miércoles, junio 21, 2006

Rimember


Esta de moda fer rimerbers, louis ha penjar al seu blogg un rimember de sèries de dibuixos de quan erem xicotets. La veritat és que exectuant 3 o 4 la resta les he vistes totes, i d?algunes he sigut fan incondicional. Però se notan los estrogenos G-jo jajaja Bravestar??? He decidit anyadir unes quantes sèries, sèries con... ... si los xicos tienen estrogenos que tienen las xicas? Bo sea lo que sea. Ahí va la meua selecció de series:

La Aldea del Arce

Alegre juventud (es una putada, no he trobat el video desta serie, però si voleu vos cante jo la canço: "Donde hay juventud se deciden cosas tooodas muy hermosaasss donde hay juventuuuuuuud lalalallaralaraaa)
I eso es todo. De moment soles se mocurrixen estes però sé que en tinc més per ahi. Ja aniré fent rimember.
Au pues. Dioooos, dioooos, dioooss

Soles i a fosques, veges tu!!

No m?importa que em claven en la presó per dir-ho. Me bajo pinículas d?internet. I las veo, que passa? Soles vaig al cine a vore pelis que realment valen la pena, les últimes: V de Vendeta, Constantin i Y que le gusten los perros, que passa??? No m?importa que es vegen fosques o que el tio de la càmera tinguera parkinson i li tallara el cap als actors. No m?importa que el so estiga descompasat i sentir els dialegs abans de vore com es meneja la boca del personatge, que sents a la prota xuillar i dius: però si no està fen-te res, i de repent veus que el malo està aufegat-la, aaaaaahh vaaaleeeee. L?unic que importa es que es de baes, de gratis vamos.

Hui vull comentar una pinícula que he vist esta setmana. Se llama Alone in the dark? títol molt suggerent perquè ja podrien haver deixat al director soletes en la foscor del quarto de les rates. Que mala, pero que mala.

Els protes de la història són Christian Slater (a partir d?ara Will Scarlet) i Stephen Dorff (a partir d?ara el poli malo), dos antiguos sex simbols de la Super Pop, bueno de la Super Pop no, de la Ragazza que era como que más seria, no tenia tants cotilleos, però tenia més fotos de tios mig en pilinguis. La Ragazza és como que más pija, más cool. Vamos que molava más comprar-se-la pa anar a la pesina. Encara que pa anar a la pesina la revista que més més molava era ?la Vale? eixa sí que era entretinguda, con sus trucos de belleza, sus cotilleos, sus consejos pisicológicos... En fin.

Total que per el que vaig entendre Will Scarlet i 19 xiquets més van ser victima d?uns experiments. Un iaio loco volia convertir-los en una espècie de super hombres pa lluitar contra ?un algo? que vindria en el futur. ?Un algo? que una antiga civilització havia aconseguit retindre en una arca o algo axina. Com veeu la peli te de tot, experimentos científicos, antiguas civilizaciones. Pa mi que volien fer que el prota es pareguera a Indiana Jones en moderno i con supertecnologia, però vamos... ni de conya ho han aconseguit. L?altra prota és una rubia, como no. La típica arqueóloga rubia super tia buena que sap de tot i dispara que da gusto, tu dale una pistola i veras o dale una piedra que la cataloga en un mometno... La típica arqueóloga vamos.

La peli està plena de les típiques escenes de totes les pelis d?acció: Primer plano de Will Scarlet en cara de lo estoy sintiendo (sabeu quina és, no?) com la cara que posava la senyora Fletcher quan tirava un paper a la paperera, que es quedava aixina embobà i dia: Ya se quien es el asesino... Pos eixa cara. I de repent Will diu: ?No es posible, no tiene sentido? que dius tiooooooo com que no?? La puuurrriii que t?acaben d?explicar de que va la peli, t?acaven de fer un croquis del que està pasan-te i tan dit com pots carregar-te als malos, que més vols??

La veritat és que la peli no tenia massa sentit, més bé el que no tenia era trellat, era una peli d?eixes que dius: Que poc trellat!!

