martes, octubre 31, 2006

Esto es Jabulin!!






Que es, que es hay luces de colooorrrr. Hui és el dia de les animetes. Ma mare sempre ma contat historietes de animetes i de por i eixes coses. Vamos sempre em dia que si no em portava bé vindrien les animetes i se m'endurien. A altres xiquets per estes dates els dien: si no et portes bé els reis et portaran carbó. A mi una volta em van portar carbó de sucre, en plan amenaza, i el vaig reballar per la finestra, despés en van donar els regals de veritat i no els vaig voler obrir. Van estar al menjador una semana en el seu paper de colorins... Eixe dia vaig decidir que els reis de l'Orient eren uns gilipolles i que més els valia no pendrem el pèl. Jo es que sóc aixina de mala. A que si??

Em mola molt este dia, anava a dir que no sé perquè, però si que ho sé. Si ser siniestro no pesara tant, per les cadenes els crucifijos i tal, ho seria. A més no sé maquillar-me, ni puc posar-me lentilles, es necessiten quatre persones pa posar-me gotetes als ulls (una qua m'aguante els braços, una altra que m'aguanten les cames, una que mantinga els meus ulls oberts i una altra que em pose les gotes... en fins quanto daño ma exo Buñuel y su perro andaluz)

Molta gent celebra el jabulín americà, de fora vindran i de casa et trauran. A mi la historia de les animetes em mola més, nu se, em fa més por.


Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l'hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l'endemà a la mateixa hora.
Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura i que es veu reflectida en l'existència d'una literatura o un cinema de terror basats en la idea del retorn dels difunts.

Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar. I si en tot cas hi havia alguns moments de l'any en què els esperits podrien ser perillosos, hi havia els corresponents rituals per conjurar-los.

Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les tradicions que han arribat fins a nosaltres. Tradicions com la de posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé, obrir les portes perquè passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons, convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes.


Hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: posar un llum a la porta de la casa per guiar-les, encendre el foc de la llar perquè s'escalfin, encendre espelmes o llums d'oli -a les habitacions o a la cuina- en record dels difunts...

Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant.
Hem pogut constatar la pervivència a l'actualitat d'alguns d'aquests costums, sempre a nivell familiar. El que sembla haver desaparegut és el costum d'encendre col.lectives als pobles de muntanya, fogueres que servien també per fer la castanyada.

Altres creences afecten directament als infants. Així, en fer la castanyada, es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes perquè si no en deixaven a la nit alguna per a les ànimes, aquestes anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els nens, és clar, preferien deixar-ne alguna als peus del llit -que l'endemà trobaven canviada per un panallet- o al plat de servir-les. En algunes poblacions, els infants posaven una castanya en cada graó de l'escala de la casa o pels racons i d'altres resaven un parenostre en menjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se'ls enduguessin.


Lo de les castanyes no ho havia escoltat mai, però després de llegir-ho m'ha vingut al cap el Ratonsito Pérez. Jo ja m'imaginava que el maldito roedor este era un poc fantasma.


En fins que paseu mala nit, que somieu en monstruos i monstrues. Jo espere trobar-me a Mister Oogie Boogie i dir-li que quiero ser una de sus niñas.

I com a despedida... Una cosa de risa. Te exaba de menos mapashito!!

Jabulin 1

Jabulin 2


FIN

Miri

jueves, octubre 26, 2006

Que cosas me encuentro II

Hui vos propose un joc, el joc de les diferències. Alé a vore quantes trobeu (jijiji)

The orinal

http://www.youtube.com/watch?v=U53XWlGK4hY


The copy

http://www.youtube.com/watch?v=s-V8daaJ8d8


I com diria el prota d'este post:

Alejaos de las drogas, son asuntos sucios


Miri.

