Ahir vaig baixar els 6 escalons de ma casa amb un mortal con doble tirabuzón. Vaig aterrar amb un Ale-Hop!!
10 en tècnica, 8'5 en interpretació. P...s jutjes canadienses
Miri, sin lesiones hacia el campeonato del mundo
viernes, marzo 23, 2007
jueves, marzo 22, 2007
No macuerdo dolvidarte
Shit!!
Porte tot el dia intentant escriure un nou post a este mi blogg i no hi havia forma, no m'hen recordava de la contrasenya, que mal perquè pensava que era una i no, he intentat una altra i tampoco... A la tercera va la vencida, però no, per sort no és com als caixers que després de tres intentos apareix una finestreta diente-te: Si es Vd. un ladrón mala suerte vállase a delinquir a otro sitio. Si és Vd. el dueño de la targeta sepa que es un pringao. A mi ja m'ha ixit dos vegades la finestreta dels collons i les dos vegades en cap de setmana con la consequente circunstancia d'haver de demanar-li dineritos al papa. Es triste pedir, però más triste es robar. Fa anys que no li sise diners a ma mare de la cartera per pagar-me els vicis, eso que todos hemos exo alguna ves.
Ahir vaig descobrir una cosa que en va apenar prou, no sóc de la realesa. En vaig fer un tajo en el dit polse de la mà esquerra i en vaig adonar que la meua sang és roja i no blava com esperava. Ara us preguntareu, que pasa xiqueta què no t'havies tallat mai?? A lo que jo respondo si, però va ser la primera vegada que em vaig fixar en açò, en el fet de no ser de la realesa. Per cert ara que heu tret el tema, els daltònics deuen pensar que tots són de la realesa no? (mai havia escrit tantes vegades esta paraula, realesa, ni tan sols a la carrera i mira que parlavem d'ella eh!, en fins és una cosa que m'ha pasat pel cap) En va sobtar lo de la sang com vos dic perquè fa temps tenia el títol de Reina de los Orcos i de FrikiQueen, càrregs dels que vaig haver d'abdicar, i no per amor, noo, ni per perea als esdeveniments socials, simplement se me van oblidar, com la contrasenya i el tema del qual volia parlar-vos hui.
Deuria menjar panses que diuen que són bones per a la memòria, però de xicoteta en vaig posar malalta de menjar-ne i ara no les puc ni vorer. També diuen que posar-se un llaç a la "muñeca" (és que ara no en ve eixa paraula en valencià) ajuda a recordar coses, però en sembla que acabaria en el braç ple de llacets, semblaria un arbre de Nadal o algo. Acabaré com el tio de Memento, tatuant-me el cos jejejeje. O deixant paperets groguets per tot arreu on vaja, seré la loka dels Posits!!! ajjaja.
Hui és el teu aniversari??? FELICITATS
Porte tot el dia intentant escriure un nou post a este mi blogg i no hi havia forma, no m'hen recordava de la contrasenya, que mal perquè pensava que era una i no, he intentat una altra i tampoco... A la tercera va la vencida, però no, per sort no és com als caixers que després de tres intentos apareix una finestreta diente-te: Si es Vd. un ladrón mala suerte vállase a delinquir a otro sitio. Si és Vd. el dueño de la targeta sepa que es un pringao. A mi ja m'ha ixit dos vegades la finestreta dels collons i les dos vegades en cap de setmana con la consequente circunstancia d'haver de demanar-li dineritos al papa. Es triste pedir, però más triste es robar. Fa anys que no li sise diners a ma mare de la cartera per pagar-me els vicis, eso que todos hemos exo alguna ves.
Ahir vaig descobrir una cosa que en va apenar prou, no sóc de la realesa. En vaig fer un tajo en el dit polse de la mà esquerra i en vaig adonar que la meua sang és roja i no blava com esperava. Ara us preguntareu, que pasa xiqueta què no t'havies tallat mai?? A lo que jo respondo si, però va ser la primera vegada que em vaig fixar en açò, en el fet de no ser de la realesa. Per cert ara que heu tret el tema, els daltònics deuen pensar que tots són de la realesa no? (mai havia escrit tantes vegades esta paraula, realesa, ni tan sols a la carrera i mira que parlavem d'ella eh!, en fins és una cosa que m'ha pasat pel cap) En va sobtar lo de la sang com vos dic perquè fa temps tenia el títol de Reina de los Orcos i de FrikiQueen, càrregs dels que vaig haver d'abdicar, i no per amor, noo, ni per perea als esdeveniments socials, simplement se me van oblidar, com la contrasenya i el tema del qual volia parlar-vos hui.
