A que és mooonoo??? Mireu-lo!!
Fem bona parella o que??? ajjajajjaja
En fin Pilarin, esto es lo que hay, jejeje. (l'any que ve vull un Potato vestit de Sant Jordiet)
sábado, abril 21, 2007
Tropezando, como siempre
Me lo estaba dejando, enserio, ho he intentat tot, pisicoterapia, himnosis, lavado de cerebelo... Però no puc, he recaigut (recaure existeix?? és igual...) Lo soy y no puedo evitarlo!!
A que és mooonoo??? Mireu-lo!!
Fem bona parella o que??? ajjajajjaja
En fin Pilarin, esto es lo que hay, jejeje. (l'any que ve vull un Potato vestit de Sant Jordiet)
A que és mooonoo??? Mireu-lo!!Fem bona parella o que??? ajjajajjajaEn fin Pilarin, esto es lo que hay, jejeje. (l'any que ve vull un Potato vestit de Sant Jordiet)
viernes, abril 13, 2007
viernes, marzo 23, 2007
No vale reirse de pena jeje
Ahir vaig baixar els 6 escalons de ma casa amb un mortal con doble tirabuzón. Vaig aterrar amb un Ale-Hop!!
10 en tècnica, 8'5 en interpretació. P...s jutjes canadienses
Miri, sin lesiones hacia el campeonato del mundo
10 en tècnica, 8'5 en interpretació. P...s jutjes canadienses
Miri, sin lesiones hacia el campeonato del mundo
jueves, marzo 22, 2007
No macuerdo dolvidarte
Shit!!
Porte tot el dia intentant escriure un nou post a este mi blogg i no hi havia forma, no m'hen recordava de la contrasenya, que mal perquè pensava que era una i no, he intentat una altra i tampoco... A la tercera va la vencida, però no, per sort no és com als caixers que després de tres intentos apareix una finestreta diente-te: Si es Vd. un ladrón mala suerte vállase a delinquir a otro sitio. Si és Vd. el dueño de la targeta sepa que es un pringao. A mi ja m'ha ixit dos vegades la finestreta dels collons i les dos vegades en cap de setmana con la consequente circunstancia d'haver de demanar-li dineritos al papa. Es triste pedir, però más triste es robar. Fa anys que no li sise diners a ma mare de la cartera per pagar-me els vicis, eso que todos hemos exo alguna ves.
Ahir vaig descobrir una cosa que en va apenar prou, no sóc de la realesa. En vaig fer un tajo en el dit polse de la mà esquerra i en vaig adonar que la meua sang és roja i no blava com esperava. Ara us preguntareu, que pasa xiqueta què no t'havies tallat mai?? A lo que jo respondo si, però va ser la primera vegada que em vaig fixar en açò, en el fet de no ser de la realesa. Per cert ara que heu tret el tema, els daltònics deuen pensar que tots són de la realesa no? (mai havia escrit tantes vegades esta paraula, realesa, ni tan sols a la carrera i mira que parlavem d'ella eh!, en fins és una cosa que m'ha pasat pel cap) En va sobtar lo de la sang com vos dic perquè fa temps tenia el títol de Reina de los Orcos i de FrikiQueen, càrregs dels que vaig haver d'abdicar, i no per amor, noo, ni per perea als esdeveniments socials, simplement se me van oblidar, com la contrasenya i el tema del qual volia parlar-vos hui.
Deuria menjar panses que diuen que són bones per a la memòria, però de xicoteta en vaig posar malalta de menjar-ne i ara no les puc ni vorer. També diuen que posar-se un llaç a la "muñeca" (és que ara no en ve eixa paraula en valencià) ajuda a recordar coses, però en sembla que acabaria en el braç ple de llacets, semblaria un arbre de Nadal o algo. Acabaré com el tio de Memento, tatuant-me el cos jejejeje. O deixant paperets groguets per tot arreu on vaja, seré la loka dels Posits!!! ajjaja.
Hui és el teu aniversari??? FELICITATS
Porte tot el dia intentant escriure un nou post a este mi blogg i no hi havia forma, no m'hen recordava de la contrasenya, que mal perquè pensava que era una i no, he intentat una altra i tampoco... A la tercera va la vencida, però no, per sort no és com als caixers que després de tres intentos apareix una finestreta diente-te: Si es Vd. un ladrón mala suerte vállase a delinquir a otro sitio. Si és Vd. el dueño de la targeta sepa que es un pringao. A mi ja m'ha ixit dos vegades la finestreta dels collons i les dos vegades en cap de setmana con la consequente circunstancia d'haver de demanar-li dineritos al papa. Es triste pedir, però más triste es robar. Fa anys que no li sise diners a ma mare de la cartera per pagar-me els vicis, eso que todos hemos exo alguna ves.
Ahir vaig descobrir una cosa que en va apenar prou, no sóc de la realesa. En vaig fer un tajo en el dit polse de la mà esquerra i en vaig adonar que la meua sang és roja i no blava com esperava. Ara us preguntareu, que pasa xiqueta què no t'havies tallat mai?? A lo que jo respondo si, però va ser la primera vegada que em vaig fixar en açò, en el fet de no ser de la realesa. Per cert ara que heu tret el tema, els daltònics deuen pensar que tots són de la realesa no? (mai havia escrit tantes vegades esta paraula, realesa, ni tan sols a la carrera i mira que parlavem d'ella eh!, en fins és una cosa que m'ha pasat pel cap) En va sobtar lo de la sang com vos dic perquè fa temps tenia el títol de Reina de los Orcos i de FrikiQueen, càrregs dels que vaig haver d'abdicar, i no per amor, noo, ni per perea als esdeveniments socials, simplement se me van oblidar, com la contrasenya i el tema del qual volia parlar-vos hui.
