Ja salen los santos esposossss

Iberdrola va anunciar fa poc que la llum anava a pujar, ho sé perquè ma mare no para de dir-me que apague l’estufa i agarre la manta. Mira que ho han dit a la tele eh!! Fins i tot el Pablo Motos va fer un rap el altre dia al seu cutre-pograma. Pos pa mi que molta gent no s’ha enterat, o a entès tot el contrari i han corregut (les paraules acabades en “gut“ són fataaaallllsss!!!) als xinos a comprar llumetes de colors pa posar-les al balcó. Què tradició és eixa?? Perquè s’ha posat tant de moda últimament?? Jo no m’imagine el portal de Belen ple de llumetes de colorins… Hi han balcons que fan fredat (expresió típica alcoiana, fer fredat, sinònima de fer por. Ambdues mencanten, toooma jaaa!) són exagerats, exagerats i estàn fets a mala llet aprop de semàfors i encreuaments de carrers, despisten, poden provocar accidents... Que no es donen conter?? Són nocius, epilèpticament parlant. M’estranya que les autoritats sanitàries no els hàgen prohibit (tinc un problema greu en el present de subjuntiu) com els dibujitos eixos japos que provocaven atacs d’epilèpsia als xiquets.

L’any que ve vaig a posar-me un anunci luminoso de Coca-Cola, o de Sanyo. Aixina decoraré el balcó en plan “Aquí es Navidad” i si de paso em puc traure unes pelilles per fer propaganda... pos mejor. Igual deuria d’haver-me callat i no donar idees.

No lo entiendo senyores, no lo entiendo. A quí se li va ocurrir fer-ho per primera volta?? Eixa persona no sap el que va fer. Jo crec que ho va fer pa putejar al veí de denfront, en plan... Tu te montas fiestas?? Lo vas a flipar... nyas llumetes i musiqueta un mes!!

En ma casa no és Navidad, no. Ni llumetes, ni árbol, ni Papa Noel, ni Belén. Total pa que nos lo roben... Otra cosa que se ha puesto de moda. Però esta moda mola, a mi que Canal 9 dedique dos minuts de les noticies pa dir que han furtat el Jesuset de Belén de l’anjuntament o pa dir que han tirat el burro del Belén de la Plaça de la biblioteca d’Alcoi pel pont de Cervantes, em mola molt, muy bien terrorismo urbano!!. L’any passat em vaig registrar a un club per internet. El SH-FLNJ, Sección Hispánica del Frente de Liberación de eNanos de Jardín. Mira, em va fer gràcia (la culpa la te Amelie) encara no he furtat cap enanito d’estos però tinc l’esperança de fer-ho añgun dia (acabe de confesar uno de los delitos que tengo pendiente llevar a cabo, junto con irme sin pagar de Pastamania) Buscaré, a vore si hi ha algun col·lectiu que faja el mateix amb els Belens... El FLFB, Frente de Liberación de las Figuritas de Belén. M’enrecorde que durant dos o tres anys el Jesuset del naixement de la Plaça d’Espanya desapareixia misteriosament. Ara no sé si el furten, però visto lo visto supose que li posaran vigilancia 24 horas, jajajajaja. Jo liberaria a la verge que deu d’estar super agobià i estresà en lo que li ve damunt. Perquè a l’antic Testament arla de Maria, la madre, però a Sant Josep no el nomena... sospexoso?? Pa mi que veent el panorama li va dir a Maria: Xataaaa, me voy a por tabaco!!

Where is my mind

Poosss jo vull ser Cleopatra, puestos a pedir. O millor la baronesa Thyssen, que fijo que té més pasta. Esta setmana a la tele no fan més que parlar de la princesa Anastasia Jerusalem de Palestina (que ja podria haver-se buscat un nom menys rebuscat) Pena de dona de ser valenciana, no sap el que ha fet, els de Canal 9 van a exprimir la historia fins que no quede res de res. D'aci dos dies estan fetn un especial presentat per la rubia eixa, com es diu... Manuela Rios, que és ja com la Ramón Garcia de Canal 9, tot ho presenta ella. Fijo que estan preparant el retorno del mític "Quien sabe donde" en versió valenciana. Busquem valencians perduts. Ells són aixina.

Em fa pena la dona, han enviat a l'alcalde del poble a convencer-la per a que torne... Mira desaparezco jo, i em porten a Sedano... li dic: Claro que si bonico!! I conforme puje a l'avió pa tornar, segreste el aparato, li demane al piloto que aterre en las Maldivas em deixe a Jordi allí i ale devuelveme donde estaba o millor portam a Jamaica. Que digo jo que si la dona se'n va anar per algo seria no? Estaria estresà o algo!! La putada és que estava en la presó i no diuen perquè la van detindre i com collons va arribar a Noruega. supose que si pilles el 4b no acabes en Oslo, no? Vamos que no se li pasaria la para del bus. Jo una volta em vaig a dormir al bus de la Uni i com a molt lluny vaig arribar a Cotes Baixes a la coxera de Gregorio. Igual es va liar fent transbordos, també és facil. En fins ella sabrà si torna o no, però ja li dic jo que li han fet una putada, perquè a vore, tu vols desapareixer no? Te montes la paraeta pa fer-ho, mesos i mesos de calfar-te el cap, que si pille el 4b pare en la plaça i pille el 45 i pare en Concentaina i pille el bus de La Amistad (que és viejuno, viejuno) i pare en Albaida i pille el tren i pare en València i de ahí al fin del mundo... Noruega, ale a menjar salmón com si estiguera loka. Que igual per això se'n va anar allí: A mi es que el salmón me mola muxo, al horno con finas hierbas, ahumado, en paté... salmón vamos, me gusta hasta el color.

Me'n recorde una volta en el programa de Lobatón que estaven buscant a un home que portava prous anys desaparegut, el van localitzar i el tio els va dir que ni de conya tonrnava que estava bé on estava i que deixaren de molestar-lo. Pos si senyor, si desapareixes és per algo, no? a que ve ara buscar-te, mira que són pesats. Total pa ixir per la tele, en lo fàcil que és. Soles has de fer algo i avisar-los.

Hola? La tele? Mira que he fet un Belén en tapons de coca-cola o mira que tengo el recors de ingestion de caracoles por la nariz. Encara no has penjat i ja els tens ahí en la càmera. Feu la proba, feu.

En fins, vaig a esperar algun desastre natural, terreono, maremoto o lo que sea, a vore si puc desapareixer, això sí el mòvil el portaré encès per si algú vol saber de mi.

Ale

La "H" esa gran letra muda e invisible.

Ja, for pin ja estic instalada a la meua nova casa. Ja sóc una xica del centro (i esto no tiene ninguna connotación política) Una setmana desfent caixes, jo crec que ja està bé. El que va inventar la frase del saber no ocupa lugar... francament no em coneixia, açò crec que ja ho he dit però bé. 238 libros, necessite estanteries amb urgència!! 238... sóm molts eh! I el pitjor de tot és que els he llegit... mare meua això vol dir que m’he avorrit molt no? O què? No, això vol dir que m’he gastat molt diners!!! Diossss que cara és la cultura. Ja vuelvo a ser toda vuestra queridos fans(esteu ahi, no?), ja no tic cap mal de cap, bueno alguno tinc però res que un gelocatil no cure.

Ja estem casi en Nadal?? Si, si, aprepareu-se. I enguany més que mai estic immersa al Tiristi i dic immersa perquè la titella esta m’ha tingut absorbida més d’un mes, i lo que te rondaré morenaaaa. Enguany no estaré en la caseta de fusta passant fred a la Glorieta, enguany estaré en un senyor teatre con aseos de verdad i todo. Trobaré a faltar les meues converses amb els patos.

L’any passat li vam comprar a Tirsiti un mòbil, mira se lo merecia el xaval, se puede ser titella i moderno a la vez. La cosa és que era de prepago i ha estat un any sense gastar-se, total que li han donat el número a una altra persona… a una persona, animal o cosa de Valladolid, jajajajjajajajaja me rio perquè eixe número el té tot el món, osea que ese vallisoletano (s’imagineu que siga Asnar) rebrà moooogoooolllonnn de telefonaes preguntant per Tirisiti, jajajajajajja. La puri es durillo eh! El tio to contento con su telèfono nuevo envant-li missatges a los colegas: Eiiii que tengo mòbil nuevo!! Jajajaj L’estrena i de sobte: Hola es el Tirisiti?? Hola es que volia reservar entrades per al Tirisiti. Mira es que tenim una visti al Tirisiti i.... jajajajaja Es pa tornar-se loco!!! A mi me viene a la cabesa un xiste ajjajaja. Voy a llamarle: Hola soy Tirisiti ha llamado alguien preguntando por mi jajajaajajajja

Hui m’han tornat a entrevistar per a la tele, francament estic plantejant-meu, mare meua menudes faltes d’ortografia m’arree ajajajja, bueno, totaaaal si l’ajuntament d’Alcoi pot... jo no vaig a ser menos no? Fa un mes aprox. que al monstre comercial van posar una “exposició” de fotos d’Alcoi... No sé si seria per defecte profesional o que, però mirant les fotos em va agarrar un mal de panxaaaa, d’eixos que dius: Ai per favooorrr!! Adjunto afoto, a vore si també vos pasa (el aseo és la segona porta a la dreta)

La H de rehabilitación va estar ausente més d’una setmana, després d’este temps ho van apanyar... no es penseu que van retirar les fotos, i digo fotos perquè l’H faltava a més d’un i de dos i de tres cartells, el que van fer va ser possar cinta negra tapant la paraula sencera... Sip, aixina fan les coses al meu poble... Alcoi.

