Post-vacacional

El finallll del veranooo llegó y tu nanonianonanaaaaa, ajjajajaja, me rio por ni llorar.

No sé si li pasarà a molta gent però per a mi l?any escomensa l?1 de setembre, supose que serà perquè després de passar 17 anys de la meua vida estudiant, més de la mitat ara que ho pense, tengo el calendario cambiao. Els alcoianets escomensen l?any el 25 d?abril, cada uno ... Esto és l?anarquia!! Setembre marca l?inici d?una nova temporada. Hui podria cosiderar-se el primer dia de l?any. La gent es reincorpora als seus llocs de treball, es queixa perquè tot està super car, la zona azul, els llibres dels xiquets, la roba... Sufre la síndrome post-vacacional que jo no he patit mai però que compare en la síndrome pre-menstrual i que voleu que vos diga, no té tan mala pinta. Jo el que sofrisc és la síndrome de la gent que patix la síndrome post-vacacional, m?enteneu no? Que es poseu d?un pesaet en lo de tornar a currar... (Inciso de mala llet) no és per fer-me la víctima però jo no he tingut vacances i no m'he mort o serà que lo he soñao??

Este mig dia a les noticies de Canal 9 ha ixit una ?noticia? (s?han de gastar moltes cometes quan es parla de Canal 9) que ha donat molt que parlar a la sobremesa. Una empresa d?Alacant ha tret les seues oficines a la platja del Postiguet per a que els seus treballadors no ho passen mal després de les vacances. Això són pollaes!! Paraules de mon pare. Allí estaven els curritos fent acua-aerobic en la platja, i escoltant musiketa en directe (uns tipos en un tambor i una guitarra) en finss. Pollaes, sí papa sí això són pollaes. Vaig a dir-li jo al boss de traure el ordenador i el teléfono a la Glorieta a vore que em diu...

Ara toca lo que toca, acostumbrar-se a la rutina, les cues a la màquina de café, trobar-se a algú en els aseos ... i anar prearant-se para el crudo invierno, i en açò no em referisc a comprar kilos i kilos de farina i litros d?oli i ous per poder sobreviure, nooo, em referisc a acostumar-se a portar sabates a portar jaqueta pantalons llargs, etc, etc. Jo me posat pendientes, el gran complemento del invierno junt amb els gorros i les bufandes i lo estoy pasando fatal!! Tic els forats (de les orelles) dolorits, casi en carn viva... para presumir hay que sufrir, encara que hem caiguen les orelles a trossos ho superaré, como casi todo en esta vida excepte el fet d?assabentar-me que dins d?Espinete hi havia un tipo, a mi es que això em va marcar molt.
Proposiociones de año nuevo:
1- Buscar el manual de Bonaparte, traduir-lo al valencià i entendre la guillotina que em comprat a l?oficina.
2- Vist que el llenguatge de les òsties no dóna el resultat que jo esperava... rebaixar-me, clavar-me la llengua en el cul i fer les paus en la fotocopiadora.
3- Perdre 5 kilos (com a mínim) per a que en tornen a cabre els pantalons de l?any passat, comprar-me un vestuari nou no entra dins dels meus plans econòmics per a enguany
4- Ligar-me algún pijales dels que passegen pels corredors d?este mi edificio, que me presente a sus padres y nos casemos por el rito zulú en Alfafara. O trobar un noviet, que ja està bé la cosa.
5- Apuntar-me de nou a ioga i no anar de negre per a que no hem tornen a dir que trenque l?armonia del grup. I aprendre a fer el buit per a poder soportar les xarraes i xarraes i xarraes de ja sabeu qui (per cert que encara continue buscant un matón que treballe bé)
6- Fumar menos o dejar de fumar.

7- Cosir-me la boca que la tinc massa gran

8- Portar-me mal

Bé jo pense que algun punt d?estos es aconseguible (esta paraula no se si me l?he inventat o realment existeix)

Ale no patiu que ja queda menos pa Nadal.