A més d?escenes típiques també tenia frases típiques de pelis de polisies. Vamos que si tancares els ulls no sabries ben bé si estas veen Alone in the dark o Arma letal. El poli malo diu coses com: ?Es prioridad uno, lo necesito?, o ?indicadores de calor estacionarios?, o ?escaner despejados?, o la típica pregunta: Qual es la situación?? Que cual es la situación?? Pos a voras acabes d?entrar a un museu on hi ha tres tios descuartizaos tirats per terra... quina te que ser la situació??? Una partida de Tetris humano?? Noooooooo.

El malo de la pinícula és el iaio loco que experimeta en els xiquets. Un yonqui que s?injectava sang d?un bixo que té amagat en un armari, i que per lo vist li dona super poders o algo i es convertix en el senyor de las béstias però en traje d?Emidio Tucci. Total que els envia un exèrcit de bixos negres, un híbrid entre Alien i un gos gegant, però com la peli no es veia massa bé pos la veritat és que perfectament podrien ser tios disfressats... Els polis estan esperant-los en les metralletes i els bazoques al hombro i clar com sempre sens una veu que diu: No disparies, no dispareis (com quan William Wallas diu al seu exèrcit quietos, quietos, quietos, quiiieeetoossss quieeeeetooosss i vas posan-te nerviosa i més nerviosa i penses: iiieee William vaaa que es pa hui) total que ja saps que a alguno se li anirà la maneta i dispararà, i la cagarà. Conclusión: Todos han muerto señor. A lo que el señor responde: Bien agente Thomson solo quedamos nosotros i penses ara s?enrrollen en la furgoneta, però no. I mentres fora tenen montat el canyaret els protes estan no se per què tancats en una espècie de cova que misteriosament han trobat en els sótanos del museu (molt típic açò també, per què dius?? En Nova York?? Una cova subterrània construïda per una antiga civilització??? Los afgani??? Que també el nom de la civilització és tela marinera podrien haver-li posat los talibani o los binladin. Bo. Es que lo de las antiguas civilizaciones en EEUU a mi, històricament como que no me cuadra. Però bé ells sabran, no?

Total que el iaio malo vol ser com sempre el rey del mundo i per això vol aconseguir dominar a les bèsties perquè elles l?ajudaran i tal i Will és el elegido para truncar sus planes, ell, la arqueologa tia buena i el poli malo que al final veu la seua oprtunitat de lluir-se i pensa: ?Ahora me toca a mi. Ahora voy yo y me sacrifico por la humanidad que això queda molt bé. Mireu si no a Bruce Willis en Armagedon o Will Smith en Indepence day.

No se com s?acaba la peli, lo siento, però no ho vaig poder soportar, però supose que acabaria bé. El iaio loco muerto junto con sus béstias, el poli malo, ahora convertido en poli bueno y heroe nacional (segur que li van fer una carrossa commemorativa pal desfile de Acción de gracias, que això en els EEUU els agrada molt) i Will i l?arqueòloga tia buena en la cara bruta de terra i sang (molt típic també de les pelis d?acció que dius, com poden embrutar-se tant??) dándose un beso de amol.

Para cuando una peli de malos??? Vull dir que ja estic farta de que los buenos siempre ganen. Vull vore una peli de malooooossss, de villanossss, i que acabe mal. Bueno que acabe bé, però pa los malos, o sea que acabe mal pa los buenos. Me explico no?


viernes, junio 09, 2006

El HIT 2.

Una altra caçò que m?encanta, una altra cançò que podriem incloure als cd?s frikis de la Miri d?Espanya. M?encanta la coreografia. M?encanta l?estilisme super popero. M?encantaaaaaa el ritmillo. M?encanta, m?encanta. M?encanta que siga en blanc i negre.


QUIERO SER MODERNAAA, moderna de MIERDAA!!!

