martes, septiembre 05, 2006

Si riure aprima fer risa que fa??

Ai ai ai ai, vinc d e fer-me un café en el mamella, bar mític d'Alcoi conegut per les tapetes i per la seua variadísima fauna. He entrat a bona hora estava ple d'homes i jo vaig de roig. Un tallat en la llet natural. De seguida un tipo de la barra m'ha cedit un taburet. Gràcies amable. Darrere de mi a una taula estava el candidato numero 3 per a ser pare dels meus possibles fills, uno d'eixos xics que veus pel carrer i dius: Miraaaaa que mono!! (açò les xiques ho entendreu, a que sí?) Només entrar l'he fitxat, pijo com ell soles, vestit en traje i sabates de diumenge, comercial vamos, de Don Piso. M'he sentat al taburet i no se perquè he pensat que si l'arrimava més, els peus m'arribarien a la barra per a apollar-los, aixina que he pegat un botet per arrimar-me i... ... (punts de suspense)... ... ... m'he arrimat al centro de la terra, he caigut, me pegat una òstia sense miquitiua de glamur. Mentre caia m'ha pasat el temps a càmera lenta, he vist com l'home que tenia al costat, el amable, s'agaxava a replegar-me i com el pare dels meus fills tancava els ulls i agaxava el cap, com dient: Casi pero no. Podria haber sido bonito xata (perquè als meus somnis tot el món parla castellà menos jo... que raro no?, el subsconciente i las peliculas de amor) s'alsava i se'n anava i jo allí a terra. Si la meua vida fora una pel·lícula este seria un gag prou graciós i trist alhora. Rollo Bridget no? Però no ho és, tot i això per lo vist ha estat graciós perquè el amable m'ha dit: jajjaajaja si ho sé no et deixe el taburet jajjaja... A lo que jo li he contestat: donam el teu telefono i et tocare pa que contes uns xistes al meu aniversari capullo! (mentira, li he dit je je je) Total que me n'he anat sense pagar.

Dolorida pel bac, soltera i avergonyida he baixat a Marcos a comprar-me un polo. He tingut que soportar que la dona m'esplicarà perquè li agraden els polos de llima, m'he tingut que enterar que li molen tant que desp`res no es llava les dents pa que el gustet li dure, m'he tingut que enterar que per la nit menja fruita perquè està mal de l'estomac i la fruita li fa anar al aseo, i aixina i tot m'he comprat un polo de llima, que estava un poc apegat al paper i que m'ha fet una taxa horrible a la camiseta que no se'n anirá segur en aigua soles i que m'ha caigut a terra de l'esforç que he fet per desapegar-lo.

Dolorida pel bac, soltera, avergonyida, bruta i apegalosa he pasat per davant d'uns obrers que han girat el cap quan he pasat, ara estic ací a l'ofice em fa mal el cap, el boss acava d'arribar. Rigau, rigau.

Ale

1 comentario:

Lluís dijo...

Juas! Lo teu en la llei de la gravetat és un problema. Per què no fas un post recopilatori dels teus bacs? Jurjur!