Deuria menjar panses que diuen que són bones per a la memòria, però de xicoteta en vaig posar malalta de menjar-ne i ara no les puc ni vorer. També diuen que posar-se un llaç a la "muñeca" (és que ara no en ve eixa paraula en valencià) ajuda a recordar coses, però en sembla que acabaria en el braç ple de llacets, semblaria un arbre de Nadal o algo. Acabaré com el tio de Memento, tatuant-me el cos jejejeje. O deixant paperets groguets per tot arreu on vaja, seré la loka dels Posits!!! ajjaja.
Hui és el teu aniversari??? FELICITATS
viernes, marzo 16, 2007
OFF 2
Estic un poc mosca. Este matí he llegit que a l'últim triler de 300 apareixia una imatge de la seguent pel·licula del director, Zack Snyder, Watchmen cuyo estreno voy a esperar ansiosamente jejeje. Es suposa que al minut 1'52 apareix un fotograma on es pot vore a Rorschach (en concret esta imatge) però he estat rebuscant, rebuscant i els xungos de youtube han llevat el vidrio per considerar-lo pujadet de to... No tinc paraules, pujadet de to?? si després ens tenim que tragar a l'Obrebón en topless en la platja!! En finss.
Los Fikis queremos saberrr
Ale, queda palesa la meva indignació.
Los Fikis queremos saberrr
Ale, queda palesa la meva indignació.
La tira de tiras
Ale, ací vos presente al Señor del Kiosko que cada dilluns m'envia les seues vinyetes. He seleccionat algunes de les que més m'agraden (la que més la que més l'ultima, jeje) si voleu voren més o rebre-les soles heu de fer clic
- OFELIA, i no sols m'agrada perquè s'anomene aixina
- MONSTRUO ...
- CENA jaja esta també em mola molt, molt listo el bixo
- RAIN este fenómeno tampoc és tan raro, raro, rarooo
- SNAKE esta em fa molta gràcia, serà que jo soy asin jiji
jueves, marzo 15, 2007
MIRI AGAIN
Reconec que no sóc molt fidel, escomense les coses i no sóc capaç d'acabar-les perquè sempre se m'ocurrixen d'altres millor, o que jo pense que són millors. Quan l'estiu passat en va pegar per fer bolsos, en vaig pasar un mes cosint i cosint, fins que vaig descobrir el maravilloso mundo de las camisetas bordadas, vaig estar setmanes "dissenyant" fins que vaig reprende les meues famoses agendes de paper reciclat, despres vaig tornar als collars d'abaloris... Veus, no sóc gens fidel a les coses, sempre trobe alguna cosa millor. Fa temps, estic parlant d'anys, vaig llegir un reportage d'un tipo que havia escrit un llibre amb fragments de converses de gent desconeguda que trobava al carrer, al bus, al metro... Hui m'he enrecordat que quan ho vaig llegir vaig pensar: Este tio és molt listo i se m'ha adelantao. Ho dic perquè tinc una llibreta titolada "conversaciones inacabadas", titol molt poc original, per cert, on tenia apuntades el que el mateix titol diu, converses de gent que no conec o converses mantingudes en moments d'euforia (vamos a describirlo asi) Si m'he enrecordat d'açò hui és perquè este matí he escoltat una conversa digna d'estar a la meua llibreta.
Baixava jo pel carrer Sant Josep, pensant en que escomençava un altre dia, a mi rollo vamos.
