Esto es una mesa...
Y esta es la misma mesa 5 minutos después...
Lo típic que pasa en les tauletes de menjador... que estan fetes pa aculumar trastos
miércoles, octubre 03, 2007
Busca les diferències
Hui vos propose un joc, vale?? El típic joc de buscar les diferències... hi han 11. Atención que se sortea un jamón eh!! O un café, el que preferiu. Alé a darle.
Esto es una mesa...
Y esta es la misma mesa 5 minutos después...
Lo típic que pasa en les tauletes de menjador... que estan fetes pa aculumar trastos
Esto es una mesa...
Y esta es la misma mesa 5 minutos después...Lo típic que pasa en les tauletes de menjador... que estan fetes pa aculumar trastos
sábado, septiembre 29, 2007
Pimientos del padron
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
Mmmmm pimientos, mmmm.
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
I en llàgrimes als ulls... Mmmm pimientos del padrón, unos pican y otros no!!
Joe mi padre, que gran tipo eh?? Todos tenemos un Homer en casa.
;)
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
Mmmmm pimientos, mmmm.
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
Grrrrrrr, pimientos...
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
I en llàgrimes als ulls... Mmmm pimientos del padrón, unos pican y otros no!!
Joe mi padre, que gran tipo eh?? Todos tenemos un Homer en casa.
;)
miércoles, septiembre 26, 2007
Pista 1
Ejem, ejem.
Sé que falten dos mesos però... Molaria molt tindre estos còmics:
Es que me l'han pasat i m'ha molat molt, molt, molt. En la línea de Lenore, aiiii. Me sembla que hi han soles 3 ó 4 en español... però molaria molt tindre estos còmics. Es que m'he enamorat d'un dels protes Squee (que mal ho passa el pobret) es que és moníssim
A més em sembla que ell també té algun còmic per ahí dedicat. No és dolcet???
Los quiero todos, tot el que fa el tipo este, el Jhonen Vasquez este me molaaaaa.
Ay que negra soy.
Sé que falten dos mesos però... Molaria molt tindre estos còmics:
Es que me l'han pasat i m'ha molat molt, molt, molt. En la línea de Lenore, aiiii. Me sembla que hi han soles 3 ó 4 en español... però molaria molt tindre estos còmics. Es que m'he enamorat d'un dels protes Squee (que mal ho passa el pobret) es que és moníssim
A més em sembla que ell també té algun còmic per ahí dedicat. No és dolcet???
Los quiero todos, tot el que fa el tipo este, el Jhonen Vasquez este me molaaaaa.
Ay que negra soy.
Señoras y señores en el culo tengo flores
Una frase típica dels concursants de la tele és: Si fallo esta pregunta me matan. Normalment se diu quan una pregunta és fàcil en plan: Que dios escandinavo del trueno era representado con un martillo???. Està clar, però... i si la falles, i si se te va la paxa i dius Conan, o alguna cosa pitjor?? (encara que contestar Conan en esta pregunta és pa matar-te)
Una vegada vaig escoltar a la radio que hi havia un home que vivia a una biblioteca, literalment, no ixia d'allí. Com Tom Hanks en La Terminal o el tio eixe que vivia al supermercat en Malcom. No sé si la "noticia" seria conya o què, però a mi en va fer rollo. De què s'alimentaria l'home??? Li sobrava en mirar les fotos dels llibres de cuina? Com seria el seu dia a dia? vull dir... que aborriment, no? Tot el dia allí clavat!! No sé, a mi em molen els llibres, però em sembla que acabaria tornant-me loka, tot el dia en silenci!! perquè clar a les biblioteques no se pot parlar.
Si jo fora un concursant i fallara una pregunta fàcil demanaria asil polític a la cadena. Si falle la pregunta de Thor (perquè és Thor el dèu del trueno escandinavo...) en tanquen les muralles del poble i no me deixen entrar, aixina que viuria en tierra de nadie. Jo no tornaria, me quedaria a viureals platos de la tele. A dormir al de "Escenas de matrimonios", a esmorçar al de l'Arguiñano, que se me trenca algo?? me paso por el de Bricomania.
Menuda vida me iba a dar!!
Una vegada vaig escoltar a la radio que hi havia un home que vivia a una biblioteca, literalment, no ixia d'allí. Com Tom Hanks en La Terminal o el tio eixe que vivia al supermercat en Malcom. No sé si la "noticia" seria conya o què, però a mi en va fer rollo. De què s'alimentaria l'home??? Li sobrava en mirar les fotos dels llibres de cuina? Com seria el seu dia a dia? vull dir... que aborriment, no? Tot el dia allí clavat!! No sé, a mi em molen els llibres, però em sembla que acabaria tornant-me loka, tot el dia en silenci!! perquè clar a les biblioteques no se pot parlar.
Si jo fora un concursant i fallara una pregunta fàcil demanaria asil polític a la cadena. Si falle la pregunta de Thor (perquè és Thor el dèu del trueno escandinavo...) en tanquen les muralles del poble i no me deixen entrar, aixina que viuria en tierra de nadie. Jo no tornaria, me quedaria a viureals platos de la tele. A dormir al de "Escenas de matrimonios", a esmorçar al de l'Arguiñano, que se me trenca algo?? me paso por el de Bricomania.
Menuda vida me iba a dar!!
lunes, septiembre 24, 2007
El lado oscuro conquistado me ha 2.0
Des de xicoteta tinc un costum quan en llisc un llibre, escriure les frases que en molen a les fulles de la portada. De fet, tinc el costum de escriure-ho tot, jeje, por eso llevo papel i lapis en el bolso. Sempre m'apunte frases de pelis i tal. Crec que és cosa de la meua germana major que també ho feia i supose que si ellos lo hacen, tu también. En fins que siguiendo con mi sed de libros d'ultimament, m'he llegit, más bien m'he acabat, perquè el tenia a mitjes (coses que pasen) Wicked, memorias de una bruja mala, de Gregory Maguire (per cert que després de l'edició del llibre van fer un super musical de super éxito en Broadway). Fa temps que el vaig escomençar però el tenia aparcao. Supose que el vaig rependre perquè vaig vore que anaven a fer un remake de "El Mago de Oz", peli xaxi-piruli, o eso creia yo.
Ja sabia que existia un fum de mitología al voltant d'esta peli, que antes fue libro. Tot el rollo eixe de el pais de Oz i la Ciudad Esmeralda... ahí hi havia xixa. Total que després de llegir-me el llibre, me ratifico en el deseo de que facen una peli de malos y que los malos sean por una vez los buenos y que ganen. Farta estic de dir-ho, ja està bé.
El Llibre parla de La "malvada" bruja del Oeste, des del seu naixement fins la seua mort, por todos conocida y aplaudida, però noooo mal, Dorothy, la dulce Dorothy és una pedaso de puta!! Espere que a la peli nova se la carreguen com es mereix, que la penjen de les mans i li facen un tallet als turmells pa que es desangre poc a poc. Que le duela vamos.
