Pues sí… habrá que ir sacando las xanclas.

Per què en sé totes les cançons de Jarabe de Palo si l’única que m’agrada és La Flaca?? Antes me caia bien, però ara Pau Donés me pareix un poc gilipolles. M’agrada molt la paraula gilipolles… la tinc totalment incorporà al meu vocabulari. Sempre m’ha fet gràcia mira. És una de esas palabras polivalentes que pots utilitzar en qualsevol conversa (ser polivalent en valencià és ser un tio buenorro no? Polit i valent…. hay que gilipolles…) Estas gilipolles, puede ser de buen rollo o no, todo depende del tono.

He de dir que vaig coneixer el món de les paraulotes molt pronte, si, si. De fet una de les primeres paraules que vaig aprendre a dir, segun las fuentes consultadas, mi madre, va ser GIPOLL, és a dir gilipolles. Quan anava a casa de Mabelxu de xicoteta recorde que sempre en dia… vale vine a ma casa pero no digues parulotes eh! Que ma mare diu que eres molt mal parlà. Tot siga dit, en costava prou no soltar improperios quan el seu germà xicotet en tocava les mamelles…

I no és que en ma casa es digueren males paraules, no. Bueno, si però no. En mi casa somos de Gilimendro, Himpontrope i la Puriiiiii. I la veritat xoca prou escoltar als pares dient paraulotes, por lo menos a mi madre. Fa dos setmanes li vaig portar la xiqueta a l’agüela, vamos… que diu xiqueta diu la rata. Total que l’altre dia en diu: “A la puteta eixa que tens vaig a trencar-li el cap un dia d’estos”. Evidentemente me reí en su cara. Escoltar la paraula “puteta” en boca de ma mare… A voras… Si eso me lo dice Constantino Romero… o Ramón Langa. Pues me meto el dedo en el culo y me hago la muerta. Pero Antuanet. Otra cosa que no mola és que ton pare diga que algo és wai. Eso da un bajon tremendo.