Reconec que no sóc molt fidel, escomense les coses i no sóc capaç d'acabar-les perquè sempre se m'ocurrixen d'altres millor, o que jo pense que són millors. Quan l'estiu passat en va pegar per fer bolsos, en vaig pasar un mes cosint i cosint, fins que vaig descobrir el maravilloso mundo de las camisetas bordadas, vaig estar setmanes "dissenyant" fins que vaig reprende les meues famoses agendes de paper reciclat, despres vaig tornar als collars d'abaloris... Veus, no sóc gens fidel a les coses, sempre trobe alguna cosa millor. Fa temps, estic parlant d'anys, vaig llegir un reportage d'un tipo que havia escrit un llibre amb fragments de converses de gent desconeguda que trobava al carrer, al bus, al metro... Hui m'he enrecordat que quan ho vaig llegir vaig pensar: Este tio és molt listo i se m'ha adelantao. Ho dic perquè tinc una llibreta titolada "conversaciones inacabadas", titol molt poc original, per cert, on tenia apuntades el que el mateix titol diu, converses de gent que no conec o converses mantingudes en moments d'euforia (vamos a describirlo asi) Si m'he enrecordat d'açò hui és perquè este matí he escoltat una conversa digna d'estar a la meua llibreta.
Baixava jo pel carrer Sant Josep, pensant en que escomençava un altre dia, a mi rollo vamos.
De la polisia secreta!! Calvo en un corsa roig, veï de sa mare... La policia secreta no és tan secreta. Tal volta ho diu per disimular, no? Vull dir és com ser espia i presentar-se com a tal. Hola, me llamo Juanjo, y soy espia, sí claro i jo bombero-torero. És una d'eixes profesions que no se les creu ningú, el altre dia vaig estar en un acte ple de polítics (a que sí?) bueno total que vaig ixir a fumar, cosa que estava prohibida per cert, i hi havia un tio bamban per allí, mirant-nos de reüll. A mi em va entrar mal rollo, no per el tio, que era normalillo tirando a esmirriao jo creo que en un combate a muerte le gano, sino pel fet de que no es poguera fumar. Em vaig arrimar a d'ell, con el desparpajo (esta paraula en fa molta gracia, i no sé perquè quan la dic pense en el espantapájaros del Mago de Oz, serà per la "J") i li vaig preguntar: "Vols algo?" l'home en va mirar raro, pa mi que va pensar: 1. M'està proposant algo. 2. M'està venent algo. 3. Esta tia és tonta. en va dir que no, que soles estava espetant. Esperant què?? Després en vaig enterar que era el guardaespaldas d'un dels polítics de estava a l'acte. No m'ho vaig creure, si vos dic la veritat. Pa mi un guardaespaldas és Kevin Costner i este tio de Kevin no tenia res i menos de Costner.
En fins, jo que sé que són coses que em pasen pel cap, que ja no estava acostumà a pegar-li voltes a xominaes com esta i que m'alegre d'haver tornat.
FIN
M'encanta esta cançò
Baixava jo pel carrer Sant Josep, pensant en que escomençava un altre dia, a mi rollo vamos.
... Si home si és veïna de ma mare, igual coneixes al seu home, uno calvo que té un corsa roig, que és de la policia secreta...
De la polisia secreta!! Calvo en un corsa roig, veï de sa mare... La policia secreta no és tan secreta. Tal volta ho diu per disimular, no? Vull dir és com ser espia i presentar-se com a tal. Hola, me llamo Juanjo, y soy espia, sí claro i jo bombero-torero. És una d'eixes profesions que no se les creu ningú, el altre dia vaig estar en un acte ple de polítics (a que sí?) bueno total que vaig ixir a fumar, cosa que estava prohibida per cert, i hi havia un tio bamban per allí, mirant-nos de reüll. A mi em va entrar mal rollo, no per el tio, que era normalillo tirando a esmirriao jo creo que en un combate a muerte le gano, sino pel fet de que no es poguera fumar. Em vaig arrimar a d'ell, con el desparpajo (esta paraula en fa molta gracia, i no sé perquè quan la dic pense en el espantapájaros del Mago de Oz, serà per la "J") i li vaig preguntar: "Vols algo?" l'home en va mirar raro, pa mi que va pensar: 1. M'està proposant algo. 2. M'està venent algo. 3. Esta tia és tonta. en va dir que no, que soles estava espetant. Esperant què?? Després en vaig enterar que era el guardaespaldas d'un dels polítics de estava a l'acte. No m'ho vaig creure, si vos dic la veritat. Pa mi un guardaespaldas és Kevin Costner i este tio de Kevin no tenia res i menos de Costner.
En fins, jo que sé que són coses que em pasen pel cap, que ja no estava acostumà a pegar-li voltes a xominaes com esta i que m'alegre d'haver tornat.
FIN
M'encanta esta cançò
1 comentario:
Quina professió més sacrificada, la de policia secrea. Ja podrien pujar-los el sou, que un opel corsa no és digne del seu estatus. Per no parlar de quan omplin formularis del banc o del círculo de lectores:
-¿Profesión?
-Bueno, sí, no, no sé, alomojor, ni blanc ni negre.
Publicar un comentario