Ja sabia que existia un fum de mitología al voltant d'esta peli, que antes fue libro. Tot el rollo eixe de el pais de Oz i la Ciudad Esmeralda... ahí hi havia xixa. Total que després de llegir-me el llibre, me ratifico en el deseo de que facen una peli de malos y que los malos sean por una vez los buenos y que ganen. Farta estic de dir-ho, ja està bé.
El Llibre parla de La "malvada" bruja del Oeste, des del seu naixement fins la seua mort, por todos conocida y aplaudida, però noooo mal, Dorothy, la dulce Dorothy és una pedaso de puta!! Espere que a la peli nova se la carreguen com es mereix, que la penjen de les mans i li facen un tallet als turmells pa que es desangre poc a poc. Que le duela vamos.
Mola la figureta de Dorothy eh! Aii que calents ejejje. For more information click here. Que t'ha paregut!?! Mola molt el Mcfarlaine este, una que és eclectica...
Y dicho esto. Esta és la frase elegida. Una d'elles si més no.
Y dicho esto. Esta és la frase elegida. Una d'elles si més no.
(...) En cualquier caso, el Mago necesita agentes. A largo plazo, necesitará generales. Personas con dotes de organización. Personas con recursos e iniciativa.
En una palabra, mujeres.
Alé, a cascarla.
Miri
martes, septiembre 18, 2007
Publicitat subliminal
No puc creure que encara siguen les 12 del matí!! Esta es la mañana más larga de mi vida, no veig el moment d'anarme'n a casa i obrir el paquet que m'ha arribat este matí. Paquet que esperaba per a la setmana que ve. Puto SEUR, su eficacia y su rapidez, si lo se lo pido por correos que més o menos m'haguera arribat per Nadal... Nadal temps d'estrenes i pagues dobles.
Fa un rato m'ha telefonat ma mare, sabia que era ella des de que al depenjar i dir hola bon dia he escoltat una veu que me dia: Me deus 35 euros!! Con tonillo socarron de madre. I es que no vaig poder evitar-ho i m'he comprat dos nines. Dos Pinki Street, de esas que tan de moda se han puesto i que per fí he trobat a Spañaaaa.
Fa un rato m'ha telefonat ma mare, sabia que era ella des de que al depenjar i dir hola bon dia he escoltat una veu que me dia: Me deus 35 euros!! Con tonillo socarron de madre. I es que no vaig poder evitar-ho i m'he comprat dos nines. Dos Pinki Street, de esas que tan de moda se han puesto i que per fí he trobat a Spañaaaa.
Són wapetes eh!
M'he tornat a enganxar, i es que ja lo dice el xungo de Supermodelos: "Todo vuelve", he vuelto a mis orígenes de xunga antisocial, que m'anaba molt bé. Ara no recorde perquè vaig abandonar els meus vots d'antipatía si era cuando mejor me sentia. Ja està bien de colorines i mangas cortas. Que viva el negro (como color y como metáfora) i el cuello alto. Supose que serà que ja arriba el fretorro, el crudo invierno de la montaña que t'obliga a quedar-te en casa. Mira l'awelo de Heidi que feliz era en su cabaña, con sus cabritas y su queso. Jo ni cabras ni queso. A mi me van más los libros i el odio. El odio, ese sentimiento que tanto inspira.
He tornat a un dels meus vicis més antics, i no és el de morderme las uñas, ni sacarme los mocos que ja me castigaban bastante en el cole. Pos no he xupao yo Eddins de los gordos. Ahir vaig estar 4 hores enganxada a l'últim llibre que en vaig comprar, "Que se mueran los feos". He de confesar que el vaig comprar pel títol sense pensar en l'argument, per sort m'ha agrtadat molt i m'ha fet riure molt també. En fins que sense voler-ho el meu subsconcient en va fer quedar-me desperta fins les 12 de la nit, hora en la que de sobte en van entrar unes ganes lokes d'eixir al menjador, ensendre la tele i posar la Sexta.
Puto Montes i su publicidad, Tiquitaca tiquitaca, ahí estava Buenafuente puntual a les 12 i sense fer propaganda després de la capçalera del programa, cosa massa comuna últimament en totes les cadenes. Te dejan con la miel en los morros, calentaxominos!! En fins que no en va molar el primer xiste i vaig decidir apagar la tele i tornar amb el llibre. 200 pàgines en van saber a poc, vamos que me'l vaig acabar i vaig escomençar un altre fins que vaig notar que els ulls se m'ixien del puesto a les 2 del matí, supose que per això també se m'està fent llarg el matí.
Hi han dos coloms que festejen a la meua finestra, estic esperant el moment per obrir-la i pegar-lis dos perdigonaes, encara que a falta de perdigons i escopeta.. les pienso amenazar (si es que este verb es conjuga aixina) con un boli de la CAM.
Auu Diooos. Moriros todos (sigo con el síndrome premenstrual)
jueves, septiembre 13, 2007
Por que yo lo valgo!!
Hui no importa gastar-se 3 euros en gominoles, de les que tenen pica-pica, en Marcos.
HUI NO IMPORTA... POR QUE YO LO VALGO.
I QUI DIGA EL CONTRARI, QUE SE LAS VEA CON EL SÍNDROME PREMENSTRUAL.AHI QUEDA ESO.
jueves, septiembre 06, 2007
ODA A BATOI
No és gens comú que escriga dos posts al mateix dia. Però és que hui és un dia especial K. Una cosa prou comuna és que al Periódico Ciudad de Alcoy trobe coses que meresquen un comentari o una réplica. Com en este cas.
La veritat és que m'he sentit obligada a escriure este post perquè m'han calao, m'han calao i muxo els comentaris que el Sr. Seguí fa al diari sobre el meu estimat barri de Batoi.
Cito al respecto de la gent dels bars del barri:
Cito de nuevo:
L'única cosa que m'ha agradat d'aquest "article" ha estat: "Batoi és al Rock & Roll lo que Menphys a la mateixa música i al seu rei" que no és del caballero sinó del cantant de Phil de Vient.
Sempre he considerat Batoi com el meu segon barri. Batoi és el barri més multicultural del món, ni New Yorck, ni Barcelona. Viva Batoi, la Babel valenciana. Batoi eixe barri del que la gent se'n recorda quan hi han vaquetes o a l'estiu quan la calor del centre urbá t'obliga a buscar una terraseta on sopar a la fresca o símplement prendre una espumosa y dorada cebada con acre lúpulo al costat de les més variopintes tribus urbanes que no se senten observats per ningú.
Heavys melenuts, pijos, toñis, agüeles tots tenen cabuda a Batoi.
