lunes, agosto 08, 2005

Un plan maestro

Molaria molt ser un mono peresoso d'eixos a que sí? Seria l'escusa ferpecta per a enviar la conciència a tomar por culo. No sentir-mos culpables per tindre el quarto fet un desastre, per tindre un cementiri baix del llit, per tindre la maleta pa desfer fins dijuos i posar-te la roba tota arrugà... A mi una de les coses que més perea em fa és menjar, puufff. Cuinar, tallar, masticar, tragar, arreplegar, escurar... Mare de Déu quanta cosa. Si fora un mono peresoso d'eixos soles menjaria fulles de arbres i tal volta ni això. El millor per aprimar-se és la perea. Hui estic soletes ací, bueno hi han quatre persones en mi, però com que no parlen és com si estiguera soles. M'estic tornant loca, no hi ha ningú al semenger, no puc parlar en ningú!!! És un martiri açò, ja me coneixeu!! Estic per tocar per teléfono al servicio al cliente d'Amena, per lo menos em parlarà algú, encara que siga un contestador, no?

Mireu com sóc, que per perea d'anar soles a esmorçar m'acabe de menjar una barrita d'eixes de Kellog's, que si m'haguera menjat un tros de fusta m'haguera ixit l'esmorçar més barat. La puri que cosa més roïna aaaggghhhhh. Alimentos modernos, no podrien posar pandorinos en la màquina??? Anava a comprar-me un cruasan de xoco d'eixos que regallen i et taxen la camiseta, els pantalons i les sabates, com els cuernos de los Àngeles, mmmmmmm, que bons estaaaven. Cuernos mítics de la infancia i preadolescència alcoiana. Que digo jo que les empreses que es dediquen a fer pasteleria deuen tindre accions de Dixan, Vernel, Ariel... Se lo han montao de categoria, primer guanyen diners per taxar-te, perquè mira que és difícil no taxar-se eh! I en els llocs més insospechables. Jo una volta em vaig menjar un cruasan i després tenia xocolate pels braços, pero per baix, casi en el sobaco!!! El xocolate se expande!!! Total na, lo que estava dient, que se me va la olla a Camboya, que primer guanyen diners per embrutar-te i després per netejar-te. Anda que nooo son listos los guaxos!

Ja estem en Agost, ja s'acava l'estiu xiquets, no en teniu ganes??? Jo mooooltes. D'aci tres dies ja estan tots ací contan-me el que han fet en vacances, que pesats. Ai pos me lo pasé muy bien en Ibiza, que fiesta había... Jo també m'ho he pasat molt bé en San Vicent, lo coneces?? Tiene una programación cultural super interesante. Mira puedes ir a Mercadona i pegar-te una volteta per la secció de congelados i pel pasillo de la carn hasta que els dits dels peus se't facen blaus de la gelor que fa. Jo vaig molt, després no compre res, però estic fresqueta un rato. Sempre que vaig hi ha una iaia sanvicentina típica, le batejat com la senyó Xelín, sempre está plantà al costat del congelador de les gambes. Que digo jo que ja podria canviar-se al congelador de polos perquè l'oloreta no és gaire agradable, tal volta de jove tenia un novio pescaor i l'oloreta de gamba li recorda a d'ell. Ara que ho pense aixina, em pareix una història molt romàntica, no? Tal volta la senyó Xelin és una iaia loca por un amor perdido com Tereseta. La vida està pleneta d'històries d'amor, el que pasa és que no les sabem reconeixer.

Bueno continuant en les ofertes de San Vicent, una altra cosa que a mi personalment m'agrada molt fer és la visita als vint duros. Estic capacità per afirmar que San Vicent té l'index de vint duros per capità més alt de tota la Comunitat Valenciana, sip, según mis encuestas salimos a uns vint duros per cada 100 persones, aprox. clar. Els meus preferits són, però, els xinos. La putada és que no tenen aire acondicionat, però tenen un mono en la porta que quan pases et diu XIU-XIU (és una onomatopeia de xiulit no un nom xino) WAPAAAAA!!! i eso està muy bien, porquè te sube la moral i ja entres predisposta a comprar-li algo als xinos. Jo sempre em compre algo. Sóc super fan dels vint duros xinos. Lo que més em mola és el concepte d'orden que tenen, tot està col·locat superestratègicament i superordenat, no com en Mercadona que marejen al personal canviant les coses de lloc cada setmana. Que digo yo que el reparto de tareas de la semana de Mercadona serà rollo "Canción triste de Hill Street", no se'n recordeu que estaven tots els polis en una sala i el comisario els repartia les tarees, bueno los delitos... Pos en Mercadona serà més o menos igual. L'encargao plantat en un atril i els currantes sentats o plantats perquè han arribat tard i no han pillat cadira. A vore Manolo, Paco i Maribel a la peixcateria, Menganito, Fulanito i Sultanito a les caixes i tu per ser el nou a marejar al personal. A ver donde está el queso me vas a poner los danones, donde están los danones me pones los macarrones y los huevos, los huevos los escondes detras de la estanteria de las especias, que busquen, ajajjajajja (risa maléfica). Jo m'ho imagine aixina. Que cabró l'encarregat. Sabeu que molaria fer??? ajajajja, nem a marejar-los mosatros a d'ells. Este és el plan:

Paso Uno: S'arrimem a la primera caixera de la fila i li diem: Me das cambio pa un carro??
Paso Dos: S'arrimem al currante que sempre està reposant els Donuts i li diem: Perdona me puedes decir donde están los huevos?
Paso Tres: Donar les gàcies, es pot ser un fill de p... agraït.
Paso Cuatro: Pillar dos dotzenes d'ous
Paso Cinco: Deixar els ous damunt de les caixes de cervesa.

Està clar??? Pos açò ho hem de fer tots el mateix dia, en el mateix Mercadona, i als mateixos currantes. Encara que en un intervalo de temps de 10 minuts cada un.

Què poc trellat.


Miri

1 comentario:

Lluís dijo...

Si estàs avorrida puc passar-te a una dona molt amable, soles has de dir-li que et diuen Noèlia. (Vale, açò és publicitat descarada per a que entres al meu blog i al post "Surrealisme pur")

Per cert, jo també me'n vaig de viatge, a London, jiji.

See you soon!