Desde Rusia con amor

Els rusos no estàn bé!! I jo ho sé perquè un dia en clase vam xarrar laaargo i tendido sobre el tema, 5 anys de carrera pa enrecordar-me’n d’açò cada volta que pense en l’antiga URSS. Els rusos són com són pel fred, el vodka i el fet de viure a Castells enmig de l'Estepa sovietica. Sip, per això estàn com estàn. Hui al periòdic venen dos noticies sobre rusos. La primera és flipante-alucinante. Astronautas de ISS lanzan una pelota de golf a la atmósfera terrestre. Veeu com nostanbé!! Lo més fort és que el ruso no estava soles nooo, tenia un español al costat. A mi la noticia m’ha semblat un poc rollo xiste. Un español, un ruso i un noseque en el espacio i el ruso le dise al español:

Ruso: Jo en mi pais ser campeón de lanzamiento, ir a las olimpiiiadasss i ganar medalla bonse (leer con acento ruso, claro)

Español: Así?? Vaaaa xulito a que no tiras la pelotita, a ver que lejos llegas. (El español podria ser Albelda el de los Muakis, ajajjaja)

Total que la piloteta estarà tres dies bamban per l’espai pa després “impactar” en la atmósfera terrestre. No si ja voras tu, menos mal que soles estarà tres dies pegant voltes perquè si ha destar més temps … ja m’imagine a Matias Prats d’aci cins anys dient. Un objetoo extraterrestre se acerca hacia la tierra, los científicos internacionales recomiendan a la población: Folleu, folleu que el món s’acaba… I en la cabesa de todos Armageddon, Deep Impact, mare de déu quin canyaret.

La segona noticia és també… como desirlo: Que està pasando en el mundo??? El ex-espia ruso envenenado se trago tres objetos desconocidos antes de enfermar. Lo ves pequeño saltamontes!!! El frio afecta. Que s’haurà tragat?? Una xapa d’un euro, el regalito de los Fronstrins de Kellog’s… A este home no li ha dit ningú que els regalitos del Kinder Sorpresa no se comen!! M’estic imaginant als metges en la sala de rayos X fent porres, pos jo creo que és un clip, pos jo creo que son 5 centimos de euro que no ves la sagrada familia?? No s’ho pergau que el tio deserta, se monta una fuga (como Nadia Comanecci) demana asilo al Regne Unit (que ja podria haver-lo demanat a Jamaica) sen va a sopar en un Italià a un restaurant japonés i es posa malalt. Otro xiste??? Pa mi que pidió pez Fugu, como Homer i després pa cura-se li va fer cas a Txumari Alfaro.

Ruso: Ai TXumari que mal de panxa

TXumari: Para el dolor de estómago nada mejor que un tornillo oxidado.

Ruso: Ai Txumari que me sigue doliendo

Txumari: Pos si te sigue doliendo tómate 5 mililitros de zofrogobozopaina

En fins i para terminar una reflexión: Batoi està apartat, no tant com els Castells de l’Estepa, però apartat. Fa un fred brutal i el voska és una beguda prou típica allí. Va a ser que soy rusa, como la paella i la ensaladilla i noesticbé??

Besitos, de momento

Miri

7 voltes 7

Jo pase que això és mogolló i tinc presa per acabar... QUI T'HA DIT QUE LA VIDA ES PRETTY, pàsali el meu telefono que tindré una xarraeta en ell. M'han pasat un altra xominà d'estes, allà que me voy.

Siete cosas que quieras hacer antes de morir
Pegar-li una colleja al boss
Pegar-te una colleja a tu, tururú
Fer una peli
Escriure un comic xungo
Acabar-me el llibre que m'estic llegint
Vore 300
Besar al rei negre

Siete cosas que sabes hacer bien

El asco
Por
La tortilla de creïlla i seba
Queixar-me
Contar hasta 50
Xarrar
Escoltar

Siete cosas que no sabes o no puedes hacer

Contar xistes
Embarazar a alguien
Correr la maraton
Menjar-me 30 flams en 1 minut
Ganar un GRAMY
Riurem de la vida
Escriure en bona lletra

Siete cosas que te ponen del sexo opuesto

Les patilles
Els ulls
Les mans
La risa (que no el somriure)
Els llavis
El cerebelo
El melic (jo que sé!!)

Siete cosas que te ponen del propio sexo (bueno me ponen me ponen...)

El marujeo
El sexto sentido
La risa
(...)

Siete expresiones que sueles utilizar con frecuencia

La puuuuriiii
Vesten a cagar
Cómete un capazo mierdaaaa
Jur!!
Perea 1000, ganes -3
Estic que bose
Diga??... Sí ací Tirisiti

Siete celebridades que te dejaron prendado

Prendado no, però últimament la gent em deixa flipà!!


ALE FIN!!

Dios salve a la reina!!

Sí, si, era jo. La de ahir a la tele era jo, inconfundible: el monyo pa fer, el bigot pa depilar (aiiisss) sueter de coll alt i xapes de super ratón i sugus en la solapa de la caçadora. No me visteis?? jajajaja parlant com una supercomunicadora, superpogesional!! jijiji.

Hui no paren d'enviar-me missatges de felicitació, però no per la meua actuació a la tele, està mal que ho diga jo però li pegava mil pataes a la presentadora jajajajaja. No, són felicitacions d'aniversari, mira una que va decidir caure a este món un dia com hui fa ... 27 anys... CASI 30!! (Vale que siii, que no me pongo cansina con este tema jajaj) El primer en felicitar-me va ser el meu germà, ahir, sempre se li oblida que és el 16 i no el 15 jeje. El segón va ser Viper a les 00:30 quan vam ixir del cine, muy bien, molt complidor, este matí ma mare m'ha despertat cantant-me cumpleaños feliç a lo que jo li he respost: Posa'm la cafetera al foc. I aixina uno darrere de l'altre mensaje tras mensaje l'ultim l'acabe de rebre ara mateix i ma fet molta ilu per el sentiment intrinsec que té: ¡Felicidades Míriam!Bancaja (els ha faltat posar-me: Que cumplas muxos más i no dejes de pagar)

Pel que fa als regals... Mi madre va ganando con una botella de colonia. I Javhè m'ha regalat un dia núvol. Vos he dit alguna volta que m'encanta que em facen regals??? ajajajjaja (ha llegao la cansinaaaa!! jajaja) Aiiss perdoneu però hui estic bascosaaaa i reglosaaa. Els compis de la Virtu a los que exo de menos cada vez más, i que conste que açò no és peloteo eh! que ho dic de veritat, que ara estariem fent-se unes canyetes en el club social rient-mos d'algu, seeegurrr, i no, estic ací intentant donar les gràcies (snif, snif) m'han enviat una afoto molt xula, de risa, però xula aajajjaja.

No podeu dir que no faig gràcia, jo no sé porque me presto a estas cosas jajajajaja, en fins Miri la Supermana!! Vaya tetazaaaasss, a lo Scarlet Johanson jajajajajaja. Con el vértigo que tengo!! i rubia eh!! Que fatal jajajaja. Moltíssimes gracietes. Maitexu casi em fa plorar, m'ha enviat fotos de Munchen, aiii que bien me lo pasé, puedo pedir como regalo volver atrás en el tiempo??? Pooorfisss. No? la puuriiiii, jooooo, buaaa buaaa.

En fins que jo el que volia era contar-vos la peli que vaig vore ahir al cine. The Queen, d'ahi el títol del post. O pensaveu que lo de reina anava per mi?? Ja no sóc la Frikiqueen. Ja no sóc moltes cosess!!! Pos eso que m'he fet super fan de la reina d'Anglaterra, però super super fan eh! Que borrdeeeeta que éss, si és que realment és com la pinten en la peli. Em vaig riure moltíssim tot i parlar de la mort de Lady Di, però és que l'humor anglés... ese tonillo socarrón, eixa forma de dir les coses sense dir-les. El que pot estar contentísim és Tony Blair, l'han fet wapo, wapo, wapo. En cara de bobet. Ja voldria el Blair de veritat ser com el de la peli!

Bé, o volia escriure més cosetes però el dia me supera. MOLTES GRACIES A TOTS (mira lo que vos dic eh! Os quiero muxoooo!! mareee lo que he dixooo jejejjejeje)

Miri

La pel·lícula de la semana

Està setmana m'ha vingut una pel·lícula al cap. Una pel·lícula que més que pel·lícula és poesia en estat pur. I no ho dic jo, noo, és que és aixina. Parle d'El lado oscuro del corazón, d'Eliseo Subiela, els dialegs de la qual estan basats en poemes d'un dels meus poetes preferits Mario Benedetti que diu coses tan boniques com esta:

Mi táctica / es mirarte / aprender como sos /quererte como sos / mi táctica es / hablarte /y escucharte / construir con palabras / un puente indestructible / mi táctica es /quedarme en tu recuerdo / no sé cómo ni sé /con qué pretexto /pero quedarme en vos / mi táctica es / ser franco / y saber que sos franca / y que no nos vendamos / simulacros / para que entre los dos / no haya telón /ni abismos / mi estrategia es / en cambio /más profunda y más /simple mi estrategia es/ que un día cualquiera /no sé cómo ni sé /con qué pretexto /por fin me necesites.

El prota és un poeta, calvo, que no s'aclara. Un poeta que ven poemes als semàfors de Buenos Aires... i busca, busca i no troba. A la peli també fan servir poemes d'Oliverio Girondo, poeta argentí que diu coses com:

Me importa un pito que las mujeres tengan los senos como magnolias o como pasas de higo; un cutis de durazno o de papel de lija. Le doy una importancia igual a cero al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco o insecticida. Soy perfectamente capaz de soportarles una nariz que sacaría el primer premio en una exposición de zanahorias. Pero eso sí, y en esto soy irreductible, no les perdono bajo ningún pretexto que no sepan volar, si no saben volar pierden el tiempo conmigo.

Mira, m'agrada esta peli, perfectament l'hauré vist unes 20 voltes (jo es que sóc aixina ajajja de ... nu se.. digamos reincidente) Si vos ha molat i vos heu quedat en ganes de llegir més podeu entrar a este web on hi han molts més poemes de Girondo, a mi m'agraden molt "Doce", "Todo era amor" i "Llorar a lágrima viva". Me pareix que són tots tres del llibre Espantapájaros (1932) porte anys buscant-lo, però em sembla que està descatalogat. En fissss, voy a resultar cansina, però si algú el troba... seria un regal fantastic d'aniversari ajajajjajaja.