Que vivan los bares de Batoi, que vivan los bocadillos de tortilongui de Dani (que tantes voltes ens ha salvat la vida i ens ha saciat la sed) Que viva la panadera, la bodegueta i la CAM. Que viva el sheriff de Batoi i la Senyó Paki!!
Que vivan los vecinos batoyeros que tenen més paciencia que un sant, i que han conegut el naixement de tantísims grups alcoians.
Gràcies Batoi per contribuir d'aquesta manera tan peculiar a la "cultura alcoiana" (la de la festa)
Te muntanyes que el volten i li donen fondor..
El meu cor és de Batoooiiii
Miri
La veritat és que m'he sentit obligada a escriure este post perquè m'han calao, m'han calao i muxo els comentaris que el Sr. Seguí fa al diari sobre el meu estimat barri de Batoi.
Cito al respecto de la gent dels bars del barri:
"... no tiene nada de extraño que alguien se engulla la espumosa y dorada cebada con acre lúpulo (que digo yo que será cerveza). Más aún cuando la noche anterior, toda, hasta la misma madrugada, no se ha ingerido más que el fermentado bebadizo (entiéndase cerveza otra vez) u otros igualmente alcohólicos, más algun tentempié en polvo nevado, o tan brillante como el cristal recien tallado, cortado."
Cito de nuevo:
"...un amigo me señaló un grupo de chicas que charlaban en la calle y me dijo que eran "auténticas batoyeras"..."
L'única cosa que m'ha agradat d'aquest "article" ha estat: "Batoi és al Rock & Roll lo que Menphys a la mateixa música i al seu rei" que no és del caballero sinó del cantant de Phil de Vient.
Sempre he considerat Batoi com el meu segon barri. Batoi és el barri més multicultural del món, ni New Yorck, ni Barcelona. Viva Batoi, la Babel valenciana. Batoi eixe barri del que la gent se'n recorda quan hi han vaquetes o a l'estiu quan la calor del centre urbá t'obliga a buscar una terraseta on sopar a la fresca o símplement prendre una espumosa y dorada cebada con acre lúpulo al costat de les més variopintes tribus urbanes que no se senten observats per ningú.
Heavys melenuts, pijos, toñis, agüeles tots tenen cabuda a Batoi.
Que vivan los bares de Batoi, que vivan los bocadillos de tortilongui de Dani (que tantes voltes ens ha salvat la vida i ens ha saciat la sed) Que viva la panadera, la bodegueta i la CAM. Que viva el sheriff de Batoi i la Senyó Paki!!
Que vivan los vecinos batoyeros que tenen més paciencia que un sant, i que han conegut el naixement de tantísims grups alcoians.
Gràcies Batoi per contribuir d'aquesta manera tan peculiar a la "cultura alcoiana" (la de la festa)
Te muntanyes que el volten i li donen fondor..
El meu cor és de Batoooiiii
Miri
És dur ser xica al segle XXI (segona part)
Este matí he ixit a esmorçar i m'he deixat les claus a l'oficina aixina que m'he vist obligada a pegar voltes per la mansana. Per desgracia hi ha una sabateria en la mansana, i a mi se me van asclar literalment les sabates el altre dia pel carrer, em sembla que va ser el dia de l'òstia. Total que he entrat a la sabateria tot i saber que el meu número de conter està en ambar (color anterior al roig). M'he tornat loka. He vist unes xancles monísimas de la muerte per 9 euros, per desgràcia m'havia de quedar dos parells, són eixes ofertes típiques de final de temporada. Després de pegar mil voltes i probar-me mil sabates cada una més coenta he aconseguit convencer una dona que estava en la mateixa situació que jo per comprar-nos els dos parells a mitjes. Soy una cra!!
Total que hem ixit les dos la mar de contentes en un parell de sabates per 4'5 euros. La història podria haver-se acabat ahí, però no. Les xiques no podem ixir d'una tenda sense tornar a mirar el escaparate. És un d'eixos càstics que Javhè ens va posar després que Eva mossegara la poma (pobra xica, veges tu, si tenia fam i Adan no li donava res millor per mossegar) en fins que m'he gastat al final 50 euros en sabates!!! I ara tinc eixa coseta en l'estòmac, eixa coseta que se suposa que tens quan estas enamorada... però que se llama arrepentimiento i fa el mateix mal que l'amor. La diferència és que l'any que ve tindré sabates noves per a l'estiu, i fardaré de lo wapetes que són. I això és una cosa que a les xiques ens agrada molt també, fardar i ensenyar les nostres coses noves.
L'altre dia una xica en l'esteticien ens va ensenyar la seua última adquisició, unes mamelles de la talla 100. És va llevar la camiseta, el sostenidor i no se li caien!! Ens va fer un pase de modelos i inlús ens va deixar tocar-li-les. Sé que açò vos semblarà super eròtic, com a bons pelilos que sou estimats lectors. Però heu d'entendre que per a nosaltres les mamelles no són... no sé com dir-ho... un tesoro. Simplement són mamelles. Encara que també són una arma, tal volta més eficaç que un cohet tierra-aire.
Ja ho diuen, tiran más dos tetas que dos carretas.
Total que hem ixit les dos la mar de contentes en un parell de sabates per 4'5 euros. La història podria haver-se acabat ahí, però no. Les xiques no podem ixir d'una tenda sense tornar a mirar el escaparate. És un d'eixos càstics que Javhè ens va posar després que Eva mossegara la poma (pobra xica, veges tu, si tenia fam i Adan no li donava res millor per mossegar) en fins que m'he gastat al final 50 euros en sabates!!! I ara tinc eixa coseta en l'estòmac, eixa coseta que se suposa que tens quan estas enamorada... però que se llama arrepentimiento i fa el mateix mal que l'amor. La diferència és que l'any que ve tindré sabates noves per a l'estiu, i fardaré de lo wapetes que són. I això és una cosa que a les xiques ens agrada molt també, fardar i ensenyar les nostres coses noves.
L'altre dia una xica en l'esteticien ens va ensenyar la seua última adquisició, unes mamelles de la talla 100. És va llevar la camiseta, el sostenidor i no se li caien!! Ens va fer un pase de modelos i inlús ens va deixar tocar-li-les. Sé que açò vos semblarà super eròtic, com a bons pelilos que sou estimats lectors. Però heu d'entendre que per a nosaltres les mamelles no són... no sé com dir-ho... un tesoro. Simplement són mamelles. Encara que també són una arma, tal volta més eficaç que un cohet tierra-aire.
Ja ho diuen, tiran más dos tetas que dos carretas.
lunes, septiembre 03, 2007
La xica de la mama
Ací vos presente a l'alegria de la casa!! La meua Pruna, Pruneta, Pruni, Prunilda o com mon pare diu el bixo eixe.
Ací està guinyant-vos un ullet. És que és super simpaticona.
És la coseta més wapa que hi ha en el món? Si o no?
