Que vivan las vacassss

No volia anar-me'n de vacances sense despedir-me de vosatros, pa que vejau lo bé que em van educar las hermanitas de la caridad de Santa Ana, a més no volia que les meues últimes paraules foren: Alé, comeros un capazo de mierda!!

Acabe d'arribar de dinar soletes, que tristeee tioooo!!! Se m'ha ocurrit (que paraulaaaaa Diooos) una idea pa haser negosio, vaig a alquilar-me pa donar conversa a la gent que va a dinar soles. Què vos pareix? No està mal, no? Aixina conseguiré que a la gent no li sente mal el dinar per menjar-se'l en 2'3 minuts. Es que dinar soles és un super roolllloooo, jo ho pase molt mal, perquè no puc parlar en ningú, aixina que lo que faig és observar el personal i sentar-me al costat del que més parla. Per lo menos escoltant estic entretinguda. Com aquella volta que vaig dinar en un sumista (luxador de Sumo) i el seu personal trainin (entrenador personal) i vaig intentar entendre el que dien. El japonés és molt complicat d?entendre.

Hui m'he sentat al costat de dos frikis. Només he entrat al bar ja els he gipat per què uno estava menejant els brassos a lo loco i semblava que estaven discutint de algo en pinta de ser molt interesant. Quan m'he arrimat he descobert que realment era molt interesant, estaven discutint sobre el café descafeinat, sisisiisiss. Que voleu que vos diga m'ha semblat molt interesant. Total que allí estava jo, la Miri d?Espanya al costat d?un friki en ulleres de pasta, heredades de s?aguelo, fijo, i el seu amiguet, Fernando, que portava una camiseta molt xula de Dark Vader donan pel cul a Yoda. Total que el friki de les ulleres de pasta, vamos a llamarle... Ricardo (tenia cara de Ricardo) estava dirent-li a Fernando: Quien te asegura a ti, Fernando, que cuando te pides un descafeinado de màquina, te están poniendo realmente cafè descafeinado?? I jo he dit: Po si!!, en veu alta mentre em clavava un calamar en la boca. De reüll he vist que m?estaven mirant en cara de... i esta tia qui collons és??? Els he mirat en una sonrisilla i he continuat en els meus calamars. És que m?ha fet pensar sabeu? Perquè a mi això m?ha pasat, i no una volta nonoono. Això de posar cafè normal quan t?han demanat un descafeinat i pensar, pos a tomar por culo l?agüela, si no pot dormir esta nit que s?anxufe la tele i veja crònicas marcianas!! O no?

Últimament estic donant-me conter de moltes coses, hui m?he adonart que no podria ser famosilla mai, perquè això de dir: No pienso haser declarasiones de mi vida privada... no va conmigo, a que no? A mi els paparazzis em fugirien per plastaa. No guanyaria ni un duro venent exclusives. Ahir em va caure un tanga del bolsoooo quan anava a pagar el billet!! Jajaja, veus? I vosatros direu i a mi que m?importa!!!. Pos eso que ho conte tot. Hui estic un poc trista i enfadà alhora, podriem dir que estoy en mi estado de ánimo normal, no? Trista perquè ahir vaig matar tres taurons, dos balenes i un banc de tonyinetes!! Mare meua com s'enteren els de Greenpeace, quina somanta collejes que van a pegar-me!! Resulta que anit em tocava escurar els plats i vaig tirar a la pila el que jo pensava que era aigua, però no, no era aigua era mitja botella d'oli!! Aiiii que mal em vaig sentirrrr, jo que sóc La Reina del reciclatge. Si t'estimes la natura la rumba del reciclatgeeee, nainonainononaino la ruuummba del reciclatgeee!!! (no se'n recordeu d'esta cançò??, mi infancia desperdiciada por culpa d?Alababalà!!!)

I estic enfadà per culpa del cels que me corroen por dentro!! A vore, en lo bonico que és el meu nom, com pot ser que mai li hajen escrit una cançò???? Eh??? Perquèeee. Tinc cels (com collons s?escriu esta paraulaaaa???) de les Noelies, de les Lucies, de les Loles, fins i tot de les Maripilis. Totes tenen una cançòoo, jo en vull unaaaaaaaaaa. Si Miri rima em mogolló de cosessss, en biri biri, en martiri. Mira que composisión más bonica: Fer-se un biri biri en la Miri és un martiri.