Besitos con rima asonante

Miri

Un año menos, un año más

Queden dos dies per al meu aniversari, el de verdad. Que pena, estoy entrando en crisis. Quan una decideix per voluntat pròpia deixar de menjar i de dormir poden pasar dos coses: caure malalta (la qual cosa visto lo visto és imposible) i dos, arribar al Nirvana. Jo crec que estic a puntent d'arribar-hi, hui estic en plan oniric, voy levitando por la calle. Este matí sense voler-ho m'he apuntat a una "Caravana de mujeres" sabeu lo que és no? He pillat el bus a les 9 (hora en la que es supose que ja deuria d'estar ja a l'oficina... però no) Quan he pujat ma xocat prou que tot foren dones. He pagat el billet i:

Autobusero: Soltera o casada??
Miri: Soltera
Autobusero: Muy bien sientate a la derexa del autobus
Miri: ...
Autobusero: (Xillant) Otra soltera wapa al boteeee
Dones del bus: jajajajajajajajjaja
Miri: ...
Autobusero: Soy el tio con más suerte de Alcoi, un autobus lleno de mujeres wapas para mi solo. Os voy a raptar y a llevar a la playa.
Miri: .... (dialogo interior) no podria portar-mos a un altre puesto que estic pa depilar???
Autobusero: Al tio este de la parada no lo dejo subir
Dones del bus: jajajajajajajaja
Miri:... (dialogo interior) nanoniero nonieroooo
Autobusero: Os voy a poner a Julio Iglesias pa que os entoneis
Miri: si vols que s'entonem posa-mos un cubata (dialogo interior)

Els autobusseros han de fer algun tipo d'oposició?? Algún tipo d'examen rollo gondolero que tenen que saber cantar i tal. Menudo Casanova eh! A mi ma fet prou gràcia, però es que a les iaies que anaven a clase de manualitats (és que sempre són les mateixes iaies les que pujen al bus a eixes hores i comenten les calses i tal) les ha fetes unes reines. Eso sí que és empezar el día con alegria.

Ahir em vaig tallar el monyo, anava a fer-me casco, por la edad i tal... Sí ja sé sóc una exagerà, però es que el altre en van preguntar quants cumplia i al dir 27 en van dir: Uiiiii casi 30. Porte dos setmanes pensant-ho... casi 30, casi 30!! Casi 30 és l'edat que tenien els de Friends quan van escomençar la serie, i francament jo no me paresco ni a Reixel, ni a Mónica, ni a Fibi ni naaa. Però si yo aun leo còmics i veo dibujitos i me lo creo tooo.

Porte temps pensant en els regals que podrieu fer-me jejejejejejejeje (jo és que sóc aixina d'estupenda ja ho sabeu) I com ja són varies les persones que m'han preguntat que és el que em faria il·lusió pos os pongo una lista i ale, a elegir (Ja vos dic que regalar-me algo de la llista seria molt poc original, però bueno sus lo pongo. Va por ti Jose)

1. Una Miri exa muñeca
2. Un peluxe pa que em faça companyia per les nits
3. Un nino pa desahogarme (anava a posar desfogar-me però sona fatal, i ara no sé on collons porta la H intercalada, si és que en porta, en fins)
4. Otro nino que em faça companyia veent les pelis de por
5. Otra Miri exa muñeca
6. Més ninos pa aumentar la meua col·lecció.
7. Este comic in spanish plis
8. Otro nino, però este pa rezarle (o qualsevol cosa d'esta pàgina)

En fins jo crec que ja vos he donat prou pistes, no??


Crec que vaig a partir d'enguany cumpliré els anys cap enrere.

Nononiero nanaaaaa


Miri

Una ciutat de cine

M'agrada llegir El Pais els dijous perquè ve el suplement "Ciberp@ís". Sempre trobe enllaços a pagínes web curioses, moltes d'elles en anglès una putadilla, perquè jo no pase del there's a hole in my buquet dear Liza, dear Liza, there's a hole in my buquet, dear Liza a hole. Hui m'he trobat una web molt guay.

http://www.nyc.gov/html/film/html/anniversary/anniversary_home.shtml

Ací podreu trobar un plànol de localitzacions de pel·lícules filmades a Nova York i enllaços a les webs d'eixes pelis. Ma molao, una volta em van dir que Nova York és una ciutat per a reconeixer, no per a coneixer. I sí tenen raó. Si pegueu una volteta reconeixereu molt edificis, carrers...

Quan estrenen "Manolete" a Alcoi el cine estarà a tope d'alcoians que no miraran la peli noooo, buscaran a algú conegut en segon plano i dirán ui mira si ahi he estat jo!!!

(Això sempre fa ilu, no?)

Fuegoooooo

En el monte de Venus y yo me voyy a quemaaarrr. Fuegooo pero no hay agua en el mundo que lo pueda apagaarrr. Humo, estan exando humo las flores, las flores de tu jardín...

Els bomberos de Sevilla es despiloten per una bona causa. Els bomberos... BOMBEROS!! Han fet un calendari benèfic (mireu el video per favoooor) per a l'ONG 'S.O.S Ayuda sin Fronteras'. Ho vaig vore ahir a les noticies d'Antena 3. Ai que alegria em va donar Matias!! Una de les primeres coses que he fet este matí és buscar la pagina web del "cuerpo" de bomberos de Sevilla, no l'he trobat, he buscat la de l'ajuntament, però no he trobat on puc comprar el calendari. Que pena, que pena, jo que volia col·laborar en l'O.N.G... en fins m'hauré de conformar imaginanmelos.

Els bomberos d'Alcoi podrien enrollar-se i ferne'n uno també, encara que conec a dos o tres i la veritat... Mejor lo dejamos jijiji. La cosa és que els polisies monicipals de Sevilla també s'han exao la manta a la cabesa i han fet un altre, eso sí, com són més valents és un calendari de desnudos integrales (esto es, ixen els polisies es un pa de 5 cereales baix del braç jajajaja que malo, que maloo) a mi personalment em molen més els bomberos perquè porten casco no retornable. Esto de los calendarios se ha puesto de moda mira. Lo que pasa es que són listos, perquè saben que els vendran. Bomberos i polisies, si els cures i els butaneros es despullaren en plan benéfico estarien cobertes totes les fantasies eròtiques de les espanyoles. Què listos!! Eso és tener visión de negosio. El uniforme és lo que tiene. No pasaria lo mateix si feren un calendari els camareros del Circul Industrial o els vedels dels istituts, perquè soles comprarien el calendari la familia y eso no da beneficio. És com la loteria de Nadal, que acabes compran-te-la tu perquè ningú en vol.

Tots els anys per estes dates els pega per fer coses d'estes, calendarios erótico-festivos pa traure dinerillos i tal, ja siga per a ONG's o pa pagar-se el viatge de final de curs. Quan anava a l'institut vaig proposar fer-ne'n uno i no em van fer massa cas, la veritat és que els especimens que venien en mi a clase no eren massa... nu se... vamos a decir fotogénicos. Al final vam acabar venent mexeros, que típico, total pa què? pa no poder anar-se'n de viatge perquè l'any anterior casi els claven en el quartelillo per fer filaetes pels carrers d'Amsterdam (cabritos) Jo en vaig vendre mogolló perquè me'ls vaig endur darrere un dissabte de festa i la gent quan va borraxa et compra lo que siga. Una volta en una amiga ens vam dedicar a vendre servitelles de colors que haviem birlat d'un bar. Ei a 50 pessetes cada una!! Ens vam forrar.

Va despulleu-se!!

Miri.

Besitos i abrasitos!!

Ahir fusant per la red em vaig trobar açò. Em sembla una iniciativa super xula, això d'anar repartint abrasitos pel carrer... He entrat a la web, he vist el video i m'han entrat ganes de posar-me enmig de Cervantes en els braços oberts a vore si alguú se m'arrima i m'abraça o en dona un euro.



Em sembla que estic deixant de ser Varaseca, juuur.

Besitos mil!!

Miri.

Trastejant

Sóc una xica i encara que no ho parega m?agraden les coses de xiques, les converses de pulpurina, les pelis romanticones, los caxorritos i els bolsos, sobretot els bolsos. Quan Javhè va maleir Eva després d?oferir la ?poma? a Adán amb tindre la regla se li va oblidar dir-li que a partir d?eixe moment també la condemnava a portar bolso... Fa dies que em fa mal l?esquena, he descobert que patisc la síndrome de Diógenes en la seua vessant portatil. Paso a enumerar els trastos que porte al bolso:

• Una llibreta tamaño cuartilla que me sirve de agenda (que se m?oblida mirar) i para los momentos de inspiración que mai saps on et poden pillar.
• Un paraigües, que no gaste mai.
• Un tubo de pasta de dents.?¿
• Una tartera amb 50 dvd?s.
• Una cartera gran per als carnets, les tarjetes, los billetes gordos (que no porte mai) i fotos dels meus xiquets.
• Un monedero pa la xatarra (que no trobe mai quan vaig a pagar)
• Un xupaxups.
• Un ?botiquin? de supervivencia para xicas (vamos en tot el que una xica necessita en eixos dies... compreses, tampons, gelocatotils, saldevas... lo típico)
• Dos piles, recargables.
• Dos gomes per al monyo.
• Un tubo de cacao pals morritos.
• Un pintallavis.
• Una castanya pilonga, que diuen que lleva el mal de cap... a mi no me funciona, però em fa pena tirar-la.
• Un parells de pendientes.
• Un paquet de clinex.
• Dos sobrets en toallitas d?eixes que donen en les bodes pa torcar-se les mans després de menjar gambes...
• Un paquet de xicles dels que no piquen.
• Dos mexeros.
• Un paquet de tabaco.
• Les ulleres.
• La targeta d?identificació del Principal.
• Les claus de casa i del local, les claus del piso, les claus del teatre i les de la oficina (4 clauers).
• Tres pedres.
• Un còmic.
• Un boli bic blau.
  