martes, octubre 24, 2006

Trabajar es un placeeeeerr

Ei que calor que fa!! 24 d'octubre i estem a 32 graus!! Que està pasando?? La canicula no s'havia acabat ja?? En fins, ja fa temps que volia escriure algo en trellat... jajajajajajjaa (imposibol thing) però no que em pasa que no me centro, toi despistà!! Ací a l'edifici estan fetn obres, porten una setmana pegant trompaes, carregant sacs de porlan (mencanta la paraula porlan, no sé ben bé que és però mola dir-la pooorrrlan), els pasillos estan plens de rejols, cubetes, i obrers descamisaos, que ja podrien posar-se la camisa perquè tenen els pelets del pit plenets de boletes d'escaiola jajaja i això deu de fer molt de mal i no és gens sexi (els obrers no són sexis, els bomberos sí, però els obrers no) Que digo jo que quan arriben a casa i es dutxen... ai que mal soles de pensar-ho. Bueno pos eso que estamos de obras i fa ja dies que vaig darrere d'un sac de ciment, cada vegada que pase per davant d'ell estic tentadísima d'endur-me'l, aixina que hui li he fet una foto, se lo merece.



Maja la obrera eh!, en rao veia jo als obrers carregar els sacs de ciment en tanta alegria. Esta no busca a Jaks, busca a Juan o a Manolo. I el slogang que? Que me dieu? S'han preocupat de posar-li casco, total pa què? Si lo primer que li mires no és el cap, a que no? És el canalillo!!! No digau que noooo, sanguangos. La veritat és que el publicista de Cementos La Unión (Ribaroxa) se lo ha currao. A mi ma cridat l'atenció una coseta i com sóc una "picà" pos ho he tingut que buscar. Si es fijeu al costat de l'obrera sexi posa Carol Cluni, i he pensat serà el nombre de la xica, en plan portada del Interviu que està la xica en pilinguis i en un raconet el nom per si a agú li intertesa. En realitat es diu Carolina Pérez, però s'ha posat Cluni de nom artistic per si cola que és familia de George. Total que he buscat en el màgico Google (m'encanta Google, sempre que perc algo pense, si jo fora un ordinador posaria en el buscador càmera de fotos i de segur que m'ixiria tercer caixò, armari del pasillo... I allí estaria la càmera) En fins que he buscat per simple curiositat si Carol Cluni era algo i si, algo és... Esto me ha salido: "Tienda on line de perfumes y colonias para hombre con afrodisíacos, armas de seducción de la provocativa y morbosa Carol Cluni." Que os parece la Carolinaaaaa.

He estat pegant una miraeta... por curiosidad vamos. Bueno que voleu que vos diga en la web hi ha de tot, un consultorio sentimental, un joc per a que et torbes vestint-la o desvestint-la, sí he jugat, i m'ha dit que no le gustaba mi elección. També hi han dibuixos i tal pa posartelos de fondo de pantalla i un test, que si, que si que l'he fet, creo que como xico no tengo futuro... en fins, mejor me quedo como estoy.

Ralment m'he sorprès moltíssim i mira que sóc dificil de sorpendre eh! Això si que és saber vender señor cementos La Unión. I és que he continuat investigant (que me molaaa) i he descobert en este article que la Carol Cluni esta va neixer com a reclam publicitari, reclam publicitari que se les fue de las manos i que va acabar sent en una realitat vamos (Com els ninos de Prosikito, que podrien ser el regal estrella d'este Nadal). Segons el director general de la cia. de cementos: "«vendemos nuestros productos en el sector de la construcción, en el que, como es sabido, una amplísima mayoría del personal está integrada por hombres. Por eso cuando nos planteamos crear una forma de comunicarnos con nuestra clientela decidimos que ese vínculo, esa especie de mascota, fuese una mujer virtual». Y así nació Carol Cluni, cuyo apellido es acrónimo de Cementos La Unión."

ATENTION!! esa especie de mascota... (no vaig a fer cap comentari) Per favor senyor EVAX, hola soy tu menstruación???? Fes el favor de contratar al departament de marketing de los del cemento, eh!! Mira te propose un moreno, un rubio i un calvo. Jo crec que vendries compreses com a xurros. Tot és plantejarseu eh!

Miri. (la guardiana de la puerta ;p)


lunes, octubre 23, 2006

Be water my friend

Vacia tu mente
libérate de las formas
como el agua
Pon agua en una botella y será botella
Ponla en una tetera y será tetera
El agua puede fluir...
... o puede golpear.

Se agua, amigo.

Di que sí sensei. Estos no sé si són water o anis del mono, però vamos m'he tingut que llevar les ulleres de la plorera que m'ha agarrat veent el super video, puufff. El millor?? El afro dels ninjakus.

