lunes, febrero 19, 2007

Stoy en Blanco como el niño del anuncio de Bimbo

A vore igual semble un poc nazi, però es que em pareix increible el que ha passat hui en Alta Tensión. Casi m'agarra algo. Último panel vale? el que més diners dona, temàtica: super héroes i villanos. Se puede ser ateo, agnóstico...però tioooo no saberse ni un Superhéroe!!! Ni uno!! quer era la primera volta que han encertat els fallos antes de dir una correcta!! Tiooo Spiderman Vs. El Dr Octopus... que no has visto la película?? Superman Vs. Lex Luthor... que no has visto la película?? Batman Vs. Jocker... que no has visto la película?? On viviu en Marte?? Se puede ser poco friki, però tant??? Dir que Dos caras és el malo de Super López!! Per l'amor de Déu Tommy Lee Jones Vs. José Maria Aznar en els gallumbos per fora.

Ai, és que porte una temporà alterà, però es que hi han coses que me matan, me matan!!

En fins... ja està

Dios, dios

miércoles, febrero 14, 2007

La ventana indiscreta

Una secretaria-comunicadora obligada a permanecer en reposo con su pierna escayolada procura escapar del tedio de la convalecencia contemplando desde la ventana de su casa el otro lado del patio. Per sort Alfred Hitchcock no vivia en ma casa, perquè la peli li hauria ixit un xurro. Si m'asome per la finestra l'unic que veig és la casa del Sr. Javier i pel carrer molt de moviment no hi ha. Per sort estem al segle XXI i la ventana indiscreta s'ha modernitzat molt, ara se diu internet i hi pots trobar coses molt més interesants que la finestra dels teus veïns.

Per desgràcia hui no és bon dia per asomar-se a la finestra. Segons un gran filòsof del segle XXI del qual en cionsidere fan, el conde Lequio, que te frases tan genials com "Pim Pam tengo una pistola Pim Pam que dispara sola", el día de San Valentin es el gotelé del amor. Mira m'ha fet gràcia esta forma de definir un dia com avui. Hoy todo es amor, fa un poc de agonia la veritat.

Ale com jo vull ser mala un dia com hui, per el que puga pasar vos deixe dos cançons . Esta és l'ultim hit que he descobert en la meua convalecencia, esta és una d'eixes cançons que no pots parar d'escoltar i més el dia del gotelé. I ara un enllaç, va que hoy estoy sembrà, a un grupet que també he descobert no fa molt Prin la la. Quan lliges: Si te gusta la poesia de Panero i los dibujos de Tim Burton te gustarà este grupo... que vols que et diga, po zi. Será que no tengo personalidad???

En finsss, feliç dia del Gotelé

lunes, febrero 12, 2007

Coses de Canal 9

Ja estan les falles ahi, si en falles no folles, en pasques no falles. Si, claro i melones también. És vosté propietari d'un gos?? És vosté propietari d'un gos que té pànic als petardos??? És vosté propietari d'un gos que té pànic als petardos i viu a València??? No patisca més ja pot comprar a qualsevol clínica veterinària el nou tractament omeopàtic (en sembla que es diu aixina) per a que el seu gos no es posehistèric amb els petardos, de pólvora, no humanos o rumanos (guinyo al Sr. Mou) jejeje. Pffff que està pasando senyores. Esta és una de les noticies que cal resaltar del telediario de Canal 9 d'avui. Pos no ha ixit la periodista tirant-li un petardo a un pobre haski que estava tranquilet en el carrer???!!! Pobre gos quin susto s'ha endut, serà cabronaaa!!! Sóc jo el gos i li pegue un mos!

L'altra noticia a destacar és esta: Els moros de l'Alqueria (de Castelló no d'Asnar) canvien el seu nom per Árabes de España por miedo a que se les relacione con los terroristas de Alcaeda. Alqueria=Alcaeda... Tiene su lògica. Encara que Àrabes de España???? No sé me pareix un poc... vamos que podrien haverselo currao un poco más i no dir el primer que sels pasara pel cap.