Jajajajaja Mary poppins al meu costat és una aficionà!! Què te parece??? El pitjor de tot és que tot és útil i no puc traure res, perquè si trac algo fijo que després em fa falta. Jo i mi bolso hasta el fin del mundo.

Esta setmana m?he posat enserio en lo de la mudansa, després de les amenases de ma mare era inevitable. Si no escomenses a fer caixes de trastos se?n va tot al la brossa!! 2 caixes de cd?s, 3 de pel·lícules i 8 de llibres, el que va dir que el saber no ocupa lugar no tenia ni puta idea!! Fer mudansa és com fer retorspected de la teua vida, he trobat moltíssimes coses que pensava que estaven perdudes. Ma mare tenia guardats els trabajitos del cole, una tarjeta del dia de la madre, una cosa de fusta pa posar les cartes que te un ninot de neu, bueno se intuye que és un ninot de neu, em sembla que tenia 8 anys quan ho vaig fer. Un zoo de fusta que vaig fer en setè, bueno en realitat mel va fer la meua germana major, que és molt artista... ei que em van posar un 10!! Un tangram de fusta que em va fer el pare de Macu que és fuster... Ara que pense en el cole no eren massa originals, mos donaven un tros de contraxapat i ale, andando trabajitos manuales. Una de les coses que més risa m?ha fet trobar és el llibre de firmes de la comunió!! Jajajaja. Ma fet risa perquè se me va oblidar en casa i no em va poder firmar ningú. Això era molt típic, que la gent et posara dedicatòries cutres al llibre, en plan te felicito por tomar la comunión... jajajaj asies jajaja és tot un orgull pendre-la. Com dic, a mi se me va oblidar en casa, tot i això està plenet de firmes... totes iguals, en la mateixa lletra jajajaja que coses eh! De qui serà?? jajajajja, aiiii que triste!!

També he trobat tresors, no comparables al mapa del tresor de los Goonis, però per a mi ho són. He trobat el típic quadret en un angelet o angeleta que donen als xiquets quan neixen i que jo pensava que no tenia, la qual cosa, unida a que ma mare no recordara exactament el dia que vaig vindre al món i al fet de no semblar-me als meus germans en va fer pensar durant molt anys que m?havien comprat al Simago. Un altre tresor que m?he trobat són álbums de fotos de quan era xicoteta!! He plorat, no de pena nooo, de risa. La puri que dolor. Fotos de Miri vestida de pastora nº3, la meua il·lusió era fer d?Angel, mai en van deixar, nu se per què. Miri de Lisa la novia de David el gnomo, Miri en la platja, Miri en la Font Roja fent de xiquito de la calzada...

Tot això estava a l?armari del quarto dels meus pares. Jo sempre he pensat que eixe armari era una porta a una altra dimensió perquè és suuuper gran. De xicoteta em feia mogolló de por, una volta la meua cosina i jo vaig iniciar una expedició dentro del armario. Em vaig armar de valor i em vaig clavar dins, la meua primi va tancar la porta... crec que vaig perdre el coneixement un rato, això o vaig ser abduïda perquè quan vaig ixir els pantalons en venien xicotets i a la meua cosina li havia crescut el monyo considerablement. És el típic armari on es suposa que ta mare et guarda les joguines de xicoteta, quan en realitat están en el vertedero municipal. El típic forat negre que hi ha a totes les cases vamos.

Me acordé!!

Recuerden, recuerden, el 5 de Noviembre. Conspiración, pólvora y traición. No veo la demora y siempre es la hora de evocarla sin dilación. Pero, ¿qué ha sido del hombre? Sé que se llamaba Guy Fawkes, y sé que en 1605 quiso hacer saltar por los aires el parlamento británico, pero, ¿quién era realmente? ¿cómo era? Nos dicen que recordemos los ideales, no al hombre, porque un hombre se puede acabar, pueden detenerle, pueden matarle y pueden olvidarle, pero 400 años más tarde, los ideales pueden seguir cambiando el mundo.

Sólo era eso. Quan vaig llegir l'any passat V de Vendeta vaig pensar: "que no se m'oblide fer un post el 5 de novembre". Pos eso recuerden, recuerden... Encara que los recuerdos amainan... como la lluvia.

En finssss

Miri

El Hit IV

Que per què m'agrada???? Evidentemente señor... El antifaz!!! mmmmmmm



jaan pehechaan ho

Esto es Jabulin!!

Que es, que es hay luces de colooorrrr. Hui és el dia de les animetes. Ma mare sempre ma contat historietes de animetes i de por i eixes coses. Vamos sempre em dia que si no em portava bé vindrien les animetes i se m'endurien. A altres xiquets per estes dates els dien: si no et portes bé els reis et portaran carbó. A mi una volta em van portar carbó de sucre, en plan amenaza, i el vaig reballar per la finestra, despés en van donar els regals de veritat i no els vaig voler obrir. Van estar al menjador una semana en el seu paper de colorins... Eixe dia vaig decidir que els reis de l'Orient eren uns gilipolles i que més els valia no pendrem el pèl. Jo es que sóc aixina de mala. A que si??

Em mola molt este dia, anava a dir que no sé perquè, però si que ho sé. Si ser siniestro no pesara tant, per les cadenes els crucifijos i tal, ho seria. A més no sé maquillar-me, ni puc posar-me lentilles, es necessiten quatre persones pa posar-me gotetes als ulls (una qua m'aguante els braços, una altra que m'aguanten les cames, una que mantinga els meus ulls oberts i una altra que em pose les gotes... en fins quanto daño ma exo Buñuel y su perro andaluz)

Molta gent celebra el jabulín americà, de fora vindran i de casa et trauran. A mi la historia de les animetes em mola més, nu se, em fa més por.


Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l'hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l'endemà a la mateixa hora.
Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura i que es veu reflectida en l'existència d'una literatura o un cinema de terror basats en la idea del retorn dels difunts.

Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar. I si en tot cas hi havia alguns moments de l'any en què els esperits podrien ser perillosos, hi havia els corresponents rituals per conjurar-los.

Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les tradicions que han arribat fins a nosaltres. Tradicions com la de posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé, obrir les portes perquè passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons, convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes.


Hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: posar un llum a la porta de la casa per guiar-les, encendre el foc de la llar perquè s'escalfin, encendre espelmes o llums d'oli -a les habitacions o a la cuina- en record dels difunts...

Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant.
Hem pogut constatar la pervivència a l'actualitat d'alguns d'aquests costums, sempre a nivell familiar. El que sembla haver desaparegut és el costum d'encendre col.lectives als pobles de muntanya, fogueres que servien també per fer la castanyada.

Altres creences afecten directament als infants. Així, en fer la castanyada, es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes perquè si no en deixaven a la nit alguna per a les ànimes, aquestes anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els nens, és clar, preferien deixar-ne alguna als peus del llit -que l'endemà trobaven canviada per un panallet- o al plat de servir-les. En algunes poblacions, els infants posaven una castanya en cada graó de l'escala de la casa o pels racons i d'altres resaven un parenostre en menjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se'ls enduguessin.

Lo de les castanyes no ho havia escoltat mai, però després de llegir-ho m'ha vingut al cap el Ratonsito Pérez. Jo ja m'imaginava que el maldito roedor este era un poc fantasma.


En fins que paseu mala nit, que somieu en monstruos i monstrues. Jo espere trobar-me a Mister Oogie Boogie i dir-li que quiero ser una de sus niñas.

I com a despedida... Una cosa de risa. Te exaba de menos mapashito!!

Jabulin 1

Jabulin 2


FIN

Miri

Que cosas me encuentro II

Hui vos propose un joc, el joc de les diferències. Alé a vore quantes trobeu (jijiji)

The orinal

http://www.youtube.com/watch?v=U53XWlGK4hY


The copy

http://www.youtube.com/watch?v=s-V8daaJ8d8


I com diria el prota d'este post:

Alejaos de las drogas, son asuntos sucios


Miri.

Trabajar es un placeeeeerr

Ei que calor que fa!! 24 d'octubre i estem a 32 graus!! Que està pasando?? La canicula no s'havia acabat ja?? En fins, ja fa temps que volia escriure algo en trellat... jajajajajajjaa (imposibol thing) però no que em pasa que no me centro, toi despistà!! Ací a l'edifici estan fetn obres, porten una setmana pegant trompaes, carregant sacs de porlan (mencanta la paraula porlan, no sé ben bé que és però mola dir-la pooorrrlan), els pasillos estan plens de rejols, cubetes, i obrers descamisaos, que ja podrien posar-se la camisa perquè tenen els pelets del pit plenets de boletes d'escaiola jajaja i això deu de fer molt de mal i no és gens sexi (els obrers no són sexis, els bomberos sí, però els obrers no) Que digo jo que quan arriben a casa i es dutxen... ai que mal soles de pensar-ho. Bueno pos eso que estamos de obras i fa ja dies que vaig darrere d'un sac de ciment, cada vegada que pase per davant d'ell estic tentadísima d'endur-me'l, aixina que hui li he fet una foto, se lo merece.



