Shit!!
Porte tot el dia intentant escriure un nou post a este mi blogg i no hi havia forma, no m'hen recordava de la contrasenya, que mal perquè pensava que era una i no, he intentat una altra i tampoco... A la tercera va la vencida, però no, per sort no és com als caixers que després de tres intentos apareix una finestreta diente-te: Si es Vd. un ladrón mala suerte vállase a delinquir a otro sitio. Si és Vd. el dueño de la targeta sepa que es un pringao. A mi ja m'ha ixit dos vegades la finestreta dels collons i les dos vegades en cap de setmana con la consequente circunstancia d'haver de demanar-li dineritos al papa. Es triste pedir, però más triste es robar. Fa anys que no li sise diners a ma mare de la cartera per pagar-me els vicis, eso que todos hemos exo alguna ves.
Ahir vaig descobrir una cosa que en va apenar prou, no sóc de la realesa. En vaig fer un tajo en el dit polse de la mà esquerra i en vaig adonar que la meua sang és roja i no blava com esperava. Ara us preguntareu, que pasa xiqueta què no t'havies tallat mai?? A lo que jo respondo si, però va ser la primera vegada que em vaig fixar en açò, en el fet de no ser de la realesa. Per cert ara que heu tret el tema, els daltònics deuen pensar que tots són de la realesa no? (mai havia escrit tantes vegades esta paraula, realesa, ni tan sols a la carrera i mira que parlavem d'ella eh!, en fins és una cosa que m'ha pasat pel cap) En va sobtar lo de la sang com vos dic perquè fa temps tenia el títol de Reina de los Orcos i de FrikiQueen, càrregs dels que vaig haver d'abdicar, i no per amor, noo, ni per perea als esdeveniments socials, simplement se me van oblidar, com la contrasenya i el tema del qual volia parlar-vos hui.
Deuria menjar panses que diuen que són bones per a la memòria, però de xicoteta en vaig posar malalta de menjar-ne i ara no les puc ni vorer. També diuen que posar-se un llaç a la "muñeca" (és que ara no en ve eixa paraula en valencià) ajuda a recordar coses, però en sembla que acabaria en el braç ple de llacets, semblaria un arbre de Nadal o algo. Acabaré com el tio de Memento, tatuant-me el cos jejejeje. O deixant paperets groguets per tot arreu on vaja, seré la loka dels Posits!!! ajjaja.
Hui és el teu aniversari??? FELICITATS
Porte tot el dia intentant escriure un nou post a este mi blogg i no hi havia forma, no m'hen recordava de la contrasenya, que mal perquè pensava que era una i no, he intentat una altra i tampoco... A la tercera va la vencida, però no, per sort no és com als caixers que després de tres intentos apareix una finestreta diente-te: Si es Vd. un ladrón mala suerte vállase a delinquir a otro sitio. Si és Vd. el dueño de la targeta sepa que es un pringao. A mi ja m'ha ixit dos vegades la finestreta dels collons i les dos vegades en cap de setmana con la consequente circunstancia d'haver de demanar-li dineritos al papa. Es triste pedir, però más triste es robar. Fa anys que no li sise diners a ma mare de la cartera per pagar-me els vicis, eso que todos hemos exo alguna ves.
Ahir vaig descobrir una cosa que en va apenar prou, no sóc de la realesa. En vaig fer un tajo en el dit polse de la mà esquerra i en vaig adonar que la meua sang és roja i no blava com esperava. Ara us preguntareu, que pasa xiqueta què no t'havies tallat mai?? A lo que jo respondo si, però va ser la primera vegada que em vaig fixar en açò, en el fet de no ser de la realesa. Per cert ara que heu tret el tema, els daltònics deuen pensar que tots són de la realesa no? (mai havia escrit tantes vegades esta paraula, realesa, ni tan sols a la carrera i mira que parlavem d'ella eh!, en fins és una cosa que m'ha pasat pel cap) En va sobtar lo de la sang com vos dic perquè fa temps tenia el títol de Reina de los Orcos i de FrikiQueen, càrregs dels que vaig haver d'abdicar, i no per amor, noo, ni per perea als esdeveniments socials, simplement se me van oblidar, com la contrasenya i el tema del qual volia parlar-vos hui.
Deuria menjar panses que diuen que són bones per a la memòria, però de xicoteta en vaig posar malalta de menjar-ne i ara no les puc ni vorer. També diuen que posar-se un llaç a la "muñeca" (és que ara no en ve eixa paraula en valencià) ajuda a recordar coses, però en sembla que acabaria en el braç ple de llacets, semblaria un arbre de Nadal o algo. Acabaré com el tio de Memento, tatuant-me el cos jejejeje. O deixant paperets groguets per tot arreu on vaja, seré la loka dels Posits!!! ajjaja.
Hui és el teu aniversari??? FELICITATS
1 comentario:
oh vaya, te has acordado de mi cumple y hasta me has dedicado un post... creo que voy a llorar...
en fin mañana 300 y mientras esperando tu fabulosa entrada sobre JOSELE
Publicar un comentario