De la polisia secreta!! Calvo en un corsa roig, veï de sa mare... La policia secreta no és tan secreta. Tal volta ho diu per disimular, no? Vull dir és com ser espia i presentar-se com a tal. Hola, me llamo Juanjo, y soy espia, sí claro i jo bombero-torero. És una d'eixes profesions que no se les creu ningú, el altre dia vaig estar en un acte ple de polítics (a que sí?) bueno total que vaig ixir a fumar, cosa que estava prohibida per cert, i hi havia un tio bamban per allí, mirant-nos de reüll. A mi em va entrar mal rollo, no per el tio, que era normalillo tirando a esmirriao jo creo que en un combate a muerte le gano, sino pel fet de que no es poguera fumar. Em vaig arrimar a d'ell, con el desparpajo (esta paraula en fa molta gracia, i no sé perquè quan la dic pense en el espantapájaros del Mago de Oz, serà per la "J") i li vaig preguntar: "Vols algo?" l'home en va mirar raro, pa mi que va pensar: 1. M'està proposant algo. 2. M'està venent algo. 3. Esta tia és tonta. en va dir que no, que soles estava espetant. Esperant què?? Després en vaig enterar que era el guardaespaldas d'un dels polítics de estava a l'acte. No m'ho vaig creure, si vos dic la veritat. Pa mi un guardaespaldas és Kevin Costner i este tio de Kevin no tenia res i menos de Costner.
En fins, jo que sé que són coses que em pasen pel cap, que ja no estava acostumà a pegar-li voltes a xominaes com esta i que m'alegre d'haver tornat.
FIN
M'encanta esta cançò
Baixava jo pel carrer Sant Josep, pensant en que escomençava un altre dia, a mi rollo vamos.
... Si home si és veïna de ma mare, igual coneixes al seu home, uno calvo que té un corsa roig, que és de la policia secreta...
De la polisia secreta!! Calvo en un corsa roig, veï de sa mare... La policia secreta no és tan secreta. Tal volta ho diu per disimular, no? Vull dir és com ser espia i presentar-se com a tal. Hola, me llamo Juanjo, y soy espia, sí claro i jo bombero-torero. És una d'eixes profesions que no se les creu ningú, el altre dia vaig estar en un acte ple de polítics (a que sí?) bueno total que vaig ixir a fumar, cosa que estava prohibida per cert, i hi havia un tio bamban per allí, mirant-nos de reüll. A mi em va entrar mal rollo, no per el tio, que era normalillo tirando a esmirriao jo creo que en un combate a muerte le gano, sino pel fet de que no es poguera fumar. Em vaig arrimar a d'ell, con el desparpajo (esta paraula en fa molta gracia, i no sé perquè quan la dic pense en el espantapájaros del Mago de Oz, serà per la "J") i li vaig preguntar: "Vols algo?" l'home en va mirar raro, pa mi que va pensar: 1. M'està proposant algo. 2. M'està venent algo. 3. Esta tia és tonta. en va dir que no, que soles estava espetant. Esperant què?? Després en vaig enterar que era el guardaespaldas d'un dels polítics de estava a l'acte. No m'ho vaig creure, si vos dic la veritat. Pa mi un guardaespaldas és Kevin Costner i este tio de Kevin no tenia res i menos de Costner.
En fins, jo que sé que són coses que em pasen pel cap, que ja no estava acostumà a pegar-li voltes a xominaes com esta i que m'alegre d'haver tornat.
FIN
M'encanta esta cançò
lunes, marzo 12, 2007
EL HIT V
No tota la música que escolte és tan freak com penseu, també m'agraden coses més normaletes. Enguany he descobert este grup de jazz suec Esbjörn Svensson Trio quan vaig anar a buscar-lo al Fnac en vaig tornar un poc loca pa trobar-lo però forpin tinc el disc "Tuesday Wonderland", no és el primer, ni serà l'ultim eso seguro que em compraré
Ací vos deixe el video del primer sigle Goldwrap
Ale
Ací vos deixe el video del primer sigle Goldwrap
Ale
viernes, marzo 09, 2007
Superheroes de barrio
Un gran poder conlleva una gran responsabilidad, que gran frase. De xicoteta (i esto es un "secreto") pensava que tenia poders mentals, i tot perquè una vegada vaig dir els números de les boles de la ONCE abans que isqueren... Qui te fam somia rollos, això diuen no? Molaria tindre poders. A mi el que més em molaria és el de teletransportar-me, mmmm del Hobby al llit en el pijama posat i tot, con solo pensar-lo. És el poder de la perea. Senyores inventores cabinas de teletransporte en cada esquina ya!! Por un euro te llevamos a tu casa.