La caida de Roma

Soy la manzana de Isaac Newton, soy un ejemplo claro de que la gravedad existe. Le molo a la tierra (ja podria ser un xic templat... ) al planeta vamos i per això en fa caure, m'atrau cap al seu cor. Hi ha una cançò que m'agrada molt que es diu DRAMA de Entre rios i que diu: "He caido para hacer ruido ambientaaaalll, me cai por el sonido digital" Em sembla que a partir d'ara serà una de les cançons que formen part de la banda sonora de la meua vida.

Quan la meua altura era directament proporcional a la meua edat, d'això fa aproximadament 18 anys, el meu entrenador de basket en tenia hores practicant tirs lliures perquè sempre anava per terra i en pitaven faltes a favor (jijiji) a la resta de l'equip els dia "teneis las manos de mantequilla" a mi en dia Míriam la colilla!! He protagonitzat caigudes històriques i famoses, no tant con la de Roma o la de Fidel Castro, de fet el primer anys de carrera en vaig donar a coneixer per una caiguda, una caiguda monumental, que va creuar el xarco com se sol dir, no? La gent és cruel, se riu de les desgràcies alienes, fa molta risa vore que algú cau, fa molta risa quan et conten una historieta d'algú que cau d'una forma graciosa, però encara fa més risa quan te la conta un aspiruano i la protagonista eres tu. Es com inventar-se un xiste i que tel conte algú que acabes de coneixer, te llena de orgullo y satisfacción, que diria Juan Carlos I.

Corria el año 1998, crec, al paranif de la Universitat d'Alacant, amb un aforament de 800 butaques aprox, a la gran pantalla Mel Gibson plorava per la mort de la seva estimada, mort que donaria pas a 2 hores de pel·lícula, dos hores de lluites de tios en faldeta to sexis. Braveheart vamos. Jo eixa peli ja l'havia vista 30 voltes aixina que vaig decidir anar-me'n a casa. No he comentat el fet de que la sala estiguera a tope de gent, 3 crèdits per vore pelis són dificils de rexasar. Total i resumint que no vull fer-ho llarg que vaig caure enmig del pasillo provocant més d'una rialla anónima. Mentre estava estesa al pasillo, dessitjant despertar-me o que s'obrira el parquet (atención parquet que resona com ells trons) i en tragara la terra escoltava com la mala gent demanava que enengueren els llums... cabrons!! Per sort no ho van fer, quan vaig aconseguir alçar-me els deu metres de pasillo es fan convertir en una pasarela i jo una top model arropada pels aplaudiments del públic. Vergonya és poc, al dia següent la gent en senyalava per la facultat dient: eixa, eixa és la de l'òstia d'ahir.
Un any després esta mateixa història me la va contar un tio a les paraetes de Cervantes el dia de Sant Jordi. Li vaig firmar un autògrafo.

De sobres són conegudes les festes de poble en estiu, a mi les festes de poble en fan mal. Gaianes és un poble molt bonico que té sèquies precioses camuflades als bancals on la gent, generalment les xiques, van a pixar, els tios no teniu eixe problema perquè se la traeu en qualsevol cantó sense cap tipus de vergonya. Dos metros de caiguda lliure, esbarsers, pedres i un forat d'on perfectament podria haver-me ixit un cocodrilo en accent de muro. El pitjor de tot és que no m'havia fet ni un cubata i ja estava xorrant sang, havia perdut una xancla, la qual cosa no és cap problema perquè als 10 minuts de caminar per l'asfalt la planta del peu és tota un callo.

No vaig a contar l'òstia que en vaig pegar el dia de Nadal a la filà Judios, soles diré que va ser la més vergonyosa de totes i que en va impedir endur-me a casa el pastor en el borreguet al coll.

Quan anava a l'institut era molt bordeta, més que ara, l'adolescència és mu mala. Recorde que un company de clase anava en muletes i li les vaig pillar pa fer broma... eixe dissabte vaig caure de l'escaló del Classic (quedeu-se en el nom d'este pub) i en vaig fer el meu primer esguince. El dissabte passat vaig caure de l'escaló de la Guarida (pub anteriormente conocido como Classic) tres setmanes d'escaiola, Sguince Peroneoastragalino, toma ya soles el nom asusta. Eso és lo que tengo, como los futbolistas rotura de ligamentos. Tres setmenes amb les muletes, per cert el complement ideal per al disfraç de torero que havia pensat posar-me a Carnestoltes. Voy a poner-me fuertota, fuertota, voy a desarrollar sobremanera el lado derexo de mi cuerpo, com el friki-culturista de La joven del agua que soles té super desarrollats els musculs de la part dreta del seu cos.


