martes, noviembre 29, 2005

Bon rollo??


He tardat 2?34 minuts exactes en desenroscar els cables dels auriculars per poder escoltar un poc de musiqueta. Els meus cascos són molt enrollaos, com el cable del secador i el dels auriculars dels telèfonos. Ara com el mòvil no té cable, pos no s?enrolla, el carregador del mòvil sí que és enrollao, però el mòvil no se enrolla ná!! Que paraula més lletja, cable, pareix que t?hages enganyat escrivint una altra paraula, cabbllllee. Total que mentre desenrollava i desfeia nucs estava pensant què hi ha mogolló de coses que s?enrollen, com els molls que nacen ya enrollaos, com jo jajaja. O les persianes, sempre que escolte: t?enrolles més que les persianes, m?imagine estirant la corda de la persiana i dient-li bon dia a la persona en cuestión mentre vaig enrollant-lo.
Com una persiana.
Com una persiana humana, i viva.
Julr.

La paraula enrollao ve de rollo? Perquè si és aixina tenemos un problema, ojo!! Quan una persona és enrollà és que mola, no? Però si una cosa és un rollo??? És que és un avorriment? Un palo??? Alashoras, mangasverdes, si enrollao ve de rollo? un persona enrollà és un avorrit?? O no? Però la cosa no es queda ahí. Tal volta calga distingir entre persona, animal o cosa. Però si una cosa és enrollà, mola, i si una persona és un rollo, no mola. I en els animals pasa el mateix, Murfi és super enrollao, per ejemple i el gos de Noelia és un rollo de gos, jajjajajejejjeje. Total que enrollao no ve de rollo. Fin.

Tant de temps envoltada de filòlegs deu haver despertat el lado RAE que hay en mi.

miércoles, noviembre 16, 2005

Uno, solo y rapidito

Ahir vaig vore un tros de Buenafuente (Buenefuente no es Buenagente) i me asaltó una duda, dudosa. Si es suposa que a partir de les 00:00 es una altra hora, és a dir, pongamos un ejemplo. Imagineu-se que esteu en casa estirats en el sofà, mireu el rellotge i son las 23:45 del martes, vale? Hasta aqui esta claro, però si a partir de les 00:00 és dimecres ja perquè els progrmames que fan en la tele a partir d'eixa hora són del martes i no dels miércoles?????

viernes, noviembre 04, 2005

Haber pedio muete!!

Estic asustà, ahir em vaig tragar un xicle i Lidia em va dir que se me faria un no sé què en l'apèndix, ara em fa mal la panxa. No m'havia pasat mai, ahir en 25 anys em vaig tragar el primer xicle de la meua vida, és trist eh!! De xicoteta ma mare em va crear un trauma o algo perquè em feia mogolló de cosa tragar-me un xicle per si se m'apegava als budells o per si se me feia un tapó en el cul. Tragar-me'ls no ho feia, però el que si feia era menjar-me els que havia per terra. Que anava pel carrer i veia un xicle en la cera, i m'apetia... pos padentro, me'l menjava. Hi havia voltes que tenia sort i era un Tico-Tico de sandia i encara li quedava gustet, mmmmm.

De segur que alguna volta ho heu fet, no mintais, no digau que no. Una alrta cosa que també feia era pasar-me els xicles de boca a boca, i tampoc pasava res. Mira que polida estic!!!! Per molt que ens digueren que es pasavem microbios i bacteris i virus i càries, coses d'eixes que de xicotet t'imagines com uns bixos pelirojos en el nas super gordo i un bixo grandot, grandot en cara de bolsa, a que si? La vida es así, la vida, la vida es así, la vida. La visa es así, la vida es así lalalalallalalallalallala i una flor que sabreeeeeeeeee dentro de tuuuuu corasonnnn.

I és que de xicotets sóm bobos i ens ho creem tot (què melancòlic m'ha ixit açò jajjajajaja) "Et portarem al quarto les rates", jo vaig estar sis anys sense obrir l'armari del pasillo de ma casa perquè pensava que estava ple de rates gordes, en rabos llargs, dents gegants i els ulls rojos. O lo típic de "que viene el Coco y te comerá", que ara que ho pense vore un coco gegant d'eixos que venen en Mercadona pelut i redonet, acojona i muxo. Imagineu el Ataque de los tomates asesinos, però en cocos. Fa por eh!! Si un tomate acojona pos un coco gegant i pelut!!!... Però això és molt castellà, a mi de xicoterta em dien: "Vindrà el tio Milanta" i jo m'imaginava que el Milanta este era un iaio super xungo, arrugat, arrugat, vestit de negre, en un gaiato, una boina i un garvell de llenya penjat de l'esquena que vivia en un mas de la Font Roja, on portava als xiquets que es portaven mal i els deixava allí, pa tota la vida, sense tele, sense joguines i sense res. Veges tu, que coses!!