Deuria menjar panses que diuen que són bones per a la memòria, però de xicoteta en vaig posar malalta de menjar-ne i ara no les puc ni vorer. També diuen que posar-se un llaç a la "muñeca" (és que ara no en ve eixa paraula en valencià) ajuda a recordar coses, però en sembla que acabaria en el braç ple de llacets, semblaria un arbre de Nadal o algo. Acabaré com el tio de Memento, tatuant-me el cos jejejeje. O deixant paperets groguets per tot arreu on vaja, seré la loka dels Posits!!! ajjaja.
Hui és el teu aniversari??? FELICITATS
viernes, marzo 16, 2007
OFF 2
Estic un poc mosca. Este matí he llegit que a l'últim triler de 300 apareixia una imatge de la seguent pel·licula del director, Zack Snyder, Watchmen cuyo estreno voy a esperar ansiosamente jejeje. Es suposa que al minut 1'52 apareix un fotograma on es pot vore a Rorschach (en concret esta imatge) però he estat rebuscant, rebuscant i els xungos de youtube han llevat el vidrio per considerar-lo pujadet de to... No tinc paraules, pujadet de to?? si després ens tenim que tragar a l'Obrebón en topless en la platja!! En finss.
Los Fikis queremos saberrr
Ale, queda palesa la meva indignació.
Los Fikis queremos saberrr
Ale, queda palesa la meva indignació.
La tira de tiras
Ale, ací vos presente al Señor del Kiosko que cada dilluns m'envia les seues vinyetes. He seleccionat algunes de les que més m'agraden (la que més la que més l'ultima, jeje) si voleu voren més o rebre-les soles heu de fer clic
- OFELIA, i no sols m'agrada perquè s'anomene aixina
- MONSTRUO ...
- CENA jaja esta també em mola molt, molt listo el bixo
- RAIN este fenómeno tampoc és tan raro, raro, rarooo
- SNAKE esta em fa molta gràcia, serà que jo soy asin jiji
jueves, marzo 15, 2007
MIRI AGAIN
Reconec que no sóc molt fidel, escomense les coses i no sóc capaç d'acabar-les perquè sempre se m'ocurrixen d'altres millor, o que jo pense que són millors. Quan l'estiu passat en va pegar per fer bolsos, en vaig pasar un mes cosint i cosint, fins que vaig descobrir el maravilloso mundo de las camisetas bordadas, vaig estar setmanes "dissenyant" fins que vaig reprende les meues famoses agendes de paper reciclat, despres vaig tornar als collars d'abaloris... Veus, no sóc gens fidel a les coses, sempre trobe alguna cosa millor. Fa temps, estic parlant d'anys, vaig llegir un reportage d'un tipo que havia escrit un llibre amb fragments de converses de gent desconeguda que trobava al carrer, al bus, al metro... Hui m'he enrecordat que quan ho vaig llegir vaig pensar: Este tio és molt listo i se m'ha adelantao. Ho dic perquè tinc una llibreta titolada "conversaciones inacabadas", titol molt poc original, per cert, on tenia apuntades el que el mateix titol diu, converses de gent que no conec o converses mantingudes en moments d'euforia (vamos a describirlo asi) Si m'he enrecordat d'açò hui és perquè este matí he escoltat una conversa digna d'estar a la meua llibreta.
Baixava jo pel carrer Sant Josep, pensant en que escomençava un altre dia, a mi rollo vamos.
De la polisia secreta!! Calvo en un corsa roig, veï de sa mare... La policia secreta no és tan secreta. Tal volta ho diu per disimular, no? Vull dir és com ser espia i presentar-se com a tal. Hola, me llamo Juanjo, y soy espia, sí claro i jo bombero-torero. És una d'eixes profesions que no se les creu ningú, el altre dia vaig estar en un acte ple de polítics (a que sí?) bueno total que vaig ixir a fumar, cosa que estava prohibida per cert, i hi havia un tio bamban per allí, mirant-nos de reüll. A mi em va entrar mal rollo, no per el tio, que era normalillo tirando a esmirriao jo creo que en un combate a muerte le gano, sino pel fet de que no es poguera fumar. Em vaig arrimar a d'ell, con el desparpajo (esta paraula en fa molta gracia, i no sé perquè quan la dic pense en el espantapájaros del Mago de Oz, serà per la "J") i li vaig preguntar: "Vols algo?" l'home en va mirar raro, pa mi que va pensar: 1. M'està proposant algo. 2. M'està venent algo. 3. Esta tia és tonta. en va dir que no, que soles estava espetant. Esperant què?? Després en vaig enterar que era el guardaespaldas d'un dels polítics de estava a l'acte. No m'ho vaig creure, si vos dic la veritat. Pa mi un guardaespaldas és Kevin Costner i este tio de Kevin no tenia res i menos de Costner.
En fins, jo que sé que són coses que em pasen pel cap, que ja no estava acostumà a pegar-li voltes a xominaes com esta i que m'alegre d'haver tornat.
FIN
M'encanta esta cançò
Baixava jo pel carrer Sant Josep, pensant en que escomençava un altre dia, a mi rollo vamos.
... Si home si és veïna de ma mare, igual coneixes al seu home, uno calvo que té un corsa roig, que és de la policia secreta...