Ací està guinyant-vos un ullet. És que és super simpaticona.
Ací està rient-se de les monaes que li estava fent.
És la coseta més wapa que hi ha en el món? Si o no?
jueves, agosto 30, 2007
Crònica del partit
Puc resumir sense problemes i ben fàcilment la vesprada d'ahir 29 d'agost amb una sola paraula. CALOR!! al loro cantimploro, calor en maiúscules. Per l'amor de Déu!! Que basca eh!
Però yo he venido aquí a hablar del partido. El Paco Humbral deu d'estar pegant-li la palissa a Javhè ara mateixa. M'imagine el canyaret:
Javhè: Xe redéu Paco calla ja. Descansa un poc la llengua.
El que habla de su libro: Mira Dios yo creo que deberias cambiar tu forma de actuar, hazte moderno como yo, que así no llegas al pueblo. Si quieres te hablo de mi libro.
Javhè: Recollons Paco eres pesat eh!! Ja en semblava raro que Satanas no te vullguera.
I al cap de Javhè es representa una escena típica d'elegir els menbres dels equipillos de basket per jugar un partidet al recreo jejeje.
Bé, el partit d'ahir, supose que el vorieu a la tele, no va ser un gran partit, de fet 87 punts són pocs per al que ens tenen acostumats, però és normal en la CALOR que feia al pavelló. Casi que van estar més per terra perquè s'esvaraven en la suor que els regolava jaajja. Tot i que no van haver massa "jugones" va ser emocionant per a mi. La veritat és que en vaig perdre prous jugades, però és que hi havien tant puestos on mirar que me despistava. Que si el iaio venent bocadillos de xoriç, que si el zeppelin d'ONO ens tapava la canxa (per cert que vaig descobrir que el zeppelin el menejaven a radiocontrol, menudo curro, i no perquè porte molta faena la cosa, sino per que el tio que el comandava estava tot repantigat a una cadira i soles menejava dos ditets) Les animadores, muy dispuestas jajajaja. I els animadors... Suso, un tio que es dedica a pegar-se carreres pel parquet en una bandera a la ma i el Hipihopero, al que gairebé no se li entenia res del que dia:
Hipihopero: Donde estamos?? Donde estamos?
La gent de la grada: Biiiieeeeeennnnn, rollo los payasos de la tele jajaja.
Hipihopero: Que donde estamos???
I Rajoy, Dios mio, és alt eh!! I estava super concentrat veent el partit no com altres personajillos de la gada d'autoritats que estaven més pendent dels telèfons mòvils. I la Trini Miró, també coneguga com la Kili Miró!! allí sentada a la derecha de Dios padre. En feia risa vore-la, perquè és políticament incorrecta jajaja, ella feia la ola, ballava, aplaudia, como las personas normales, claro que si. I Peralta!! que ara porta una meleneta molt pija que li tapa les entrades, per cert que era l'únic que anava en un polo de mànega curta, cosa que no entenc, se sabe que eres un personajillo de la política quan vas a un "acte" per dir-ho d'alguna forma, i vas e camisa de mànega llarga i americana encara que estigues a 50º, serà que els polítics no pasen calor ni suen?? Nu sé, hi havia més gent coneguda, una negreta que va resultar ser Miurka Montalvo i Rafael Zurita, que no el coneixeu però que a mi em porta records d'estius estudiant les democràcies europees i la desfragmentació de l'antiga Iugoslavia. Eres un cabrón Zurita (i ho dic perquè sé que no em llegirà mai, perquè entre altres coses perquè no crec que entenga este dialecto de las montañas).
En fins que el partit bé, el lloc fatal, però fatal, el pavelló tenia més columnes i escales que el Calderón, l'aire acondicionat... brillava por su ausencia, vaig destrosar el tríptic de propaganda de tant abanicar-me, per sort quan va acabar el partit i ixiem del recinte les xiques d'ONO ens van donar un pai-pai... Supose que per fer-se aire al cotxe mentre el climatitzador climatizava.
I una crítica més, em pareix una super coxinà que es puga menjar dins del pavelló, l'home que teniem sentat al costat feia una peste a xoriç insoportable i ens tirava les pells de pipa als peus!!
Pel que fa als jugadors... En directe són molt més alts, més wapos i estan més flacs!! I Montes és més alt del que pareix, Epi está quedant-se calvo (cosa que soles pots saber quan està sentat per que clar a ver quien le ve la coronilla al tio jajajaja) Llàstima no haver portat la pancarta. I Iturriaga... simplement m'encanta, tot ell, diguen el que diguen.
Moltes gràcies Luis ;) besitos, besitos, besitos
Aaa otra cosita, el lema eixe que s'han inventat de Somos la Ñ, únete a la eñemania... me pareis un poc ... fascista no és la paraula, però no m'agrada gens!!!
FIN
Però yo he venido aquí a hablar del partido. El Paco Humbral deu d'estar pegant-li la palissa a Javhè ara mateixa. M'imagine el canyaret:
Javhè: Xe redéu Paco calla ja. Descansa un poc la llengua.
El que habla de su libro: Mira Dios yo creo que deberias cambiar tu forma de actuar, hazte moderno como yo, que así no llegas al pueblo. Si quieres te hablo de mi libro.
Javhè: Recollons Paco eres pesat eh!! Ja en semblava raro que Satanas no te vullguera.
I al cap de Javhè es representa una escena típica d'elegir els menbres dels equipillos de basket per jugar un partidet al recreo jejeje.
Bé, el partit d'ahir, supose que el vorieu a la tele, no va ser un gran partit, de fet 87 punts són pocs per al que ens tenen acostumats, però és normal en la CALOR que feia al pavelló. Casi que van estar més per terra perquè s'esvaraven en la suor que els regolava jaajja. Tot i que no van haver massa "jugones" va ser emocionant per a mi. La veritat és que en vaig perdre prous jugades, però és que hi havien tant puestos on mirar que me despistava. Que si el iaio venent bocadillos de xoriç, que si el zeppelin d'ONO ens tapava la canxa (per cert que vaig descobrir que el zeppelin el menejaven a radiocontrol, menudo curro, i no perquè porte molta faena la cosa, sino per que el tio que el comandava estava tot repantigat a una cadira i soles menejava dos ditets) Les animadores, muy dispuestas jajajaja. I els animadors... Suso, un tio que es dedica a pegar-se carreres pel parquet en una bandera a la ma i el Hipihopero, al que gairebé no se li entenia res del que dia:
Hipihopero: Donde estamos?? Donde estamos?
La gent de la grada: Biiiieeeeeennnnn, rollo los payasos de la tele jajaja.
Hipihopero: Que donde estamos???