Però la cosa més xunga que he escoltat, la que més, la que més, la que més poc trellat té, la que demostra lo figues que sóm de xicotets i lo bé que ho pasaven els majors prenent el pél als xiquets és: "Et clavaré el braç per la màniga". Vos jure que a mi encara se'm posen els péls de punta i plore quan pense el mal que deu fer doblar el braç per clavar-lo pel coll de la camisa i tornar-lo a treure per la màniga.


Besiiitoooossss


Miri

jueves, noviembre 03, 2005

Filosofia en tetrabric

De 13 a 15 la gent del treball es posa tontuna, se les va la xarola d'una forma esagerà.

Un comentari filosòfic ràpid:

"La vida es como un sandwich lleno de hormigas, lo ves to negro pero por dentro está el jamón".

FIN

A ti te mola el flamenquillo, eh??

Jo no sé si es que sóc més baixeta de lo normal o que hi ha dies que sóc transparent o que collons li pasa a la gent que no nota la meua presència quan em pose a una cua per pagar. Este matí he entrat a la gasolinera a comprar tabaco a les set menos quart del matí. Sí, ja sé que hui era un dilluns bordet i que a eixes hores la gasolinera està petadíssima, però la puriiii que se m?han colat quatre persones, quatre!! Bé en concret quatre tios. Millor, i concretant més, un comercial, un repartidor de Donnuts i dos camioneros. A vore qui és la xula que els diu alguna cosa!! Fa un ratet he anat a comprar les entraes per al concert de Chambao a un pub i en el temps que he estat allí plantà a la barra, el cambrer ha fet dos tallats i els ha portat a una taula, ha pres nota a una altra, ha servit dos canyes en la barra i un Nesti sin hielo y con un trocito de limón pa una pija moderna, no se li pot dir un altra cosa demanant això. Jo mentres el mirava fixament i posava cara de tindre mogolló de presa. En realitat no tenia presa, de fet no tinc res a fer en tota la vesprà, però era una d?eixes situacions en les que dius: ?Ací no vull estar, no sé on vull estar, però ací segur que no i en esta gent menos!!!? I t?entra l?agobio, t?entra l?agobio i acabes tenint una pressa brutal perquè has de fer mogolló de coses i no pots perdre el temp allí. Però tot açò és psicològic, és lo que tiene el subconciente humano, que t?agobia, t?agobia i acabes? agobià!!

Al meu costat a la barra, dos moteros casalleros en tatuatges hasta en les celles, la definició de xungos es queda curta. Vamos que eren los superhéroes de los xungos. No he vist personatges com eixos en la vida, eh!! Quan per fí el cambrer s?ha adonat de la meua presència i li he demanat les entraes, el xungo 1 em diu en veu de Beeves després de fer-se una botella de casalla:

Xungo 1: Je, je, je Chambaoooooggggg (fent ruiditos en la gola) te mola el flamenquito eh?
Joven doncella indefensa: Si, je, je.
Xungo 1:Jo también soy mu flamenco
Joven doncella indefensa: Cara d?icona del Messenger i pensant, sí tu lo que más, lo que más flamenco.
Xungo 1: Tu tienes traje de flamenca??
Joven doncella indefensa: No
Xungo 2: Pos este tiene un traje de lunares que te vendría de puta madre, dile que te lo deje.

Maaareee lo que ta diiixooo!!! El xungo uno s?ha alçat engorilao, engorilao, ha reballat el taburet per terra, s?ha despentinat la melena i a començat a dir: Mariflor tu progenitor, però tu de qué vas, que vas diciendo por ahí!!! Me cago en los frijolitos de tus antepasados (és massa fort el que dia el tio) Se armó el Belén. Veges tu per un traje de flamenca? El cambrer al final els ha separat i els ha tirat del local, és lo que tiene el derecho de admisión, que está bien pensao. La cervesa se l?han beguda i no l?han pagat (està bé això)

Un espectáculo vamos, per fí el cambrer m?ha venut les entraes: Cambrer: Ochenta euros
Jo: Queeeeeeeeeeeeeeeeee!!!???
Cambrer; Que son 80 euros las cuatro entradas jejejej
Jo: Que me estas contado??? Sien el cartel pone que lo he visto jo que son 16 anticipada i 20 en taquilla. Que pasa que este es el Pub Taquilla???? (Haguera molar molt haver-li dit açò, però no ho he fet, lo he pensao, pero no)
Cambrer: En realidad son 16?90 el resto es por el espectáculo de ahora
Jo: Aaiiii que buen humo que tiene el camarero. Dale un TP de oro al camarero, que caxondo el tio. Olé ese camarero!!!

No sé que cara he posat, però deu haver estat una cara prou explícita, perquè el cambrer m?ha tornat els diners i m?ha dit: Que os divirtáis. Adios. Pa mi que ha pensat, I no tornes incitadora de peleas, desaboriaaaaa.

És lo que tiene el subsconciente humano que t?agobia, t?agobia i acabes repartint pots de mala llet.


Besitos de llet condensà , però de la Lechera

Miri.

miércoles, noviembre 02, 2005

Esto puede no ser el fin

M'he proposat escriure el post més curt de la història. No ho he aconseguit, caxissssss. Los malos rollos son como las olas: Vienen te mojan los pies y se van. M'enteneu no? jajajaja Vamos que ja no tornaré a escriure coses cursilongues i ñoñes en este blog que Dios me dio y Telefónica me quitará.


Besetsssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss
sssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss

Un per cada "S" (tu quedate'n dos)

Cosas que hacer antes de los 30

Trobar una altra cançò que no em recorde a ell,

i un llibre que em recorde l'emocionant que és llegir i quant m'agrada,
i no vore la meua vida com una pel·lícula de baix presupost.

I gaudir dels colors
i les olors,
de la llum
i la foscor,
del silenci
i del sorroll.

I no demanar perdó per tot.

I adonar-me'n que

no sóc tan estupenda,
ni tan llesta,

ni tan simpàtica,

ni tan graciosa,
ni tan guapa,
ni tan adulta,
ni tan forta
ni tan...
tan,
tan.


Adonar-me'n que sols sóc una xica normal,
i que dins de la normalitat sóc una més.
Una de tantes que camina pel carrer mirant-se els peus
i que de vegades alça el cap, mira el cel i somia.


I trobar la medicina que em cure d'aquesta enfermetat que és la vida.

Superando el cuarto de siglo


2 de Novembre, hui és un dilluns bordet que és sol dir, i ja no es pot fumar a la Universitat. Veges tu, las cosas que tiene la vida ara tinc dos opcions: Primera deixar de fumar; Segona, ixir al carrer a fer-ho, per sort el microclima de Sanvi permitix als fumadros no agarrar un costipat cada vegada que els apetis fumar-se un filterfin. S'acabaren els llargs cafés i els cigarrets que acompanyen les bones converses als corredors de la faena. Señoras, señores ha muerto un mito. El cigarro mañanero pasa a mejor vida. A fumar a la puta calle, és el que hui es diu per ací. A la resta de l'Estat Espanyol no s'aplicarà la nova normativa del fumar o no fumar als llocs de treball fins l'1 de Gener, però com en la Uni són taaannntt, però taaannnt guais pos l'apliquen dos mesos abans. A vore si apliquen abans també altres coses com las pagas extras en Abril o los descuentos en el Burguer King.

2 de Novembre, i queden tan sols 14 dies per al meu aniversari, i encara no he fet totes de les coses que m'havia propost fer abans dels 25. Supose que les hauré de deixar per als propers anys. Així que canviaré el títol de la llista per: "Cosas que hacer antes de los 30". De moment he fet quatre coses. Que trist: Ixir per la tele; plantar un arbre (de fet en vaig plantar mogolló de xicoteta en una excursió que vam fer en el cole per repoblar Sotorroni); tindre un fill i escriure un llibre. Bé lo de tindre un fill és relatiu i de broma eh! M'explique, m'he comprat un Photos (una planta d'eixes que s'adapten a qualsevol lloc), li diuen Paco ja te 6 mesos i cada dia creix més a pesar de que se'm pase regar-lo i no li parle massa, però ell està content vivin en mi, i això és el que importa no? Booo rollo de tia jajajaja. Són eixes coses que tot el món diu que s'han de fer en la vida, no? Més val fer-ho prontet.
Lo de anar a la Tomatina, pase perquè m'han contat coses i, a més, no em mola gens anar tota bruta per ahí i fent olor a dia de conserva. Lo de fer puenting o paracaidisme ho taxe de la llista també, ara que tinc vértigo (enfermetat de persona major) no seria massa bo per als meus nyervits, a més val moltíssims diners. El que no pense llevar de la llista perquè estic convençuda que ho faré algún dia és ser millonaria (con la suerte nunca se sabe) Esta és una de les coses que sempre s'ha de dessitjar perquè imaginat que la suerte està en sa casa pensant a vore on caic hui, a vore a qui li faig la visita... I no estas a la seua llista, poos segur que no et toca... Hay que ser previsor. Otra cosa mariposa que faré algún dia i que em faria molta il·lusió, no podeu imaginar quanta, és clavar-me dins d'un cotxe i pasar pel túnel de llavat de la Ballena azul jajajja. Mira tinc quriositat per saber que se sent.

No me acuerdo de olvidarte

Hi han cançons que pareixen estar escrites per a una persona en concret o per a una situació determinada. La primera vegada que vaig escoltar esta cançò de Entre Ríos vaig pensar en tu. Et vaig vore a tu, prenent un café i a mi, prenent un te en aquella cafeteria que tu i jo sabem. L'un denfront de l'altre. Res més. Cap persona més. Tu, jo i esta cançò. Des d'aleshores no puc traure'm del cap, ni la cançò, ni la situació, ni a tu.

Cerca & extraño

Hablo de caer
porque no te quiero perder
y si después de tanto intento
sigo enterándome de ti

Nadie tomará
otra medida para actuar
sinceramente a tu lado
me veo cerca y extraño...

Estar hasta
que no haya nada mas que hablar
decirte todo
sentirte tanto o...

No dejaría que
nunca me pongas lejos
ya no te soy ajeno

No te vayas si
aun estoy despierto
aunque esto sea un sueño