Maja la obrera eh!, en rao veia jo als obrers carregar els sacs de ciment en tanta alegria. Esta no busca a Jaks, busca a Juan o a Manolo. I el slogang que? Que me dieu? S'han preocupat de posar-li casco, total pa què? Si lo primer que li mires no és el cap, a que no? És el canalillo!!! No digau que noooo, sanguangos. La veritat és que el publicista de Cementos La Unión (Ribaroxa) se lo ha currao. A mi ma cridat l'atenció una coseta i com sóc una "picà" pos ho he tingut que buscar. Si es fijeu al costat de l'obrera sexi posa Carol Cluni, i he pensat serà el nombre de la xica, en plan portada del Interviu que està la xica en pilinguis i en un raconet el nom per si a agú li intertesa. En realitat es diu Carolina Pérez, però s'ha posat Cluni de nom artistic per si cola que és familia de George. Total que he buscat en el màgico Google (m'encanta Google, sempre que perc algo pense, si jo fora un ordinador posaria en el buscador càmera de fotos i de segur que m'ixiria tercer caixò, armari del pasillo... I allí estaria la càmera) En fins que he buscat per simple curiositat si Carol Cluni era algo i si, algo és... Esto me ha salido: "Tienda on line de perfumes y colonias para hombre con afrodisíacos, armas de seducción de la provocativa y morbosa Carol Cluni." Que os parece la Carolinaaaaa.

He estat pegant una miraeta... por curiosidad vamos. Bueno que voleu que vos diga en la web hi ha de tot, un consultorio sentimental, un joc per a que et torbes vestint-la o desvestint-la, sí he jugat, i m'ha dit que no le gustaba mi elección. També hi han dibuixos i tal pa posartelos de fondo de pantalla i un test, que si, que si que l'he fet, creo que como xico no tengo futuro... en fins, mejor me quedo como estoy.

Ralment m'he sorprès moltíssim i mira que sóc dificil de sorpendre eh! Això si que és saber vender señor cementos La Unión. I és que he continuat investigant (que me molaaa) i he descobert en este article que la Carol Cluni esta va neixer com a reclam publicitari, reclam publicitari que se les fue de las manos i que va acabar sent en una realitat vamos (Com els ninos de Prosikito, que podrien ser el regal estrella d'este Nadal). Segons el director general de la cia. de cementos: "«vendemos nuestros productos en el sector de la construcción, en el que, como es sabido, una amplísima mayoría del personal está integrada por hombres. Por eso cuando nos planteamos crear una forma de comunicarnos con nuestra clientela decidimos que ese vínculo, esa especie de mascota, fuese una mujer virtual». Y así nació Carol Cluni, cuyo apellido es acrónimo de Cementos La Unión."

ATENTION!! esa especie de mascota... (no vaig a fer cap comentari) Per favor senyor EVAX, hola soy tu menstruación???? Fes el favor de contratar al departament de marketing de los del cemento, eh!! Mira te propose un moreno, un rubio i un calvo. Jo crec que vendries compreses com a xurros. Tot és plantejarseu eh!

Miri. (la guardiana de la puerta ;p)

Be water my friend

Vacia tu mente
libérate de las formas
como el agua
Pon agua en una botella y será botella
Ponla en una tetera y será tetera
El agua puede fluir...
... o puede golpear.

Se agua, amigo.

Di que sí sensei. Estos no sé si són water o anis del mono, però vamos m'he tingut que llevar les ulleres de la plorera que m'ha agarrat veent el super video, puufff. El millor?? El afro dels ninjakus.

I lo millor de tot es que es posen serios eh! jajajaja, el que posa la poma i alça el maniquí... ajjajajajaja. Me lo voy a poner un poco más alto que fijo que llego jajajajajjajajaja, li tendria que haver posat la poma en els calssonsillos al nino!!!

Aiii, ploreu, ploreu

Miri

The Secretary

Que vos pareix??? Esta és la meua taula. Oredenada eh!! No feu cas de la pantalla del ordenador, que encara que estiga el semenger obert curre eh i molt. Ultimament estic estresailla esto de ser secretaria... Porte tres dies penjada al telefono, escoltant musiquetes d'espera que desesperen i escoltant com em diuen carinyoooo, bonicaaaaa, aiiii que reapegaloses que són les secretaries jejeje a mi me cuesta però vaig pillant-li el tranquillo. Hui m'he despedit de la secretaria del alcalde de Sueca dient-li "ale besitossss" jajajajajajaja. Ai, ai, ai que momento acabo de vivir, que momentooooo. Acaba de vindre mister universo a arreglar-me la impresoraaa.

No sé si coneixereu la guerra que tinc en la impresoreta dels co... El dilluns se me van inflar els nasos i vaig tocar al servicio tècnico ja desesperà, en plan se lo voy a decir a la profe i te vas a cagar. La molt p... (hui estic malparlà) sa arreglat soles este matí. La tiaaa. Total que fa un rato ma'n avisat que tenia una visita... i quan he ixit ... Allí estava ell, mister universo 2006 ó 2005, jo que sé, un mister universo. Un armari ropero moreno, en patilles i barba de tres dies, en una camiseta verda ajusta apunt de rebentar per els brasos, xica uno deixos que diussss: Mare de Déu senyorrrrr, jajajjaja aiii mare, ja sabeu de que parla a que si xiques??

Mister Universo: Tu eres Míriam?
Secre: jijjiijij siiiii.
Mister Universo: Que nombre más bonito.
Secre: Muy bien!
Mister Universo: Te acompaño?
Secre: Donde tu quieras... Ai no, això ho he pensat. Si ven. Sabes que se ha arreglado sola hoy la impresora?? Pa mi que se temia que venias a operar
Mister Universo: Suele pasar, más que a operar a meterle mano...
Secre: aissss

Ascoooooooooooooooooooooo, aaaaggghhhhhh. jur, jur. Macabe de menjar un cuc!!! Aiii mareee perquè em pasen estes coses i peruqè les contee??? Estava menjant-me un palillo de Corbi i ma salio un gusanoo. Aaaaggggghhhh!!!!

Me voy a vomitar

Dios, dios

Conversa de Besugos I

Papa: Mirieta, el dijous has de comprar el Ciudad!!

Jo: Perquè??

Papa: Perquè regalen el vidio de Nova York!!

Jo: El de les torres bessones??? Que cafres no??

Papa: No!! El de moros i cristians.

FIN

Despierta con alegría!!

Aiiisss que diaaaa más rarooo estoy así como que no m'aclarooo. I ensima el boss no para de manar-me coses, amb la delicadea que solen manar els bossos. Si, si no patisques que ara mateixa t'ho envie... Si, si no patisques que ara m'arrime i arreplegue la roba de la tintoreria... Ale Míriam has de pasar per la tintoreria i arreplegar 10 kilos de roba. Esto es expolotación senyores, vale que sóc una "secretaria", però tio esto se pasa ya de castaño oscuro (mai he entes esta expresió) Que una cosa és portar-te un café i una altra arreplegar-te la roba de la tintoreria... Que va a ser lo próximo??? (deixe oberta la pregunta).

Ahir va ser 10 d'octubre... no os viene nada a la cabesa?... no? Falta un mes per al meu NO-ANIVERSARI, sabeu de què parle, veritat? jejejeje. Los que no lo entienda que pregunten. Bé hui he anat al banc, com cada mes, a pagar religiosament el lloguer del local. He de fer un ingres al Central Hispano, banco rojo, com Vodafont. El BBVA és de Moviestar i Bancaixa d'Amena. M'he dao cuenta hoy... Com cada mes m'he colocat en la cola de la caixa i se m'ha arrimat el becari que tenen, que cada mes és uno diferent. El típico estudiante d'ecòmiques o empresarials (el que vale, vale y el que no a empresariales, amb tots els meus respectes eh!) Total que a estos soles els tenen pa amprenyar, sí como lo digo, els tenen fent pràctiques d'amprenyar.

Becari: Hola te puedo ayudar en algo?
Miri a les 9 del matí: NO
Becari: Vas a hacer un ingreso en efectivo?
Miri a les 9 del matí: SI
Becari: Eres cliente de este banco?
Miri a les 9 del matí: NO
Becari: Bueno pues entonces dejame que te explique las ventajas de ser cliente del Santander Central Hispano
Miri a les 9 del matí: Es que tengo prisa, que no me ves que estoy en una cola???
Becari: Bueno y no se te ocurre alguna sugerencia para mejorar el servicio de este banco??
Miri a les 9 del matí: (l'has cagat, he pensat) SÍ, mira para empezar podriais cambiar el hilo musical que parece que estemos en la consulta de la bruja Lola, la música mística y los bancos... como que no, los 40 estarian mejor.
Becari: A pos lo tendremos en cuenta
Miri a les 9 del matí: Otra cosa, somos 7 personas en la cola de la caja, un cajero más no vendria mal i dels espabilaets eh!!
Becari: Es que està desayunando
Miri a les 9 del matí: Bueno pos vale, desayunar a las 9 de la mañana está bien, porque el desayuno es la comida más importante del día.
Becari: Se te ocurre alguna cosilla más wapa?
Miri, desperta ja: Pues si, a no ser que pretendais vender orxata i abulimón, jo vos recomanaria que posareu el termostat a una temperatura més adient... 35º és caloooorrr.
Becari: Y que opinas de la información que os damos mientras os esperais?
Miri, desperta ja: Pues mira, si lo que quereis es entretener al personal... unos payasos y unos malabaristas molarian más. Perdona que ja me toca, un placer.

FIN

M'encanta ser símpàtica pel matí.

Meme me suenaaa

M'acabe d'enrecordar d'una coseta que Luis em va pasar, un memes deixos, que jo no tenia ni idea del que era. De fet encara no sé massa bé que és, però bueno voy ha hacerlo por que yo lo valgo. La cosa es que es plantejen unes preguntes i s'han de respondre en cançons d'un mateix grup o cantant. Problemo!! L'unic grup del que em puc considerar super fan, és a dir del que tinc tots els discos originals i en sé totes les cançons és... Presuntos implicados. Osea que mejor no. I com a mi m'agrada fer el que em dona la gana (dentro de lo que me dejan y mis posibilidades, osea -3) pos vaig a fer el questionari responent en algunes de les meues canços, vale??

Ale pues carajillo i andando!!