I Rajoy, Dios mio, és alt eh!! I estava super concentrat veent el partit no com altres personajillos de la gada d'autoritats que estaven més pendent dels telèfons mòvils. I la Trini Miró, també coneguga com la Kili Miró!! allí sentada a la derecha de Dios padre. En feia risa vore-la, perquè és políticament incorrecta jajaja, ella feia la ola, ballava, aplaudia, como las personas normales, claro que si. I Peralta!! que ara porta una meleneta molt pija que li tapa les entrades, per cert que era l'únic que anava en un polo de mànega curta, cosa que no entenc, se sabe que eres un personajillo de la política quan vas a un "acte" per dir-ho d'alguna forma, i vas e camisa de mànega llarga i americana encara que estigues a 50º, serà que els polítics no pasen calor ni suen?? Nu sé, hi havia més gent coneguda, una negreta que va resultar ser Miurka Montalvo i Rafael Zurita, que no el coneixeu però que a mi em porta records d'estius estudiant les democràcies europees i la desfragmentació de l'antiga Iugoslavia. Eres un cabrón Zurita (i ho dic perquè sé que no em llegirà mai, perquè entre altres coses perquè no crec que entenga este dialecto de las montañas).
En fins que el partit bé, el lloc fatal, però fatal, el pavelló tenia més columnes i escales que el Calderón, l'aire acondicionat... brillava por su ausencia, vaig destrosar el tríptic de propaganda de tant abanicar-me, per sort quan va acabar el partit i ixiem del recinte les xiques d'ONO ens van donar un pai-pai... Supose que per fer-se aire al cotxe mentre el climatitzador climatizava.
I una crítica més, em pareix una super coxinà que es puga menjar dins del pavelló, l'home que teniem sentat al costat feia una peste a xoriç insoportable i ens tirava les pells de pipa als peus!!
Pel que fa als jugadors... En directe són molt més alts, més wapos i estan més flacs!! I Montes és més alt del que pareix, Epi está quedant-se calvo (cosa que soles pots saber quan està sentat per que clar a ver quien le ve la coronilla al tio jajajaja) Llàstima no haver portat la pancarta. I Iturriaga... simplement m'encanta, tot ell, diguen el que diguen.
Moltes gràcies Luis ;) besitos, besitos, besitos
Aaa otra cosita, el lema eixe que s'han inventat de Somos la Ñ, únete a la eñemania... me pareis un poc ... fascista no és la paraula, però no m'agrada gens!!!
FIN
martes, agosto 28, 2007
Simplement és dimarts
Ai, ai, aiiiii!! Fa una hora estava estesa en terra en el carrer Santa Rosa. M'he pegat una òstia brutal, però brutal eh!! He entropesat en algo, invisible, però algo. En fa mal la camaaaa. No se si ma fet meés mal l'òstia o la vergonya que he pasat. Mestres estava en terra que han sigut segons que se m'han fet eteeernos he visto mi vida pasar. Ja pesava que no podria anar demà al partit de la selecció!! Que sustoooo.
És que jo sóc fan de la selección, porque somos los mejores del muuunndoooo. Y como esta no hay ninguna, en fa ràbia mil que la comparen el la selecció de l'antiga Iugoslàvia, perquè a banda del fet que les comparacions siguen horribles, mira com van acabar... antes eren Iugoslavos, però va haver un moment que no sabien que eren i eso les desconcentró tanto y dividió tanto sus fuerzas que... pos mira que pierden porque ahora son malos i mosatros els campions del món i eso es indiscutible. A vore si Estats Units també es desmenbren (encara que no són rivals jajajaja) En fins que m'haguera sabut un mal dels que no es curen en Gelocatil no anar demà al partit per varies coses: La primera és el fet de retrobar-me en vells amics (;-)), la segona complir una promesa que li vaig fer a la meua germana, no en su lecho de muerte però sí un dia d'estos normales que li vaig dir "Quan jugue la selecció prop anem fijo" (supose que seria en el subidón d'alguna vistoria de este nuestro equipo, el de España, ajajja) i tercera però no menos important és pegar-li quatre crits al Carlos Cabezas i dir-li que és maaaaaloooo. Pena que no estiga Garbajosa, pena o sort per a ell perquè la meua germana anava decidida a tirarse-li damunt a besar-lo. Feu el favor de gravar-me el partit, por lo que pueda pasar que igual mos trauen en plan "las xicas wapas de la grada" o en plan: "las lokas esas que no paran de insultar a Rajoy" perquè estarà Rajoy!!! Que fuerteee, ejem, ejem. Espere que no li pase res.
Continua fent-me mal la cama, però no pense fer-li cas perquè he quedat en el Sr. Viper per anar a vore La última Legión, jo fa dos mesos que l'he vist en V.O. però tinc curiositat per vore quina veu li han posat al Sr. Darcy, a més no esta gens mal de jefe romano... no sale del lago con la camisa blanca mojada, però se li veuen prou les cuixes, que des de la meua humilde opinión no estan mal, encara que les de Leonidas en molen més, bueno no sé si el que em mola més de Leonidas són les cuixes o les mans, esas manos que empuñan la espada con la que desmembra a los malos. En fin que me'estic posant tonta i que me'n vaig.
Per cert, el libro està mejor.
Miri
És que jo sóc fan de la selección, porque somos los mejores del muuunndoooo. Y como esta no hay ninguna, en fa ràbia mil que la comparen el la selecció de l'antiga Iugoslàvia, perquè a banda del fet que les comparacions siguen horribles, mira com van acabar... antes eren Iugoslavos, però va haver un moment que no sabien que eren i eso les desconcentró tanto y dividió tanto sus fuerzas que... pos mira que pierden porque ahora son malos i mosatros els campions del món i eso es indiscutible. A vore si Estats Units també es desmenbren (encara que no són rivals jajajaja) En fins que m'haguera sabut un mal dels que no es curen en Gelocatil no anar demà al partit per varies coses: La primera és el fet de retrobar-me en vells amics (;-)), la segona complir una promesa que li vaig fer a la meua germana, no en su lecho de muerte però sí un dia d'estos normales que li vaig dir "Quan jugue la selecció prop anem fijo" (supose que seria en el subidón d'alguna vistoria de este nuestro equipo, el de España, ajajja) i tercera però no menos important és pegar-li quatre crits al Carlos Cabezas i dir-li que és maaaaaloooo. Pena que no estiga Garbajosa, pena o sort per a ell perquè la meua germana anava decidida a tirarse-li damunt a besar-lo. Feu el favor de gravar-me el partit, por lo que pueda pasar que igual mos trauen en plan "las xicas wapas de la grada" o en plan: "las lokas esas que no paran de insultar a Rajoy" perquè estarà Rajoy!!! Que fuerteee, ejem, ejem. Espere que no li pase res.