De la polisia secreta!! Calvo en un corsa roig, veï de sa mare... La policia secreta no és tan secreta. Tal volta ho diu per disimular, no? Vull dir és com ser espia i presentar-se com a tal. Hola, me llamo Juanjo, y soy espia, sí claro i jo bombero-torero. És una d'eixes profesions que no se les creu ningú, el altre dia vaig estar en un acte ple de polítics (a que sí?) bueno total que vaig ixir a fumar, cosa que estava prohibida per cert, i hi havia un tio bamban per allí, mirant-nos de reüll. A mi em va entrar mal rollo, no per el tio, que era normalillo tirando a esmirriao jo creo que en un combate a muerte le gano, sino pel fet de que no es poguera fumar. Em vaig arrimar a d'ell, con el desparpajo (esta paraula en fa molta gracia, i no sé perquè quan la dic pense en el espantapájaros del Mago de Oz, serà per la "J") i li vaig preguntar: "Vols algo?" l'home en va mirar raro, pa mi que va pensar: 1. M'està proposant algo. 2. M'està venent algo. 3. Esta tia és tonta. en va dir que no, que soles estava espetant. Esperant què?? Després en vaig enterar que era el guardaespaldas d'un dels polítics de estava a l'acte. No m'ho vaig creure, si vos dic la veritat. Pa mi un guardaespaldas és Kevin Costner i este tio de Kevin no tenia res i menos de Costner.
En fins, jo que sé que són coses que em pasen pel cap, que ja no estava acostumà a pegar-li voltes a xominaes com esta i que m'alegre d'haver tornat.
FIN
M'encanta esta cançò
lunes, marzo 12, 2007
EL HIT V
No tota la música que escolte és tan freak com penseu, també m'agraden coses més normaletes. Enguany he descobert este grup de jazz suec Esbjörn Svensson Trio quan vaig anar a buscar-lo al Fnac en vaig tornar un poc loca pa trobar-lo però forpin tinc el disc "Tuesday Wonderland", no és el primer, ni serà l'ultim eso seguro que em compraré
Ací vos deixe el video del primer sigle Goldwrap
Ale
Ací vos deixe el video del primer sigle Goldwrap
Ale
viernes, marzo 09, 2007
Superheroes de barrio
Un gran poder conlleva una gran responsabilidad, que gran frase. De xicoteta (i esto es un "secreto") pensava que tenia poders mentals, i tot perquè una vegada vaig dir els números de les boles de la ONCE abans que isqueren... Qui te fam somia rollos, això diuen no? Molaria tindre poders. A mi el que més em molaria és el de teletransportar-me, mmmm del Hobby al llit en el pijama posat i tot, con solo pensar-lo. És el poder de la perea. Senyores inventores cabinas de teletransporte en cada esquina ya!! Por un euro te llevamos a tu casa.
Porte temps practicant en el quadro punyetero del ojo màgico que tenim penjat a la porta del local i per molt que em fixe no trobe al científico dels collons, aixina que va a ser que no tinc vista de rayos X. Cachis la mar. Seamos sinceros, realment la gent veu el que se suposa que apareix en eixes làmines, perquè clar uno pot dir aii mira un ciervoo, que moonooo i no vore res, jo sóc sincera i dit obertament que no veig res de res i em fa ràbia eh! Però mira m’aguante. Com Ethan Suplee (el germà de Earl) en Mallrats que es pasa la peli intentant vore un quadret on se suposa que apareix un barquet i acaba astrosant-lo de la mala llet que li pilla (algún dia desataré mi ràbia com Hulk i mataré al científico)
Porte temps practicant en el quadro punyetero del ojo màgico que tenim penjat a la porta del local i per molt que em fixe no trobe al científico dels collons, aixina que va a ser que no tinc vista de rayos X. Cachis la mar. Seamos sinceros, realment la gent veu el que se suposa que apareix en eixes làmines, perquè clar uno pot dir aii mira un ciervoo, que moonooo i no vore res, jo sóc sincera i dit obertament que no veig res de res i em fa ràbia eh! Però mira m’aguante. Com Ethan Suplee (el germà de Earl) en Mallrats que es pasa la peli intentant vore un quadret on se suposa que apareix un barquet i acaba astrosant-lo de la mala llet que li pilla (algún dia desataré mi ràbia com Hulk i mataré al científico)
Cerebroossss, cerebrossss i endespués a Ikea
Miri
jueves, marzo 08, 2007
EDUCAR PARA LA IGUALDAD
"Educar para la igualdad" aquest és el lema del dia d'avui... Que voleu que vos diga... Me'n vaig a esmorçar.
Que el dia de la dona treballadora et regalen un cactus en una filà alcoiana per fer-te un tallat i mig bocata de llonganisa en tomaca té moltes interpretacions.
Que cada u pense el que vulga.
lunes, marzo 05, 2007
OFF 1 (Only for Freaks)
He decidit estrenar una secció dins d'este vuestro blogg, una cosa que està molt de moda ara, lo de les seccions. No me considere una experta (ni muxo menos) però intenetaré anat posant cosetes sobre cine, encara que com no sóc massa convencional, pel que fa a gustos cinéfils poss no se sap mai el que es podreu trobar.
Pense que no hi ha millor forma d'escomencar que amb una de les estrenes més esperades de l'any, i no parle de el motorista fantasma (decepcionant Nicolas, tas pasao!!) No, supose que ja sabreu per on van els tirs aixina que agaxeu el cap... Parle de 300, again, però esta vegada no vaig a posar el trailer nooo, ja l'hem vist moltes vegades, en primicia para mis queridos lectores (steu ahi no?) 300 minutos de 300, o lo que es lo mismo 5 minutillos de goce i disfrute per anar obrint boca.
Taparrabos a punta pala aiiisss.
Queden 18 dies tatantatantatantata.
Pense que no hi ha millor forma d'escomencar que amb una de les estrenes més esperades de l'any, i no parle de el motorista fantasma (decepcionant Nicolas, tas pasao!!) No, supose que ja sabreu per on van els tirs aixina que agaxeu el cap... Parle de 300, again, però esta vegada no vaig a posar el trailer nooo, ja l'hem vist moltes vegades, en primicia para mis queridos lectores (steu ahi no?) 300 minutos de 300, o lo que es lo mismo 5 minutillos de goce i disfrute per anar obrint boca.
Taparrabos a punta pala aiiisss.
