Esto es Jabulin!!

Que es, que es hay luces de colooorrrr. Hui és el dia de les animetes. Ma mare sempre ma contat historietes de animetes i de por i eixes coses. Vamos sempre em dia que si no em portava bé vindrien les animetes i se m'endurien. A altres xiquets per estes dates els dien: si no et portes bé els reis et portaran carbó. A mi una volta em van portar carbó de sucre, en plan amenaza, i el vaig reballar per la finestra, despés en van donar els regals de veritat i no els vaig voler obrir. Van estar al menjador una semana en el seu paper de colorins... Eixe dia vaig decidir que els reis de l'Orient eren uns gilipolles i que més els valia no pendrem el pèl. Jo es que sóc aixina de mala. A que si??

Em mola molt este dia, anava a dir que no sé perquè, però si que ho sé. Si ser siniestro no pesara tant, per les cadenes els crucifijos i tal, ho seria. A més no sé maquillar-me, ni puc posar-me lentilles, es necessiten quatre persones pa posar-me gotetes als ulls (una qua m'aguante els braços, una altra que m'aguanten les cames, una que mantinga els meus ulls oberts i una altra que em pose les gotes... en fins quanto daño ma exo Buñuel y su perro andaluz)

Molta gent celebra el jabulín americà, de fora vindran i de casa et trauran. A mi la historia de les animetes em mola més, nu se, em fa més por.


Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l'hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l'endemà a la mateixa hora.
Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura i que es veu reflectida en l'existència d'una literatura o un cinema de terror basats en la idea del retorn dels difunts.

Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar. I si en tot cas hi havia alguns moments de l'any en què els esperits podrien ser perillosos, hi havia els corresponents rituals per conjurar-los.

Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les tradicions que han arribat fins a nosaltres. Tradicions com la de posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé, obrir les portes perquè passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons, convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes.


Hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: posar un llum a la porta de la casa per guiar-les, encendre el foc de la llar perquè s'escalfin, encendre espelmes o llums d'oli -a les habitacions o a la cuina- en record dels difunts...

Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant.
Hem pogut constatar la pervivència a l'actualitat d'alguns d'aquests costums, sempre a nivell familiar. El que sembla haver desaparegut és el costum d'encendre col.lectives als pobles de muntanya, fogueres que servien també per fer la castanyada.

Altres creences afecten directament als infants. Així, en fer la castanyada, es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes perquè si no en deixaven a la nit alguna per a les ànimes, aquestes anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els nens, és clar, preferien deixar-ne alguna als peus del llit -que l'endemà trobaven canviada per un panallet- o al plat de servir-les. En algunes poblacions, els infants posaven una castanya en cada graó de l'escala de la casa o pels racons i d'altres resaven un parenostre en menjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se'ls enduguessin.

Lo de les castanyes no ho havia escoltat mai, però després de llegir-ho m'ha vingut al cap el Ratonsito Pérez. Jo ja m'imaginava que el maldito roedor este era un poc fantasma.


En fins que paseu mala nit, que somieu en monstruos i monstrues. Jo espere trobar-me a Mister Oogie Boogie i dir-li que quiero ser una de sus niñas.

I com a despedida... Una cosa de risa. Te exaba de menos mapashito!!

Jabulin 1

Jabulin 2


FIN

Miri