Continua fent-me mal la cama, però no pense fer-li cas perquè he quedat en el Sr. Viper per anar a vore La última Legión, jo fa dos mesos que l'he vist en V.O. però tinc curiositat per vore quina veu li han posat al Sr. Darcy, a més no esta gens mal de jefe romano... no sale del lago con la camisa blanca mojada, però se li veuen prou les cuixes, que des de la meua humilde opinión no estan mal, encara que les de Leonidas en molen més, bueno no sé si el que em mola més de Leonidas són les cuixes o les mans, esas manos que empuñan la espada con la que desmembra a los malos. En fin que me'estic posant tonta i que me'n vaig.
Per cert, el libro està mejor.
Miri
lunes, agosto 13, 2007
lunes, julio 30, 2007
Duro de Matar 4.0 (lease cuatro punto sero)
Gracies, gracies a la señora madre de Ramón Langa per haver-lo parit. Gracies a les empreses tabacaleres per haver col·laborat a donar-li eixa veu. No m'he pogut esperar fins el 7 de setembre per anar al cine a vore'l, mi heroe, mi calbito preferido... John McClaine. Me baixat la peli es español latino (la "culpa" és teua Pau). Que pasa weeiiii??
No es lo mismo, el John McClaine sumericano és un poc mariquita, no dice palabrotas diu coses com "si no me dises lo que quiero te rompo la quijada" Ramón haguera dit: "Et pegue un òstia el mate" jjajajaaja. Tot i el doblatge que com vos dic és fatal, la peli en va molar, a més apareix el Sr. Kevin Smith fent de superfriki informàtic i en la seua batcova hay detalles mega frikis a comentar (espere que vejau pronte la peli per poder fer-ho). No vos conte més coses de la peli, soles vos dic que la xineta dels collons costa més de matar que el malo de Scream. Una cosa que vaig trobar a faltar és els cigarrets, perquè que jo recorde McClain estava més enganxat a la nicotina que jo. Hi ha més d'una escena en la que es troba a faltar el cigarret en la boca del calbito, como por ejemplo... després de pegar-li la palissa padre a uno dels malos i fer explotar un edifici, ahí s'hauria d'haver fumat un filter. En fin se lo estarà dejando. Serà la edad.
No es lo mismo, el John McClaine sumericano és un poc mariquita, no dice palabrotas diu coses com "si no me dises lo que quiero te rompo la quijada" Ramón haguera dit: "Et pegue un òstia el mate" jjajajaaja. Tot i el doblatge que com vos dic és fatal, la peli en va molar, a més apareix el Sr. Kevin Smith fent de superfriki informàtic i en la seua batcova hay detalles mega frikis a comentar (espere que vejau pronte la peli per poder fer-ho). No vos conte més coses de la peli, soles vos dic que la xineta dels collons costa més de matar que el malo de Scream. Una cosa que vaig trobar a faltar és els cigarrets, perquè que jo recorde McClain estava més enganxat a la nicotina que jo. Hi ha més d'una escena en la que es troba a faltar el cigarret en la boca del calbito, como por ejemplo... després de pegar-li la palissa padre a uno dels malos i fer explotar un edifici, ahí s'hauria d'haver fumat un filter. En fin se lo estarà dejando. Serà la edad.
lunes, julio 23, 2007
Va canses
Una de les pitjors coses d'estar de vacances és haver de fer-me el llit tots els matins. Odie fer-me el llit!!! I no sé perquè però pa ma mare tindre el llit desfet és una hecatombeee. Ai las madres.
Avui és el meu primer dia de vacances oficial... voy aguantando em fa por pensar que en cansaré de no fer res. Cada volta que em pasa pel cap fer algo de profit (com ordenar-me l'armari o els calaixos de l'escriptori) em mossegue una ungla... ja no me puedo sacar los mocos, esto de ser tan responsable...
Pensava fer mogolló de coses estos dies... però és que li he requisat la videoconsola al meu nebot i m'he enganxat a un joc "Spartan total warrior" mira se me da bien eso de matar romanos a cascoporro, la veritat és que se me da bien eh!! L'únic problema és que en suen les mans i se mescapa el mando ajjajaja, i en fa dir moltes paraulotes ajjajajajaja. Este matí quan m'he alçat, a les 10:30 que booooo per favor! li he dit a ma mare hui pense passar-me el dia matan romanos a lo que la dona m'ha contestat mata a qui et done la gana però fes-te el llit.
En fins...
Avui és el meu primer dia de vacances oficial... voy aguantando em fa por pensar que en cansaré de no fer res. Cada volta que em pasa pel cap fer algo de profit (com ordenar-me l'armari o els calaixos de l'escriptori) em mossegue una ungla... ja no me puedo sacar los mocos, esto de ser tan responsable...
Pensava fer mogolló de coses estos dies... però és que li he requisat la videoconsola al meu nebot i m'he enganxat a un joc "Spartan total warrior" mira se me da bien eso de matar romanos a cascoporro, la veritat és que se me da bien eh!! L'únic problema és que en suen les mans i se mescapa el mando ajjajaja, i en fa dir moltes paraulotes ajjajajajaja. Este matí quan m'he alçat, a les 10:30 que booooo per favor! li he dit a ma mare hui pense passar-me el dia matan romanos a lo que la dona m'ha contestat mata a qui et done la gana però fes-te el llit.
En fins...
viernes, julio 13, 2007
Coses que em pasen hui
Este matí m'he despertat amb les "munyequetes" coloraes, coloraes i super inflaes... Serà que Javhè m'ha elegit per obrar un miracle?? Serè jo l'elegida per salvar a la humanitat, o si més no, a Alcoi o el barri del centro?? Serà la meua nova missió a la vida proporcionar a este mi barrio con un nuevo supermercado, plazas de aparcamiento, o una café més bo en les cafeteries de la plaça de dins???
Nu se.
Hui, casualidades de la vida és divendres 13... que por. El que més por m'ha fet ha estat un titular del periòdic información: "La gran ola de calor llegarà el lunes". En un primer colp d'ull m'ha fet la impresió que el dit Tsunami de calor era una autoritat política o algo i la prensa anunciava la seua arribada per a que la gent del poble isca al carrer a rendirle pleitesia, en plan Bienvenido Mr. Marsal. Te recibimoooossss gran tsunami con alegriaaaa!!! I l'alcalde al balcó de l'ajuntament junt a l'home eixe que dona pas a les filaes en moros i cristians, vinga eixa escuadra avant!! I el Tsunami pasejant-se pel carrer Sant Nicolau mirant amunt i saludant ... Que barbaritat. Jo pase del Tsunami eh! per mi que no pase per Alcoi, que se'n vaja a Cocentaina. Ara seé mala i diré: Si els socarrats posen ciris a Sant Hipòlit per a que ploga en abril, jo invoco al gran Tsunami per a que caiga tal calda en agost que els metalls del capità cristià se li solden al cos. Mmmmm El nuevo Ironman és socarrat ajajajajja.
Nu se.
