Pimientos del padron

Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
Mmmmm pimientos, mmmm.
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)

Grrrrrrr, pimientos...

Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)
Mmmm pimientos, auch, pica, pica. (Beu aigua menja pa)

I en llàgrimes als ulls... Mmmm pimientos del padrón, unos pican y otros no!!


Joe mi padre, que gran tipo eh?? Todos tenemos un Homer en casa.

;)

Pista 1

Ejem, ejem.

Sé que falten dos mesos però... Molaria molt tindre estos còmics:


Es que me l'han pasat i m'ha molat molt, molt, molt. En la línea de Lenore, aiiii. Me sembla que hi han soles 3 ó 4 en español... però molaria molt tindre estos còmics. Es que m'he enamorat d'un dels protes Squee (que mal ho passa el pobret) es que és moníssim


A més em sembla que ell també té algun còmic per ahí dedicat. No és dolcet???

Los quiero todos, tot el que fa el tipo este, el Jhonen Vasquez este me molaaaaa.

Ay que negra soy.

Señoras y señores en el culo tengo flores

Una frase típica dels concursants de la tele és: Si fallo esta pregunta me matan. Normalment se diu quan una pregunta és fàcil en plan: Que dios escandinavo del trueno era representado con un martillo???. Està clar, però... i si la falles, i si se te va la paxa i dius Conan, o alguna cosa pitjor?? (encara que contestar Conan en esta pregunta és pa matar-te)

Una vegada vaig escoltar a la radio que hi havia un home que vivia a una biblioteca, literalment, no ixia d'allí. Com Tom Hanks en La Terminal o el tio eixe que vivia al supermercat en Malcom. No sé si la "noticia" seria conya o què, però a mi en va fer rollo. De què s'alimentaria l'home??? Li sobrava en mirar les fotos dels llibres de cuina? Com seria el seu dia a dia? vull dir... que aborriment, no? Tot el dia allí clavat!! No sé, a mi em molen els llibres, però em sembla que acabaria tornant-me loka, tot el dia en silenci!! perquè clar a les biblioteques no se pot parlar.

Si jo fora un concursant i fallara una pregunta fàcil demanaria asil polític a la cadena. Si falle la pregunta de Thor (perquè és Thor el dèu del trueno escandinavo...) en tanquen les muralles del poble i no me deixen entrar, aixina que viuria en tierra de nadie. Jo no tornaria, me quedaria a viureals platos de la tele. A dormir al de "Escenas de matrimonios", a esmorçar al de l'Arguiñano, que se me trenca algo?? me paso por el de Bricomania.

Menuda vida me iba a dar!!

El lado oscuro conquistado me ha 2.0

Des de xicoteta tinc un costum quan en llisc un llibre, escriure les frases que en molen a les fulles de la portada. De fet, tinc el costum de escriure-ho tot, jeje, por eso llevo papel i lapis en el bolso. Sempre m'apunte frases de pelis i tal. Crec que és cosa de la meua germana major que també ho feia i supose que si ellos lo hacen, tu también. En fins que siguiendo con mi sed de libros d'ultimament, m'he llegit, más bien m'he acabat, perquè el tenia a mitjes (coses que pasen) Wicked, memorias de una bruja mala, de Gregory Maguire (per cert que després de l'edició del llibre van fer un super musical de super éxito en Broadway). Fa temps que el vaig escomençar però el tenia aparcao. Supose que el vaig rependre perquè vaig vore que anaven a fer un remake de "El Mago de Oz", peli xaxi-piruli, o eso creia yo.

Ja sabia que existia un fum de mitología al voltant d'esta peli, que antes fue libro. Tot el rollo eixe de el pais de Oz i la Ciudad Esmeralda... ahí hi havia xixa. Total que després de llegir-me el llibre, me ratifico en el deseo de que facen una peli de malos y que los malos sean por una vez los buenos y que ganen. Farta estic de dir-ho, ja està bé.

El Llibre parla de La "malvada" bruja del Oeste, des del seu naixement fins la seua mort, por todos conocida y aplaudida, però noooo mal, Dorothy, la dulce Dorothy és una pedaso de puta!! Espere que a la peli nova se la carreguen com es mereix, que la penjen de les mans i li facen un tallet als turmells pa que es desangre poc a poc. Que le duela vamos.

Mola la figureta de Dorothy eh! Aii que calents ejejje. For more information click here. Que t'ha paregut!?! Mola molt el Mcfarlaine este, una que és eclectica...


Y dicho esto. Esta és la frase elegida. Una d'elles si més no.

