martes, diciembre 12, 2006

Where is my mind

Poosss jo vull ser Cleopatra, puestos a pedir. O millor la baronesa Thyssen, que fijo que té més pasta. Esta setmana a la tele no fan més que parlar de la princesa Anastasia Jerusalem de Palestina (que ja podria haver-se buscat un nom menys rebuscat) Pena de dona de ser valenciana, no sap el que ha fet, els de Canal 9 van a exprimir la historia fins que no quede res de res. D'aci dos dies estan fetn un especial presentat per la rubia eixa, com es diu... Manuela Rios, que és ja com la Ramón Garcia de Canal 9, tot ho presenta ella. Fijo que estan preparant el retorno del mític "Quien sabe donde" en versió valenciana. Busquem valencians perduts. Ells són aixina.

Em fa pena la dona, han enviat a l'alcalde del poble a convencer-la per a que torne... Mira desaparezco jo, i em porten a Sedano... li dic: Claro que si bonico!! I conforme puje a l'avió pa tornar, segreste el aparato, li demane al piloto que aterre en las Maldivas em deixe a Jordi allí i ale devuelveme donde estaba o millor portam a Jamaica. Que digo jo que si la dona se'n va anar per algo seria no? Estaria estresà o algo!! La putada és que estava en la presó i no diuen perquè la van detindre i com collons va arribar a Noruega. supose que si pilles el 4b no acabes en Oslo, no? Vamos que no se li pasaria la para del bus. Jo una volta em vaig a dormir al bus de la Uni i com a molt lluny vaig arribar a Cotes Baixes a la coxera de Gregorio. Igual es va liar fent transbordos, també és facil. En fins ella sabrà si torna o no, però ja li dic jo que li han fet una putada, perquè a vore, tu vols desapareixer no? Te montes la paraeta pa fer-ho, mesos i mesos de calfar-te el cap, que si pille el 4b pare en la plaça i pille el 45 i pare en Concentaina i pille el bus de La Amistad (que és viejuno, viejuno) i pare en Albaida i pille el tren i pare en València i de ahí al fin del mundo... Noruega, ale a menjar salmón com si estiguera loka. Que igual per això se'n va anar allí: A mi es que el salmón me mola muxo, al horno con finas hierbas, ahumado, en paté... salmón vamos, me gusta hasta el color.

Me'n recorde una volta en el programa de Lobatón que estaven buscant a un home que portava prous anys desaparegut, el van localitzar i el tio els va dir que ni de conya tonrnava que estava bé on estava i que deixaren de molestar-lo. Pos si senyor, si desapareixes és per algo, no? a que ve ara buscar-te, mira que són pesats. Total pa ixir per la tele, en lo fàcil que és. Soles has de fer algo i avisar-los.

Hola? La tele? Mira que he fet un Belén en tapons de coca-cola o mira que tengo el recors de ingestion de caracoles por la nariz. Encara no has penjat i ja els tens ahí en la càmera. Feu la proba, feu.

En fins, vaig a esperar algun desastre natural, terreono, maremoto o lo que sea, a vore si puc desapareixer, això sí el mòvil el portaré encès per si algú vol saber de mi.

Ale

3 comentarios:

Lluís dijo...

Ahhh! Quins records tobuseros! Com aquell cap a la uni a les 6 del matí que tenia una manta en una finestra en compte de cristall... o aquell que feia una sospitosa olor a cremat i que finalment no va passar del Maigmó... o aquell que tenia el seient de davant "trencat" en posició gitada i em va martiritzar els genolls tot el viatge (seient "trencat" en el que, mira per on, anava la Miri...)

Mirims dijo...

Aiii i quantes coses mos han passat en els autobusos, quantos amigos hamos hexo en la cuneta de la autovia. El STU, això sí que era patir!!

Anónimo dijo...

Que si tía, cine de baes!!!!. AAAArgh!!. Ja et contaré el truco al seu moment!. Bueno, lo dit, que ja t'avise quan fagen 300 i mon anem adisfrutar-la , o patir-la, mai es sap!!!. AAAAuuuu!!