I lo millor de tot es que es posen serios eh! jajajaja, el que posa la poma i alça el maniquí... ajjajajajaja. Me lo voy a poner un poco más alto que fijo que llego jajajajajjajajaja, li tendria que haver posat la poma en els calssonsillos al nino!!!

Aiii, ploreu, ploreu

Miri

jueves, octubre 19, 2006

The Secretary


Que vos pareix??? Esta és la meua taula. Oredenada eh!! No feu cas de la pantalla del ordenador, que encara que estiga el semenger obert curre eh i molt. Ultimament estic estresailla esto de ser secretaria... Porte tres dies penjada al telefono, escoltant musiquetes d'espera que desesperen i escoltant com em diuen carinyoooo, bonicaaaaa, aiiii que reapegaloses que són les secretaries jejeje a mi me cuesta però vaig pillant-li el tranquillo. Hui m'he despedit de la secretaria del alcalde de Sueca dient-li "ale besitossss" jajajajajajaja. Ai, ai, ai que momento acabo de vivir, que momentooooo. Acaba de vindre mister universo a arreglar-me la impresoraaa.

No sé si coneixereu la guerra que tinc en la impresoreta dels co... El dilluns se me van inflar els nasos i vaig tocar al servicio tècnico ja desesperà, en plan se lo voy a decir a la profe i te vas a cagar. La molt p... (hui estic malparlà) sa arreglat soles este matí. La tiaaa. Total que fa un rato ma'n avisat que tenia una visita... i quan he ixit ... Allí estava ell, mister universo 2006 ó 2005, jo que sé, un mister universo. Un armari ropero moreno, en patilles i barba de tres dies, en una camiseta verda ajusta apunt de rebentar per els brasos, xica uno deixos que diussss: Mare de Déu senyorrrrr, jajajjaja aiii mare, ja sabeu de que parla a que si xiques??

Mister Universo: Tu eres Míriam?
Secre: jijjiijij siiiii.
Mister Universo: Que nombre más bonito.
Secre: Muy bien!
Mister Universo: Te acompaño?
Secre: Donde tu quieras... Ai no, això ho he pensat. Si ven. Sabes que se ha arreglado sola hoy la impresora?? Pa mi que se temia que venias a operar
Mister Universo: Suele pasar, más que a operar a meterle mano...
Secre: aissss

Ascoooooooooooooooooooooo, aaaaggghhhhhh. jur, jur. Macabe de menjar un cuc!!! Aiii mareee perquè em pasen estes coses i peruqè les contee??? Estava menjant-me un palillo de Corbi i ma salio un gusanoo. Aaaaggggghhhh!!!!

Me voy a vomitar

Dios, dios





miércoles, octubre 18, 2006

Conversa de Besugos I

Papa: Mirieta, el dijous has de comprar el Ciudad!!

Jo: Perquè??

Papa: Perquè regalen el vidio de Nova York!!

Jo: El de les torres bessones??? Que cafres no??

Papa: No!! El de moros i cristians.

FIN

miércoles, octubre 11, 2006

Despierta con alegría!!

Aiiisss que diaaaa más rarooo estoy así como que no m'aclarooo. I ensima el boss no para de manar-me coses, amb la delicadea que solen manar els bossos. Si, si no patisques que ara mateixa t'ho envie... Si, si no patisques que ara m'arrime i arreplegue la roba de la tintoreria... Ale Míriam has de pasar per la tintoreria i arreplegar 10 kilos de roba. Esto es expolotación senyores, vale que sóc una "secretaria", però tio esto se pasa ya de castaño oscuro (mai he entes esta expresió) Que una cosa és portar-te un café i una altra arreplegar-te la roba de la tintoreria... Que va a ser lo próximo??? (deixe oberta la pregunta).

Ahir va ser 10 d'octubre... no os viene nada a la cabesa?... no? Falta un mes per al meu NO-ANIVERSARI, sabeu de què parle, veritat? jejejeje. Los que no lo entienda que pregunten. Bé hui he anat al banc, com cada mes, a pagar religiosament el lloguer del local. He de fer un ingres al Central Hispano, banco rojo, com Vodafont. El BBVA és de Moviestar i Bancaixa d'Amena. M'he dao cuenta hoy... Com cada mes m'he colocat en la cola de la caixa i se m'ha arrimat el becari que tenen, que cada mes és uno diferent. El típico estudiante d'ecòmiques o empresarials (el que vale, vale y el que no a empresariales, amb tots els meus respectes eh!) Total que a estos soles els tenen pa amprenyar, sí como lo digo, els tenen fent pràctiques d'amprenyar.

