Publicitat subliminal

No puc creure que encara siguen les 12 del matí!! Esta es la mañana más larga de mi vida, no veig el moment d'anarme'n a casa i obrir el paquet que m'ha arribat este matí. Paquet que esperaba per a la setmana que ve. Puto SEUR, su eficacia y su rapidez, si lo se lo pido por correos que més o menos m'haguera arribat per Nadal... Nadal temps d'estrenes i pagues dobles.

Fa un rato m'ha telefonat ma mare, sabia que era ella des de que al depenjar i dir hola bon dia he escoltat una veu que me dia: Me deus 35 euros!! Con tonillo socarron de madre. I es que no vaig poder evitar-ho i m'he comprat dos nines. Dos Pinki Street, de esas que tan de moda se han puesto i que per fí he trobat a Spañaaaa.

Són wapetes eh!

M'he tornat a enganxar, i es que ja lo dice el xungo de Supermodelos: "Todo vuelve", he vuelto a mis orígenes de xunga antisocial, que m'anaba molt bé. Ara no recorde perquè vaig abandonar els meus vots d'antipatía si era cuando mejor me sentia. Ja està bien de colorines i mangas cortas. Que viva el negro (como color y como metáfora) i el cuello alto. Supose que serà que ja arriba el fretorro, el crudo invierno de la montaña que t'obliga a quedar-te en casa. Mira l'awelo de Heidi que feliz era en su cabaña, con sus cabritas y su queso. Jo ni cabras ni queso. A mi me van más los libros i el odio. El odio, ese sentimiento que tanto inspira.

He tornat a un dels meus vicis més antics, i no és el de morderme las uñas, ni sacarme los mocos que ja me castigaban bastante en el cole. Pos no he xupao yo Eddins de los gordos. Ahir vaig estar 4 hores enganxada a l'últim llibre que en vaig comprar, "Que se mueran los feos". He de confesar que el vaig comprar pel títol sense pensar en l'argument, per sort m'ha agrtadat molt i m'ha fet riure molt també. En fins que sense voler-ho el meu subsconcient en va fer quedar-me desperta fins les 12 de la nit, hora en la que de sobte en van entrar unes ganes lokes d'eixir al menjador, ensendre la tele i posar la Sexta.

Puto Montes i su publicidad, Tiquitaca tiquitaca, ahí estava Buenafuente puntual a les 12 i sense fer propaganda després de la capçalera del programa, cosa massa comuna últimament en totes les cadenes. Te dejan con la miel en los morros, calentaxominos!! En fins que no en va molar el primer xiste i vaig decidir apagar la tele i tornar amb el llibre. 200 pàgines en van saber a poc, vamos que me'l vaig acabar i vaig escomençar un altre fins que vaig notar que els ulls se m'ixien del puesto a les 2 del matí, supose que per això també se m'està fent llarg el matí.

Hi han dos coloms que festejen a la meua finestra, estic esperant el moment per obrir-la i pegar-lis dos perdigonaes, encara que a falta de perdigons i escopeta.. les pienso amenazar (si es que este verb es conjuga aixina) con un boli de la CAM.

Auu Diooos. Moriros todos (sigo con el síndrome premenstrual)