Solo el penitente pasara...

Fa dies que esta frase fa de nick d'alguns contactes al semenger... La culpa la tiene Antena 3 y la tirria que els ha entrat ara per Indiana Jones. huelga decir que Indy és i serà un dels meus herois por los siglos de los siglos... la cicatriz, el làtigo, las reliquias religiosas... I eso que el Sr. Espinosa (profesor de Introducción a la Arqueologia, asignatura maria que vaig a probar a la de 3!!) ens va dir a la seua primera clase que quien quisiese ser como Harrison Ford que se'n anara de la classe (a mi por que me lo contaron que en la primera clase no estaba, porquè si lo oigo me voy)

Evidentemente soy fan de Indy, eso ni se pregunta... però soy fan hasta la peli 3. No en bonegueu eh!! en quin cap cap lo que li pasa en la 4!! no es por na, però francamente... a mi Indiana Jones, el area 51, los extraterrestres... A mi no me cuadra. Quan vaig vore la peli sufri un anacronismo brutal. Vale que sea la época que le toca vivir... però marcianitos?¿?¿?¿? en fin, sé que van a matarme por esto, però en més d'un moment de la peli vaig pensar ahora sale Obi-Wan (y sin haberlo pensado me ha salido un pareado)

I una altra cosa... Indy, antes estabas mayor y bueno como un queso de Idiazabal... però ara... no sé, si fueras una foundi de queso a lo mejor mojaba un poquito. Supose que serà com quan de xicotet tot et resulta més gran i quan creixes t'endús més d'una decepció. Como cuando oyes a Robert de Niro anunciando Evacuol...

Hui, per fí després d'un any el meu nebot m'ha tornat els còmics que li havia deixat. Fa molta ràbia quan deixes les coses i tarden en tornarte-les, a que si Vipper (tengo cosillas tuyas) y es que cuando no las tienes es cuando las necesitas. La veritat és que quan el meu nebot en va demanar que li deixara algun còmic un escalofrio recorrió mi cuerpo. És una gran responsabilidad, és una influència molt gorda. I ho dic des del coneixement, vista la influència que els còmics del meu germà van tindre en mi. Allí estàbem els dos, frente a mi mini-bliblioteca comiquera. Si haguera volgut llegir-se llibres d'auto-ayuda o de treintañeras solteronas habria tenido más que elegir, las cosas como son. Però el xaval volia un còmic, i el més perillós volia que jo li'l recomanara... un rato cabrón si que és! (però està en l'edat i lo seu és comprensible) De primeres en va preguntar perquè no tenia cap en valencià... a lo que yo le respondí que si ya era dificil trobar-ne en castellà que no le pidiera peras al olmo o caracoles a los toreros. Total que al final li vaig dir que pillara el que volguera.

Si es que és molt millor deixar-los soles... A mi en van ensenyar a nadar reballat-me a la pesina del mas. Si conte 10 i ni ha tret el cap tirat!!!! això és el que li va dir a mon pare ma mare quan ho va fer. Pero salí... aprendí a tirarme de cabeza 12 años después però vamos hacer-me la muerta me sale muy bien.

Allí estaba yo, orgullosa del xiquet y nerviosa alhora pensant: "que no pille nada rarito, que no pille nada rarito" Al final es va decidir i es va endur "V deVendeta" i "Supermaño" (que os decia de las influencias de los hermanos mayores?¿?¿) no està mal, podria haber pillat "Los muertes vivientes" o "Hana Yori Dango"

Que grande Supermaño, pues no me he reido yo... y toda mi familia perquè era el típic còmic que sempre està en el aseo y mola más reirse que leer los componenetes del xampú i no saber lo que te estas poniendo en la cabesa. Supermaño... me'n recorde de la primera volta que vaig vore a mon tio el de Saragossa... Tete el tio no porta mocador al cap.


Ale reirse!!

Les dos primeres imatges se las dedico a Spilber i a Lucas (però de buen rollo eh!)

Si en mi época de canguro hubiera conosido estas tácticas a lo Supernani...

No me llame Vd. payaso, llámeme gilipollas. Aiiii ajajajajjajaaj es que no puc evitar pensar en este gag de los maestros quan veig un Hare Hare