Porte temps practicant en el quadro punyetero del ojo màgico que tenim penjat a la porta del local i per molt que em fixe no trobe al científico dels collons, aixina que va a ser que no tinc vista de rayos X. Cachis la mar. Seamos sinceros, realment la gent veu el que se suposa que apareix en eixes làmines, perquè clar uno pot dir aii mira un ciervoo, que moonooo i no vore res, jo sóc sincera i dit obertament que no veig res de res i em fa ràbia eh! Però mira m’aguante. Com Ethan Suplee (el germà de Earl) en Mallrats que es pasa la peli intentant vore un quadret on se suposa que apareix un barquet i acaba astrosant-lo de la mala llet que li pilla (algún dia desataré mi ràbia com Hulk i mataré al científico)
Porte temps practicant en el quadro punyetero del ojo màgico que tenim penjat a la porta del local i per molt que em fixe no trobe al científico dels collons, aixina que va a ser que no tinc vista de rayos X. Cachis la mar. Seamos sinceros, realment la gent veu el que se suposa que apareix en eixes làmines, perquè clar uno pot dir aii mira un ciervoo, que moonooo i no vore res, jo sóc sincera i dit obertament que no veig res de res i em fa ràbia eh! Però mira m’aguante. Com Ethan Suplee (el germà de Earl) en Mallrats que es pasa la peli intentant vore un quadret on se suposa que apareix un barquet i acaba astrosant-lo de la mala llet que li pilla (algún dia desataré mi ràbia com Hulk i mataré al científico)
Cerebroossss, cerebrossss i endespués a Ikea
Miri
jueves, marzo 08, 2007
EDUCAR PARA LA IGUALDAD
"Educar para la igualdad" aquest és el lema del dia d'avui... Que voleu que vos diga... Me'n vaig a esmorçar.
Que el dia de la dona treballadora et regalen un cactus en una filà alcoiana per fer-te un tallat i mig bocata de llonganisa en tomaca té moltes interpretacions.
Que cada u pense el que vulga.
lunes, marzo 05, 2007
OFF 1 (Only for Freaks)
He decidit estrenar una secció dins d'este vuestro blogg, una cosa que està molt de moda ara, lo de les seccions. No me considere una experta (ni muxo menos) però intenetaré anat posant cosetes sobre cine, encara que com no sóc massa convencional, pel que fa a gustos cinéfils poss no se sap mai el que es podreu trobar.
Pense que no hi ha millor forma d'escomencar que amb una de les estrenes més esperades de l'any, i no parle de el motorista fantasma (decepcionant Nicolas, tas pasao!!) No, supose que ja sabreu per on van els tirs aixina que agaxeu el cap... Parle de 300, again, però esta vegada no vaig a posar el trailer nooo, ja l'hem vist moltes vegades, en primicia para mis queridos lectores (steu ahi no?) 300 minutos de 300, o lo que es lo mismo 5 minutillos de goce i disfrute per anar obrint boca.
Taparrabos a punta pala aiiisss.
Queden 18 dies tatantatantatantata.
Pense que no hi ha millor forma d'escomencar que amb una de les estrenes més esperades de l'any, i no parle de el motorista fantasma (decepcionant Nicolas, tas pasao!!) No, supose que ja sabreu per on van els tirs aixina que agaxeu el cap... Parle de 300, again, però esta vegada no vaig a posar el trailer nooo, ja l'hem vist moltes vegades, en primicia para mis queridos lectores (steu ahi no?) 300 minutos de 300, o lo que es lo mismo 5 minutillos de goce i disfrute per anar obrint boca.
Taparrabos a punta pala aiiisss.
Queden 18 dies tatantatantatantata.
viernes, marzo 02, 2007
Les pedretes de La Glorieta
Hui és uno d'eixos dies en que no tinc molt clara la meua posició en este món. Hoy los planetas san conjuntao pa donar-me a entendre que sóc de Marte... No sé si sóc secretaria, cartera, dissenyadora, dona de la neteja i pringà!
