viernes, febrero 02, 2007

Viva el pasodoble que hace alegre la tregedia

Saps eixes cançons que quan les escoltes et transporten a temps passats, que no sempre van ser millor?? A mi m'ha passat hui escoltant kisssssss ffmmmmmm, I've Had The Time Of My Live larallaaaa lalaa lalalaraaaa (dirty dancing). Que xula eh! A mi esta cançó en recorda als campaments d’estiu. Sempre la ballavem, eixa i la de Grease agaxuuuuu denmondeplayer!! Es que teniem una coreografia super currà per que van fer un ball en fin de curs del cole... Ayyy los festivales de Fin de curso, que coents eh!! En el meu cole no tenien el famós aro de fuego (guiño salesianero) mosatros feien una taula de gimnàstica i una entrega de trofeus, es passàvem una hora donant-se medalletes i copes. I després ale, a ballar. Que vergonya, que vergonya, una volta vaig eixir de novia de david el gnomo, teniem 8 anys?? I mos van posar cul i mamelles de espuma, estàvem tremendes en el caxirulo al cap como los del Cu cus clan o els de la semana santa. Otra vez salí bailando, un vals aiii que bonica estava (ironia 100%) con mi vestido asul i el monyo arreplegat en un topo que en recollia hasta les pestanyes, a ma mare es que sempre li ha fet ràbia que tinguera grenyes en la cara i m’estirava molt el monyo. M’enrecorde que em feia les trenes el dilluns i ja no calia que me les tornara a fer fins el divendres per que les tenia fixes, teses. No tenia monyo tenia cables de coure d’eixos dels fils telefònics.

Quan vaig complir 11 anys vaig decidir que de mi no es tornaven a riure desprès d’eixir de campesina ballant: aiii ai iaia iaiii que trabajo nos manda el senyooorrr levantarse i volserve a agaxarrrr todo el dia lolailo lolaaaa, una sarsuela, “Las segadoras”. Es que a la mestra que feia els balls li molava eixa música, em vaig negar a ballar Carmen i el Bolero de Rabel, ja vaig tindre prou ja.

El més divertit del festival de final de curs era el sopar de sobaquillo de després. Sopar de sobaquillo... que digo jo que eixa expressió vindrà de portar el bocata baix del braç, no? com ma mare porta el monedero quan va el mercat, habilitat que les dones adquirim quan complim els 45 anys. El fas el casco i et poses el monedero baix del braç. Ara haurien de canviar el nom de sopar de sobaquillo per sopar de tuperwarillo perquè a mi un tuper en fregidet de tomaca no en cap baix del sobaco, a més si no es un taper dels bonos, dels autèntics, dels que tanca be, corres el perill de que la tomaca et regalle (paraula en denominació d’origen) per el braç la qual cosa no queda gens bé, de fet dona prou asquillo i no digamos l’oloreta que t’acompanyaria durant tot el sopar.

Jo era prou patosa ballant, de fet em sembla que ixia a ballar perquè a ma mare li feia il·lusió que ho fera, mira li agradava vorem fer el ridícul ajajja disfressar-me i tal. Són eixes coses que fan les mares per a venjar-se dels fills. Si, si tu plora i dona quefer (otra paraula en denominació d’origen) però que sepas que enguany tota la família rebrà una foto teua vestida de pastora o d’angelet com a felicitació de Nadal.


En fins I’ve Had The Time Of My Live, nosotras parimos nosotras decidimos, no?

2 comentarios:

Lluís dijo...

Bufff, que me vas a contar! I no sé si eren pitjors els festivals del cole o els dels juniors... sempre em quedarà l'experiència traumàtica d'haver fet la zarzuela eixa de "A la sombra de una sombrilla laralalala..." sent jo el que portava la sombrilla.

...

Ara torne, acabe de recordar que he de cremar unes fotos.

Mirims dijo...

jajajajjajajajajajjaajja

Jo tb vaig ballar eixaa!!!!

Dios ara entenc moltes coses, i jo que culpava a la tele del meu frikisme???
Esto és como la mala educacion (la de Almodovar)