(...) En cualquier caso, el Mago necesita agentes. A largo plazo, necesitará generales. Personas con dotes de organización. Personas con recursos e iniciativa.

En una palabra, mujeres.

Alé, a cascarla.

Miri

Publicitat subliminal

No puc creure que encara siguen les 12 del matí!! Esta es la mañana más larga de mi vida, no veig el moment d'anarme'n a casa i obrir el paquet que m'ha arribat este matí. Paquet que esperaba per a la setmana que ve. Puto SEUR, su eficacia y su rapidez, si lo se lo pido por correos que més o menos m'haguera arribat per Nadal... Nadal temps d'estrenes i pagues dobles.

Fa un rato m'ha telefonat ma mare, sabia que era ella des de que al depenjar i dir hola bon dia he escoltat una veu que me dia: Me deus 35 euros!! Con tonillo socarron de madre. I es que no vaig poder evitar-ho i m'he comprat dos nines. Dos Pinki Street, de esas que tan de moda se han puesto i que per fí he trobat a Spañaaaa.

Són wapetes eh!

M'he tornat a enganxar, i es que ja lo dice el xungo de Supermodelos: "Todo vuelve", he vuelto a mis orígenes de xunga antisocial, que m'anaba molt bé. Ara no recorde perquè vaig abandonar els meus vots d'antipatía si era cuando mejor me sentia. Ja està bien de colorines i mangas cortas. Que viva el negro (como color y como metáfora) i el cuello alto. Supose que serà que ja arriba el fretorro, el crudo invierno de la montaña que t'obliga a quedar-te en casa. Mira l'awelo de Heidi que feliz era en su cabaña, con sus cabritas y su queso. Jo ni cabras ni queso. A mi me van más los libros i el odio. El odio, ese sentimiento que tanto inspira.

He tornat a un dels meus vicis més antics, i no és el de morderme las uñas, ni sacarme los mocos que ja me castigaban bastante en el cole. Pos no he xupao yo Eddins de los gordos. Ahir vaig estar 4 hores enganxada a l'últim llibre que en vaig comprar, "Que se mueran los feos". He de confesar que el vaig comprar pel títol sense pensar en l'argument, per sort m'ha agrtadat molt i m'ha fet riure molt també. En fins que sense voler-ho el meu subsconcient en va fer quedar-me desperta fins les 12 de la nit, hora en la que de sobte en van entrar unes ganes lokes d'eixir al menjador, ensendre la tele i posar la Sexta.

Puto Montes i su publicidad, Tiquitaca tiquitaca, ahí estava Buenafuente puntual a les 12 i sense fer propaganda després de la capçalera del programa, cosa massa comuna últimament en totes les cadenes. Te dejan con la miel en los morros, calentaxominos!! En fins que no en va molar el primer xiste i vaig decidir apagar la tele i tornar amb el llibre. 200 pàgines en van saber a poc, vamos que me'l vaig acabar i vaig escomençar un altre fins que vaig notar que els ulls se m'ixien del puesto a les 2 del matí, supose que per això també se m'està fent llarg el matí.

Hi han dos coloms que festejen a la meua finestra, estic esperant el moment per obrir-la i pegar-lis dos perdigonaes, encara que a falta de perdigons i escopeta.. les pienso amenazar (si es que este verb es conjuga aixina) con un boli de la CAM.

Auu Diooos. Moriros todos (sigo con el síndrome premenstrual)

Por que yo lo valgo!!

Hui no importa gastar-se 3 euros en gominoles, de les que tenen pica-pica, en Marcos.

HUI NO IMPORTA... POR QUE YO LO VALGO.

I QUI DIGA EL CONTRARI, QUE SE LAS VEA CON EL SÍNDROME PREMENSTRUAL.

AHI QUEDA ESO.

ODA A BATOI

No és gens comú que escriga dos posts al mateix dia. Però és que hui és un dia especial K. Una cosa prou comuna és que al Periódico Ciudad de Alcoy trobe coses que meresquen un comentari o una réplica. Com en este cas.

La veritat és que m'he sentit obligada a escriure este post perquè m'han calao, m'han calao i muxo els comentaris que el Sr. Seguí fa al diari sobre el meu estimat barri de Batoi.

Cito al respecto de la gent dels bars del barri:

"... no tiene nada de extraño que alguien se engulla la espumosa y dorada cebada con acre lúpulo (que digo yo que será cerveza). Más aún cuando la noche anterior, toda, hasta la misma madrugada, no se ha ingerido más que el fermentado bebadizo (entiéndase cerveza otra vez) u otros igualmente alcohólicos, más algun tentempié en polvo nevado, o tan brillante como el cristal recien tallado, cortado."