En fins cuidao en els escalons que són tricioneros!!


Besitosss mil!!

Miri



viernes, febrero 09, 2007

Conversa de besugos III

Si es que a la Cominutat Valenciana tenim de tot. Esta és una frase que mon pare repetix cada vegada que veem les noticies de Canal 9. Esta semana vam vore que volen fer prospeccions petrolíferes al Mediterrani buscant petroli, davant de l'Albufera. La gent no vol que ho fasen per la Posidonia i tal nooormal. Albufera Parc Natural.


Miri: A voras com Bush mos declara la guerra pa endur-se el petroleo de l’Albufera.

Papi: Vols dir?

Miri: Mareee meua ja m’magine als falleros armats en tenedors gegants lluitant contra els soldats, en ves de Falles seran entifades

Papi: Nostasbé

Miri: Ara entenc lo de la Copa Amèrica!!!

Papi: Eixos venen a fer carreres

Miri: Que nooo, que els barcos fijo que porten càmeres i aparatos pa pendre dades

Papi: Mmmmm enserio?

Miri: Que si, que segur que els barcos americans van més lentos pa arreplegar datos

Papi: Això és impossibleels americans sempre volen guanyar

Miri: Que no, que no que per això el barco espanyol és d’Iberdrola, electricidad Vs petroleo. Està claríssim papi, té doble sentit. El dasafío espanyol vol dir por ensima de mi cadaver Jorgito

Papi: Has begut Mirieta??

Miri: Coca-cola.. Ara posaran plataformes en el mar d’ixes inxables en tobogans pa disimular, perquè en realitat estan xuplant petroli!!

Papi: Tanta pel·lícula i llibre no és bo.

viernes, febrero 02, 2007

Viva el pasodoble que hace alegre la tregedia

Saps eixes cançons que quan les escoltes et transporten a temps passats, que no sempre van ser millor?? A mi m'ha passat hui escoltant kisssssss ffmmmmmm, I've Had The Time Of My Live larallaaaa lalaa lalalaraaaa (dirty dancing). Que xula eh! A mi esta cançó en recorda als campaments d’estiu. Sempre la ballavem, eixa i la de Grease agaxuuuuu denmondeplayer!! Es que teniem una coreografia super currà per que van fer un ball en fin de curs del cole... Ayyy los festivales de Fin de curso, que coents eh!! En el meu cole no tenien el famós aro de fuego (guiño salesianero) mosatros feien una taula de gimnàstica i una entrega de trofeus, es passàvem una hora donant-se medalletes i copes. I després ale, a ballar. Que vergonya, que vergonya, una volta vaig eixir de novia de david el gnomo, teniem 8 anys?? I mos van posar cul i mamelles de espuma, estàvem tremendes en el caxirulo al cap como los del Cu cus clan o els de la semana santa. Otra vez salí bailando, un vals aiii que bonica estava (ironia 100%) con mi vestido asul i el monyo arreplegat en un topo que en recollia hasta les pestanyes, a ma mare es que sempre li ha fet ràbia que tinguera grenyes en la cara i m’estirava molt el monyo. M’enrecorde que em feia les trenes el dilluns i ja no calia que me les tornara a fer fins el divendres per que les tenia fixes, teses. No tenia monyo tenia cables de coure d’eixos dels fils telefònics.

Quan vaig complir 11 anys vaig decidir que de mi no es tornaven a riure desprès d’eixir de campesina ballant: aiii ai iaia iaiii que trabajo nos manda el senyooorrr levantarse i volserve a agaxarrrr todo el dia lolailo lolaaaa, una sarsuela, “Las segadoras”. Es que a la mestra que feia els balls li molava eixa música, em vaig negar a ballar Carmen i el Bolero de Rabel, ja vaig tindre prou ja.