Hui, casualidades de la vida és divendres 13... que por. El que més por m'ha fet ha estat un titular del periòdic información: "La gran ola de calor llegarà el lunes". En un primer colp d'ull m'ha fet la impresió que el dit Tsunami de calor era una autoritat política o algo i la prensa anunciava la seua arribada per a que la gent del poble isca al carrer a rendirle pleitesia, en plan Bienvenido Mr. Marsal. Te recibimoooossss gran tsunami con alegriaaaa!!! I l'alcalde al balcó de l'ajuntament junt a l'home eixe que dona pas a les filaes en moros i cristians, vinga eixa escuadra avant!! I el Tsunami pasejant-se pel carrer Sant Nicolau mirant amunt i saludant ... Que barbaritat. Jo pase del Tsunami eh! per mi que no pase per Alcoi, que se'n vaja a Cocentaina. Ara seé mala i diré: Si els socarrats posen ciris a Sant Hipòlit per a que ploga en abril, jo invoco al gran Tsunami per a que caiga tal calda en agost que els metalls del capità cristià se li solden al cos. Mmmmm El nuevo Ironman és socarrat ajajajajja.
martes, junio 12, 2007
Un odio que atraviesa las paredes
Hui m'he vist obligada a posicionar-me. Per un moment he dessitjat ser la malalta del capítol de House de la setmana passada, eixa que havia perdut la facultat d'elegir, el libre albedrio. Lo he pasao mal eh!! He patit un debat interior brutal, que se ha costada numerosas víctimas, entre ellas la neurona 387, a partir d'avui m'agraden les ostres... que són afrodisíaques... tal volta la neurona 387 deuria haver mort fa temps...
Quan et plentejen si eres de los buenos o de los malos... Me quedo con las palabras de J.J. Millas
Quan et plentejen si eres de los buenos o de los malos... Me quedo con las palabras de J.J. Millas
Yo antes era lo que se dice una mala persona. Y fumaba.
Trabajaba en un departamento de Correos al que llegaban todos los días miles de
papeles verdes y amarillos. Mi trabajo consistía en separar unos de otros,
porque los verdes significaban una cosa y los amarillos otra. El compañero que
tenía al lado hacía lo mismo. Era muy mala persona también, y consumía un tabaco
negro repugnante porque no le gustaba el rubio americano, como a mí, eso decía
él. Lo que pasa es que era más mezquino que yo con el dinero, aunque me
aventajaba en dos trienios. Lo que él ganaba con esos dos trienios era lo que me
gastaba yo en rubio americano, para demostrarle lo que hacía yo con su
ambigüedad.Y mientras separaba papeles, me dedicaba a odiar a todo el mundo. En
aquel despacho habría diez o doce personas y me pasaba el día deseándoles una
desgracia. Algunos de estos deseos se cumplían. El jefe, por ejemplo, se murió
de un infarto, en junio, al agacharse a recoger cinco duros que se le habían
caído por el agujero del bolsillo. Bueno, pues la verdad es que cuando cayó
fulminado yo llevaba dos semanas recitando, quince minutos diarios, por lo bajo:
“Que un infarto...”. Eran mis quince minutos de gimnasia matinal. También odiaba
mucho a los miembros del Gobierno y a la jerarquía eclesiástica, pero no se
llegaron a realizar las barbaridades que soñé para ellos. Mis poderes tenían un
radio de actuación de quince o veinte metros, siempre y cuando no hubiera
ninguna pared por medio.El caso es que un día, por casualidad, llegó a mis manos
una revista de budismo y me volví bueno. No fue un proceso rápido, no quiero
decir eso; de hecho, tardé quince o veinte días. Y es que en aquella revista se
anunciaba unos libros que empecé a leer y cuyas enseñanzas me fueron cautivando
poco a poco. Dejé de fumar porque comprendí que el tabaco no sólo dañaba mis
pulmones, sino que alteraba e equilibrio universal, ya que formamos parte de un
todo, o sea, que mis pulmones no me pertenecían. Digamos que me los habían
prestado y mi obligación era cuidarlos para que en el futuro, cuando yo me
muriera, otro pudiera respirar con ellos. En Madrid hay muchos lugares para
ejercer la santidad, de forma que me matriculé en un cursillo de filosofía
oriental, en el que comprendí enseguida el daño que me había hecho a mí mismo al
odiar a los otros. El odio es el tabaco del espíritu; cada vez que odias un
cuarto de hora a alguien, es como si te fumaras dos paquetes enteros de Camel,
es decir, que se te queda el alma llena de nicotinas y alquitranes. Por eso
suele decirse que el odio se vuelve siempre contra uno. En mi caso, no era
exactamente así, puesto que había logrado matar a mi jefe de un infarto, pero
esto es una cosa excepcional. Lo normal es que el rencor, como la nicotina, te
produzca dificultades respiratorias.Así que perdoné a todo el mundo e intenté
que todo el mundo me perdonara a mí. En la oficina continuaba separando papeles
verdes y amarillos, pero ahora ponía un gran amor en ello. No hay tarea lo
suficientemente absurda si la realizas con amor. Dejé de odiar también a los
miembros del Gobierno y a la jerarquía eclesiástica y en mi infinita estupidez
pensaba que sus destino era mucho más duro que el mío. Intentaba contribuir, en
suma, desde mis modestas posibilidades de funcionario de Correos, al
establecimiento de la paz universal.Y creo que estaba a punto de conseguirla,
cuando una noche soñé que volvía a fumar. Me desperté sudando y abrí el cajón de
la mesilla, pero no había ningún cigarrillo. Entonces me lancé a la calle y
busqué un bar de esos que no cierran toda la noche. Compré dos paquetes de Camel
y estuve fumando hasta el amanecer. Con cada calada, me iba volviendo otra vez
malo, así que por fuera fumaba y por dentro odiaba. Odié a mi jefe, a mis
compañeros, a los miembros del Gobierno hasta el nivel de subsecretario, y a la
jerarquía eclesiástica de diácono para arriba. En la oficina expliqué que había
vuelto a fumar porque en la secta me habían hecho comprender que ese era mi
destino, pero les oculté que era de nuevo una mala persona. Así que ahora los
odio sin que se den cuenta y es un odio más eficaz que el de antes. Un odio que
atraviesa las paredes.M'encantaaaa!!!
miércoles, junio 06, 2007
Desfici
Voy a ser sincera, este post l'ecric per fer temps, mentres espere que mon pare acabe de vore el futbol i poder canviar a Canal 9. Perlamor de Déu!! Que sacabe ja!! Que vull vore Heroes. A Espanya li queda un ratet encara i estava bascosa intentant situar a Liechtenstein en el mapa. Saps el capítol eixe de Frieds que Joey explica el seu mètode per posar cara de preocupació??? Intenta calcular 567 per 45 de cap. Pos els meus pares deuen d'haber-se pensat que estava super preocupa per algo, jejej. Es que no el situe. És que Liechestein... què sabemos de Liechtenstein, si es que no puc nio pronunciaro. Pareix Aznar parlant en català "els llits estan fets" (ma costat mogolló trobar algo que sonara com Liechentein)
Que sepais que s'escriu Liechtenstein i que és un principado i que (pronunciación en alemán: [lɪç.tən.ʃta͡ɪn]) es un país en Europa Central, uno de los más pequeños del mundo, sin acceso al mar, que está rodeado al oeste por Suiza y al este por Austria, países también sin salida marítima. Es conocido por ser un paraíso fiscal. ahí es na. I que la capital és Vaduz que te un castell super bonico i que está a tomar por c...???? está lluny, però lluny, lluny.