Xuxes pa ti, xuxes pa mi

Huumm hui ha sigut undia interesant, he descobert moltes coses. M?he adonat que és molt difícil fer-se recta la ralla, del monyo, no de droja eh! Ja puc dir que sóc menbre del club de las ?Haxaso?. M?he donat conter també que em fa mogolló de ràbia que la penya, aprofitant que estàn de moda el pantalons pirates, aprofite per possar-se els pantalons que es va comprar pa la comunió del seu cosí ara fa 5 anys. Que si portaren sandalietes no pasaria res, però ixir al carrer en nautics, clacetins blancs (d?eixos en les ralletes rojes i blavet marino) i uns vaqueros per damunt dels turmells? Pos como que no, como que la moda no es esa!! També he descobert que has de ser spiderman pa crusar pels pasos de cebra de Sanvi sense que tatropellen!! (ta-trope-llen, trato-pellen), i es que he sigut testimoni del que podria haver estat un accident múltiple, con heridos i todo, però la protagonista ha salido ilesa, pobra xica, quin susto, menos mal que sus reflejos aràcnidos l?han avisat a temps. He descobert també perquè els diplodocus tenien el cos gordo i el coll més primet!!

Teoria: Com tenen el coll tan llarg no tenen que correr darrere de les coses, soles tenen que estirar el coll, i ja arriben. Per això, ho acabe de descobrir mirant un pograma de la MTV (pa que després diguen que la tele no te culturiza ni desarrolla tu intelecto)

Ahir, em vaig menjar un bolonxo de caramelo, mmmmmmmm, que booo tio, el dissabte vam comprar Vane i jo coxinaes pals xiquets, se les vam menjar mosatros. És una de les ventajes de ser mayor, poder menjar coxinaes quan vulgues, vore la tele fins quet done la gana, entrar a Mercadona a comprar tres litros de café, una botella de vosca, una de negrita, refrescos varios pa acompanyar, un paquet de compreses i un pot de mayonesa a les 8 de la nit un dissabte (en mogolló de personal) i no pasar res, res de res, ni la caixera et mira raro i et demana el carnet. El que anava dient que se men va la xapa, que ens vam menjar les coxinaes dels xiquets? oooooohhhhh ?.. si existe el orgasmo múltiple espere que siga mayor o igual al que se sent quan et menjes un melón (de xixle) i el rossegues super poquet a poquet pa que el pica-pica faça la seua funció, aquella per a la qual l?han contratat i pique, pique mogolló.

Aaaaaaaaaaaggggggghhhhhhhh!!! Que boooooo tiooo!!! Si, si, si (açò preten ser l?onomatopeya d?un orgasmo). Las xuxes, que bones tiooo, els duci-piques, que primero se chupan, després es trau lo blanquet de dins i deprés et menjes lo rojet, els lacasitos, que es xuplen hasta que han perdut el coloret, els xicles bubalú de menta, que els pegues un moset i xuples lo de dins. Jooooo que porrrnooo, noooo??!! Jajajajajja. I no em digau que no heu fet cap d?estes coses, tots tenim rituals quan menjemmmm dolços. O vosatros no peleu el pandorino i es deixeu les boles de xoco pal final?? Eeeeh o no eeeh! Pos no me lo creo. Las xuxes, que recuerdos de campamento i de cumpleanyos dels compis de cole, quan et portaven una bolseta a clase i la mestra mos la donava quan ixiem (molt lista la mestra). Que xulo eh!

Este matí he llegit en el perdiòdic una noticia interisting, ja sabeu que sóc mig intelectual, me leo tres periódicos al dia: El Metro, el Qué! I el 22 minutos, ahí es na!!. Pos eso, que la notícia dia que en Anglaterra han trobat un home a la platja vestit en un traje i que no es comunica. Només toca el piano, i és un màquina. Total que es veu que te amnesia o algo aixina no? I quan el van trobar li van donar un paper pa escriure i soles va dibuixar la bandera de Suïssa i un piano, no ha dit, ni ha escrit res més des d?aleshores. I Las autoridades, Scotland Yard (sempre m?hen recorde de la serie de dibujos Sherlock Holmes quan estolte aço, jeje) estan mirant si han denunciat la desaparició d?algún músic i tal.

