Hui no importa gastar-se 3 euros en gominoles, de les que tenen pica-pica, en Marcos.
HUI NO IMPORTA... POR QUE YO LO VALGO.
I QUI DIGA EL CONTRARI, QUE SE LAS VEA CON EL SÍNDROME PREMENSTRUAL.AHI QUEDA ESO.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Sedano et diría: Clar que sí!.
Hola, el meu nom és Jesús. Potser em recorda d’altres situacions particularment vergonyoses per a mi com... bé, si necessita ajuda per a identificar-me, pot consultar la foto del meu perfil. Sóc el que sap jugar a futbol (no és que a mi m’agrade fardar, però és l’única foto que tenia a mà, en serio).
Fa pocs dies, el nostre amic Germán, em va recomanar el seu exemplar blog. I, des del primer post que vaig llegir, m’he convertit en el seu fan nº1 i el seu admirador nº3. De veritat, és el blog més divertit d’Internet i part de l’estranger. Per això cal que em signe un autògraf. A canvi, és de justícia que la convide a sopar. És el preu que s’acostuma a pagar en estos casos. Si no s’ho creu, mire els estralls que ha causat la popularitat en l’anteriorment esvelta figura de Paquirrín.
Arribats a este punt, però, se’ns presenta un seriós inconvenient. Perquè he de confessar-li que, actualment, em trobe exiliat a Barcelona i no tinc previst abandonar este cau de vermells, ateus i maçons, sinó per a celebrar el sagrat Día de la Hispanidad entre els meus compatriotes alcoians. Hauríem d’esperar, doncs, al divendres 12 d’octubre (o al dissabte 13), per a trobar-nos en gastronòmica vetllada.
Com veu, li sobra temps per a decidir-se. No té vostè res a perdre... llevat que, si finalment no accedeix, li demanaré a la meua cosina (qui, casualment, resulta ser la seua jefa) que li faça mobbing. Crega’m, ella fa tot el que li dic, des que la vaig hipnotitzar fa tres o quatre Nadals. No ha vist les putades que li faig amb el vestuari? No creuria que algú amb el gust i l’elegància de Pepa Miralles podria posar-se eixa roba per pròpia voluntat.
Què vol que li diga, jo crec que no té vostè cap elecció. No obstant, si prefereix trencar-me el cor en privat, Germán estarà encantat de proporcionar-li la meua adreça electrònica i el meu telèfon. Coste de la llamada: un sopar de puta mare, en agradable compañía y un marco incomparable (Pastamania, el Chino... a mi m’és igual).
ejjeje, vaya tela
Pelilos, pelilos, pelilos
Publicar un comentario