El més divertit del festival de final de curs era el sopar de sobaquillo de després. Sopar de sobaquillo... que digo jo que eixa expressió vindrà de portar el bocata baix del braç, no? com ma mare porta el monedero quan va el mercat, habilitat que les dones adquirim quan complim els 45 anys. El fas el casco i et poses el monedero baix del braç. Ara haurien de canviar el nom de sopar de sobaquillo per sopar de tuperwarillo perquè a mi un tuper en fregidet de tomaca no en cap baix del sobaco, a més si no es un taper dels bonos, dels autèntics, dels que tanca be, corres el perill de que la tomaca et regalle (paraula en denominació d’origen) per el braç la qual cosa no queda gens bé, de fet dona prou asquillo i no digamos l’oloreta que t’acompanyaria durant tot el sopar.

Jo era prou patosa ballant, de fet em sembla que ixia a ballar perquè a ma mare li feia il·lusió que ho fera, mira li agradava vorem fer el ridícul ajajja disfressar-me i tal. Són eixes coses que fan les mares per a venjar-se dels fills. Si, si tu plora i dona quefer (otra paraula en denominació d’origen) però que sepas que enguany tota la família rebrà una foto teua vestida de pastora o d’angelet com a felicitació de Nadal.


En fins I’ve Had The Time Of My Live, nosotras parimos nosotras decidimos, no?

jueves, febrero 01, 2007

Bascosisme, esa forma de vida I

Necessite un telefono!! El del tio que s'ha inventat l'anunci de ya.com, el de los dos albinos con tupé que dicen que es fijo en casa y movil fuera, el de las majorets siamesas, el que te cuentan que ya.com lo consigues al contratar su ADSL con llamadas 24 horas por solo 9'95 y acaba con un infórmate en el 902 902 902 o en ya.com. Eixe... pa matar-lo, matarlo mucho, matarlo dos veces y después violarle el cráneo (jejeje juguen a descobrir de que pelis són estes frases?? Ánimo frikis, entre los ganadores sortearé un magnífico regalo) He buscat en las páginas amarillas i en Google però por xungo del anuncio no me venia nada, sempre m'ixia Pablo Motos. Puede ser que haja sigut l'única persona que s'ha dao cuen que el tipo este li ha "copiat" (perque li tinc ràbia i sóc antifan) o li ha fet "un guinyo" a Faemino y Cansado???? (momento 1'20 aprox.) Delinquir i robar són cosins germans no?? Aprofite per a dir que són graaandessss. En finss mi adversión per el Motos va creixent dia a dia.

Encara es dijous, encara no són les 12 del mati. Tinc fam però em fa perea alçar-me de la cadira i baixar a la panaderia. Hui el Telefono no sona, la bandeja de entrada esta vacia... Ahir vaig xafar una merda de gos, li he comprat un numero de loteria a Paquito. Espere que per lo menos en tornen els diners encara que pedre un euro (ara estic pensant en veu alta) Al meu costat tinc un llibre de 851 pàgines de Access deuria de pegar-li una miradeta... Des de ací el veig bé. Tornant a la merda de gos, que li pasa a la gent???? Per qué no ho arrepleguen. Si volen anar repartint sort per ahí que sapunten al club del calvo de la Loto de Nadal no? digo jo que deuen haver formes menys desagradables de repartir sort. Ara que ho pense se m'ha ocurrit (aaaagggghhhh) la pròxima campanya publicitaria de la O.N.C.E. Resumint, uno que xafa una merda i li toca.

Continua sent dijous, podria ordenar-me la taula, però pase, me gusta el kaos, mi kaos.

Acabe de llegis al Pais que els americans s'han tornat locos per culpa d'una campanya publicitaria d'una serie de dibujitos "que narra las aventuras de una hamburguesa, unas patatas fritas y un batido". Una hamburguesa, unas patatas fritas y un batido... que somos mandriles??? Donde está Heidi?? Donde está Goku?? Donde están los Herculoides??!!! Que está pasando senyores, que está pasando???

Continua sent dijous.

Corto y sierro