Pa mi que el tio no és suïs lo que passa es que es va pegar una panxà de galetes suïsses del Lidl, eixes que són alucinògenas, i el que estava fent quan es va despertar era un jeroglífic i volia dir que a Suïssa li podria caure un piano damunt o algo aixina. Té lògica, no? Que digo jo que perquè no li donen un bolonxo de caramelo pa que li faça recordar la seua infancia, no? O no sé algun altre caramelo més europeu. Quines xuxes menjaran en Suïssa, o en Dinamarca o en Rusia, o en Polonia??? Fijo que les millors són les nostres.

Si ja ho diuen els guiris: Lo mejor de Spain??? El sol, las mujeres, los San Fermines i las xuxes.

Besitos de sucre pa toooots!
Miri

Y los sueños, sueños son. Si, si...

Ahir vaig vore per cinquantagèsima volta (ara no sé si està ben dit, digamos que he vist esta peli més de 50 voltes i au!!) Pesadilla en Helm Street, again and again em vaig mosquejar com sempre em pasa en la prota, que tia més bolsa. Que ràbia que em fan les protes de les pelis de por, són super tontes toootes eh!, vinga a xillar i xillar i a correr per tota la casa escales cap a munt, escales cap a avall. El que no falta mai és un sótano, però mai eh!! Eso en Espanya no puede pasar, perquè ací no tenim sótano en les cases, com a molt un garaix o un porxi. Per això les pelis de por espanyoles no són molt d?allò, si tinguerem sótano seria diferent.

I Freddy? Como mola ser malo ejejjee, m'encanta perquè és inmortal (com Mel Gibson en Arma letal) ja poden pegar-li òsties que el tio no es mori mai, bueno tambè és perquè ja està mort (a vore si Mel Gibson també està mort en Arma letal??? i no ho sabiem...) Mon pare diu que eixes pelis no m?ensenyen res. JA, JA,JA!!! Anda que no ansenyen!! Buuaaaaa que venga un malo i intente matar-me, o que entre un lladre intente entrar en ma casa... Anda que no sabria defender-me jo, em montaria unes trampes super xaxis com el xiquet de Solo en casa o la bolsa de Pesadilla en Helm Street, martells enormes penjats del texo, caniques en terra, xinxietes en l?estora.... Sisisisis, malos a mi...

Bueno en realitat volia contar-vos el somni que vaig tindre ahir després de vore la peli, no em va fer por adormir-me (repito que he vist la peli casi tantes voltes com Braveheart) a més conec las técnicas de sueño balinesas asina que si se m?apareixia Freddy pos li pegava un manporro i a tomar por culo. No és real és una pesadilla. Bueno al tema, que em vaig gitar i em vaig quedar sopa enseguideta per molt que el veí de baix s?empenye en fer-me serenates tots els dies a través de les parets a les 12 de la nit.
Total que estava jo sueña que te sueña, era un somni raro d?eixos en que apareixen mogoló de persones rares que no coneixes. Total que entre en un ascensor, em mire a l?espill i m?adone que sóc.... (puntos suspensivos de suspense) .... un tio de uns 45 anys, filipino (no de xocolate, nooo, de Filipinas, el país), mestre d?espanyol de profesión i anti anglosajón, vamos que no era jo!! Que xungo, no??

No men recorde moltes més coses del somni, però m?imagine com seria. Supose que jo seria, bueno el cuarenton filipino, seria un super heroi que lluitava contra els anglicismes, sabeu o que? Fijo que anava per ahí embroncant a la penya que diu coses com: ?Vaig a fer footing mentre escolte l?últim single dels rolling stones en el meu walkman? jajaja segur que anava pegant collejes per cada paraula anglesa que diguera la gent i corregint-los en plan: Plaaassss (onomatopeia de colleja) footing?? Plaaasssss; single??? Plaaaassss se dise sencillo, gilipollas!!!! Rolling stones??? Plas, plas, plas piedras rodantes, joderrr!!! Walkman?? Mecagon la maaarrr Plaaaassss hombre caminando. Jajajajajjja que tio més xuuunnngooo, jajajajaja.

A vore si un altre dia d?estos reprenc el somni i puc contar-vos més cosetes, perquè em pareix una història molt interesant. Podria ser un personatge de còmic, no? El que no entenc és perquè collons tem vaig a mi mateixa e els meus somnis com a un tio filipino de quarenta i tantos i menos encara per que tinc que ser jo defensor del castella!!! Esto si que me xoca, però bueno digo jo que alguna explicació ha de tindre, no? Buscaré en Google, a vore que diu quan pose: sueño+quarenton+filipino. Fijo que m?apareixerà una pàgina de contactos: ?Cuarentón se ofrece para hacer tus sueños realidad, no veas lo que puedo hacer con una caja de filipinos?.