Queden 18 dies tatantatantatantata.
viernes, marzo 02, 2007
Les pedretes de La Glorieta
Hui és uno d'eixos dies en que no tinc molt clara la meua posició en este món. Hoy los planetas san conjuntao pa donar-me a entendre que sóc de Marte... No sé si sóc secretaria, cartera, dissenyadora, dona de la neteja i pringà!
Hui estic soles a l'oficina, gràcies a que el meu peu va millorant, de fet l'he fet millorar a base de electrosocs perquè el dimecres he de portar tacons per webs... però eso és otra historia. El boss m'ha deixat una llista a la porta de la nevera de coses per fer. Després de posar-me en contacte en tota la gent de la llista per tal d'informar-los de les novetats, he pasat al punt dos, imprimir dos dossiers... després de reiniciar la impresora 3 voltes, maleir-la, i amenaçar-la amb un boli BIC (era l'unica cosa puntiaguda que tenia a ma) he desistit pasar al tercer punt del llistat. Després de reiniciar l'ordinador 3 voltes, maleir-lo i amenaçar-lo en tirar-li una botella d'aigua per damunt, he desistit d'actualitzar la web i m'he posat manos a la obra amb l'ultima tasca de la llista... netejar l'oficina, frase que anava acompanyada amb 6 signes d'exclamació.
Estan fent obres a l'edifici hi la polseguera és prou considerable, als borrellons que apareixen normalment s'han sumat els cabells que es suiciden del meu cap i del de Don Luis, perquè el boss és un sepia i de eso no tiene. Tenim una aspiradora, però parece ser que hui deu ser el dia de "no uses los paratos electricos" ahir era el del movil, el 24 de març és el dels ordinadors i hui és el dels paratos perquè no volia xuplar... la pols s'entent aixina que he intentat agranar, però és molt dificil aclarir-se en una agranera en la má esquerra i una muleta en la dreta, he intentat agranar sentà en la cadira, com té rodes (he pensat) és encara més deficil. En fins que he decidit ser radical i pasar el motxo que eixe si que ho arreplega tot. Després de fer 6 viatges a l'únic quarto de bany que hi a per a tota la planta per tal de plenar botelletes d'aigua de 500 ml. i així poder omplir (una altra paraula que deiria ser eliminada del diccionari) el poal del motxo... Ojo que me sentit com els pobrets xiquets d'Africa que han de fer mil viatges per tal de poder beure, al final he pogut pasar el motxo.
En fins ja està, eso era
Dioss, dioss
Hui estic soles a l'oficina, gràcies a que el meu peu va millorant, de fet l'he fet millorar a base de electrosocs perquè el dimecres he de portar tacons per webs... però eso és otra historia. El boss m'ha deixat una llista a la porta de la nevera de coses per fer. Després de posar-me en contacte en tota la gent de la llista per tal d'informar-los de les novetats, he pasat al punt dos, imprimir dos dossiers... després de reiniciar la impresora 3 voltes, maleir-la, i amenaçar-la amb un boli BIC (era l'unica cosa puntiaguda que tenia a ma) he desistit pasar al tercer punt del llistat. Després de reiniciar l'ordinador 3 voltes, maleir-lo i amenaçar-lo en tirar-li una botella d'aigua per damunt, he desistit d'actualitzar la web i m'he posat manos a la obra amb l'ultima tasca de la llista... netejar l'oficina, frase que anava acompanyada amb 6 signes d'exclamació.
Estan fent obres a l'edifici hi la polseguera és prou considerable, als borrellons que apareixen normalment s'han sumat els cabells que es suiciden del meu cap i del de Don Luis, perquè el boss és un sepia i de eso no tiene. Tenim una aspiradora, però parece ser que hui deu ser el dia de "no uses los paratos electricos" ahir era el del movil, el 24 de març és el dels ordinadors i hui és el dels paratos perquè no volia xuplar... la pols s'entent aixina que he intentat agranar, però és molt dificil aclarir-se en una agranera en la má esquerra i una muleta en la dreta, he intentat agranar sentà en la cadira, com té rodes (he pensat) és encara més deficil. En fins que he decidit ser radical i pasar el motxo que eixe si que ho arreplega tot. Després de fer 6 viatges a l'únic quarto de bany que hi a per a tota la planta per tal de plenar botelletes d'aigua de 500 ml. i així poder omplir (una altra paraula que deiria ser eliminada del diccionari) el poal del motxo... Ojo que me sentit com els pobrets xiquets d'Africa que han de fer mil viatges per tal de poder beure, al final he pogut pasar el motxo.
En fins ja està, eso era
Dioss, dioss
lunes, febrero 19, 2007
Stoy en Blanco como el niño del anuncio de Bimbo
A vore igual semble un poc nazi, però es que em pareix increible el que ha passat hui en Alta Tensión. Casi m'agarra algo. Último panel vale? el que més diners dona, temàtica: super héroes i villanos. Se puede ser ateo, agnóstico...però tioooo no saberse ni un Superhéroe!!! Ni uno!! quer era la primera volta que han encertat els fallos antes de dir una correcta!! Tiooo Spiderman Vs. El Dr Octopus... que no has visto la película?? Superman Vs. Lex Luthor... que no has visto la película?? Batman Vs. Jocker... que no has visto la película?? On viviu en Marte?? Se puede ser poco friki, però tant??? Dir que Dos caras és el malo de Super López!! Per l'amor de Déu Tommy Lee Jones Vs. José Maria Aznar en els gallumbos per fora.
Ai, és que porte una temporà alterà, però es que hi han coses que me matan, me matan!!
En fins... ja està
Dios, dios
Ai, és que porte una temporà alterà, però es que hi han coses que me matan, me matan!!