Cito de nuevo:

"...un amigo me señaló un grupo de chicas que charlaban en la calle y me dijo que eran "auténticas batoyeras"..."

L'única cosa que m'ha agradat d'aquest "article" ha estat: "Batoi és al Rock & Roll lo que Menphys a la mateixa música i al seu rei" que no és del caballero sinó del cantant de Phil de Vient.

Sempre he considerat Batoi com el meu segon barri. Batoi és el barri més multicultural del món, ni New Yorck, ni Barcelona. Viva Batoi, la Babel valenciana. Batoi eixe barri del que la gent se'n recorda quan hi han vaquetes o a l'estiu quan la calor del centre urbá t'obliga a buscar una terraseta on sopar a la fresca o símplement prendre una espumosa y dorada cebada con acre lúpulo al costat de les més variopintes tribus urbanes que no se senten observats per ningú.

Heavys melenuts, pijos, toñis, agüeles tots tenen cabuda a Batoi.

Que vivan los bares de Batoi, que vivan los bocadillos de tortilongui de Dani (que tantes voltes ens ha salvat la vida i ens ha saciat la sed) Que viva la panadera, la bodegueta i la CAM. Que viva el sheriff de Batoi i la Senyó Paki!!

Que vivan los vecinos batoyeros que tenen més paciencia que un sant, i que han conegut el naixement de tantísims grups alcoians.

Gràcies Batoi per contribuir d'aquesta manera tan peculiar a la "cultura alcoiana" (la de la festa)

Te muntanyes que el volten i li donen fondor..
El meu cor és de Batoooiiii


Miri

És dur ser xica al segle XXI (segona part)

Este matí he ixit a esmorçar i m'he deixat les claus a l'oficina aixina que m'he vist obligada a pegar voltes per la mansana. Per desgracia hi ha una sabateria en la mansana, i a mi se me van asclar literalment les sabates el altre dia pel carrer, em sembla que va ser el dia de l'òstia. Total que he entrat a la sabateria tot i saber que el meu número de conter està en ambar (color anterior al roig). M'he tornat loka. He vist unes xancles monísimas de la muerte per 9 euros, per desgràcia m'havia de quedar dos parells, són eixes ofertes típiques de final de temporada. Després de pegar mil voltes i probar-me mil sabates cada una més coenta he aconseguit convencer una dona que estava en la mateixa situació que jo per comprar-nos els dos parells a mitjes. Soy una cra!!

Total que hem ixit les dos la mar de contentes en un parell de sabates per 4'5 euros. La història podria haver-se acabat ahí, però no. Les xiques no podem ixir d'una tenda sense tornar a mirar el escaparate. És un d'eixos càstics que Javhè ens va posar després que Eva mossegara la poma (pobra xica, veges tu, si tenia fam i Adan no li donava res millor per mossegar) en fins que m'he gastat al final 50 euros en sabates!!! I ara tinc eixa coseta en l'estòmac, eixa coseta que se suposa que tens quan estas enamorada... però que se llama arrepentimiento i fa el mateix mal que l'amor. La diferència és que l'any que ve tindré sabates noves per a l'estiu, i fardaré de lo wapetes que són. I això és una cosa que a les xiques ens agrada molt també, fardar i ensenyar les nostres coses noves.

L'altre dia una xica en l'esteticien ens va ensenyar la seua última adquisició, unes mamelles de la talla 100. És va llevar la camiseta, el sostenidor i no se li caien!! Ens va fer un pase de modelos i inlús ens va deixar tocar-li-les. Sé que açò vos semblarà super eròtic, com a bons pelilos que sou estimats lectors. Però heu d'entendre que per a nosaltres les mamelles no són... no sé com dir-ho... un tesoro. Simplement són mamelles. Encara que també són una arma, tal volta més eficaç que un cohet tierra-aire.

Ja ho diuen, tiran más dos tetas que dos carretas.

La xica de la mama

Ací vos presente a l'alegria de la casa!! La meua Pruna, Pruneta, Pruni, Prunilda o com mon pare diu el bixo eixe.

Ací està guinyant-vos un ullet. És que és super simpaticona.

Ací està rient-se de les monaes que li estava fent.

Ací està posant al més pur estil Supermodelos 2008. So Capable

És la coseta més wapa que hi ha en el món? Si o no?