Ladies and gentelmans: Pizzicato Five, Twiggy Twiggy

I love you tube!! aiiisss




Papá Noel es el niño Jesús disfrazao

(O com les coses no són el que pareixen)

Fa uns dies em va entrar un virus a l?ordinador, así sin más, de repent. Va entrar i em va dir hooolaaaa, muy mono él, moplt simpàtic, sí. Li vaig posar nom, Alfredo, mira em va semblar un bon nom per a un virus, un virus finlandès, perquè no s?entenia res del que dia. Un virus finladès que es dia Alfredo, que passa? Devia portar temps d'ocupa al meu ordinador, la veritat és que ja feia uns dies que el notava raro saps? Però no vas ser fins ahir que vaig obrir els ulls i em vaig dir: "Iiieee Miri, açò te que passar per tu, has de tirar-li ganes i superar-ho, o ell o tu". Clar no anava a dir-li al meu jefe: "Mira, compram un ordinador nou que este esta roto". Asina que me puse manos a la obra.
Va ser una lluita molt dura i llarga, més de 20 minuts pa desfer-me d?ell. Ell m?atacava directament on més mal fa, a la carpeta de mis documentos, jo intentava defendrem utilitzant l?antivirus, però el mol espavilat devia tindre un escut de protecció super potent perquè no hi havia forma de matar-lo. I jo dale que te dale con el escaner de los discos duros i els ni s?immutava. És més pa mi que es reproduïa el tio gili, pa mi que li molava vore que jo era incapaç de desfer-me d?ell, se crecia el tio ante mi impotencia. Vaig prendre una determinació, contraatacar reiniciant l?aparato. Res, el tio continuava dando golpes bajos, cada vegada que intentava obrir la carpeta em bloquejava l?ordinador. De sobte? (punts suspensius d?intriga)? todo se hizo negro, se me fueron los colorines, que ràbia fa això. Alfredo se llevó mis fotos, mi protector de pantalla i la múcisa que poc a poc i en molta paciencia i d?estranjis m?havia baixat d?internet. Que cabrons són els tios, vienen te borran el disco duro i sen van. Aleee i no ha pasao na eh! Con lo que te lo habias currao, tu carpetita con tus fotitos y tu musiquilla, na ve el tio i so endú tot, però tot eh i ahí et quedes tu..., en bragues. Literalment. I els virus fan el mateix. Los virus i los tios són cagaets.

Res al final vaig aconseguir desfer-me d?ell, desterrant la carpeta a la papelera de reciclaje. Ahora mi vida es diferente, em costa dormir pensant en el que em va furtar, intente buscar formes de recuperar-ho. En fins ara senc que em falta algo, saps? Si em falta un troset de la carpeta de mis documentos. Alfredo es va emportar un trosset de mi, se que em costarà però en paciència i una canya aconseguiré recompondre-la. Tornaré a baixar-me la música, recompondré la meua llista de favoritos, demanaré que em tornen a passar les fotos. Un curro la veritat, però això em passa por no usar protección, si ja mo dia un amiga: ?Hay que hacer siempre copias de seguridad?. Eso si, que ni se le ocurra a un altre virus passejar-se pel meu ordenador, perquè la pròxima volta no tindré compasión ni pollas.

jueves, junio 08, 2006

El HIT

Senyores, senyors, festivaleros, festivaleres, raros, raras, frikis i frikas. Una de les millors cançons de la història de la música, de la música friki és clar. Vos presente la cançò que va despertar el meu lado oscuro, musicalment parlant eso si. Los que me conocen lo saben.

Con todos ustedes Los amigos invisibles i El disco anal.

Per favor no s?ho pergau, no té desperdisi

Disfruteu-ho.

lunes, junio 05, 2006

No te digo na i te lo digo to

Com a bona xica que sóc des de fa 26 anys, m'encanten les pelis d'amor. Sí que pasa mentiria si diguera el contrari. Però estes pelis m'agraden 4 dias al mes, eixos 4 dies del mes que no t'apetis pensar, soles t'apetis inflar-te a gelat de xocolate del Mercadona.

Sóc fan d'apuntar-me els dialegs de les pelis, sempre porte una llibreta i un boli en el bolso, mai se saps quan escoltaras o llegiras alguna cosa bona digna de ser apuntada. "Por ti insultaria a los de la cola del paro" "No es amor un amor que cambia siempre por momentos o a distanciarse en la distancia tiende..." He oido que me llamabas telepáticamente"

Hui, però, no és uno d'eixos dies, no. Més bé hui és un dia de Battlel Royale o El exorcista. No obstant això vos deixe una de les declaracions d'amor més reboniques i històriques de la tele. Personalment, si a mi em ve Errol Flynn i em diu això... li dic que si eh! Vale que el tio fora un pc gallón, però bueno... nadie es perfecto, no? Si més no això diuen.