¿Eres hombre o mujer? Solo soy una persona (Mecano)


Descríbete: Mirona (Pastora)


¿Qué sienten las personas cercade ti? Aquí tengo unproblema, depende del día ajjaja: 1- Aires de Fiesta (Karina) 2- Pena, penita, pena (Lola Flores)


¿Cómo te sientes? Don't worry, be happy (Bobby McFerrin)


¿Cómo describirias tu anterior relación sentimental? Estuve enamorado de ti (The Glosters)


Describe tu actual relación con tu novio/a o pretendiente/a: Otro problemo perquè no tinc ni una cosa ni l'altra , mmmmm que jo sepa ... jejeje. Pos pongo dos vale? y punto y pelota: 1- Cerca & Extraño (Entre Rios) 2- Más que una bendición (Fangoria)


¿Dónde quisieras estar ahora? Fly me to the Moon (Bart Howard)


¿Cómo eres respecto al amor? Teardrop (Massive Attack)


¿Cómo es tu vida? Tómbola (Marisol)


¿Qué pedirías si tuvieras sólo un deseo? La motocicleta (Los Bravos)


Escribe una frase famosa: Superscalifragilisticoespialidoso (Mary Poppins)


Ahora despidete: Se acabó (María Jimenez)


Ale pos ja està, fuseu i les poderu escoltar totes, menos la de Cerca & Extraño (una llàstima perquè és super super super xula)

Besitos i lacasitosss

Miri

Estado de Buenaesperanza

Leo en El Pais: "La enigmática sonrisa de la Gioconda podría deberse a que estaba embarazada o acababa de dar a luz." Això és el que diuen un grupet d'investigadors canadienses que si visquerem en South Parck els perseguiriem pa pegar-los una palissa o apedrejar-los, com en la Vida de Brian (jo faria negosi venent gravilla de la Glorieta). Total que la Mona Lisa sigue dando que hablar. A mi em molaria tornar enrere en el temps i fer dos coses: UNO que no pare ninguno: Signar la Biblia, i DOS cagalló de gos: preguntar-li a Leonardo: Ascolta Leo esta tia qui collons és?? I perquè fa eixa cara?? Sempre he pensat que era vizca i que estaven fent-li monaes mentre la pintaven i lo que està és aguantant-se la risa i la pixera. Segons diuen els canadienses el quadro està pintat pa conmemorar el naixement del segon fill de la dona esta... Mira, com la Letizia, podrien pintar-li a ella també un quadro, jo me'l posaria en el aseo, como Napoleón, ese si que tenia gusto artístico.

En fins que ara que la cosa del corasón estava calmaeta, després de la mort de la Rosio i en Julián Muños en la carsel de mujeres la Leti es queda en estado de buena esperanza (antes es dia estado de las tormentas però els portuguesos el van canviar per estado de buena esperanza, com el cabo), veges tu, otra vez, pa que mi que ha sigut un accident. I serà el net número 8, 8!! Sempre m'he preguntat com deu ser la vida de rei. Vull dir la vida de persona normal, la vida de Juan Carlos, sin el primero. Quan s'alce pel matí, li pegarà un besito de amor a Sofi?? Perquè digo jo que dormiran junts no? I que esmorçarà?? Crispis? Tostaes en tomaqueta i un tallat? I si vol sopar pizza?? Li la portaran directament d'Italia o tocarà a Telepizza?? Mira que te llamo del Palasio Real para haserte un pedido, queremos tres familiares, una carbonara, una quatro quesos i una reina i traerme un regalito eh! Que soy el rei.

Jo m'magine a Juanki sentat en el sofà, o en el trono que mola más (però e el trono de rei no de Roca) en les pantufles i el batí mirant la tele, el que no arribe a imaginar és quin programa vorà... Igual és un fan de Perdidos o de Mira quien baila, sí, crec que el rei és fan d'Ane Igartiburububuru. I els dimecres voran el peliculón de Antena 3, lo estoy visualizando, Juanki pegant cabotaes i Sofi dient-li mira rei (perquè en la intimitat li deu de dir rei en tono carinyos) haurem de dir-lis algo a estos d'Antena 3, me'n vaig a dormir, que estic farta de tant d'intermedio. O tal volta vegen les pinícules antes de que isquen en el cine, quan Almodovar fa una peli primer la envia al Palasio Real i després a los cines ABC. O igual se les baixa??? El rei tindrà internet??? Jo vull la seua direcció de semenger!! Aii com serà?: eltiodelasxapas@hotmail.com , juancarlosreydespaña@hotmail.com, JuanCarlosAlfonsoVictorMariadeBorbonyBorbon-DosSicilias@hotmail.com Voy a agregarlo, a ver que me sale. El rei es un pirata fijo, segur que es baixa pelis d?internet pal netets, i juga on-line en Froilan al Warcraft o al Age of Empires. Mira Froilansito tu hasle caso al iaio que de esto de conquistar sabe un rato, que me viene de familia, aiiii Felipe II que en glòria estiga.

La vida de rei ha de molar, o no, perquè el jet lag eixe deu de ser mortal, mon pare diu que el Papa, el Woitila, és va morir de tant viatjar. El jet lag en convertix en el temps en el hombre menguante. Hoy a Estocolmo que són tres horas menos, mañana a Brasil y me llevo seis... Al final no saps ni els anys que tens tanto sumar y restar hores...

I això de voret en la tele té el seu rollo, a mi em fa mogolló de ilu vorem en el periodic tots els Nadals pel Tirisiti. Lo que passa es que ixir tots el dies... Mira Sofi otra vez sales en la tele?? Apunta-lo en el quadrante, perquè segur que en la porta de la nevera tenen un quadrant on van apuntant les voltes qui ixen en la tele, i fan competicions va ganando Felipe que es un picao.


En finsss que viva la República.


Tschüs (no estic costipà. Traslation de l?alemà: Hastalueguito)

Hui esmorsem esparteros, mmmmm.

Diiiooosssssss, dioooossssss, diooossssssss. Ja estan ací!!! Con sus taparabos, con sus cascos i sus espadas mmmmmmmm. Diooosssss que sucios!!! Per favooorrrrr. A estos els ensabonava jo poquito a poquito. Oooohhhh donuuuts...

En fin, que és una peli, mmmmmm, vaya pelii. Un any esperant-la i ja, per fi, llegó!!! Que viva Esparta,que viva Leonidas, que vivan los taparabos!!!

300

La bascollà del mes

Aiiisss ahir vaig vore l?anunci d?un nou programa de Quatro que un tipo va pel desert de les Palmes morint-se i diu: Nosequien dame una senyal!! I va i cau una senyal de transit. Puuuffffff, Pablo Motos. Sóc la única persona del món que odia a este tio???? No me lo puedo de creee!! Que somos mandriles?? Orangutanes?? Però si és horrrriiiibllleeeee todo él. És el típico graciosillo que vol fer creure que mola y que sus xistes son super molones!! És el típic personage que et dicen que és super simpàtic i gracias i después dius: Vayaaaaa petardo de tio, menudo flipaooo!! I la barba?? Per l?amor de Déu que barba, lo de Gasol és una barba lo teu és roooonnnnyaaaaaaa!!!

I ara? para más INRI mos el posen el diumenge per la vesprà, con lo qual:

1- Mos lleven Humor Amarillo, la qual cosa seria inconcebible.

2- Mos lleven Soy el que más sabe de televisión del mundo, la qual cosa seria inconcebible.

I total pa què?? Pa descubrir que algunes cançons pareix que diguen una altra cosa?? Ese va a ser el contenido de tu programa??? Pablo Motos? que eres un rollo!!!!

Qué nos está pasando senyor Quatro, con lo bien que íbamos. Soles falta que fitxen al tio del tiempo de Antena 3!! Roberto Brasero, un altre que és mereix la bascollà del mes. Tio, que m?estreses, que no mola que parles tan apresa!! Joee con lo largas que son las noticias de Antena 3, doneu-li un poquet més de temps al xaval!! Uffff, que està parlant i va inclinant-se conforme agarra velocitat i fa força i tot. A mi em fa l?efecte (m?ecanta esta expresio) que va a explotar-i el cap en qualsevol moment, com el xiquet de Volkswagen que també fa ràbia mil. Jo crec que qualsevol dia quan tallen sentiras Booom i serà el tio del tiempo que haurà explotat. Cosas del directo.

Una volta en una conexió en directe en el típic reportero becari que envien a cobrir noticies pels pobles d?Espanya van pillar al pobre xic fumant, pillao infraganti fumando en el lugar de trabajo, menudo paquete te van a meter, i el del plató dient-li: Me oyes Ricardo? Ricardo??

O la volta que Pedro Piqueras (que fa tems tenia monyo) li va pasar la conexió a Malena Gracia i li va contestar Malena Márquez, morena, 1?60, con gafas... que es va quedar flipà i aguantant-se la risa va dir la noticia i va passar la conexió a Chucky. Si me van a exar que lo hagan con motivos, por la puerta grande mevoooyyyy nanoniero nanoriaaa...

(Este final me l?he inventat, lo de Chucki i tal, però es que he pensat que haguera molat que s?acabara aixina... Jo es que soy así, fantasiosa)

Devolvemos la conexión

XOMINÀ 1

Obric un nou espai a este mi blogg, el de les xominaes, vale, sí alguns pensen que tot ell és una xominà, però atentos senyores està és una d'eixes coses que veus per l'interné i penses: Redéu quina xominà. I com a mi totes estes coses em molen pos les pose i punto, sempre teniu que discutir en mi o que? Que vos pasa?????? "Laissez faire, laissez passer" Aaaaaaaaaa nyervit em poseu!!!

Sen recordeu de Rafaela Carra?? Caaaarraaaaaa, Caaaarrraaaa, sen recordeu del seu famosísim "Si fuuuueeerrraa un colorrr seria el negro. Si fueeerrra un robot....

Esto me lo he encontrao en esta pàgina i mira ma molao jejeje. El que no entenc massa bé és que collons vol dir este nom, segons el gran traductor de Elmundopuntocom que tot el món utilitza encara que ben bé no t'aclarisca mai res, vol dir: Demandante que presenta una réplica Mecánico Inteligente Intencionado para Sabotaje Imperioso(Magistral).
Vamos que per lo vist sóc mala, mala, mala, una màquina de matar, nasia pamprenyar.

