Papá Noel es el niño Jesús disfrazao

(O com les coses no són el que pareixen)

Fa uns dies em va entrar un virus a l?ordinador, así sin más, de repent. Va entrar i em va dir hooolaaaa, muy mono él, moplt simpàtic, sí. Li vaig posar nom, Alfredo, mira em va semblar un bon nom per a un virus, un virus finlandès, perquè no s?entenia res del que dia. Un virus finladès que es dia Alfredo, que passa? Devia portar temps d'ocupa al meu ordinador, la veritat és que ja feia uns dies que el notava raro saps? Però no vas ser fins ahir que vaig obrir els ulls i em vaig dir: "Iiieee Miri, açò te que passar per tu, has de tirar-li ganes i superar-ho, o ell o tu". Clar no anava a dir-li al meu jefe: "Mira, compram un ordinador nou que este esta roto". Asina que me puse manos a la obra.

Va ser una lluita molt dura i llarga, més de 20 minuts pa desfer-me d?ell. Ell m?atacava directament on més mal fa, a la carpeta de mis documentos, jo intentava defendrem utilitzant l?antivirus, però el mol espavilat devia tindre un escut de protecció super potent perquè no hi havia forma de matar-lo. I jo dale que te dale con el escaner de los discos duros i els ni s?immutava. És més pa mi que es reproduïa el tio gili, pa mi que li molava vore que jo era incapaç de desfer-me d?ell, se crecia el tio ante mi impotencia. Vaig prendre una determinació, contraatacar reiniciant l?aparato. Res, el tio continuava dando golpes bajos, cada vegada que intentava obrir la carpeta em bloquejava l?ordinador. De sobte? (punts suspensius d?intriga)? todo se hizo negro, se me fueron los colorines, que ràbia fa això. Alfredo se llevó mis fotos, mi protector de pantalla i la múcisa que poc a poc i en molta paciencia i d?estranjis m?havia baixat d?internet. Que cabrons són els tios, vienen te borran el disco duro i sen van. Aleee i no ha pasao na eh! Con lo que te lo habias currao, tu carpetita con tus fotitos y tu musiquilla, na ve el tio i so endú tot, però tot eh i ahí et quedes tu..., en bragues. Literalment. I els virus fan el mateix. Los virus i los tios són cagaets.

Res al final vaig aconseguir desfer-me d?ell, desterrant la carpeta a la papelera de reciclaje. Ahora mi vida es diferente, em costa dormir pensant en el que em va furtar, intente buscar formes de recuperar-ho. En fins ara senc que em falta algo, saps? Si em falta un troset de la carpeta de mis documentos. Alfredo es va emportar un trosset de mi, se que em costarà però en paciència i una canya aconseguiré recompondre-la. Tornaré a baixar-me la música, recompondré la meua llista de favoritos, demanaré que em tornen a passar les fotos. Un curro la veritat, però això em passa por no usar protección, si ja mo dia un amiga: ?Hay que hacer siempre copias de seguridad?. Eso si, que ni se le ocurra a un altre virus passejar-se pel meu ordenador, perquè la pròxima volta no tindré compasión ni pollas.