En fins... ja està
Dios, dios
miércoles, febrero 14, 2007
La ventana indiscreta
Una secretaria-comunicadora obligada a permanecer en reposo con su pierna escayolada procura escapar del tedio de la convalecencia contemplando desde la ventana de su casa el otro lado del patio. Per sort Alfred Hitchcock no vivia en ma casa, perquè la peli li hauria ixit un xurro. Si m'asome per la finestra l'unic que veig és la casa del Sr. Javier i pel carrer molt de moviment no hi ha. Per sort estem al segle XXI i la ventana indiscreta s'ha modernitzat molt, ara se diu internet i hi pots trobar coses molt més interesants que la finestra dels teus veïns.
Per desgràcia hui no és bon dia per asomar-se a la finestra. Segons un gran filòsof del segle XXI del qual en cionsidere fan, el conde Lequio, que te frases tan genials com "Pim Pam tengo una pistola Pim Pam que dispara sola", el día de San Valentin es el gotelé del amor. Mira m'ha fet gràcia esta forma de definir un dia com avui. Hoy todo es amor, fa un poc de agonia la veritat.
Ale com jo vull ser mala un dia com hui, per el que puga pasar vos deixe dos cançons . Esta és l'ultim hit que he descobert en la meua convalecencia, esta és una d'eixes cançons que no pots parar d'escoltar i més el dia del gotelé. I ara un enllaç, va que hoy estoy sembrà, a un grupet que també he descobert no fa molt Prin la la. Quan lliges: Si te gusta la poesia de Panero i los dibujos de Tim Burton te gustarà este grupo... que vols que et diga, po zi. Será que no tengo personalidad???
En finsss, feliç dia del Gotelé
Per desgràcia hui no és bon dia per asomar-se a la finestra. Segons un gran filòsof del segle XXI del qual en cionsidere fan, el conde Lequio, que te frases tan genials com "Pim Pam tengo una pistola Pim Pam que dispara sola", el día de San Valentin es el gotelé del amor. Mira m'ha fet gràcia esta forma de definir un dia com avui. Hoy todo es amor, fa un poc de agonia la veritat.
Ale com jo vull ser mala un dia com hui, per el que puga pasar vos deixe dos cançons . Esta és l'ultim hit que he descobert en la meua convalecencia, esta és una d'eixes cançons que no pots parar d'escoltar i més el dia del gotelé. I ara un enllaç, va que hoy estoy sembrà, a un grupet que també he descobert no fa molt Prin la la. Quan lliges: Si te gusta la poesia de Panero i los dibujos de Tim Burton te gustarà este grupo... que vols que et diga, po zi. Será que no tengo personalidad???
En finsss, feliç dia del Gotelé
lunes, febrero 12, 2007
Coses de Canal 9
Ja estan les falles ahi, si en falles no folles, en pasques no falles. Si, claro i melones también. És vosté propietari d'un gos?? És vosté propietari d'un gos que té pànic als petardos??? És vosté propietari d'un gos que té pànic als petardos i viu a València??? No patisca més ja pot comprar a qualsevol clínica veterinària el nou tractament omeopàtic (en sembla que es diu aixina) per a que el seu gos no es posehistèric amb els petardos, de pólvora, no humanos o rumanos (guinyo al Sr. Mou) jejeje. Pffff que està pasando senyores. Esta és una de les noticies que cal resaltar del telediario de Canal 9 d'avui. Pos no ha ixit la periodista tirant-li un petardo a un pobre haski que estava tranquilet en el carrer???!!! Pobre gos quin susto s'ha endut, serà cabronaaa!!! Sóc jo el gos i li pegue un mos!
L'altra noticia a destacar és esta: Els moros de l'Alqueria (de Castelló no d'Asnar) canvien el seu nom per Árabes de España por miedo a que se les relacione con los terroristas de Alcaeda. Alqueria=Alcaeda... Tiene su lògica. Encara que Àrabes de España???? No sé me pareix un poc... vamos que podrien haverselo currao un poco más i no dir el primer que sels pasara pel cap.
L'altra noticia a destacar és esta: Els moros de l'Alqueria (de Castelló no d'Asnar) canvien el seu nom per Árabes de España por miedo a que se les relacione con los terroristas de Alcaeda. Alqueria=Alcaeda... Tiene su lògica. Encara que Àrabes de España???? No sé me pareix un poc... vamos que podrien haverselo currao un poco más i no dir el primer que sels pasara pel cap.
La caida de Roma
Soy la manzana de Isaac Newton, soy un ejemplo claro de que la gravedad existe. Le molo a la tierra (ja podria ser un xic templat... ) al planeta vamos i per això en fa caure, m'atrau cap al seu cor. Hi ha una cançò que m'agrada molt que es diu DRAMA de Entre rios i que diu: "He caido para hacer ruido ambientaaaalll, me cai por el sonido digital" Em sembla que a partir d'ara serà una de les cançons que formen part de la banda sonora de la meua vida.
Quan la meua altura era directament proporcional a la meua edat, d'això fa aproximadament 18 anys, el meu entrenador de basket en tenia hores practicant tirs lliures perquè sempre anava per terra i en pitaven faltes a favor (jijiji) a la resta de l'equip els dia "teneis las manos de mantequilla" a mi en dia Míriam la colilla!! He protagonitzat caigudes històriques i famoses, no tant con la de Roma o la de Fidel Castro, de fet el primer anys de carrera en vaig donar a coneixer per una caiguda, una caiguda monumental, que va creuar el xarco com se sol dir, no? La gent és cruel, se riu de les desgràcies alienes, fa molta risa vore que algú cau, fa molta risa quan et conten una historieta d'algú que cau d'una forma graciosa, però encara fa més risa quan te la conta un aspiruano i la protagonista eres tu. Es com inventar-se un xiste i que tel conte algú que acabes de coneixer, te llena de orgullo y satisfacción, que diria Juan Carlos I.
