miércoles, noviembre 02, 2005

Superando el cuarto de siglo


2 de Novembre, hui és un dilluns bordet que és sol dir, i ja no es pot fumar a la Universitat. Veges tu, las cosas que tiene la vida ara tinc dos opcions: Primera deixar de fumar; Segona, ixir al carrer a fer-ho, per sort el microclima de Sanvi permitix als fumadros no agarrar un costipat cada vegada que els apetis fumar-se un filterfin. S'acabaren els llargs cafés i els cigarrets que acompanyen les bones converses als corredors de la faena. Señoras, señores ha muerto un mito. El cigarro mañanero pasa a mejor vida. A fumar a la puta calle, és el que hui es diu per ací. A la resta de l'Estat Espanyol no s'aplicarà la nova normativa del fumar o no fumar als llocs de treball fins l'1 de Gener, però com en la Uni són taaannntt, però taaannnt guais pos l'apliquen dos mesos abans. A vore si apliquen abans també altres coses com las pagas extras en Abril o los descuentos en el Burguer King.

2 de Novembre, i queden tan sols 14 dies per al meu aniversari, i encara no he fet totes de les coses que m'havia propost fer abans dels 25. Supose que les hauré de deixar per als propers anys. Així que canviaré el títol de la llista per: "Cosas que hacer antes de los 30". De moment he fet quatre coses. Que trist: Ixir per la tele; plantar un arbre (de fet en vaig plantar mogolló de xicoteta en una excursió que vam fer en el cole per repoblar Sotorroni); tindre un fill i escriure un llibre. Bé lo de tindre un fill és relatiu i de broma eh! M'explique, m'he comprat un Photos (una planta d'eixes que s'adapten a qualsevol lloc), li diuen Paco ja te 6 mesos i cada dia creix més a pesar de que se'm pase regar-lo i no li parle massa, però ell està content vivin en mi, i això és el que importa no? Booo rollo de tia jajajaja. Són eixes coses que tot el món diu que s'han de fer en la vida, no? Més val fer-ho prontet.
Lo de anar a la Tomatina, pase perquè m'han contat coses i, a més, no em mola gens anar tota bruta per ahí i fent olor a dia de conserva. Lo de fer puenting o paracaidisme ho taxe de la llista també, ara que tinc vértigo (enfermetat de persona major) no seria massa bo per als meus nyervits, a més val moltíssims diners. El que no pense llevar de la llista perquè estic convençuda que ho faré algún dia és ser millonaria (con la suerte nunca se sabe) Esta és una de les coses que sempre s'ha de dessitjar perquè imaginat que la suerte està en sa casa pensant a vore on caic hui, a vore a qui li faig la visita... I no estas a la seua llista, poos segur que no et toca... Hay que ser previsor. Otra cosa mariposa que faré algún dia i que em faria molta il·lusió, no podeu imaginar quanta, és clavar-me dins d'un cotxe i pasar pel túnel de llavat de la Ballena azul jajajja. Mira tinc quriositat per saber que se sent.

No hay comentarios: