Vas arribar a la meva vida fa més de dos anys, un regal d'aniversari més que dessitjat. Vas viure entre nosaltres fins fa poc que la teua vida es va vore abocada al contenedor de la brossa. Mort natural, accident, assassinat??? No ho sabrem mai. en els nostres caps queda el record d'un gran amic, company de fatigues... quantes coses hauras vist?? Quants secrets t'has endut a la tomba???
No calia que parlares, jo sabia que estaves ahi. Ara que no estas encara note la teua presència, mire el teu silló i em fa l'efecte que encara estas allí... No calia que parlares, jo sabia que estaves ahi.Sempre vas ser un mes, encara que no contarem en tu massa vegades.
No calia que parlares, jo sabia que estaves ahi. Ara se que buscaré el teu muscle per recolzar-me i no el trobaré, tantes vegades en vas oferir la teua companyia per consolar-me, a mi i a tanta gent. Trobarem a faltar la teua traça com a acompanyant de ball, la teua traça com a Dj...
Ara se que no estas. Te trobarem a faltar, estimat paje Miquel.
3 comentarios:
Què més afegir a tant sentit homenatge? Difícil, tot i això, diré que més val que el nostre amic haja passat a millor vida, perquè si ara, indignat per el despreci, decidix contar tot el que ha vist i sap... el "Caso Malaya" es queda en res.
D.E.P
dona, i perquè has hagut de desfer-te'n d'ell? què t'havia fet? s'ha independitzat???
germán
encara crec que ha sigut per alguna cosa que li diries o perquè "el vas dur de la mà al contenidor"... no sé, allà tu amb la teua conciència!!! ;)
germán
Publicar un comentario