Corria el año 1998, crec, al paranif de la Universitat d'Alacant, amb un aforament de 800 butaques aprox, a la gran pantalla Mel Gibson plorava per la mort de la seva estimada, mort que donaria pas a 2 hores de pel·lícula, dos hores de lluites de tios en faldeta to sexis. Braveheart vamos. Jo eixa peli ja l'havia vista 30 voltes aixina que vaig decidir anar-me'n a casa. No he comentat el fet de que la sala estiguera a tope de gent, 3 crèdits per vore pelis són dificils de rexasar. Total i resumint que no vull fer-ho llarg que vaig caure enmig del pasillo provocant més d'una rialla anónima. Mentre estava estesa al pasillo, dessitjant despertar-me o que s'obrira el parquet (atención parquet que resona com ells trons) i en tragara la terra escoltava com la mala gent demanava que enengueren els llums... cabrons!! Per sort no ho van fer, quan vaig aconseguir alçar-me els deu metres de pasillo es fan convertir en una pasarela i jo una top model arropada pels aplaudiments del públic. Vergonya és poc, al dia següent la gent en senyalava per la facultat dient: eixa, eixa és la de l'òstia d'ahir.
Un any després esta mateixa història me la va contar un tio a les paraetes de Cervantes el dia de Sant Jordi. Li vaig firmar un autògrafo.
De sobres són conegudes les festes de poble en estiu, a mi les festes de poble en fan mal. Gaianes és un poble molt bonico que té sèquies precioses camuflades als bancals on la gent, generalment les xiques, van a pixar, els tios no teniu eixe problema perquè se la traeu en qualsevol cantó sense cap tipus de vergonya. Dos metros de caiguda lliure, esbarsers, pedres i un forat d'on perfectament podria haver-me ixit un cocodrilo en accent de muro. El pitjor de tot és que no m'havia fet ni un cubata i ja estava xorrant sang, havia perdut una xancla, la qual cosa no és cap problema perquè als 10 minuts de caminar per l'asfalt la planta del peu és tota un callo.
No vaig a contar l'òstia que en vaig pegar el dia de Nadal a la filà Judios, soles diré que va ser la més vergonyosa de totes i que en va impedir endur-me a casa el pastor en el borreguet al coll.
Quan anava a l'institut era molt bordeta, més que ara, l'adolescència és mu mala. Recorde que un company de clase anava en muletes i li les vaig pillar pa fer broma... eixe dissabte vaig caure de l'escaló del Classic (quedeu-se en el nom d'este pub) i en vaig fer el meu primer esguince. El dissabte passat vaig caure de l'escaló de la Guarida (pub anteriormente conocido como Classic) tres setmanes d'escaiola, Sguince Peroneoastragalino, toma ya soles el nom asusta. Eso és lo que tengo, como los futbolistas rotura de ligamentos. Tres setmenes amb les muletes, per cert el complement ideal per al disfraç de torero que havia pensat posar-me a Carnestoltes. Voy a poner-me fuertota, fuertota, voy a desarrollar sobremanera el lado derexo de mi cuerpo, com el friki-culturista de La joven del agua que soles té super desarrollats els musculs de la part dreta del seu cos.
En fins cuidao en els escalons que són tricioneros!!
Besitosss mil!!
Miri
Quan la meua altura era directament proporcional a la meua edat, d'això fa aproximadament 18 anys, el meu entrenador de basket en tenia hores practicant tirs lliures perquè sempre anava per terra i en pitaven faltes a favor (jijiji) a la resta de l'equip els dia "teneis las manos de mantequilla" a mi en dia Míriam la colilla!! He protagonitzat caigudes històriques i famoses, no tant con la de Roma o la de Fidel Castro, de fet el primer anys de carrera en vaig donar a coneixer per una caiguda, una caiguda monumental, que va creuar el xarco com se sol dir, no? La gent és cruel, se riu de les desgràcies alienes, fa molta risa vore que algú cau, fa molta risa quan et conten una historieta d'algú que cau d'una forma graciosa, però encara fa més risa quan te la conta un aspiruano i la protagonista eres tu. Es com inventar-se un xiste i que tel conte algú que acabes de coneixer, te llena de orgullo y satisfacción, que diria Juan Carlos I.
Corria el año 1998, crec, al paranif de la Universitat d'Alacant, amb un aforament de 800 butaques aprox, a la gran pantalla Mel Gibson plorava per la mort de la seva estimada, mort que donaria pas a 2 hores de pel·lícula, dos hores de lluites de tios en faldeta to sexis. Braveheart vamos. Jo eixa peli ja l'havia vista 30 voltes aixina que vaig decidir anar-me'n a casa. No he comentat el fet de que la sala estiguera a tope de gent, 3 crèdits per vore pelis són dificils de rexasar. Total i resumint que no vull fer-ho llarg que vaig caure enmig del pasillo provocant més d'una rialla anónima. Mentre estava estesa al pasillo, dessitjant despertar-me o que s'obrira el parquet (atención parquet que resona com ells trons) i en tragara la terra escoltava com la mala gent demanava que enengueren els llums... cabrons!! Per sort no ho van fer, quan vaig aconseguir alçar-me els deu metres de pasillo es fan convertir en una pasarela i jo una top model arropada pels aplaudiments del públic. Vergonya és poc, al dia següent la gent en senyalava per la facultat dient: eixa, eixa és la de l'òstia d'ahir.
Un any després esta mateixa història me la va contar un tio a les paraetes de Cervantes el dia de Sant Jordi. Li vaig firmar un autògrafo.
De sobres són conegudes les festes de poble en estiu, a mi les festes de poble en fan mal. Gaianes és un poble molt bonico que té sèquies precioses camuflades als bancals on la gent, generalment les xiques, van a pixar, els tios no teniu eixe problema perquè se la traeu en qualsevol cantó sense cap tipus de vergonya. Dos metros de caiguda lliure, esbarsers, pedres i un forat d'on perfectament podria haver-me ixit un cocodrilo en accent de muro. El pitjor de tot és que no m'havia fet ni un cubata i ja estava xorrant sang, havia perdut una xancla, la qual cosa no és cap problema perquè als 10 minuts de caminar per l'asfalt la planta del peu és tota un callo.