Becari: Hola te puedo ayudar en algo?
Miri a les 9 del matí: NO
Becari: Vas a hacer un ingreso en efectivo?
Miri a les 9 del matí: SI
Becari: Eres cliente de este banco?
Miri a les 9 del matí: NO
Becari: Bueno pues entonces dejame que te explique las ventajas de ser cliente del Santander Central Hispano
Miri a les 9 del matí: Es que tengo prisa, que no me ves que estoy en una cola???
Becari: Bueno y no se te ocurre alguna sugerencia para mejorar el servicio de este banco??
Miri a les 9 del matí: (l'has cagat, he pensat) SÍ, mira para empezar podriais cambiar el hilo musical que parece que estemos en la consulta de la bruja Lola, la música mística y los bancos... como que no, los 40 estarian mejor.
Becari: A pos lo tendremos en cuenta
Miri a les 9 del matí: Otra cosa, somos 7 personas en la cola de la caja, un cajero más no vendria mal i dels espabilaets eh!!
Becari: Es que està desayunando
Miri a les 9 del matí: Bueno pos vale, desayunar a las 9 de la mañana está bien, porque el desayuno es la comida más importante del día.
Becari: Se te ocurre alguna cosilla más wapa?
Miri, desperta ja: Pues si, a no ser que pretendais vender orxata i abulimón, jo vos recomanaria que posareu el termostat a una temperatura més adient... 35º és caloooorrr.
Becari: Y que opinas de la información que os damos mientras os esperais?
Miri, desperta ja: Pues mira, si lo que quereis es entretener al personal... unos payasos y unos malabaristas molarian más. Perdona que ja me toca, un placer.

FIN

M'encanta ser símpàtica pel matí.

jueves, octubre 05, 2006

Meme me suenaaa


M'acabe d'enrecordar d'una coseta que Luis em va pasar, un memes deixos, que jo no tenia ni idea del que era. De fet encara no sé massa bé que és, però bueno voy ha hacerlo por que yo lo valgo. La cosa es que es plantejen unes preguntes i s'han de respondre en cançons d'un mateix grup o cantant. Problemo!! L'unic grup del que em puc considerar super fan, és a dir del que tinc tots els discos originals i en sé totes les cançons és... Presuntos implicados. Osea que mejor no. I com a mi m'agrada fer el que em dona la gana (dentro de lo que me dejan y mis posibilidades, osea -3) pos vaig a fer el questionari responent en algunes de les meues canços, vale??

Ale pues carajillo i andando!!

¿Eres hombre o mujer? Solo soy una persona (Mecano)


Descríbete: Mirona (Pastora)


¿Qué sienten las personas cercade ti? Aquí tengo unproblema, depende del día ajjaja: 1- Aires de Fiesta (Karina) 2- Pena, penita, pena (Lola Flores)


¿Cómo te sientes? Don't worry, be happy (Bobby McFerrin)


¿Cómo describirias tu anterior relación sentimental? Estuve enamorado de ti (The Glosters)


Describe tu actual relación con tu novio/a o pretendiente/a: Otro problemo perquè no tinc ni una cosa ni l'altra , mmmmm que jo sepa ... jejeje. Pos pongo dos vale? y punto y pelota: 1- Cerca & Extraño (Entre Rios) 2- Más que una bendición (Fangoria)


¿Dónde quisieras estar ahora? Fly me to the Moon (Bart Howard)


¿Cómo eres respecto al amor? Teardrop (Massive Attack)


¿Cómo es tu vida? Tómbola (Marisol)


¿Qué pedirías si tuvieras sólo un deseo? La motocicleta (Los Bravos)


Escribe una frase famosa: Superscalifragilisticoespialidoso (Mary Poppins)


Ahora despidete: Se acabó (María Jimenez)


Ale pos ja està, fuseu i les poderu escoltar totes, menos la de Cerca & Extraño (una llàstima perquè és super super super xula)

Besitos i lacasitosss

Miri