Alarevoiré. Besitos en les genives!!

Miri.

El dia del trabajo no se trabaja??? jajjajaja jajajaj

Hola me llamo Míriam y sí, ho reconec sufro de vergüenza ajena. Te queremos Míriam!! Patir este tipo de vergonya és lo peor, veges tu perquè tenim que pasar vergonya per algo que ha fet o li ha pasat a un altra persona!! (la naturaleza humana... incomprensible) Veges tu perquè em te que fer a mi palo que un amic es pose a ballar en una tarima en una discoteca petà de gent i acabe en calsonsillos o que algú es tire un pet en el aseo del costat!!! Los aseos comunitarios són lo que tienen, que se comunican, no tens intimitat jejee. Tu estas ahi tan tranquila fent pipi i de sobte Prrrrrrrr, uiiiiiiiiiiiiiiiii se ta caio?? Això m'ha pasat fa un rato. He ixit super apresa pa no vore a la persona que hi havia a l'atre aseo més que res per no partir-me el cul cada volta que la vegera pel pasillo. Supose que el pedorro/a en qüestió haurà tardat més temps en ixir, tal volta es quede a viure en eixe aseo jajajaja. M'hauria d'haver esperat pa voreli la cara, estic bolsa, jajajajjaa.

Este cap de setmana vaig decidir que de major no vull ser pintora, nono, ni de conya. Pintar és una d'eixes coses que acomboien. Este Cap de setmana pintem el piso, vale? Ai pos si, mola, pintem i després bermudet i serveseta!! (És el que fan els pintors, no?) La mare que vaaaaa, una i no más santo Tomás quin amprenyo i això que jo era la que repasava en una broxeta els cantons sabeu o que? Vaig acabar hasta el cul de la pintura, literalment eh!! És inevitable posar els braços en la cintura, apollar el cul en la pared i acurrufar el nas per mirar al texo. Tenia pintura hasta en les bragues. Mentres repasava el texo pensava dos coses: Una: Perquè no podria jo medir 10 centímetros més?? La puri que texos más altossss!!! De puntelletes damunt d'una cadira i en la broxa en la ma i no arribava al texo dels collons, que manera d'astirar-me, plastic-woman al meu costat, nà! una piltrafilla. Dos: Què seria el primer que va dir Miguel Àngel quan va acabar la Capilla Sixtina?? No sé, però supose que diria algo paregut al que vaig dir jo, és cagaria en un personatge bíblic molt, molt, molt famós.

Però bueno, el ambientillo que es fa sí que mola (a pesar de toooott), a les deu del mati d'un dilluns festiu jejjeje, los quarenta principales a tota pastilla pa joder i tal als veïns de baix que són lo peor jejejeje, i les mateixes cançonetes en el cap tot el mati: "Pintar, pintar pintar sin paraaaarrrr mojar extender i vuelta a empezarrr" i la de "Pintorrrr que pintaaasss con amoooorrrr, píntame angelitos neegrooss" I les típiques bromes que no fa ni puta gràcia, aiiii que te manxo, que te manxo??? Cabron si ahora parezco Morticia Addams disfressà de pas de peatons!!!!

La putada de pintar és que després has de netejar-ho tot, i no veas com s'apega la pintureta en el piso, i en els marcs de les portes, i en els rodapeus, i en els mobles, i en la roba, i en el monyo... Una volta acabes en la pintura comences en la espatuleta, ale pueeessss anginollat en terra o tumbat directament i escomença a rascar. Diiiiooooosssssss, que rollo de curro enserio a qui li te que molar ser pintor??? Jo no conec cap xiquet que diga de mayor quiero ser pintor, però no de bodegones y desnudos nononono, de casas. A que no? A que no ho heu sentit mai???

I clar després de netejar la casa toca netejar-se un mateix, fortar, frotar i frotar pa llevar-se la pintura, vaig estar a punt de duxar-me en wips express, per lo de el frotar se va acabar jejjejeje, (per cert que fa temps que no l'anuncien per la tele en lo que em molava a mi de xicoteta eixe anunci: "Wiiiipppsssss Eeeeexxxprreeesssss" i ixia un tren o algo aixina, no?) Mentre em duxava se me va apareixer Jahvè i em va dir: Miri tot s'acava ves despedinte del personal". I li vaig dir: Mira ja que estas ací ensabonam l'esquena.


Vinga puesss, besos con Larios.


Miri