De xicoteta no m'agradava gens portar vestit, m'en recorde que trencava les vores dels vestits (los dobladillos pa los castenallos) a propòsit per a que ma mare em posara pantalons. Quan va arribar un dels moments més esperats de qualsevol xiqueta, d'aquella època, i no estic parlant del moment que et baixa la regla (això és una putà) parle del dia de la Primera Comunió ma mare va pillar un disgust que pa què... Si preguntes a qualsevol xica estic convençuda que se'n recorda del dia que va rebre a Jesucrist (fffffffff) , jo el vaig rebre un 15 de maig, el vaig rebre educadament en un amén i el vaig despaxar en un sant-i-amén (ai que buen humor). Recorde que quan vaig anar en ma mare a Stylnovia (como no) a comprar el trage no en va agradar cap, perqué tots eren de princesita i yo con 9 años no me sentia princesita para nada. Jo en 9 anys volia ser cantant de jazz i vestir de negre. També recorde bé la cara de la dependenta quan li vaig dir: No a mi donan el baló de fútbol, no la Nancy comunianta.
No sé ben bé a que ve açò, supose que per donar senyals de vida.
Ale. Polvorones pa tots!!
;)
No sé ben bé a que ve açò, supose que per donar senyals de vida.
Ale. Polvorones pa tots!!
;)
3 comentarios:
Halaaa!. Això jo crec que es mentira... tu vas fer la comunió com tots!. Por los regalos!!. Jiajiajiajia!. (Quanta xorrà!).
estic convençut que hi ha fotografies que desmenteixen tot el que has dit al post! ;)
germán
German, no me piques que sóc capaç de posar fotos de la comunió al blogg, la qual cosa seria estremadament trist!!
Publicar un comentario