En finss...

LENOREEEEEEE

Vale sí ja sé. Després del post pastelón del altre dia queda un poc raro, però no és monísima, no l'adoptarieuu.

Ale vos deixe alguns dels meus capítols preferits de Lenore pa que disfrute un rato (vosatros que sou listos i sabeu anglés, jo me conformo con los cómics traducidos)

Hairball (Bola de pelo vamos)




A Walk In The City (xuxurxurxuxuxuruxurxuruxuru por el lao más béstia de la vida


Mr. Gosh (I love yuo Mr. Gosh, vente conmigoooo


A New Toy (Roto, roto, roto, roto, roto, ROTOOOO jajajajajaja



Si voleu vore més vidrios ja sabeu on trobar-los


El regalo ferpecto i otro i otro A mi es que m'encanta demanar.

Post-Art

"En las aguas profundas que acunan las estrellas, blanca y cándida, Ofelia flota como un gran lirio, flota tan lentamente,recostada en sus velos..."

(Rimbaud)

Ophelia (1851-1852)

John Everett Millais (1829-1896)

"Llegada que fue, se quitó la guirnalda, y queriendo subir a suspenderla de los pendientes ramos; se troncha un vástago envidioso, y caen al torrente fatal, ella y todos sus adornos rústicos. Las ropas huecas y extendidas la llevaron un rato sobre las aguas, semejante a una sirena, y en tanto iba cantando pedazos de tonadas antiguas, como ignorante de su desgracia, o como criada y nacida en aquel elemento. Pero no era posible que así durase por mucho espacio. Las vestiduras, pesadas ya con el agua que absorbían la arrebataron a la infeliz; interrumpiendo su canto dulcísimo, la muerte, llena de angustias".

Hamlet, W. Shakespeare

Són molts els autors que s'han inspirat en l'Ofelia de Shakespeare, però a mi la que més magrada es esta. Hi han altres Ofelies però per a mi, ésta és l'autèntica. No sé perquè però els personatges femenins del senyor William sempre m'han fascinat, tornar-se loca i morir d'amor...

Altres Ofelies que m'agraden son: Esta que apareix a la contraportada del disc Celebrity Skin de Hole, i que és de Paul Steck. I esta i esta que són de Waterhouse. D'aquest pintor lligat als prerafaelistes també m'agrada molt "Miranda" inspirada també en una obra de Shakespeare .

*************************************

"O, wonder! How many goodly creatures are there here! How beauteous mankind is! O brave new world, That has such people in't!"

La Tempestad, W. Shakespeare

Miranda-The tempest - 1916

John William Waterhouse (1849-1917)

*************************************

No és bonico, ni estarieu hores mirant-lo. Intentant adivinar en què està pensant, què està esperant...

Un altre quadre que m'agrada moltíssim i que no té res a vore amb Ofelia és este "Lady of Shalott" també de Waterhouse, inspirat en el poema de Tennyson, del mateix nom i que forma part d'una trilogia de temática artúrica. En este quadre es veu a Helena, pobreta meua que després d'adonar-se'n que el maxito de Lancelot la abandonat per la loba de Ginebra desideix llevar-se la vida, i deixa contància a unes cartes dirigides als caballers de la taula rodona.

"Y a lo largo del río fué desvaneciéndose como el titilar de unas velas y el arrebolar de unas cartas... "

"Lady of Shalott?. Alfred Lord Tennyson

El regalo ferpecto

Miriam és una...

No digau res.


Ma fet molta gràcia el post d'ahir de Guille i m'he le copiat. Símplement he posat "Miriam es una" a Google i mira tot el que m'ha ixit.

• una historia escalofriante, en muchos aspectos
• una diseñadora grafica salvadoreña
• una creadora única
• una chica a la que nunca he conocido
• una de las personas más brillantes que he conocido jamás
• una bella persona
• una invitada habitual
• una chica preciosa y muy inteligente
• una línea de acción de ayuda directa
• una joya
• una joven talentosa que toca la trompeta en una banda
• una fuente inagotable de artículos
• una chica fuerte de Vigo que trabaja de "controladora de instalaciones, chaval...".
• una mujer luchadora, atrevida y valiente
• una niña-adulta
• una morocha de un fisico espectacular y una sensualidad que la convierte en ...
• una mujer muy guapa y muy simpática
• una vocalista virtual femenina
• una mina
• una de ellas y acaba de llegar a Santiago
• una de las hembristas a las que se alude
• una muchachita que raramente hace algo que no haya pensado con anterioridad
• una mujer (o proyecto de)
• una tonta
• una amiga del grupo madrilenyo Maroon
• una puta cogelona
• una gran profesional
• una asociación civil
• una señora identificada con el proceso
• una persona que ha conocido la tragedia y el dolor
• una mujer que no se deja vencer fácilmente
• una excelente cultivadora
• una mujer tímida, y no puede ocultarlo
• una lengua muerta no, muertisima, ignorante ...
• una mujer Soltera de Oro
• una mujer que ya tiene 62 años, que está próxima a cumplir los 45 años
• una de las tres letras madres del alfabeto hebreo

Ale Besos mil

Ánimo xaval

Mi más sentido pésame a la familia del banderillero que ahir va ser inculat per un bou a no se quina plaça, 20 centímetros de cuerno (centímetros de los auténticos) por el recto. Dolorós, molt dolorós.

Donde quieras que estes querido banderillero cada vez que vea un 5 me acordaré de ti.


Besitos.

Si riure aprima fer risa que fa??

Ai ai ai ai, vinc d e fer-me un café en el mamella, bar mític d'Alcoi conegut per les tapetes i per la seua variadísima fauna. He entrat a bona hora estava ple d'homes i jo vaig de roig. Un tallat en la llet natural. De seguida un tipo de la barra m'ha cedit un taburet. Gràcies amable. Darrere de mi a una taula estava el candidato numero 3 per a ser pare dels meus possibles fills, uno d'eixos xics que veus pel carrer i dius: Miraaaaa que mono!! (açò les xiques ho entendreu, a que sí?) Només entrar l'he fitxat, pijo com ell soles, vestit en traje i sabates de diumenge, comercial vamos, de Don Piso. M'he sentat al taburet i no se perquè he pensat que si l'arrimava més, els peus m'arribarien a la barra per a apollar-los, aixina que he pegat un botet per arrimar-me i... ... (punts de suspense)... ... ... m'he arrimat al centro de la terra, he caigut, me pegat una òstia sense miquitiua de glamur. Mentre caia m'ha pasat el temps a càmera lenta, he vist com l'home que tenia al costat, el amable, s'agaxava a replegar-me i com el pare dels meus fills tancava els ulls i agaxava el cap, com dient: Casi pero no. Podria haber sido bonito xata (perquè als meus somnis tot el món parla castellà menos jo... que raro no?, el subsconciente i las peliculas de amor) s'alsava i se'n anava i jo allí a terra. Si la meua vida fora una pel·lícula este seria un gag prou graciós i trist alhora. Rollo Bridget no? Però no ho és, tot i això per lo vist ha estat graciós perquè el amable m'ha dit: jajjaajaja si ho sé no et deixe el taburet jajjaja... A lo que jo li he contestat: donam el teu telefono i et tocare pa que contes uns xistes al meu aniversari capullo! (mentira, li he dit je je je) Total que me n'he anat sense pagar.

Dolorida pel bac, soltera i avergonyida he baixat a Marcos a comprar-me un polo. He tingut que soportar que la dona m'esplicarà perquè li agraden els polos de llima, m'he tingut que enterar que li molen tant que desp`res no es llava les dents pa que el gustet li dure, m'he tingut que enterar que per la nit menja fruita perquè està mal de l'estomac i la fruita li fa anar al aseo, i aixina i tot m'he comprat un polo de llima, que estava un poc apegat al paper i que m'ha fet una taxa horrible a la camiseta que no se'n anirá segur en aigua soles i que m'ha caigut a terra de l'esforç que he fet per desapegar-lo.

Dolorida pel bac, soltera, avergonyida, bruta i apegalosa he pasat per davant d'uns obrers que han girat el cap quan he pasat, ara estic ací a l'ofice em fa mal el cap, el boss acava d'arribar. Rigau, rigau.

Ale

Post-vacacional

El finallll del veranooo llegó y tu nanonianonanaaaaa, ajjajajaja, me rio por ni llorar.

No sé si li pasarà a molta gent però per a mi l?any escomensa l?1 de setembre, supose que serà perquè després de passar 17 anys de la meua vida estudiant, més de la mitat ara que ho pense, tengo el calendario cambiao. Els alcoianets escomensen l?any el 25 d?abril, cada uno ... Esto és l?anarquia!! Setembre marca l?inici d?una nova temporada. Hui podria cosiderar-se el primer dia de l?any. La gent es reincorpora als seus llocs de treball, es queixa perquè tot està super car, la zona azul, els llibres dels xiquets, la roba... Sufre la síndrome post-vacacional que jo no he patit mai però que compare en la síndrome pre-menstrual i que voleu que vos diga, no té tan mala pinta. Jo el que sofrisc és la síndrome de la gent que patix la síndrome post-vacacional, m?enteneu no? Que es poseu d?un pesaet en lo de tornar a currar... (Inciso de mala llet) no és per fer-me la víctima però jo no he tingut vacances i no m'he mort o serà que lo he soñao??

Este mig dia a les noticies de Canal 9 ha ixit una ?noticia? (s?han de gastar moltes cometes quan es parla de Canal 9) que ha donat molt que parlar a la sobremesa. Una empresa d?Alacant ha tret les seues oficines a la platja del Postiguet per a que els seus treballadors no ho passen mal després de les vacances. Això són pollaes!! Paraules de mon pare. Allí estaven els curritos fent acua-aerobic en la platja, i escoltant musiketa en directe (uns tipos en un tambor i una guitarra) en finss. Pollaes, sí papa sí això són pollaes. Vaig a dir-li jo al boss de traure el ordenador i el teléfono a la Glorieta a vore que em diu...

