Hui és uno d'eixos dies en que no tinc molt clara la meua posició en este món. Hoy los planetas san conjuntao pa donar-me a entendre que sóc de Marte... No sé si sóc secretaria, cartera, dissenyadora, dona de la neteja i pringà!
Hui estic soles a l'oficina, gràcies a que el meu peu va millorant, de fet l'he fet millorar a base de electrosocs perquè el dimecres he de portar tacons per webs... però eso és otra historia. El boss m'ha deixat una llista a la porta de la nevera de coses per fer. Després de posar-me en contacte en tota la gent de la llista per tal d'informar-los de les novetats, he pasat al punt dos, imprimir dos dossiers... després de reiniciar la impresora 3 voltes, maleir-la, i amenaçar-la amb un boli BIC (era l'unica cosa puntiaguda que tenia a ma) he desistit pasar al tercer punt del llistat. Després de reiniciar l'ordinador 3 voltes, maleir-lo i amenaçar-lo en tirar-li una botella d'aigua per damunt, he desistit d'actualitzar la web i m'he posat manos a la obra amb l'ultima tasca de la llista... netejar l'oficina, frase que anava acompanyada amb 6 signes d'exclamació.
Estan fent obres a l'edifici hi la polseguera és prou considerable, als borrellons que apareixen normalment s'han sumat els cabells que es suiciden del meu cap i del de Don Luis, perquè el boss és un sepia i de eso no tiene. Tenim una aspiradora, però parece ser que hui deu ser el dia de "no uses los paratos electricos" ahir era el del movil, el 24 de març és el dels ordinadors i hui és el dels paratos perquè no volia xuplar... la pols s'entent aixina que he intentat agranar, però és molt dificil aclarir-se en una agranera en la má esquerra i una muleta en la dreta, he intentat agranar sentà en la cadira, com té rodes (he pensat) és encara més deficil. En fins que he decidit ser radical i pasar el motxo que eixe si que ho arreplega tot. Després de fer 6 viatges a l'únic quarto de bany que hi a per a tota la planta per tal de plenar botelletes d'aigua de 500 ml. i així poder omplir (una altra paraula que deiria ser eliminada del diccionari) el poal del motxo... Ojo que me sentit com els pobrets xiquets d'Africa que han de fer mil viatges per tal de poder beure, al final he pogut pasar el motxo.
En fins ja està, eso era
Dioss, dioss
Hui estic soles a l'oficina, gràcies a que el meu peu va millorant, de fet l'he fet millorar a base de electrosocs perquè el dimecres he de portar tacons per webs... però eso és otra historia. El boss m'ha deixat una llista a la porta de la nevera de coses per fer. Després de posar-me en contacte en tota la gent de la llista per tal d'informar-los de les novetats, he pasat al punt dos, imprimir dos dossiers... després de reiniciar la impresora 3 voltes, maleir-la, i amenaçar-la amb un boli BIC (era l'unica cosa puntiaguda que tenia a ma) he desistit pasar al tercer punt del llistat. Després de reiniciar l'ordinador 3 voltes, maleir-lo i amenaçar-lo en tirar-li una botella d'aigua per damunt, he desistit d'actualitzar la web i m'he posat manos a la obra amb l'ultima tasca de la llista... netejar l'oficina, frase que anava acompanyada amb 6 signes d'exclamació.
Estan fent obres a l'edifici hi la polseguera és prou considerable, als borrellons que apareixen normalment s'han sumat els cabells que es suiciden del meu cap i del de Don Luis, perquè el boss és un sepia i de eso no tiene. Tenim una aspiradora, però parece ser que hui deu ser el dia de "no uses los paratos electricos" ahir era el del movil, el 24 de març és el dels ordinadors i hui és el dels paratos perquè no volia xuplar... la pols s'entent aixina que he intentat agranar, però és molt dificil aclarir-se en una agranera en la má esquerra i una muleta en la dreta, he intentat agranar sentà en la cadira, com té rodes (he pensat) és encara més deficil. En fins que he decidit ser radical i pasar el motxo que eixe si que ho arreplega tot. Després de fer 6 viatges a l'únic quarto de bany que hi a per a tota la planta per tal de plenar botelletes d'aigua de 500 ml. i així poder omplir (una altra paraula que deiria ser eliminada del diccionari) el poal del motxo... Ojo que me sentit com els pobrets xiquets d'Africa que han de fer mil viatges per tal de poder beure, al final he pogut pasar el motxo.
En fins ja està, eso era
Dioss, dioss
No hay comentarios:
Publicar un comentario