Hui estic soles a l'oficina, gràcies a que el meu peu va millorant, de fet l'he fet millorar a base de electrosocs perquè el dimecres he de portar tacons per webs... però eso és otra historia. El boss m'ha deixat una llista a la porta de la nevera de coses per fer. Després de posar-me en contacte en tota la gent de la llista per tal d'informar-los de les novetats, he pasat al punt dos, imprimir dos dossiers... després de reiniciar la impresora 3 voltes, maleir-la, i amenaçar-la amb un boli BIC (era l'unica cosa puntiaguda que tenia a ma) he desistit pasar al tercer punt del llistat. Després de reiniciar l'ordinador 3 voltes, maleir-lo i amenaçar-lo en tirar-li una botella d'aigua per damunt, he desistit d'actualitzar la web i m'he posat manos a la obra amb l'ultima tasca de la llista... netejar l'oficina, frase que anava acompanyada amb 6 signes d'exclamació.
Estan fent obres a l'edifici hi la polseguera és prou considerable, als borrellons que apareixen normalment s'han sumat els cabells que es suiciden del meu cap i del de Don Luis, perquè el boss és un sepia i de eso no tiene. Tenim una aspiradora, però parece ser que hui deu ser el dia de "no uses los paratos electricos" ahir era el del movil, el 24 de març és el dels ordinadors i hui és el dels paratos perquè no volia xuplar... la pols s'entent aixina que he intentat agranar, però és molt dificil aclarir-se en una agranera en la má esquerra i una muleta en la dreta, he intentat agranar sentà en la cadira, com té rodes (he pensat) és encara més deficil. En fins que he decidit ser radical i pasar el motxo que eixe si que ho arreplega tot. Després de fer 6 viatges a l'únic quarto de bany que hi a per a tota la planta per tal de plenar botelletes d'aigua de 500 ml. i així poder omplir (una altra paraula que deiria ser eliminada del diccionari) el poal del motxo... Ojo que me sentit com els pobrets xiquets d'Africa que han de fer mil viatges per tal de poder beure, al final he pogut pasar el motxo.
En fins ja està, eso era
Dioss, dioss
Hui estic soles a l'oficina, gràcies a que el meu peu va millorant, de fet l'he fet millorar a base de electrosocs perquè el dimecres he de portar tacons per webs... però eso és otra historia. El boss m'ha deixat una llista a la porta de la nevera de coses per fer. Després de posar-me en contacte en tota la gent de la llista per tal d'informar-los de les novetats, he pasat al punt dos, imprimir dos dossiers... després de reiniciar la impresora 3 voltes, maleir-la, i amenaçar-la amb un boli BIC (era l'unica cosa puntiaguda que tenia a ma) he desistit pasar al tercer punt del llistat. Després de reiniciar l'ordinador 3 voltes, maleir-lo i amenaçar-lo en tirar-li una botella d'aigua per damunt, he desistit d'actualitzar la web i m'he posat manos a la obra amb l'ultima tasca de la llista... netejar l'oficina, frase que anava acompanyada amb 6 signes d'exclamació.
Estan fent obres a l'edifici hi la polseguera és prou considerable, als borrellons que apareixen normalment s'han sumat els cabells que es suiciden del meu cap i del de Don Luis, perquè el boss és un sepia i de eso no tiene. Tenim una aspiradora, però parece ser que hui deu ser el dia de "no uses los paratos electricos" ahir era el del movil, el 24 de març és el dels ordinadors i hui és el dels paratos perquè no volia xuplar... la pols s'entent aixina que he intentat agranar, però és molt dificil aclarir-se en una agranera en la má esquerra i una muleta en la dreta, he intentat agranar sentà en la cadira, com té rodes (he pensat) és encara més deficil. En fins que he decidit ser radical i pasar el motxo que eixe si que ho arreplega tot. Després de fer 6 viatges a l'únic quarto de bany que hi a per a tota la planta per tal de plenar botelletes d'aigua de 500 ml. i així poder omplir (una altra paraula que deiria ser eliminada del diccionari) el poal del motxo... Ojo que me sentit com els pobrets xiquets d'Africa que han de fer mil viatges per tal de poder beure, al final he pogut pasar el motxo.
En fins ja està, eso era
Dioss, dioss
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