Mon pare continua en el futbol. Ara ma mare li remuga que li pose la serie del xino (Hiro Nakamura), per sort he aconseguit a ma mare a vore series. Le estaré abriendo el tercer ojo???
Que sepais que s'escriu Liechtenstein i que és un principado i que (pronunciación en alemán: [lɪç.tən.ʃta͡ɪn]) es un país en Europa Central, uno de los más pequeños del mundo, sin acceso al mar, que está rodeado al oeste por Suiza y al este por Austria, países también sin salida marítima. Es conocido por ser un paraíso fiscal. ahí es na. I que la capital és Vaduz que te un castell super bonico i que está a tomar por c...???? está lluny, però lluny, lluny.
Mon pare continua en el futbol. Ara ma mare li remuga que li pose la serie del xino (Hiro Nakamura), per sort he aconseguit a ma mare a vore series. Le estaré abriendo el tercer ojo???
lunes, junio 04, 2007
Batiburrillo, o com estalviar-te convidar-me a un cafè. Tu tranquilo que et pose al dia en 1000 paraules
Hui és dilluns, otro maldito lunes, com tots els dies he obert el correu i l’únic que tenia era propaganda, 6 correus de propaganda i un que posava açò: Enrique Iglesias padece de insomnio. Ma sorprès molt esta noticia. L’Enrique pateix son, pobre no? Jo li donaria un somnífer d’eixos que li disparen en dardos als bixos que s’escapen dels zoos cosa que esta de moda per cert últimament. Fins i tot els bixos estan que boooosen, serà que s’arrima la canícula, serà el cafè, serà el resultat de les últimes eleccions??? Que serà, serà. M’ha fet risa la noticia perquè mentres la llegia, sí l’he llegida que passa?? a mi estes coses m’interessen, a la ràdio Francino parlava d’un polaco, de Polonia, s’ha despertat després de 19 anys en coma. Veges tu, pobre home, fijo que després de vore el panorama demana que el tornen a dormir. Per favor que m’atropellen un bus o Fernando Alonso, pa que vols congelar-te Walt Disney??? Caute per un barranc que t’ixirà més barat...
Vos pose al dia: Estic agobia per la cultura alcoiana. Espere reprendre la seguida en 15 dies, quan pase tot. Volveran las alegres golondrinas, los post a este mi blogg i els correus del divendres. En 15 dies espere posar-me al dia de Lost, Prision Break, Heroes, etc, etc. En 15 dies espere posar-me al dia en les pelis que saturen el disc dur de l’ordinador (grandes trilogias de ayer y hoy, zombies de los 80, Freddy, Chuky, Ed Wood i monstruos varios) en 15 dies espere poder acabar amb els tres llibres que tinc a la tauleta de nit. Dadme tiempo xatos.
Besitos i Lacasitos que no falten.
Miri
lunes, mayo 07, 2007
Coses que me trobe
Me pareix que patisc la síndrome de Diògenes. Vaig per la red arreglegant trastos inútils, bé tal volta no tan inutils. Mmmm, retomemos. Sóc una coleccionista de frikaes, sí millor. I es que des de ben xicoteta m'han llamat l'atenció les coses rares... Em sembla que era l'unica que volia anar de viatje de fi de curs a vore las caras de Belmez... Trobe que haguera sigut un viatje molt més instructiu, però bé, ara ja està. Ja aniré jo... cuando me saque el carné!! ejem.
Igual és que sóc una maxuxa (que puede ser) però he trobat una cosa que m'ha fet rememorar els duimenges de matí quan acompanyava a mon pare al kiosco a comprar el periodic. Recordeu el periòdic Noticias del Mundo??? Que era cosína germana del caso però en friki?? Recorde, a lo lejos, que llegia les portades penjades en una pinsa d'estendre a la porta del kiosko i flipava en colors per els artícles que hi havia. Jo me'ls creia eh!!
Titulars com: "Tres zombies montan un grupo i se forran", nuestro problema és que no podemos hacer el amor. Claro que siii, por lo demas todo estupende làstima lo de follar...
"Ha jugado demasiado con los videojuegos" A fuerza de practricar con la consola Mario ha desarrollado una enorme cabeza que le permite controlar la consolo con el pensamiento. Mmm jo conec a dos o tres que tenen poders rollo heroes per culpa de la play estation.
Que gran periodic, que calidad de noticias, que veracidad en sus fuentes... Jo que se es que comentaria millons de coses, però millons eh. No se pegeu-li una miraeta i comenteu vosatros mateixos.
Aquí una ha elegit com a millor portada esta:
I no sols per la gran foto del niño murcièlago que fa una por que deu, però que si feren un ninop d'ell me'l compraria, noo. Mireu més avall: La cara de Chiquito de la Calzada en un jamón. Olé que si!!!
Igual és que sóc una maxuxa (que puede ser) però he trobat una cosa que m'ha fet rememorar els duimenges de matí quan acompanyava a mon pare al kiosco a comprar el periodic. Recordeu el periòdic Noticias del Mundo??? Que era cosína germana del caso però en friki?? Recorde, a lo lejos, que llegia les portades penjades en una pinsa d'estendre a la porta del kiosko i flipava en colors per els artícles que hi havia. Jo me'ls creia eh!!
Titulars com: "Tres zombies montan un grupo i se forran", nuestro problema és que no podemos hacer el amor. Claro que siii, por lo demas todo estupende làstima lo de follar...
"Ha jugado demasiado con los videojuegos" A fuerza de practricar con la consola Mario ha desarrollado una enorme cabeza que le permite controlar la consolo con el pensamiento. Mmm jo conec a dos o tres que tenen poders rollo heroes per culpa de la play estation.
Que gran periodic, que calidad de noticias, que veracidad en sus fuentes... Jo que se es que comentaria millons de coses, però millons eh. No se pegeu-li una miraeta i comenteu vosatros mateixos.
Aquí una ha elegit com a millor portada esta:
I no sols per la gran foto del niño murcièlago que fa una por que deu, però que si feren un ninop d'ell me'l compraria, noo. Mireu més avall: La cara de Chiquito de la Calzada en un jamón. Olé que si!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