No vaig a contar l'òstia que en vaig pegar el dia de Nadal a la filà Judios, soles diré que va ser la més vergonyosa de totes i que en va impedir endur-me a casa el pastor en el borreguet al coll.
Quan anava a l'institut era molt bordeta, més que ara, l'adolescència és mu mala. Recorde que un company de clase anava en muletes i li les vaig pillar pa fer broma... eixe dissabte vaig caure de l'escaló del Classic (quedeu-se en el nom d'este pub) i en vaig fer el meu primer esguince. El dissabte passat vaig caure de l'escaló de la Guarida (pub anteriormente conocido como Classic) tres setmanes d'escaiola, Sguince Peroneoastragalino, toma ya soles el nom asusta. Eso és lo que tengo, como los futbolistas rotura de ligamentos. Tres setmenes amb les muletes, per cert el complement ideal per al disfraç de torero que havia pensat posar-me a Carnestoltes. Voy a poner-me fuertota, fuertota, voy a desarrollar sobremanera el lado derexo de mi cuerpo, com el friki-culturista de La joven del agua que soles té super desarrollats els musculs de la part dreta del seu cos.
En fins cuidao en els escalons que són tricioneros!!
Besitosss mil!!
Miri
viernes, febrero 09, 2007
Conversa de besugos III
Si es que a la Cominutat Valenciana tenim de tot. Esta és una frase que mon pare repetix cada vegada que veem les noticies de Canal 9. Esta semana vam vore que volen fer prospeccions petrolíferes al Mediterrani buscant petroli, davant de l'Albufera. La gent no vol que ho fasen per la Posidonia i tal nooormal. Albufera Parc Natural.
Miri: A voras com Bush mos declara la guerra pa endur-se el petroleo de l’Albufera.
Papi: Vols dir?
Miri: Mareee meua ja m’magine als falleros armats en tenedors gegants lluitant contra els soldats, en ves de Falles seran entifades
Papi: Nostasbé
Miri: Ara entenc lo de la Copa Amèrica!!!
Papi: Eixos venen a fer carreres
Miri: Que nooo, que els barcos fijo que porten càmeres i aparatos pa pendre dades
Papi: Mmmmm enserio?
Miri: Que si, que segur que els barcos americans van més lentos pa arreplegar datos
Papi: Això és impossibleels americans sempre volen guanyar
Miri: Que no, que no que per això el barco espanyol és d’Iberdrola, electricidad Vs petroleo. Està claríssim papi, té doble sentit. El dasafío espanyol vol dir por ensima de mi cadaver Jorgito
Papi: Has begut Mirieta??
Miri: Coca-cola.. Ara posaran plataformes en el mar d’ixes inxables en tobogans pa disimular, perquè en realitat estan xuplant petroli!!
Papi: Tanta pel·lícula i llibre no és bo.
viernes, febrero 02, 2007
Viva el pasodoble que hace alegre la tregedia
Saps eixes cançons que quan les escoltes et transporten a temps passats, que no sempre van ser millor?? A mi m'ha passat hui escoltant kisssssss ffmmmmmm, I've Had The Time Of My Live larallaaaa lalaa lalalaraaaa (dirty dancing). Que xula eh! A mi esta cançó en recorda als campaments d’estiu. Sempre la ballavem, eixa i la de Grease agaxuuuuu denmondeplayer!! Es que teniem una coreografia super currà per que van fer un ball en fin de curs del cole... Ayyy los festivales de Fin de curso, que coents eh!! En el meu cole no tenien el famós aro de fuego (guiño salesianero) mosatros feien una taula de gimnàstica i una entrega de trofeus, es passàvem una hora donant-se medalletes i copes. I després ale, a ballar. Que vergonya, que vergonya, una volta vaig eixir de novia de david el gnomo, teniem 8 anys?? I mos van posar cul i mamelles de espuma, estàvem tremendes en el caxirulo al cap como los del Cu cus clan o els de la semana santa. Otra vez salí bailando, un vals aiii que bonica estava (ironia 100%) con mi vestido asul i el monyo arreplegat en un topo que en recollia hasta les pestanyes, a ma mare es que sempre li ha fet ràbia que tinguera grenyes en la cara i m’estirava molt el monyo. M’enrecorde que em feia les trenes el dilluns i ja no calia que me les tornara a fer fins el divendres per que les tenia fixes, teses. No tenia monyo tenia cables de coure d’eixos dels fils telefònics.
Quan vaig complir 11 anys vaig decidir que de mi no es tornaven a riure desprès d’eixir de campesina ballant: aiii ai iaia iaiii que trabajo nos manda el senyooorrr levantarse i volserve a agaxarrrr todo el dia lolailo lolaaaa, una sarsuela, “Las segadoras”. Es que a la mestra que feia els balls li molava eixa música, em vaig negar a ballar Carmen i el Bolero de Rabel, ja vaig tindre prou ja.
El més divertit del festival de final de curs era el sopar de sobaquillo de després. Sopar de sobaquillo... que digo jo que eixa expressió vindrà de portar el bocata baix del braç, no? com ma mare porta el monedero quan va el mercat, habilitat que les dones adquirim quan complim els 45 anys. El fas el casco i et poses el monedero baix del braç. Ara haurien de canviar el nom de sopar de sobaquillo per sopar de tuperwarillo perquè a mi un tuper en fregidet de tomaca no en cap baix del sobaco, a més si no es un taper dels bonos, dels autèntics, dels que tanca be, corres el perill de que la tomaca et regalle (paraula en denominació d’origen) per el braç la qual cosa no queda gens bé, de fet dona prou asquillo i no digamos l’oloreta que t’acompanyaria durant tot el sopar.
