POST-PUTEO

La primera vegada que ho vaig sentir venia dels llavis d?un company de classe, em va encantar però van passar els dies i ho vaig oblidar.
La segona vegada que ho vaig sentir venia dels llavis d?un amic, em va tornar a encantar, però ho vaig tornar a oblidar.
La tercera vegada que ho vaig sentir venia dels llavis d?Uma Thurman, des de llavors em va ser imposible llevar-meu del cap. Ho sentia a tots el llocs, al bus, a la panaderia. De vegades em sorprenc a mi mateixa fent-ho sortir dels meus
llavis.




Si és una cançó, que passa?? És una d?eixes cançons que s?apeguen com el paper del wàter a les sabates. És una d?eixes cançons que no et pots traure del cap. És una d?eixes cançons que fan ràbia mil perquè la cantes sense saber on l?has escoltada i et torna loca intentar descobrir d?on l?has tret.
Però esta no fa ràbia, està mola, perquè t?acompanya, no com altres que es claven al teu cerebelo i has de pagar un trepanador inca per a que te la traga de dins cual espiritu endemoniao. Que no?? Fes clic i voras. Tu la llevas.


(Que conste que lo he advertido... Post-puteo, porque yo lo valgo)