màniga". Vos jure que a mi encara se'm posen els péls de punta i plore quan pense el mal que deu fer doblar el braç per clavar-lo pel coll de la camisa i tornar-lo a treure per la màniga.


Besiiitoooossss


Miri

1 comentario:

Anónimo dijo...

A mi lo del tio Milanta em sona més a la mafia: un padrí sentat a una taula camilla a una casa de Palermo i menjant uns spaghetti a la bolonyesa amb capolat de morós.

Mira-ho pel costat bo: ja hi ha una altra cosa que pots tatxar de la llista de coses que no has fet abans i després dels 25. Altra opció és fer la llista de les que sí has fet o bé passar de tot i posar-te fins a les celles de birres a un d'eixos bars tan interessants que freqüentes dins d'eixe microunivers anomenat Sant Vicent del Raspeig.

Gran imatge la del motero vestit amb traje de sevillana. Crec que m'acompanyarà durant el que queda de diumenge.

Cuida't!!!