Jo era prou patosa ballant, de fet em sembla que ixia a ballar perquè a ma mare li feia il·lusió que ho fera, mira li agradava vorem fer el ridícul ajajja disfressar-me i tal. Són eixes coses que fan les mares per a venjar-se dels fills. Si, si tu plora i dona quefer (otra paraula en denominació d’origen) però que sepas que enguany tota la família rebrà una foto teua vestida de pastora o d’angelet com a felicitació de Nadal.
En fins I’ve Had The Time Of My Live, nosotras parimos nosotras decidimos, no?
jueves, febrero 01, 2007
Bascosisme, esa forma de vida I
Necessite un telefono!! El del tio que s'ha inventat l'anunci de ya.com, el de los dos albinos con tupé que dicen que es fijo en casa y movil fuera, el de las majorets siamesas, el que te cuentan que ya.com lo consigues al contratar su ADSL con llamadas 24 horas por solo 9'95 y acaba con un infórmate en el 902 902 902 o en ya.com. Eixe... pa matar-lo, matarlo mucho, matarlo dos veces y después violarle el cráneo (jejeje juguen a descobrir de que pelis són estes frases?? Ánimo frikis, entre los ganadores sortearé un magnífico regalo) He buscat en las páginas amarillas i en Google però por xungo del anuncio no me venia nada, sempre m'ixia Pablo Motos. Puede ser que haja sigut l'única persona que s'ha dao cuen que el tipo este li ha "copiat" (perque li tinc ràbia i sóc antifan) o li ha fet "un guinyo" a Faemino y Cansado???? (momento 1'20 aprox.) Delinquir i robar són cosins germans no?? Aprofite per a dir que són graaandessss. En finss mi adversión per el Motos va creixent dia a dia.
Encara es dijous, encara no són les 12 del mati. Tinc fam però em fa perea alçar-me de la cadira i baixar a la panaderia. Hui el Telefono no sona, la bandeja de entrada esta vacia... Ahir vaig xafar una merda de gos, li he comprat un numero de loteria a Paquito. Espere que per lo menos en tornen els diners encara que pedre un euro (ara estic pensant en veu alta) Al meu costat tinc un llibre de 851 pàgines de Access deuria de pegar-li una miradeta... Des de ací el veig bé. Tornant a la merda de gos, que li pasa a la gent???? Per qué no ho arrepleguen. Si volen anar repartint sort per ahí que sapunten al club del calvo de la Loto de Nadal no? digo jo que deuen haver formes menys desagradables de repartir sort. Ara que ho pense se m'ha ocurrit (aaaagggghhhh) la pròxima campanya publicitaria de la O.N.C.E. Resumint, uno que xafa una merda i li toca.
Continua sent dijous, podria ordenar-me la taula, però pase, me gusta el kaos, mi kaos.
Acabe de llegis al Pais que els americans s'han tornat locos per culpa d'una campanya publicitaria d'una serie de dibujitos "que narra las aventuras de una hamburguesa, unas patatas fritas y un batido". Una hamburguesa, unas patatas fritas y un batido... que somos mandriles??? Donde está Heidi?? Donde está Goku?? Donde están los Herculoides??!!! Que está pasando senyores, que está pasando???
Continua sent dijous.
Corto y sierro
Encara es dijous, encara no són les 12 del mati. Tinc fam però em fa perea alçar-me de la cadira i baixar a la panaderia. Hui el Telefono no sona, la bandeja de entrada esta vacia... Ahir vaig xafar una merda de gos, li he comprat un numero de loteria a Paquito. Espere que per lo menos en tornen els diners encara que pedre un euro (ara estic pensant en veu alta) Al meu costat tinc un llibre de 851 pàgines de Access deuria de pegar-li una miradeta... Des de ací el veig bé. Tornant a la merda de gos, que li pasa a la gent???? Per qué no ho arrepleguen. Si volen anar repartint sort per ahí que sapunten al club del calvo de la Loto de Nadal no? digo jo que deuen haver formes menys desagradables de repartir sort. Ara que ho pense se m'ha ocurrit (aaaagggghhhh) la pròxima campanya publicitaria de la O.N.C.E. Resumint, uno que xafa una merda i li toca.
Continua sent dijous, podria ordenar-me la taula, però pase, me gusta el kaos, mi kaos.
Acabe de llegis al Pais que els americans s'han tornat locos per culpa d'una campanya publicitaria d'una serie de dibujitos "que narra las aventuras de una hamburguesa, unas patatas fritas y un batido". Una hamburguesa, unas patatas fritas y un batido... que somos mandriles??? Donde está Heidi?? Donde está Goku?? Donde están los Herculoides??!!! Que está pasando senyores, que está pasando???
Continua sent dijous.
Corto y sierro
martes, enero 23, 2007
EPI, TAFI I BLAS
Vas arribar a la meva vida fa més de dos anys, un regal d'aniversari més que dessitjat. Vas viure entre nosaltres fins fa poc que la teua vida es va vore abocada al contenedor de la brossa. Mort natural, accident, assassinat??? No ho sabrem mai. en els nostres caps queda el record d'un gran amic, company de fatigues... quantes coses hauras vist?? Quants secrets t'has endut a la tomba???
No calia que parlares, jo sabia que estaves ahi. Ara que no estas encara note la teua presència, mire el teu silló i em fa l'efecte que encara estas allí... No calia que parlares, jo sabia que estaves ahi.Sempre vas ser un mes, encara que no contarem en tu massa vegades.
No calia que parlares, jo sabia que estaves ahi. Ara se que buscaré el teu muscle per recolzar-me i no el trobaré, tantes vegades en vas oferir la teua companyia per consolar-me, a mi i a tanta gent. Trobarem a faltar la teua traça com a acompanyant de ball, la teua traça com a Dj...
Ara se que no estas. Te trobarem a faltar, estimat paje Miquel.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