Ara toca lo que toca, acostumbrar-se a la rutina, les cues a la màquina de café, trobar-se a algú en els aseos ... i anar prearant-se para el crudo invierno, i en açò no em referisc a comprar kilos i kilos de farina i litros d?oli i ous per poder sobreviure, nooo, em referisc a acostumar-se a portar sabates a portar jaqueta pantalons llargs, etc, etc. Jo me posat pendientes, el gran complemento del invierno junt amb els gorros i les bufandes i lo estoy pasando fatal!! Tic els forats (de les orelles) dolorits, casi en carn viva... para presumir hay que sufrir, encara que hem caiguen les orelles a trossos ho superaré, como casi todo en esta vida excepte el fet d?assabentar-me que dins d?Espinete hi havia un tipo, a mi es que això em va marcar molt.
Proposiociones de año nuevo:
1- Buscar el manual de Bonaparte, traduir-lo al valencià i entendre la guillotina que em comprat a l?oficina.
2- Vist que el llenguatge de les òsties no dóna el resultat que jo esperava... rebaixar-me, clavar-me la llengua en el cul i fer les paus en la fotocopiadora.
3- Perdre 5 kilos (com a mínim) per a que en tornen a cabre els pantalons de l?any passat, comprar-me un vestuari nou no entra dins dels meus plans econòmics per a enguany
4- Ligar-me algún pijales dels que passegen pels corredors d?este mi edificio, que me presente a sus padres y nos casemos por el rito zulú en Alfafara. O trobar un noviet, que ja està bé la cosa.
5- Apuntar-me de nou a ioga i no anar de negre per a que no hem tornen a dir que trenque l?armonia del grup. I aprendre a fer el buit per a poder soportar les xarraes i xarraes i xarraes de ja sabeu qui (per cert que encara continue buscant un matón que treballe bé)
6- Fumar menos o dejar de fumar.

7- Cosir-me la boca que la tinc massa gran

8- Portar-me mal

Bé jo pense que algun punt d?estos es aconseguible (esta paraula no se si me l?he inventat o realment existeix)

Ale no patiu que ja queda menos pa Nadal.

DIA del BLOGUERO

Arribe tard, i mira que no m'agrada gens fer-ho. Pensava fer una trampilla i posar la data d'ahir a este post, però ja sabeu que no sóc gens tramposa... (titutituituituituti)... Ahir va ser el dia del bloguero universal aixina que vaig a unir-me a esta iniciativa.

1- DADANOIAS Blogg erótico-festivo (perquè a les xiques també ens agrada, què pasa?)

2- EL PITO DOBLE De sobres conegut per casi tots, mesclaillo d'orxata i agualimón (Sóc fan de Quatermain)

3- FIELTROMANIA O como morirse de envidia de gente que hace cosillas xulas

4- SANASYSALVAS O como morirse de envidia de gente que hace cosillas xulas segunda parte (jo és que sós aixina d'anvejosa)

5- LA WONDER WOMAN Perquè jo de major vull ser aixina, una wonder.

Pos eso, eixos són alguns dels bloggs que llisc tots els dies disimulant per a que el boss no em pille sense fer res. (My new job is a recreo continuo)Però com sóc tan estupenda vaig a possar-ne uns quans més de los quales soy super fan (i que conste que no és peloteo):

1- El master Gràcies per fer-me vore que sóc una friki

2- El comander Gràcies per les clases particulars del meravellos món dels còmics

3- El desconocido Algún dia ens vorem i farem una barcella

Misteriosament estos tres personages són històrics com jo Dios los cria i ellos estudian historia... que pena, però que penaaaa!!!

Com sempre besitos mil!!!

Que cosas me encuentro I

Que la gent no està bé ja ho sabeu, que internet és una porta EXIT per a la gent que no està bé també ho sabeu. Però és precís ensenyar estes coses?? Es precís fer pel·lícules com està?? Quantes voltes van haver de repetir les escenes?? El indio sucio e insincero encara viu?? És el verdader plasticman?? Poseu els altaveus a tope i no es pergau els ruiditos que li fan els osos al colega, són falsos, però falsos falsos.

Otra cosa el que sàpiga en quin idioma parlen que m'ho diga que m'apunte a l'acadèmia ja!!

Ale salut pa disfrutar-ho (jo no he pogut passar del minut 4, però esto se merece un anàlisi més a fondo... pròximamente)


KungFu vs. Yoga

Se Wanted

No em digau que no molaria fer una cosa aixina, performar-se i fer una actuació enmig del carrer. Possibles llocs??

1- La Plaça de Dins un divendres a les 9 de la nit
2- El centre comercial, en la porta de Zara o en la del cine un dissabte a les 7 de la vesprà. O si los participantes se acojonan pos en la porta del carrer
3- El mercat de Sant Roc un dissabte a les 12 del matí
4- La Rosaleda qualsevol dia


Ale vejau el vidrio i penseuseu, el meu telefono el teniu encara que no el feu servir massa cabritos.

Praise You - Fatboy Slim

Sábado sabadete

El dissabte em vaig alçar en mal de cap, mal empesábamos. Fa dies que no veia bé i vaig decidir anar a l?òptica a vore que passava. Feia calor i els pantalons vaqueros nous m?apretaven, muerte a Zara i sus tallas. La xica amable de l?òptica estava de vacances al seu lloc hi havia un xic benplantat... las apariencias engañan, muxo!!

Jo: Bon dia, es que no veig massa bé en les ulleres i volia vore si m?han pujat les diòptries o algo
Xic benplantat: O algo
Jo: Vale és un graciós i està de resaca (dialogo interior)
Xic benplantat: Me les deixes? Les ulleres...
Jo: Este tio comença a resultar-me un imbècil (dialogo interior) si si clar, nyas!!
Xic janotanbenplantat: Has provat a netejar-les...
Jo: Jejejeje, jajajjajja. Jejejje aaaaah que les ulleres s?han de netejar??? Aisss que bobeta que estic. (I açò no va ser un dialeg interior!!)
Òptic imbècil: Bueno bé, passa a vore que et passa

FIN

Tenia tota la pinta de ser la típica vesprà de dissabte, peli mala de catástrofes natrurales, mi padre ma violao i no macuerdo o mi novio me maltrata, típica d?Antena 3 i bona companyia, un americà dolcet ... llàstima que tinga un nom tan raro... Häaggen Dazs, chocolate con trocitos... Però no, men vaig anar al cine!! Sí, y lo digo así con alegria. La veritat és que és tot un esdeveniment, no hi han massa pelis que meresquen que m?arrime al monstre comercial, puje tres plantes (per les escales mecàniques eso si) i em gaste 6 eurets en una entrada, bueno 4?5 perquè si una cosa bona van tindre els 5 anys de carrera va ser el CARNET DE ESTUDIANTEEEEE sense fetxa de caducitat, jijiji.

M?agrada anar al cine els dissabtes a les 4 de la vesprà perquè no va massa gent, más bien, m?agrada anar a eixa hora perquè solc estar soles a la sala. Pa mi que els curritos d?allí ja em diuen la solterona de la sesión de las 4. En finsss. Vaig entrar a la sala i hi havien tres persones més, em vaig sentar, em vaig llevar les xancles i em vaig posar cómoda (tot lo cómoda que una xica es pot posar en eixos dies). Es va fer fosc i van començar els trailers: Miame Vice (bódrio, sorry Collin però les mexes et queden fatal) i Alatriste... ... Què voleu que vos diga, que viva Aragon y sus jotas, que viva Alatriste. Mmmmm, Vigo me gustas sucio, y cuanto más mejor. No te laves nuncaaaa. La setmana que ve repito fijo, Vigo se lo merece... i Unax se lo merece muxísimo más!! Mare meuaaa. Res allí estava jo imaginant-me que era Ariadna Gil quan...

Novio: Perdona, estas sentada en nuestros asientos.
Jo: Mirant les 297 butaques buides que hi havia al voltant. A si?
Novia: Si, a si que si no te importa...
Jo: Me levanto, no?
Novio: Mejor

M?haguera agradat ser Gasol en eixe moment, no, millor Sabonis que abultava més i sentar-me davant de la parelleta perculera. En fin, maldecaps, la peli bé em va agradar. Per cert era la Joven del agua, l?última del M. Night Shyamalan, nom inpronunciable, jo li dic el tio del sexto sentido, aixina m'enten tot el món. Sustos con salto dos, sensació al acabar la peli... este tio està flipat, se pot fer una peli de qualsevol cosa (producctores de Jolibú, aqui estoy jo con mi historia!!) però em va agradar. El que més? Los actores secundarios, els fumetes, la xina, el medio-culturista... Aneu a vore-la o convideu-me a un café i vos la conte.

Bé m?ha ixit un post llarg i pesat com sempre. Pensava fer una xicoteta introducció (esto de aqui arriba) per parlar d?un fet lamentable i trist que va ixir publicat a tots els periodics del món i que ha estat als sumaris de noticies de totes les cadenes de la tele. Després de 14 anys de contrat en la Paramunt Pictures Tom Cruise despedido por ?comportamiento inaceptable? la qual cosa és igual que dir Tomàs, a la p... calle per apegalós!! Que haurà cobrat de finiquito???? Segons pareix la seua popularitat ha caigut des de la seua (paraules textuals) maníaca y estrambótica decalración de amor... Que digo yo Tomy, ha valio la pena??? Si la xica no és tampoc massaaaaa... es más bien boba no?

Tomàs un consell, tomatelo como quieras: Me molabas más cuando pensava que eras gayer.

Ale dios (m'acabe de tragar el xicle, siesqueeee no ma dao tiempo ni a publicar el post i ja estic sofrint les conseqüències)